Notes de premsa

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida compromès amb la promoció de la col·laboració entre col·legis professionals, vol contribuir al teu èxit professional amb aquesta iniciativa conjunta. Barcelona, 26 de febrer de 2024 –El Col·legi d’Advocats de Sabadell (ICASBD), en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL), van organitzar una jornada formativa per a professionals del Dret sobre la nova Llei 12/2023 sobre el Dret a l’Habitatge. La jornada va tenir lloc el passat 23 de febrer. Aquesta jornada formativa va ser una oportunitat única per a professionals del Dret que van voler estar al dia en la legislació d’habitatge i adquirir coneixements pràctics per a la seva aplicació. A més, aquesta jornada va representar una fita important en la col·laboració entre el ICASBD, l’ICAB i el CAFBL, posant de manifest els avantatges de sumar esforços i crear sinergies. D’altra banda, el CAFBL va presentar el Conveni signat entre col·legis, que té com a objectiu fomentar la col·legiació dels advocats al CAFBL oferint avantatges exclusius. Aquesta jornada va oferir: Coneixement exhaustiu: Un equip d’experts va impartir la formació. Visió pràctica: Els assistents van obtenir solucions concretes i estratègies d’èxit per a aplicar la nova llei en casos reals. Novetats i tendències: Es van donar a conèixer les últimes tendències en el Dret a l’Habitatge i es van anticipar els reptes del futur. Debat i networking: Els assistents van compartir experiències amb professionals del Dret i d’altres sectors, van ampliar la seva xarxa de contactes i van potenciar la col·laboració interprofessional. Iniciatives que van aportar valor de manera tangible i van reforçar la professió dels col·legiats en la seva pràctica professional. DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

El Presidente del CAFBL, Lorenzo Viñas, lamenta el profundo desconocimiento de algunos grupos políticos en aquello que afecta la vivienda Barcelona, 21 de febrero 2024 – En relación a las declaraciones de la dirigente de En Comú Podem, Aina Vidal, donde ha acusado de estafadores los Administradores de Fincas de incrementar en más de un 20% las rentas de alquiler en los contratos de renta antigua, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) lamenta la ignorancia hacia la tarea de nuestros profesionales al servicio de un parque de vivienda asequible, accesible y de calidad, al mismo tiempo que denuncia el desconocimiento profundo de la diputada sobre el contenido de la ley de arrendamientos. La realidad es que los contratos de renta antigua están excluidos de las limitaciones en el incremento de las rentas de alquiler derivadas de los sucesivos reales decretos leyes sobre medidas urgentes, porque están sometidos a la propia ley de arrendamientos urbanos de 1964 y a las condiciones de los propios contratos, es decir, al incremento del IPC, y no cómo ha denunciado la Sra. Vidal. Según indica el presidente del CAFBL, Lorenzo Viñas, “la consecuencia de esta falta de conocimiento es que se están haciendo leyes que provocan justo el efecto contrario al perseguido”. Así, los Administradores de Fincas que están de acuerdo con encontrar soluciones para facilitar el acceso a la vivienda de alquiler ven como se está provocando una grave situación de inseguridad en el mercado inmobiliario y en vez de conseguir más oferta, estamos sufriendo una gran disminución, provocando que la falta de vivienda en régimen de alquiler sea un grave problema. Mientras este partido político defiende la nueva Ley de Vivienda y el tope del alquiler como solución para el acceso a la vivienda, desde el CAFBL hemos constatado cómo esta nueva ley está expulsando vivienda del mercado de alquiler, tal como indican también datos de algunos estudios del sector inmobiliario que apuntan una caída de la oferta de alquiler en Barcelona del 67% en los últimos tres años. Una cifra escandalosamente preocupante. En este contexto, el CAFBL ha mantenido contactos con el Ministerio de Vivienda para que el índice de precios de la vivienda no se traduzca en una imposibilidad de acceso al alquiler. Reclamamos la posibilidad de graduar este índice de alquiler en función del estado de conservación de la vivienda, como ya existía en Cataluña inicialmente, porque ya se ha visto que otras fórmulas han ocasionado la expulsión de los más vulnerables del mercado de alquiler.   DESCARGAR NOTA DE PRENSA                             

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida impulsa modificar la Llei Hipotecària de 1946 per acabar amb el problema que suposa la morositat   Barcelona, 24 de gener de 2024 – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) està treballant activament en una reforma legislativa per modificar la Llei Hipotecària de 1946 per tal que consti registralment l’adjudicatari en els procediments d’execució sobre béns immobles. És a dir, que el jutjat o tribunal que substanciï el procediment hagi de comunicar al registrador que el referit procediment s’ha acabat i indiqui a qui s’ha adjudicat l’habitatge, per tal de facilitar a les comunitats de propietaris la possibilitat de reclamar el deute pendent, en cas d’haver-n’hi. La salut econòmica de les comunitats de propietaris depèn del compliment per part dels copropietaris de les obligacions  de pagament de les quotes ordinàries i extraordinàries. Les situacions de morositat es veuen agreujades en aquells contextos en què el propietari a més a més està sotmès a un procés d’execució sobre l’immoble per impagament de les quotes hipotecàries. Actualment, quan es finalitza el procediment amb l’execució de l’immoble, no és possible conèixer per part de la Comunitat ni la pròpia finalització del procediment, així com tampoc l’adjudicatari definitiu, que és qui hauria de fer front a les responsabilitats i afectacions reals de l’immoble. El president del CAFBL, Sr. Lorenzo Viñas, posa èmfasi en què “la morositat a les comunitats de propietaris és un greu problema, ja que entorpeix o atura obres de manteniment o rehabilitació necessàries o imprescindibles, i aquest problema s’agreuja en casos d’execucions judicials per impagament d’hipoteca”. De fet, en els casos en els que es deixa de pagar la hipoteca, significa que mesos anteriors ja s’ha deixat de pagar també la quota comunitària. Si a aquests mesos d’impagament s’hi afegeixen tots els mesos que dura el procés judicial (fins a 24 mesos) el perjudici per a la comunitat de propietaris és molt greu i una de les principals conseqüències és la impossibilitat de dur a terme obres comunes necessàries com pot ser, per exemple, la instal·lació d’un ascensor, amb la conseqüència negativa cap a persones amb discapacitat o gent gran. “També s’hi afegeix el problema que és que si a qui s’acaba adjudicant l’habitatge no inscriu en el registre aquesta adjudicació és impossible saber qui és aquest nou propietari i, per tant, no se sap a qui se li han de reclamar les quotes pendents”, indica el Sr. Viñas. No s’ha d’oblidar que els habitatges en bon estat de conservació i manteniment afavoreixen la qualitat de vida de les persones que hi viuen i per tant, és un benefici per a la salut de tothom. D’aquí la importància de poder garantir a les comunitats de propietaris la seva economia per dur a terme qualsevol obra de manteniment necessària. Aquesta proposta de modificació de la Llei Hipotecària de 1946 s’enviarà als diferents grups parlamentaris del Congreso de los Diputados, així com al Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana d’Espanya i, a més, per part del CAFBL es promouran les reunions institucionals necessàries perquè aquesta modificació tan necessària es pugui dur a terme.    DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Segons Rubén Llach, vicepresident del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, les teleoperadores haurien de avisar abans d’actuar a les façanes dels edificis. Barcelona, 23 de novembre de 2023 – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) es queixa de la problemàtica que provoca el garbuix de cables de les diferents teleoperadores a les façanes dels edificis i denuncia que aquestes companyies de telecomunicacions no compleixen degudament amb la Llei General de Telecomunicació, d’àmbit estatal, que els hi exigeix que comuniquin a les Comunitats de Propietaris el seu interès en efectuar una instal·lació, juntament amb una descripció de l’actuació prevista, amb una antelació mínima d’un mes. A més, s’ha d’informar del dia concret de l’inici de la instal·lació. “Si les companyies preavisessin, les Comunitats de Propietaris o els Administradors de Finques podrien estar presents per supervisar aquestes actuacions i així poder acordar una millor ubicació estètica i funcional de tots els cablejats que ara desllueixen a les façanes dels edificis de totes les ciutats, generant un impacte visual molt negatiu”, explica Rubén Llach, vicepresident del CAFBL. A més a més, sovint aquest tipus d’instal·lacions de cablejats són subcontractats per les companyies a preus baixos, amb la qual cosa la feina es fa a preu fet sense la cura que requeriria per tal d’evitar la imatge de degradació a les façanes que tenim avui en dia. Un altre problema que des del CAFBL denunciem és la dificultat de contactar amb les operadores de qualsevol tipus de subministraments a l’hora d’aconseguir la millor prestació del servei corresponent en benefici dels veïns de les comunitats que administrem. Així doncs, el CAFBL donarà trasllat d’aquestes queixes al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, perquè ajudin a exigir les companyies el compliment de la normativa. Els Administradors de Finques col·legiats treballem per la bona qualitat del parc d’habitatges i això vol dir també vetllar per la dignificació de la seva estètica. Perquè els Administradors de Finques són “els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient”, en paraules del president del CAFBL, Lorenzo Viñas. DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Els Administradors de Finques col·legiats consideren discriminatori que els habitatges particulars continuïn mantenint la tarifa reduïda i a les comunitats de propietaris no se’ls prorrogui a partir de l’1 de gener de 2024. La deducció de l’IVA del 21% al 5% també deixarà d’aplicar-se a partir de l’1 de gener de 2024 i això suposarà, per a les comunitats de propietaris, un encariment de la factura d’un 16%. Barcelona 15 de novembre de 2023 – El Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas -CGCAFE- considera un greuge comparatiu que les comunitats de propietaris amb calefacció central de gas no puguin optar, a partir de l’1 de gener de 2024, a la tarifa reduïda, mentre que els habitatges particulars sí podran continuar mantenint aquesta tarifa. Els Administradors de Finques col·legiats consideren que va ser molt encertat que el Govern aprovés aquesta tarifa reduïda a petició dels Administradors de Finques col·legiats l’any 2022, amb uns preus energètics molt elevats. “El govern va ser sensible a aquesta demanda i va aprovar una tarifa regulada als contractes de calderes comunitàries. Aquesta tarifa estarà vigent fins al 31 de desembre de 2023 i desapareixerà el dia 1 de gener de 2024. Considerem que això és un error, no sols per la discriminació respecte als contractes individuals, que mantenen la seva tarifa reduïda, sinó perquè també desapareixerà la tranquil·litat en les comunitats de propietaris i no podrem evitar la pobresa energètica en molts de les llars”, manifesta Pablo Abascal, president del CGCAFE. TRACTE DISCRIMINATORI Els Administradors de Finques col·legiats consideren, per tant, que no és un criteri just centrar les ajudes del Govern en funció que es tingui un contracte comunitari o de consum individual. De mantenir aquesta discriminació, a partir de l’1 de gener de 2024, els veïns amb calefacció central compraran l’energia més cara mentre que usuaris de calefaccions individuals de gas, on, entre altres, se situen les cases unifamiliars, seguiran amb una tarifa regulada més assequible econòmicament. Per tant, sent més eficients els sistemes centralitzats, quedarien penalitzats respecte als habitatges unifamiliars, molt menys eficients energèticament. Per al president del CGCAFE, Pablo Abascal, “per tot l’explicat anteriorment, aquestes mesures han de ser igualitàries per a tots els consumidors, tenint especial sensibilitat amb les famílies en situació de pobresa energètica, per a les quals el Govern hauria de mantenir i desenvolupar les ajudes necessàries perquè puguin fer front a les seves despeses energètiques”. MANTENIR LA TARIFA REDUÏDA   És important mantenir aquesta tarifa reduïda en les comunitats de propietaris no sols per combatre la pobresa energètica, sinó també per aconseguir l’objectiu de reduir aquest consum energètic, més encara quan al nostre país, amb un 33,10% d’habitatges unifamiliars, aquests consumeixen el 60,9% de l’energia destinada a la calefacció domèstica, i els edificis plurifamiliars, amb el 66,90% dels habitatges, consumeixen el 39,10% d’aquesta energia. I, a més, facilitaria la instal·lació de les energies renovables, donant prioritat a les calderes comunitàries enfront de les individuals. El CGCAFE considera que, mentre es busquen alternatives a la baixada de consum del gas en les comunitats de propietaris amb calefacció centralitzada, s’ha de mantenir la tarifa reduïda per a comunitats de propietaris amb sistemes de calefacció i ACS comunitària. Igualment, és molt necessari mantenir la reducció de l’IVA del 21% al 5%, perquè de no fer-se així, suposarà un encariment del 16% en les factures energètiques. Els Administradors de Finques col·legiats consideren que cada dia és més necessari que es realitzi la rehabilitació dels edificis buscant la menor dependència energètica, per la qual cosa aconsellen que els particulars i les comunitats de propietaris sol·licitin els fons europeus per a la rehabilitació d’edificis i habitatges. Encara que és fonamental sol·licitar aquests fons per realitzar les obres corresponents, els seus resultats es veurien a mitjà i llarg termini, mentre que només amb l’aplicació de la tarifa regulada i l’IVA al 5% de les factures energètiques, les llars podran afrontar el pròxim hivern. DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Lorenzo Viñas, president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, lamenta que el concepte de gran tenidor no discrimina entre grans fons o petits propietaris Barcelona, 7 de novembre de 2023 – El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Lorenzo Viñas, ha comparegut al Parlament de Catalunya en el marc de la Comissió d’Investigació sobre l’Acumulació d’Immobles per Determinades Entitats on s’ha plantejat el concepte de gran tenidor. El Sr. Viñas ha aprofitat l’avinentesa davant dels diputats i diputades del Parlament per manifestar-se sobre aquesta qüestió i traslladar l’impacte negatiu que comporta pels petits propietaris les normatives que els tracten igual que als grans fons o entitats financeres que acumulen un gran nombre d’immobles. “Els petits propietaris de Catalunya són un dels principals afectats per les actuals normatives. Els petits propietaris d’habitatges, ja siguin persones físiques o patrimonis familiars, que tenen el seus immobles com una manera de complimentar els seus ingressos de manera completament legítima, estan directament perjudicats per una mala política d’habitatge. Les normes fan una interpretació esbiaixada de la defensa de la funció social de la propietat, traslladant als privats l’obligació de proveir a la resta de la ciutadania d’un habitatge digne”, ha reblat el president Viñas. L’actual Llei reconeix com a gran tenidor un propietari amb 10 o més immobles de propietat, equiparant els petits propietaris amb els “megatenidors”, que són empreses privades i/o públiques que superen de lluny la possessió de 50 habitatges: l’entitat financera Caixabank compta amb 5.064 habitatges, seguida de Cerberus amb 2.877 i de Blackstone, amb 2.590 habitatges. Tot aquest volum d’habitatges en mans de grans tenidors genera un impacte negatiu tant a les comunitats de propietaris com en la contractació de lloguers. Pel que fa a les comunitats de propietaris, és molt habitual que aquests fons no assumeixen o no ho facin amb la necessària agilitat, les despeses ordinàries i extraordinàries de la comunitat de propietaris, fent que siguin la resta de propietaris els qui hagin d’assumir aquestes despeses. A més, molts d’aquests habitatges o locals tancats són okupats il·legalment i “patim situacions conflictives, ja que aquests okupes malmeten els elements comuns, distorsionen la convivència i generen inseguretat pel risc de les deficients i il·legals connexions a serveis bàsics com la llum”, explica el Sr. Viñas. Respecte a l’impacte en la contractació de lloguers, cal insistir en el gran patiment per recuperar la possessió en cas d’incompliment contractual que resulta de la nova “Ley de Vivienda”. I, si li sumem les problemàtiques en cas d’okupació, fa que molts propietaris decideixin vendre en comptes d’arrendar els seus immobles. El Sr. Viñas exposa un seguit de propostes d’accions que farien possible un canvi de tendència i que podrien ajudar a incrementar el parc d’habitatge assequible: La legislació actual planteja un concepte de gran tenidor que no diferencia entre els grans fons d’entitats financeres o un particular o patrimonial familiar. Per altra banda, a aquests grans fons la legislació actual els afavoreix al no obligar-los a comunicar a l’Administració competent de quants habitatges disposen en un municipi determinat i si aquests es troben habitats o no, a fi efecte de complir amb la funció social d’aquestes titularitats. De manera que s’haurien d’abordar les reformes legislatives necessàries per dotar-nos d’un mapa d’habitatges que es troben a mans d’aquests grans fons i entitats financeres amb la seva ubicació, situació i habitabilitat, per obligar als que estiguin tancats a complir amb la seva funció social, especialment a les zones amb més demanda.   Per aconseguir més habitatge assequible, cal ajustar la declaració de Zona de Mercat Residencial Tens (ZMRT) a la realitat de cada municipi i establir, com diu la Llei i que s’ha obviat, quines són les contraprestacions que l’administració preveu per als propietaris per evitar desincentivar-los i que això comporti una possible retirada de l’habitatge del parc de lloguer per anar, per exemple, a la compra venda.   Facilitar la conversió de locals buits situats en segones i terceres línies comercials en habitatge de lloguer, que convisquin amb la trama comercial, per a ser destinats a lloguer assequible mitjançant la flexibilització[1] de la normativa i adreçat a gent gran, famílies monoparentals, persones amb mobilitat reduïda o altres col·lectius com poden ser les dones víctimes de violència. Tanmateix, facilitar que siguin habitables altells i estudis situats als edificis d’habitatges.   Facilitar el re càlcul de la densitat d’habitatge de manera que es puguin dividir els actuals grans habitatges existents i convertir-los en habitatges més petits.   Revertir l’obligatorietat de la reserva del 30% en nova construcció per habitatge d’HPO i posar a disposició de promotors i constructors a preu mòdic solars per edificar habitatge de fins a 60 m2 en règim de lloguer assequible. Ja que segons dades de l’APCE, en els 3,5 anys d’aplicació de la mesura a la ciutat de Barcelona, s’han construït un total de 54 habitatges socials; resultat del tot insuficient. El president Viñas ha finalitzat la seva intervenció recordant que els Administradors de Finques són “els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient”, i ha demanat un diàleg constant amb tots els agents que pateixen diàriament la dificultat en l’accés a l’habitatge per tal de buscar solucions eficients i a través de la constitució del Pacte Nacional per a l’Habitatge de Catalunya. [1] Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, 386 persones vulnerables, de les quals 137 són menors, malviuen en 83 locals ocupats a Barcelona. Són locals destinats originàriament a l’activitat comercial però que han quedat buits i famílies en situació d’exclusió social els han convertit en el seu domicili.    DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

El CAFBL lamenta que el Govern català no els hi hagi tingut en compte, en l’elaboració de les diferents normatives com a experts en el sector de l’habitatge El CAFBL destaca que tal com es diu a la notícia publicada a El País amb data 13/09/23 “El Gobierno frena la aplicación de la ley de Vivienda en Cataluña” a manca de l’elaboració d’un índex de referència, extrem que ja va ser advertit a la Conselleria   Barcelona, 14 de setembre de 2023 – Davant la recent decisió de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern espanyol, Raquel Sánchez, d’aturar l’aplicació de la resolució de declaració d’àrees tenses aprovada pel Govern català, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) lamenta que el sector no hagi estat tingut en compte a l’hora de trobar solucions efectives al problema de l’habitatge. El president del CAFBL, Lorenzo Viñas Périz, destaca que les consideracions que ha valorat el Ministerio per aturar l’aplicació de la resolució del Govern català, recullen bona part de les al·legacions que el sector (Administradors de Finques, API, APCE, Cambra de la Propietat Urbana) ja va traslladar a la Consellera Capella, i que van ser desestimades en la seva totalitat, perdent-se per tant, un temps molt valuós. Des del CAFBL som conscients i ens preocupa la greu situació de manca d’habitatge i que la poca oferta que hi ha és a un preu desmesurat. Per aquest motiu, “sempre hem apostat per col·laborar alhora per promoure polítiques efectives que facilitin l’accés a l’habitatge assequible a les famílies”, ha reblat el Sr. Viñas. Reivindiquem un pla d’habitatge social real i al CAFBL estem segurs que el sector privat, amb l’impuls necessari, pot ser una peça clau per aconseguir-ho. Per això, instem a que s’adoptin mesures eficients per posar al mercat habitatge assequible, com aquestes tres que considerem de gran rellevància: Posar a disposició de promotors i constructors a preu mòdic solars per edificar habitatge de fins a 60 m2 en règim de lloguer assequible, amb un topall màxim d’entre 8-9€/m2. Facilitar la conversió de locals buits situats en segones i terceres línies comercials en habitatge de lloguer, que convisquin amb la trama comercial. Tanmateix, facilitar que siguin habitables altells i estudis situats als edificis d’habitatges. Facilitar el re càlcul de la densitat d’habitatge de manera que es puguin dividir els actuals grans habitatges existents i convertir-los en habitatges més petits, a disposició de les necessitats de col·lectius com gent jove, famílies monoparentals o persones grans que viuen soles. “Actualment no necessitem habitatges tan grans com els que hi ha en alguns blocs de pisos i s’hauria de facilitar que es poguessin dividir en dos habitatges independents per a aquest tipus de col·lectius”, puntualitza el president Viñas. Però per tal de posar solució a un problema tan sensible com és l’habitatge, des del CAFBL insistim en la importància d’una participació activa de totes les entitats implicades, cosa que no s’ha fet fins ara. “No podem oblidar que som els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient”, insisteix el Sr. Viñas, i les mesures que s’estan adoptant fins ara  s’estan evidenciant ineficients, fet que impacta de manera molt negativa en el dret a l’accés a l’habitatge. DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Barcelona, 12 de setembre de 2023- Les entitats representatives dels professionals i empreses del sector immobiliari de Catalunya han presentat recurs d’alçada davant la consellera del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, per la resolució de la Secretaria d’habitatge, declarant como a zona de mercat residencial tens a 140 municipis de Catalunya.Les entitats entenen que la resolució és contrària al que estableix la llei 12/2023, de 24 de maig, pel Dret a l’Habitatge, i van presentar-hi al·legacions el passat 27 de juliol. Aquestes al·legacions se centren en l’incompliment del procediment establert a la Ley de la Vivienda com ara: La manca d’una memòria justificativa per cadascun dels 140 municipis. Per quin motiu considera l’administració que aquell municipi en concret cal que sigui declarat com a ZMRT. Manca d’un pla específic amb les mesures necessàries per a corregir el desequilibri entre l’oferta i la demanda. És a dir, quines actuacions (públiques, privades, público-privades?) caldria dur a terme a cada municipi en concret per donar resposta a les necessitat d’habitatge. També al·legaven que la selecció dels requisits per poder declarar formalment una Zona de Mercat Residencial Tens que recull la resolució és esbiaixada i no correspon a la definició que fa la Ley de la Vivienda en un tema tan sensible com calcular quina és la càrrega en concepte d’habitatge que poden suportar les famílies.   El recurs d’alçada presentat per les entitats en via administrativa és previ a la interposició del recurs contenciós administratiu. Els signataris del recurs d’alçada són: Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat immobiliària de Catalunya Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE)   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

En les al·legacions presentades, el sector es queixa de la manca de participació dels ajuntaments Barcelona, 27 de juliol de 2023- Les entitats més representatives de la promoció, la intermediació i l’administració d’habitatges han presentat al·legacions a la resolució de la secretaria d’Habitatge del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 22 de juny de 2023. La resolució proposa el control de preus del lloguer a 140 municipis, on resideixen el 80,6% del total de la població catalana, declarats com a zones de mercat residencial tens (ZMRT). Les al·legacions del sector immobiliari se centren, principalment, en l’incompliment del procediment establert a la Ley de la Vivienda (LDV). Una llei que exigeix el control de preus de lloguer com a única mesura per reduir els desequilibris entre l’oferta i la demanda d’habitatge en diferents municipis, renunciant a l’actuació dels poders públics per a la resolució de l’accés a l’habitatge. El primer dels problemes de procediment que es troben a la resolució de la Generalitat de Catalunya és que no existeix una memòria justificativa per a cap dels 140 municipis. L’article 18.2a de la LDV recull que és necessari presentar un procediment preparatori per tal d’obtenir la informació relacionada amb la situació del mercat residencial, però en cap moment s’ha fet referència a aquest document. Un altre dels punts que genera controvèrsia en la resolució del DOGC és la falta d’un pla específic amb les mesures necessàries per a corregir el desequilibri entre l’oferta i la demanda, tal com recull l’article 18.4 de la Ley de la Vivienda. De fet, el propòsit de la declaració de ZMRT no és, en si mateix, controlar el preu dels lloguers, sinó orientar les actuacions públiques en matèria d’habitatge. Per tant, el pla específic ha de ser un element integrat de la declaració de ZMRT i indispensable per declarar una zona com a mercat residencial tens. D’altra banda, la resolució de la Generalitat de Catalunya estableix que el sistema d’índex de preus de referència a aplicar a Catalunya a les ZMRT és l’elaborat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquest índex de referència és un greu error de la resolució, ja que la Ley de la Vivienda recull, de manera molt clara, que el sistema d’índex de preu de lloguer que s’ha d’utilitzar ha de ser l’elaborat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). En l’improbable cas que el Ministeri homologués l’índex català, la nova LDV demana que el sistema d’índexs reculli les característiques i condicions de l’habitatge i de l’edifici on s’ubica. Aquesta petició tan sols succeeix si es tenen en compte els marges superior i inferior de l’índex català. Per tant, seria il·legal usar només el valor central que respon exclusivament a superfície i localització. A més, l’article 18.3 de la LDV remarca els requisits per poder declarar, formalment, una ZMRT: que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer en el pressupost de la unitat de convivència més les despeses i subministres bàsics superi el 30% dels ingressos o de la renda mitjana de les llars i que el preu de compra o lloguer de l’habitatge hagi experimentat en el cinc anys anteriors un increment superior al menys en un 3% el percentatge de creixement acumulat de l’IPC de Catalunya. El principal problema es troba en la selecció dels indicadors, ja que és esbiaixada i no correspon a la definició que fa la LDV. A tall d’exemple, la resolució calcula la càrrega mitjana de la hipoteca sobre el 80% del preu de venda (quan la mitjana és del 64%) i selecciona estadístiques referents a l’any 2020 (que no recullen el succeït amb els lloguers i la inflació en el període 2020-2022). L’acord de declaració com a ZMRT de 140 municipis s’ha fet sense haver consultat ni informat els ajuntaments de les localitats, el que vulnera el principi d’autonomia local que estableix l’article 140 de la Constitució. És una incongruència una actuació concertada Generalitat-municipi sense comptar amb la participació activa dels municipis, coneixedors de la realitat de la problemàtica de l’habitatge en el seu àmbit. Les entitats del sector immobiliari, en paral·lel a les al·legacions presentades, reconeixen l’existència de creixents desequilibris entre l’oferta i la demanda d’habitatge en l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a grans ciutats. A més, des del sector immobiliari s’entén que el control de preus del lloguer no és una solució òptima. De fet, això ja va quedar demostrat durant el control de lloguer que es va donar durant la llei del 1964, a la falta d’oferta d’habitatge de lloguer assequible (protegit i lliure) i amb els resultats de la llei 11/2020 de la Generalitat de Catalunya en relació amb la contenció de rendes. Un dels principals problemes pel que fa a l’habitatge a Catalunya és que l’Administració no ha produït habitatges de protecció oficial. De fet, entre el 60% i el 80% dels habitatges de protecció oficial han estat impulsats per promotors privats. A més, durant el període de gener de 2014 a abril de 2023 a Catalunya només s’han qualificat 1.883 habitatges de protecció pública en règim de lloguer, dels que l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) només ha iniciat un 30%. El mandat constitucional indica que “els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents perquè tots els espanyols puguin gaudir d’un habitatge digne i adequat”. No obstant això, la realitat és que les obligacions de l’estat de benestar s’han traslladat als propietaris privats. Finalment, les entitats del sector immobiliari manifesten la voluntat de plena col·laboració amb les administracions competents en matèria de política d’habitatge, de tal manera que es puguin desplegar polítiques d’habitatge efectives i que els ciutadans puguin gaudir d’un habitatge digne i adequat.   Sector immobiliari que signa la nota de premsa: Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província Consell de Col·legis

El CAFBL rebutja aquestes actituds intolerables de pressió a professionals de l’habitatge perquè el que estan denunciant no es correspon amb la realitat Els administradors de finques consideren necessària una col·laboració amb l’Associació de Sindicat de Llogateres per reclamar als representants polítics i al Govern que destinin recursos sostinguts en el temps per realitzar polítiques d’habitatge efectives Les darreres legislacions aprovades han reduït un 50% el parc de lloguer disponible   Barcelona, 6 de juliol – Davant els actes vandàlics ocorreguts ahir dimecres 5 de juliol per part de l’Associació de Sindicat de Llogateres, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) rebutja aquestes actituds intolerables i informacions falses i denuncia la passivitat i silenci per part de les administracions públiques. Des del CAFBL defensem la professionalitat dels Administradors de Finques col·legiats i assegurem que actuen sempre d’acord amb la llei. Així ho ha confirmat el president del CAFBL, el Sr. Lorenzo Viñas: “Com a professionals actuem d’acord a la llei i si ara els honoraris han de córrer a càrrec dels propietaris és el que s’està complint. El que no podem consentir és aquest seguit de falsedats que estan llençant entorn a la nostra tasca; així no se solucionen els problemes”. Les conseqüències del problema de la manca d’habitatge assequible les pateixen tant propietaris com llogaters, per aquest motiu, considerem que hauria de ser una lluita compartida per exigir als representants polítics i al Govern que destinin els recursos necessaris per realitzar polítiques d’habitatge efectives. “Crear una guerra entre llogaters i propietaris com ho s’està fent no és la solució”, afirma el Sr. Viñas. El CAFBL, per contra, busca una bona entesa per treballar per un dret a l’habitatge digne amb garanties per a tothom: per una banda, que vetlli per la seguretat del propietari que posa en lloguer el seu pis i, per l’altra, l’estabilitat de les famílies per desenvolupar de forma sostenible el seu projecte vital. En qualsevol cas, de cap manera es pot seguir traspassant la responsabilitat als propietaris de la manca d’habitatge assequible. Actualment, la legislació aprovada desincentiva posar pisos en el mercat de lloguer. Des del CAFBL considerem convenient treballar de forma conjunta amb l’Associació de Sindicat de Llogateres i la resta d’agents implicats en l’habitatge a Catalunya per actuar amb més força a l’hora d’exigir més polítiques d’habitatge assequible i sostingudes en el temps.   Les dades mostren que l’oferta d’habitatge de lloguer ha disminuït en els últims anys a conseqüència de les darreres legislacions aprovades com són la Llei 11/2020 que tenia com a objectiu controlar els preus del lloguer o la recent aprovada nova Llei d’Habitatge a nivell nacional. A Barcelona, l’oferta d’habitatge de lloguer s’ha reduït un 50%, fet que a la vegada ha provocat un augment dels preus. Per tal de posar solució a un problema tan sensible com és l’habitatge, des del CAFBL s’ha demanat un gran pacte nacional que conformi una solució de futur en matèria d’habitatge, en el què el sector privat participi activament dotant-lo de la necessària seguretat jurídica, el dret a la propietat privada i en el què els professionals del sector puguem aportar el nostre coneixement i experiència. “No podem oblidar que som els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient”, ha reblat el president del CAFBL.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA