Comunicació
Actualitat

El 23% de la compra d’habitatges a Barcelona en 2025 va ser per part d’estrangers

Compartir aquesta entrada

Barcelona, 14 de gener del 2026

L’any 2026 continuarà marcat per la crisi residencial a Barcelona, en la mesura en què tant oferta de lloguer com de venda continuarà sent insuficient per a una creixent demanda propulsada per la pròpia evolució demogràfica de la ciutat i una dada significativa: el “23% de les compres les fan actualment estrangers”. La xifra de 2025 l’ha destacat el tinent d’alcalde d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, durant la Tribuna Inmoscopia que han organitzat aquest dimecres els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya. El sector en ple ha estat crític amb l’excés normatiu que s’està donant en matèria d’habitatge, sobretot a Catalunya, perquè espanta als propietaris, que cada vegada recelen més de llogar en el mercat tradicional de llarga durada, han alertat.

L’esdeveniment anual dels API ha omplert en alguns moments l’aforament de l’auditori de L’Illa Diagonal, que enguany analitzava les perspectives del mercat per a 2026, amb participació de representants de l’administració pública, promotors, agents immobiliaris, propietaris, arquitectes i administradors de finques, entre altres.

Montserrat Junyent, presidenta del Col·legi de API de Barcelona i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), ha denunciat la “inestabilitat jurídica” a Catalunya, que ha comportat “menys oferta, més tensió i un accés a l’habitatge més difícil per als col·lectius vulnerables”. A més d’insistir en la necessitat d’un pacte transversal entre totes les parts, ha urgit a les administracions a moure fitxa i facilitar que la comunitat incorpori entre 20.000 i 25.000 habitatges anuals, amb més dotació pressupostària i col·laboració públic-privada.

Encara que Valls s’ha mostrat obert al diàleg entre totes les parts, no ha pogut recollir personalment les reivindicacions perquè ha acudit només a la presentació de la jornada. En la seva intervenció ha emfatitzat que la població forana ha passat del 5% l’any 2000 al 26% actual, ampliant la demanda de pisos en la capital catalana; i en paral·lel, la compra per part d’estrangers que era del 7% en 2007 (en temps de bombolla) és ara a aquest 23%. Per això, sosté que “qui vingui aquí perquè té capital no té per què tenir les mateixes condicions fiscals”, i reclama “avançar cap a models de rendibilitats limitades”.
 

La xifra procedeix dels registres notarials de 2025, amb un saldo de 16.828 compravendes a Barcelona, de les quals 3.868 van ser signades per estrangers, tant residents com no residents a la ciutat.

El representant municipal també s’ha compromès a donar “seguretat al sector privat, a canvi de col·laboració i assequibilitat en el preu”, avisant que és possible que Barcelona necessiti “més de sis anys per a tenir un mercat de producció important”.

 
Diferents intervencions, com la ponència ‘Immigració, pobresa, i habitatge de lloguer. Una visió catalana’, amb dades ja difoses prèviament, a càrrec del Catedràtic d’Economia Aplicada (UAB) Josep Oliver i Alonso, han incidit en què l’arribada de nova població estrangera mantindrà la necessitat creixent de nova oferta d’habitatge i la creació d’unitats més petites. És a dir, replantejar els criteris de densitat residencial, com ja estan fent alguns municipis, destaca Junyent.
 

“Odi i confrontació” per l’habitatge

La jornada ha inclòs una taula rodona sobre l’accés a l’habitatge, en la qual Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3, ha estat contundent en lamentar que l’àmbit de l’habitatge sempre ha estat marcat per “interessos contraposats”, però que en els últims temps la “visceralitat” del debat ha portat al “odi i la confrontació” entre les parts, la qual cosa “condiciona la proliferació de normes i ataca a la capacitat de diàleg”.

Fent gala de la seva experiència, ha defensat fins i tot que “cal poder comprar per a llogar, si els preus estan controlats”, per a ampliar el mercat del lloguer. “No ho augmentarem posant pisos un a un en el mercat”, ha agregat, defensant la potencial “concentració” per part d’alguns agents per a alimentar l’oferta reglada “sense haver d’esperar 15 anys al fet que es construeixin habitatges”.

 

Altres ponents com Helena Beunza, presidenta de l’associació de propietaris Asval; Dolors Clavell, advocada especialista en dret administratiu; i Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, han coincideixo a clamar contra l’allau normativa que genera “més inseguretat jurídica” als petits propietaris, que estan darrere de la majoria d’habitatges posats en lloguer. Beunza ha insistit que bona part de la normativa no està recolzada a nivell tècnic i generen molts dubtes sobre la lletra petita, com davant l’anunci d’aquesta setmana de Pedro Sánchez de bonificacions del 100% de l’IRPF per a propietaris que no pugin el lloguer.

Conesa creu que la regulació és “reactiva i fragmentada”, i “càrrega al propietari el pes de suportar l’ajuda a les famílies”. “No es pot fer equivalent rendibilitat i especulació”, ha carregat, defensant rendibilitats limitades. Carles Sala, que ara és el nou sotssecretari general de APCE Catalunya (Associació de Promotors de Catalunya), ha lamentat que la Generalitat no aclareixi els nombrosos dubtes que genera amb la suposada sobreregulació. “Fa gairebé un any presentem 13 preguntes i seguim sense respostes”, la qual cosa fa difícil el treball diari del sector. Abasten dubtes sobre sancions, grans tenidors i altres punts clau.

Des de la Agència Catalana de l’Habitatge, Xavier Roig, Director del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, ha defensat que els canvis normatius continus no pretenen complicar la gestió del sector, sinó “corregir, pal·liar i adaptar la situació.

 

Promotors, administradors i arquitectes

Xavier Vilajoana, president de APCE, ha insistit en un dels debats en què el creixement de població fa urgent més habitatge i infraestructures, arremetent contra els llargs terminis burocràtics de l’administració. Entre llargs aplaudiments, ha reclamat més inversió, sòl i incentius fiscals. Reivindicacions que ha compartit Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, reclamant també millorar les polítiques de mobilitat, rehabilitació del parc existent i de cohesió social.
 
Lorenzo Viñas, president del Col·legi d”Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFB), ha explicat les dificultats que viuen els professionals amb la interpretació de les successives lleis i qüestionat “la criminalització dels petits propietaris”. Ha recordat que el col·lectiu demana fa anys les bonificacions que ara proposa Sánchez, recordant que l’ajuntament podrien incentivar l’oferta flexibilitzant la normativa de la reserva del 30% d’habitatge social en noves promocions i rehabilitacions, i amb el valor dels terrenys, que són el principal detonant dels alts preus.
 

Pots llegir la notícia completa a: El 23% de la compra de viviendas en Barcelona en 2025 fue por parte de extranjeros.

Si vols estar informat sobre el mon de l'Administració de Finques, et pots subscriure per rebre aquestes noticies

Aquí cal posar el formulari de newsletter

Més actualitat

El sector es mou i nosaltres t’ho expliquem
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit.

Espais destacats

Lorem ipsum dolor sit amet

RSC

Lorem ipsum dolor sit amet

Borsa de treball

Busques feina?

Revista Consell

Consulta-la!
Desplaça cap amunt