Carlos Argila, tècnic de comunicació del CAFBL
Quan arriben les onades de fred intens, especialment durant les nits de glaçada, les llars i les comunitats de veïns s’enfronten a un risc sovint invisible però potencialment molt costós la congelació de les canonades. Es tracta d’una incidència habitual però no sempre prou coneguda que, si no es prevé o es resol a temps, pot provocar fuites d’aigua, danys estructurals i reparacions inesperades.
A diferència de la majoria de materials, que es contrauen amb el fred, l’aigua té la particularitat d’expandir-se quan es congela. Quan l’aigua continguda a l’interior de les canonades augmenta de volum i exerceix pressió, aquesta pot acabar generant esquerdes, que moltes vegades no es detecten fins que el gel es desfà i l’aigua torna a circular amb normalitat.
On és més habitual que es congelin les canonades
Les canonades congelades són especialment freqüents en segones residències, habitatges que romanen buits durant períodes prolongats i estances amb poc ús o sense calefacció. També són més vulnerables les construccions antigues amb un aïllament deficient i els trams de canonada situats en zones exposades al fred, com ara garatges, patis interiors, galeries, trasters, falsos sostres o parets exteriors.
Les canalitzacions soterrades, en canvi, acostumen a estar més protegides gràcies a l’aïllament natural del sòl. Tot i així, cal prestar una atenció especial als punts d’entrada a l’edifici i, sobretot, als comptadors d’aigua, que sovint queden exposats a l’aire fred i poden convertir-se en un punt crític.
La prevenció com a millor estratègia
Evitar la congelació de les canonades és possible amb mesures senzilles i assequibles. Una de les més efectives és tancar la clau de pas i buidar el circuit d’aigua quan es preveu una absència prolongada durant l’hivern. Tot i que les canonades estan fabricades amb materials resistents com el plàstic o el metall, no tenen prou flexibilitat per suportar la pressió del gel, i fins i tot una petita quantitat d’aigua estancada pot acabar provocant una avaria.
Mantenir una temperatura mínima estable a l’interior de l’habitatge és una altra mesura clau. En lloc d’apagar completament la calefacció, és recomanable mantenir-la a baixa potència durant els episodis de fred intens, especialment en edificis antics on el contrast tèrmic amb l’exterior és més acusat. Aquesta pràctica ajuda a protegir les instal·lacions sense generar un consum excessiu.
Quan les temperatures baixen durant diversos dies consecutius, deixar que un aixeta degoti lleugerament pot ser una solució eficaç. L’aigua en moviment té més dificultats per congelar-se i el consum addicional és gairebé imperceptible. A més, evitar l’estancament de l’aigua a l’interior de les canonades redueix el risc de bloquejos per gel.
L’aïllament de les canonades exposades és una inversió petita però molt rendible. Revestir-les amb fundes aïllants, especialment en zones fredes, ajuda a mantenir la temperatura. Obrir els armaris de cuina o bany quan amaguen canonades situades en parets exteriors permet que l’aire calent de l’habitatge hi circuli. Igualment, segellar esquerdes i forats en murs i passos d’instal·lacions evita l’entrada d’aire fred.
En el cas dels comptadors i canonades exteriors, es poden utilitzar materials com escuma de poliuretà, porexpan, paper de diari, fibra de vidre o llana de roca. És important, però, garantir una ventilació mínima per evitar l’acumulació de gasos.
Mesures específiques a l’interior de la llar
A banda de les accions generals, hi ha altres hàbits domèstics que poden ajudar a prevenir la congelació. Deixar córrer l’aigua durant uns minuts en diferents moments del dia renova l’aigua acumulada dins les canonades. Alternar breument aigua freda i calenta també contribueix a generar moviment i a combatre el fred.
En habitatges amb instal·lacions més avançades, es pot valorar la instal·lació d’una vàlvula de recirculació d’aigua calenta, un sistema que no necessita electricitat i que permet que l’aigua calenta circuli de manera constant gràcies a la convecció tèrmica. D’aquesta manera, s’evita que l’aigua es refredi i quedi estancada.
És important no desconnectar els sistemes d’aigua calenta durant els períodes de fred intens i assegurar-se que l’aigua hi circula amb normalitat, així com mantenir un ambient interior càlid.
Què fer si una canonada s’ha congelat
Si malgrat totes les precaucions una canonada es congela, cal actuar amb prudència. El primer pas és identificar el tram afectat, obrint els aixetes de l’habitatge un per un fins detectar per on no circula l’aigua. Un cop localitzat el punt, s’ha d’aplicar calor de manera progressiva.
L’ús d’un assecador de cabells o de draps mullats amb aigua calenta és una opció segura i eficaç. Cal començar a escalfar des del tram més proper a l’aixeta cap a la zona congelada i mantenir l’aixeta lleugerament oberta per alleugerir la pressió. També es poden utilitzar cintes tèrmiques elèctriques o una pistola d’aire calent, sempre amb moviment constant per no concentrar la calor en un sol punt.
No es recomana l’ús de flama directa o bufadors, ja que comporten un risc elevat d’incendi i poden danyar greument la instal·lació, especialment si les canonades no són metàl·liques.
Si la congelació és greu, el tram no és accessible o apareixen fuites després del desgel, la millor opció és tancar el subministrament d’aigua i contactar amb un professional o amb el servei d’assegurances.
Atenció especial a cases amb jardí o pati
En cases unifamiliars, adossades o habitatges amb espais exteriors, cal afegir mesures específiques. Els sistemes de reg s’han de desconnectar i drenar completament abans de les gelades per evitar l’acumulació d’aigua. També és recomanable buidar les mànegues i guardar-les en un espai protegit, així com tancar les claus de pas exteriors.
Aquestes accions, sovint oblidades, poden evitar avaries importants tant a la instal·lació privada com als elements comuns de la finca.
Una responsabilitat compartida
La congelació de canonades no és només una qüestió domèstica, sinó també un repte per a la gestió de comunitats de veïns. Identificar punts vulnerables, mantenir adequadament les instal·lacions comunes i informar els residents sobre bones pràctiques pot marcar la diferència entre una incidència puntual i un problema col·lectiu.
Amb prevenció, informació i una actuació ràpida, les baixes temperatures no han de convertir-se necessàriament en sinònim d’avaries. Perquè cuidar les instal·lacions també forma part del dia a dia.
