La història del Col·legi d'Administradors de Finques
Al segle XIX ja es troben antecedents de la professió, doncs els actuals Administradors de Finques actuaven amb el nom de procuradors i la seva tasca era la de vigilar i realitzar les gestions necessàries per a la cura i el manteniment de les finques formalitzant, a més a més, els contractes de lloguer i efectuant el cobrament de les rendes.
La figura de l’Administrador de Finques, tal com l’entenem avui dia, neix a Barcelona el 1936, amb l’aprovació, pel Molt Hble. President de la Generalitat de Catalunya, dels Estatus de l’Associació d’Administradors de Finques de Barcelona. El funcionament d’aquesta Associació es va interrompre per la Guerra Civil.
A la postguerra els Administradors de Finques es tornen a agrupar en petites associacions locals amb la finalitat de defensar els seus associats i posteriorment, a l’abril de 1968, es funda ja com a Corporació de caràcter professional el Colegio Nacional Sindical de Administradores de Fincas de España, que tindrà plena capacitat jurídica per al compliment de les seves finalitats i l’exercici de les seves facultats, gaudint, als efectes civils i administratius, del rang i privilegi de les Corporacions de Dret Públic.
Posteriorment, a l’any 1981, la Junta de Govern del Colegio Nacional amb la finalitat d’agilitzar la defensa dels drets i interessos dels professionals de l’Administració de Finques en tot el territori nacional, va sol·licitar la constitució dels Col·legis Territorials d’Administradors de Finques, els quals es van segregar del Colegio Nacional, tot creant alhora el Consejo General de Colegios, l’objectiu del qual és representar davant l’Estat els interessos de tots els Col·legis Professionals.