Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL
Quan un contracte de lloguer s’acaba, no sempre vol dir que la persona llogatera hagi de marxar l’endemà. Hi ha una situació que es dona amb certa freqüència i que es coneix com a tàcita reconducció: el contracte es va allargant perquè ni la propietat ni la persona que viu al pis diuen clarament que volen donar-lo per acabat.
En altres paraules: el lloguer continua, però no perquè s’hagi signat un document nou, sinó perquè totes dues parts el deixen seguir.
Com funciona?
Imaginem que el teu contracte arriba a la data de finalització. Si continues vivint al pis i pagant la renda, i la propietat ho accepta, el contracte pot mantenir-se en vigor de manera automàtica. Segons com estigui redactat el contracte inicial, aquesta continuïtat pot renovar-se per períodes mensuals o anuals.
La qüestió és que, encara que sembli una continuïtat tranquil·la, no sempre dona la mateixa seguretat que un contracte renovat o pactat amb antelació.
Per què n’hem de parlar?
Per a la persona llogatera, la tàcita reconducció pot semblar una solució còmoda perquè permet continuar a l’habitatge sense haver de signar immediatament un contracte nou. Però la realitat és que hi ha més incertesa: quan s’entra en tàcita reconducció, la situació pot quedar més oberta i la propietat pot comunicar amb poc marge que vol recuperar aquell habitatge.
Per això és important no esperar a l’últim dia. Conèixer bé la data de finalització del contracte i revisar què diu sobre pròrrogues i renovacions pot evitar malentesos i ensurts.
Què hauries de mirar al teu contracte?
Abans que s’acabi el lloguer, comprova:
- La data exacta de venciment.
- Si hi ha pròrrogues previstes.
- Quin termini de preavís s’ha de donar.
Un consell pràctic
Si vius de lloguer, no esperis que s’acosti la data final per preguntar o revisar la documentació. Parlar-ho amb temps amb la propietat o amb un professional pot donar-te més tranquil·litat i evitar decisions precipitades.
