Barcelona, 6 d’agost del 2026
Foment, API i propietaris reclamen aparcar la norma pactada entre l’Executiu català i els Comuns.
L’esmena a la totalitat que el Consell de Garanties Estatutàries ha fet a la proposició de llei per restringir la compra d’habitatge no ha agafat per sorpresa el sector empresarial i immobiliari. Des que el Govern va acceptar aquesta iniciativa dels Comuns a canvi dels seus vots per aprovar els pressupostos del 2026, entitats i col·legis professionals han advertit que contravenia preceptes fonamentals de la Constitució i l’Estatut.
Ho van posar de manifest reiteradament Foment del Treball, els agents de la propietat immobiliària (API), propietaris i especialistes en Dret Administratiu i Urbanístic. Avisos que van caure en sac foradat. Ara que l’òrgan consultiu català els ha donat la raó, consideren que no n’hi ha prou amb modificar el text, tal com va suggerir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, dimarts passat.
Defensen, en canvi, que l’Executiu d’Illa ha de marcar un punt i a part en les polítiques d’habitatge i obrir un diàleg constructiu amb el sector. És necessari —prossegueixen— per trobar mesures “eficaces i jurídicament sòlides” contra la crisi d’accés a l’habitatge que pateix Catalunya, especialment en l’àmbit del lloguer.
Empresaris i professionals consideren que l’Executiu ha d’obrir-se al diàleg.
El primer pas passa per retirar definitivament la llei per limitar la compra d’habitatge, ara en tramitació parlamentària. Així ho sol·liciten Foment, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, l’Associació de Promotors, el Col·legi d’Administradors de Finques, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana i el Consell Oficial de Col·legis d’API de Catalunya.
“El Govern no es pot limitar a introduir retocs formals o a buscar una nova fórmula jurídica per mantenir intacta la mateixa voluntat intervencionista”, van considerar des de la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre.
El dictamen del Consell de Garanties considera per unanimitat que la proposta dels Comuns i el Govern del PSC vulnera el dret a la propietat privada i la llibertat d’empresa, envaeix competències estatals i pretén alterar aspectes essencials del dret civil mitjançant una modificació de la legislació urbanística. Tot plegat, malgrat que la Generalitat va assegurar que la proposició de llei era viable i tenia encaix legal. Aquesta va ser la conclusió del comitè d’experts designats pel Govern i el partit de l’exalcaldessa Ada Colau a principis d’any.
Tot i que l’anàlisi del Consell no és vinculant, deixa en entredit tant la feina del comitè d’experts com la mateixa proposició de llei, coincideixen empresaris i sector immobiliari. Aquesta busca que els municipis de zones tensionades puguin vetar la compra d’habitatge en funció del seu ús. D’aquesta manera, els immobles només es podrien adquirir per destinar-los a residència del comprador o a lloguer habitual amb els preus limitats.
Més oferta, mobilització de sòl, agilitat administrativa i seguretat jurídica són algunes de les demandes.
La intenció del sector, però, no és quedar-se ancorat en els retrets, sinó col·laborar per buscar solucions. “Qualsevol reforma legislativa ha d’aportar seguretat jurídica, afavorir la col·laboració publicoprivada i incentivar l’increment de l’oferta d’habitatge, principal repte estructural que afronta Catalunya”, assenyalen API i propietaris.
Foment ha sol·licitat també que el Govern convoqui els agents econòmics, socials i municipals per acordar una política d’habitatge “estable, rigorosa i efectiva”. “Catalunya necessita més oferta, més sòl disponible, menys burocràcia, més agilitat administrativa i seguretat jurídica”, afegeixen.
Pel que fa a aquest últim punt, subratllen que des del gener del 2025 Catalunya ha aprovat cinc normes amb incidència directa en el mercat de l’habitatge —els decrets llei 1/2025, 2/2025 i 3/2026, i les lleis 11/2025 i 11/2026— que han modificat successivament aspectes essencials de la publicitat d’habitatges, la contractació, els lloguers temporals, la definició de gran tenidor i el règim sancionador.
Malgrat això, els problemes d’accés a l’habitatge persisteixen. Els API recorden en aquest sentit que fins i tot la mateixa Agència de l’Habitatge de Catalunya va haver de publicar criteris interpretatius sobre l’aplicació del règim de contenció de rendes un cop ja era vigent, “fet que posa de manifest la manca de previsibilitat del marc regulador”.
Ara, conclouen tots, és el moment d’aturar-se i consensuar els passos següents.
Llegeix la notícia completa aquí: El sector de la vivienda pide un pacto al Govern tras el fiasco de la ley para restringir la compra
