Notes de premsa

El 50% de les okupacions es registren a Catalunya i, d’aquesta xifra, el 75% són a la ciutat de Barcelona Les polítiques d’habitatge són un total fracàs, ja que faciliten i promouen l’okupació sense cap empara als afectats Barcelona, 16 de maig – Cada vegada més es venen succeint nombrosos conflictes i accidents que són causa de danys personals i que tenen com a origen les ocupacions d’immobles. La posició del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida és, en tot moment, de condemna i denúncia demanant a les diferents Administracions Públiques que intervinguin en el que considerem un autèntic i greu problema social i de seguretat, creant-se baralles i amenaces entre okupes i veïns, víctimes en un incendi… És per aquest motiu que exigim mesures legislatives urgents per poder posar fre a l’okupació. Portem ja molt de temps afirmant que les polítiques d’habitatge són un total fracàs a l’hora d’abordar aquesta qüestió, ja que faciliten i promouen l’okupació sense cap empara als afectats. Per part de la majoria dels grups polítics hi ha una gran indiferència i la seva inacció està provocant greus conseqüències econòmiques, socials i psicològiques per a les persones que ho estan patint. Segons explica el Sr. Enrique Vendrell, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, “l’ocupació il·legal d’immobles és un delicte penal i, a més, afecta al dret de propietat, que no sols està reconegut en la Constitució sinó que a més, així ho ha proclamat el Conveni Europeu de Drets Humans, per la qual cosa és incomprensible que la ciutadania no trobi una resposta eficaç ni penal ni civil que la protegeixi amb eficàcia d’aquestes actuacions delictives i dels danys materials que aquests fets ocasionen”. La sensació d’impotència i impunitat que suposa no sols afecta directament als titulars dels immobles okupats, sense consentiment i per la força, sinó que propicia sempre un greu problema de convivència i inseguretat per a la resta dels residents de l’edifici, del barri o de la urbanització a conseqüència d’actuacions de veritables bandes organitzades i mafioses, situacions que “els Administradors de Finques hem de tractar de gestionar sense tenir mitjans legals ni cobertura o assistència policial per a resoldre’ls”, diu el Sr. Vendrell. La realitat d’aquesta situació està sent recollida diàriament pels mitjans, amb altercats seriosos i mates mortals, com recentment hem pogut comprovar en l’incendi d’un edifici en Santa Coloma de Gramenet, o d’un local en la Plaça Tetuan a Barcelona. No obstant això, sent Catalunya la comunitat on estadísticament es venen produint pràcticament el 50% de les ocupacions del conjunt de l’Estat i d’aquestes el 75% a Barcelona, és on les regulacions que es venen promovent des de l’Administració avalen obertament a l’okupació com una forma legítima de la possessió d’un habitatge, reforçant-se encara més aquestes polítiques permissives o laxes sobre la base d’una errada interpretació del dret a un habitatge digne i a la vulnerabilitat residencial, “com si aquesta justifiqués el delicte i l’apropiació de la propietat privada o, fins i tot, de la propietat pública destinada a arbitrar de forma ordenada les solucions residencials dels més necessitats, als qui també s’acaba perjudicant”, indica el Sr. Vendrell. L’últim exemple d’això ho tenim en la llei catalana 1/2022, del 3 de març, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016 per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, que presumiblement serà recorreguda amb èxit davant el Tribunal Constitucional. Considerem que el dret a l’habitatge no és incompatible amb el dret a la propietat privada, tots dos han de ser protegits, i, tal com explica el Sr. Vendrell, “no és admissible que s’emparin, protegeixin o justifiquin accions delictives dels qui els esgrimeixen”. Estem davant d’una situació insostenible on a més, no oblidem, es promou la creació d’organitzacions criminals i màfies que s’aprofiten de les persones i famílies més necessitades gràcies a la laxitud i lentitud de les reaccions policials i judicials. Per tot això, és necessari un canvi legislatiu com el que ja ha estat proposat des dels nostres col·legis professionals i l’advocacia catalana, referits a les lleis processals civils i penals, així com al règim de la propietat horitzontal, que permetin una acció judicial immediata, i que s’adoptin mesures efectives amb la regulació vigent que vetlli per la seguretat i protecció dels afectats, com les adoptades per la Comunitat de Madrid, en aplicació de l’Article 964 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que permet, des de l’1 de maig, realitzar judicis ràpids per delictes lleus d’okupació d’habitatges i d’aquesta manera, poder agilitzar els tràmits de desnonaments.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Barcelona, 9 de maig – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, l’Associació de  Promotors  i  Constructors  d’Edificis  de  Catalunya,  la  Cambra  de  la  Propietat  Urbana  de Barcelona i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya han interposat recurs contenciós administratiu contra la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia (Barcelona) promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, l’aprovació definitiva de la qual va ser publicada el passat 4 de març al Diari Oficial de la Generalitat. L’esmentada Modificació que afecta als barris de Gràcia preveu que les actuacions edificatòries d’habitatges plurifamiliars en sòl urbà consolidat o de gran rehabilitació d’edificacions de més de 400 m2 hauran de destinar un mínim del 30% del sostre edificable a habitatge protegit, fixant un sostre diferent respecte al que en el seu moment es va establir per a la resta de la ciutat (600 m2) sense justificar el motiu d’aquesta diferència. També cal remarcar que la reserva en sòl urbà consolidat constitueix una càrrega nova sobre la propietat, ja que imposa un nou deure als propietaris d’aquest sòl. Ens trobem doncs, davant una limitació al dret de propietat, i, per tant, ha de comportar la corresponent indemnització, tal com va establir recentment el Tribunal Constitucional. Una qüestió molt important, que motiva el recurs, és el fet que l’estudi econòmic elaborat no aclareix la viabilitat real de la nova norma, ni tampoc estableix la sostenibilitat per a les finances púbiques. Igual que en el seu moment es va fer amb la norma actualment vigent,  s’inclou la rehabilitació, posant dificultats a una tasca que totes les administracions competents en matèria d’habitatge coincideixen en aquests moments que s’ha d’impulsar i incentivar, no solament per la oportunitat dels Fons Europeus, sinó  sobretot per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, fets que amb l’exigència de reserva d’habitatge protegit s’està impedint o, com a mínim, dificultant. Les entitats abans esmentades consideren que les grans tensions que registra avui l’accés a l’habitatge per a una gran part de les famílies, té per origen un greu desequilibri entre una oferta molt reduïda respecte d’una demanda creixent, i de l’absència de polítiques públiques ben dissenyades i dotades econòmicament, així com d’una paràlisi de la gestió de les administracions públiques amb els escassos recursos de què disposen. Segons dades del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), l’Àmbit Metropolità de Barcelona té un potencial de reserves de sòl per construir més de 73.000 habitatges protegits, dels quals 20.000 a la ciutat de Barcelona. És imprescindible mobilitzar aquestes reserves per incrementar l’oferta d’habitatge assequible. Cal capacitat de gestió, coordinació entre administracions i recursos econòmics per disposar d’un mercat estable que faciliti l’accés a l’habitatge de les famílies, i no pas el continuat canvi de la regulació que afecta al sector de l’habitatge, ja que crea inseguretat jurídica, impossibilita la planificació i provoca l’efecte contrari, és a dir, una reducció de l’oferta d’habitatges, dificultant encara més l’accés a l’habitatge als ciutadans i ciutadanes de Barcelona.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Els Fons Next Generation són una oportunitat per reduir la factura energètica del sector residencial La tarifa del gas ha arribat a multiplicar-se per quatre, la qual cosa suposa que en un any una factura de 10.000 € ha arribat a costar 40.000 €. L’increment mitjà del preu de l’electricitat, en les comunitats de propietaris, ha estat del 120% en els últims 15 mesos.   Barcelona, 6 d’abril – El Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas -CGCAFE-, ha remès una carta al director general de Política Energètica i Mines del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic sol·licitant que s’apliqui, a les comunitats de propietaris, la tarifa de les llars, que és molt més econòmica que la que actualment s’aplica a les comunitats de propietaris, que és molt semblant a les tarifes industrials. Els administradors de finques col·legiats sol·licitem, per tant, una tarifa com la de les llars i que també s’apliqui, com en aquesta, els mateixos avantatges fiscals que s’estan aplicant als habitatges, evitant la discriminació que suposa aquesta diferent manera de confeccionar la tarifa. IMPACTE NEGATIU EN LES COMUNITATS DE PROPIETARIS L’increment del preu de l’electricitat en les comunitats de propietaris, en els últims 15 mesos, ha estat del 120%. És a dir, l’any 2021, l’increment de la llum, respecte l’any 2020, va ser d’un 42%; i en 2022, amb referència a 2021, l’increment ha estat d’un 77% -mitjana dels tres primers mesos de 2022-. El preu del gasoil de calefacció també ha experimentat una gran pujada: en 2020, 15.000 litres de gasoil tenien un cost de 7.850 €; en 2021, arriba als 9.300 €; i en 2022, l’import és de 18.000 €. I el major increment és el preu corresponent al gas, per al mateix consum, una factura de gener de 2021 arribava als 12.684 €, i al gener de 2022 arriba als 43.000 €. Per a Salvador Díez, president en funcions del CGCAFE, “aquests augments del preu de l’electricitat i fonamentalment del gas, afecten molt negativament a les comunitats de propietaris, que s’estan veient obligades a establir derrames extraordinàries o a reduir el temps de serveis com la calefacció central. Per això, considerem molt urgent i necessari que l’Administració Pública prengui les mesures necessàries per afrontar aquest problema i tinguin en consideració les propostes dels administradors de finques col·legiats”. EL CGCAFE considera que aquests preus tan elevats provocaran un augment de la morositat en les comunitats de propietaris si no es prenen mesures, entre altres, com les propostes pels administradors de finques col·legiats, i comportarà que moltes famílies no puguin pagar les despeses comunitàries, havent d’assumir, la resta dels propietaris/es, la part de la quota comunitària que no puguin pagar alguns veïns/es. “La qual cosa, si bé no és la solució, facilita que la vida comunitària continuï. Aquesta manera d’afrontar tals difícils situacions, amb voluntat solidària en la majoria dels casos i per necessitat de força major en unes altres, defineix el caràcter de les comunitats de propietaris enfront del compliment de les seves obligacions davant els proveïdors i creditors”, apunta Lorenzo Viñas, gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL). FONS NEXT GENERATION Aquest període inflacionista evidència els riscos de la dependència energètica del nostre país. Per això, els Administradors de Finques col·legiats recorden que serà fonamental que les comunitats de propietaris sol·licitin els Fons Next Generation per realitzar obres de rehabilitació per millorar l’eficiència energètica. Aquesta serà la millor forma per abaratir les factures energètiques i per construir entorns més saludables. Per a Alberto Izquierdo, secretari del CAFBL, “la rehabilitació és un dels motors de la recuperació econòmica i per a això és necessari que les comunitats de propietaris tinguin capacitat per accedir a la rehabilitació i a les obres”. El CGCAFE manté la col·laboració amb les diferents Administracions Públiques i tots els agents implicats en aquests temes perquè s’agilitin els tràmits relacionats amb la rehabilitació d’edificis i habitatges a Espanya i que les ajudes públiques amb càrrec als Fons Next Generation arribin al major nombre possible de llars i edificis.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

A altres ciutats europees, les polítiques de promoció de l’habitatge de lloguer intenten ajudar als propietaris amb, per exemple, bonificacions de l’IBI, al contrari d’aquí   Barcelona, 4 de març – L’increment de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a la ciutat de Barcelona en aquests últims anys ha arribat a una situació quasi insostenible. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), en el període comprés entre el 2006 i el 2020, l’increment va ser del 62,51%, el qual deduint la inflació que va ser del 19,5% segons l’INE, queda en un increment net del 43,01%. Aquest augment, en el context del mercat de lloguer d’habitatges actual, és contradictori i incoherent amb les preteses finalitats del control de preus en el lloguer. Totes les polítiques d’intervenció que s’estan promovent des del Consistori per limitar les rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge han provocat la reducció de l’oferta de lloguer.  A la realitat del mercat immobiliari, comparant el mateix període 2006-2020, l’increment del preu mitjà del lloguer d’habitatge a la ciutat de Barcelona va ser del 33,85%, que deduint la inflació, queda en un increment net de l’11,36%. Molt lluny, sens dubte, de l’augment tant desmesurat de l’IBI que castiga d’una manera desorbitada els propietaris d’habitatges. Ja que, per una banda, es força la reducció del lloguer i es limita la seva actualització i, per l’altra, s’incrementa la càrrega de despesa en impostos i en les despeses de manteniment i eficiència energètica dels habitatges. Aquest fet suposa que els propietaris de béns immobles que tinguin la seva propietat llogada hagin de suportar uns costos cada cop més elevats, mentre que el preu del lloguer es troba tensionat per la regulació intervencionista i estigmatitzadora dels arrendadors, provocant una greu inseguretat a les relacions jurídiques. Aquestes polítiques d’habitatge són contràries a la línia seguida per governs del mateix signe en altres ciutats europees com Lisboa, on les seves iniciatives de promoció d’habitatge de lloguer assequible incentiven també a la persona arrendadora i d’aquí el seu èxit. Ja que a aquells propietaris que lloguin el seu immoble dins d’unes condicions específiques tenen unes bonificacions fiscals com és la reducció de l’IBI, entre d’altres. Aquesta mesura és més coherent amb una promoció del mercat de lloguer d’habitatge, en contraposició a les actuacions de control i règim sancionador que s’apliquen en el nostre país. Amb tot això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida volem fer una crida a l’Ajuntament de Barcelona per oferir la nostra col·laboració per promoure polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant a les dues parts, tant a arrendataris com a les persones propietàries que destinen els seus habitatges a l’arrendament.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Barcelona, dilluns 14 de març – El dijous passat, 10 de març, el Tribunal Constitucional va fer públic que determina que Catalunya no té competències per establir criteris en la fixació dels preus de lloguer d’habitatges. No és cap sorpresa. Els sotasignats ja ho vam denunciar i hem tractat de traslladar, sense èxit, al Govern, als partits i a la ciutadania la inseguretat jurídica que suposa l’aplicació d’aquesta llei, que, a més, provoca els efectes contraris als pretesos. Malauradament, no se’ns va escoltar, no se’ns ha escoltat i no se’ns escolta, malgrat que hem demanat reiteradament trobar-nos amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya per poder comunicar les nostres inquietuds i propostes, així com per compartir la nostra experiència i coneixement del comportament del mercat. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, en el seu dictamen, ho va advertir a tots els grups parlamentaris i als promotors de la llei, de manera que ningú se n’hauria de sorprendre de la resolució del TC. Les reiterades resolucions contràries -sense anar més lluny, fa pocs dies s’ha anul·lat el Decret Llei 37/2020 de reforç al dret a l’habitatge davant dels efectes de la pandèmia i abans part del Decret Llei 17/2019 de mesures per millorar l’accés a l’habitatge-, estan provocant i agreujant una situació d’inseguretat jurídica, en un tema tan delicat i bàsic com és l’habitatge, que precisament requereix estabilitat. És hora que, d’una vegada per totes, el Govern i els grups parlamentaris afrontin la problemàtica de l’habitatge en la seva profunditat amb mesures estructurals, i no amb normatives populistes que només provoquen l’efecte contrari, ja que cada vegada hi ha menys disponibilitat d’habitatge assequible i més desconfiança. Cal crear un marc adequat, seré, on tots els afectats hi puguin participar, on es donin les condicions necessàries per generar un autèntic diàleg social i, en definitiva, es puguin donar els elements necessaris per fer efectiva una veritable concertació publicoprivada de tots els implicats o sigui possible assolir el consens necessari, on cada actor assumeixi el seu paper. Es tracta de que propietaris i llogaters, que són els que es mouen principalment en el sector privat, arrangin les seves diferències, però també de que ambdós exigeixin al sector públic la seva participació directa amb mesures efectives que creïn seguretat, estabilitat, pacifiquin el mercat i permetin recuperar la confiança en el lloguer. No podem seguir pel mateix camí i salvar els esculls jurídics que cada cop posa a sobre la taula el TC, amb pegats i noves lleis, decrets-llei i decrets. En aquest sentit, reiterem el nostre oferiment i la nostra predisposició en col·laborar i participar per posar en marxa mesures que siguin realment efectives. No es pot escoltar únicament a les propostes d’uns determinats moviments socials i que els representants polítics es limitin a seguir les seves consignes ideològiques, sinó que ha de tenir-se en compte a tots els agents implicats per a poder disposar d’una regulació justa i equilibrada, i que representi una solució efectiva i estable al problema de l’accés a l’habitatge.   Es tracta d’un comunicat conjunt entre entitats catalanes del sector immobiliari. Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya tindrà la seva seu al Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida Els Administradors de Finques col·legiats esdevenen nexe d’unió entre l’administració pública i la societat Divendres, 28 de gener – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya ha organitzat aquest divendres 28 de gener un seminari presencial per presentar l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya (OTRC), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per al desenvolupament dels fons europeus de recuperació Next Generation EU. A l’acte ha assistit el secretari d’Habitatge i Inclusió Social, el Sr. Carles Sala i Roca, i el Sr. Joan Ramon Casals i Mata, director general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, a més d’altres representants del sector immobiliari: la Sra. Anabel Miró, assessora jurídica del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Sr. Enrique Vendrell, president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Sr. Alberto Izquierdo, secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el Sr. Lorenzo I. Viñas, gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el Sr. Víctor Tapiol, vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, la Sra. Immaculada Barral, catedràtica Universitat de Barcelona i Membre de la Secció d’Harmonització de la Comissió de Codificació de Catalunya i el Sr. Pedro Maqueda, CEO de SENSEDI. En aquest context dels Fons Europeus NEXT GENERATION, un dels principals objectius és activar el sector de la rehabilitació per tal d’aconseguir una renovació sostenible del parc edificat i l’Administració considera que és essencial el paper dels Administradors de Finques per impulsar, de forma conjunta, la rehabilitació energètica dels edificis. “El nostre col·lectiu, el dels administradors de finques, és essencial per a l’èxit del Next Generation”, afirma Víctor Tapiol. Per aquest motiu, i per acord amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya (AHC), el Consell de Col·legis d’Administradors de finques de Catalunya ha creat aquesta Oficina Tècnica de Rehabilitació i tindrà la seva seu a les oficines del CAFBL. Segons explica el Sr. Sales, “pel que fa als prescriptors que han de fer possible aquesta rehabilitació energètica dels edificis, la figura clau per la que hem apostat són els Administradors de Finques. Perquè els ciutadans entenguin de la importància de la rehabilitació energètica, convèncer-los dels beneficis i facilitar-los el camí perquè es puguin acollir a les subvencions dels fons europeus Next Generation”. L’objectiu de l’OTRC és la de coordinar, informar i facilitar la gestió dels ajuts i la prestació de serveis que contribueixin a facilitar la implementació i la gestió integral dels projectes de rehabilitació energètica en l’àmbit residencial al servei dels ciutadans i particularment de les comunitats de propietaris. Dels fons europeus NEXT GENERATION es destinaran 480 milions d’euros a Catalunya i estaran repartits en 5 programes: 1) Barris; 2) Oficines de rehabilitació; 3) Edificis; 4) Habitatges, i 5) Projectes / Llibre de l’edifici. És el programa 3 el que forma el nucli més notable del conveni entre l’AHC i els col·legis tècnics i administradors. I en el marc d’aquest programa s’estima que es puguin rehabilitar un total de 1.500 edificis, que corresponen a uns 22.750 habitatges aproximadament, abans de desembre de 2023 i abans de finalitzar l’any 2026, 65.000 habitatges. El CAFBL, seu de l’OTRC El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida juga un paper molt important en aquest projecte, atès que esdevé la seu de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya, convertint-se en el nexe d’unió entre l’administració pública i la societat. L’activitat desenvolupada a l’OTRC tindrà cabuda als tres col·legis de Catalunya i anirà desenvolupant-se en tots tres en un procés d’integració en funció de l’increment de l’activitat, tal com explica en Lorenzo Viñas, gerent del CAFBL. Pel que fa a l’OTRC, s’han establert diferents línies d´actuació per complir amb les obligacions establertes al Conveni amb l’AHC: formació amb tallers mensuals en format telemàtic per als col·legiats, assessorament que desenvoluparà l’assessoria d’arquitectura del CAFBL, acompanyament en el procés de presentació de documents, difusió de les condicions del programa de subvenció de rehabilitació i comunicació a la societat. El Sr. Viñas recalca que “és d’important rellevància la comunicació amb l’AHC perquè la societat conegui l’actuació d’aquesta OTRC i tots els actors implicats”. Amb aquesta iniciativa es recolzaran tres eixos: l’econòmic, el mediambiental i el social. Econòmic perquè s’aprofitaran els diners procedents dels Fons Europeus Next Generation, quedant-se al teixit econòmic de Catalunya. Mediambiental, perquè amb aquest capital es millorarà en forma de rehabilitació l’eficiència energètica dels edificis. I social, perquè hi haurà una participació publico-privada entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els Col·legis d’Administradors de Finques. Sobre aquesta col·laboració publico-privada, el Sr. Casals remarca que “és imprescindible per treure el màxim profit d’aquests fons i ajudar així a tenir un parc d’habitatges molt més eficient”. L’acte ha tingut un gran interès, tant per administradors de finques com per altres persones vinculades al sector immobiliari, i ha acabat amb una taula rodona on s’han exposat tots els detalls de la darrera modificació del Llibre V del CCCat que es deriva de la gestió dels fons a les comunitats de propietaris.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA DESCARREGAR FOTOS: Foto_1 Foto_2 Foto_3 Foto_4

L’emergència sanitària va motivar la publicació del Decret Llei 10/2020 de 27 de març pel qual es va regular la suspensió dels terminis legals i estatutaris per la celebració de les Juntes de propietaris subjectes al règim de propietat horitzontal facilitant alhora, la possibilitat, encara que els estatuts no ho estableixin, de celebrar reunions i adoptar acords per  mitjà de videoconferència o d’adoptar acords sense reunió, d’acord amb el Codi Civil de Catalunya, així com l’ampliació del termini per elaborar, aprovar i presentar els comptes anuals. Les circumstàncies que van portar a la seva aprovació, malauradament, no ha desaparegut, ben al contrari. Tot i les successives ampliacions del període de suspensió de l’obligació de convocar juntes de propietaris i les modificacions d’aquell Decret Llei 10/2020,  el proper 31 de desembre d’enguany finalitzar dit període de suspensió. Així i en consideració que les estadístiques de les darreres setmanes assenyalen un constant increment de contagis de la COVID-19 i  que Catalunya torna a trobar-se en una situació de risc alt, des del Consell Col·legis d’Administradors de finques de Catalunya hem proposat al Departament de Justícia de la Generalitat, la següent regulació: 1.- De manera excepcional, i a conseqüència del efectes derivats de la COVID-19, l’obligació de  convocar i  celebrar  les  juntes  de  propietaris  en  les  comunitats  subjectes  a  règim  de propietat horitzontal resti suspesa fins al 30 de juny de 2022,  sens perjudici de la possibilitat de cada comunitat de convocar i celebrar la junta de propietaris dins d’aquest termini, d’acord amb   les  seves circumstàncies  i  les  mesures de  seguretat que   en  cada  moment siguin aplicables, a iniciativa de  la Presidència o si ho demana almenys un vint-i-cinc   per  cent  de les persones propietàries amb dret a vot, que representin el mateix percentatge de quotes. La celebració  de  la  junta  també es pot  dur a terme  per  videoconferència  o d’altres  mitjans  de comunicació d’acord al que estableix l’article 312- 5.2 del Codi civil de Catalunya, tot i que no estigui  previst  als  estatuts ni  acordat  prèviament  per  la  Junta de  propietaris.  El  darrer pressupost anual aprovat s’entén prorrogat fins a la celebració de la junta ordinària, en la qual també s’ha de  procedir  a  l’aprovació  dels  comptes anteriors  i  a  la  renovació  dels  càrrecs, d’acord amb el que estableix l’article 553-15  del Codi civil de Catalunya. 2.- Excepcionalment,  per  aquells  supòsits  en  els  quals  no es pugui  dur  la  celebració  de  la Junta a través dels mitjans establerts i fins a la mateixa data, també poden adoptar acords sense reunió de conformitat amb allò que disposa l’article 312-7 del Codi civil de Catalunya, a instància de la persona que presideix la comunitat de propietaris.

Fruit de l’acord, els 400 administradors de finques del CAFBL podran unir-se a ASVAL gratuïtament i obtenir els mateixos avantatges que els seus més de 3.000 associats, veient així representats i defensats els seus drets. ASVAL i CAFBL treballaran junts amb l’objectiu de millorar l’accés dels espanyols a un habitatge i arribar als estàndards dels països més eficaços de la Unió Europea en política d’habitatge. Totes dues organitzacions coincideixen en que són molt necessàries eines que incentivin l’oferta i afavoreixin l’accés a l’habitatge.   Barcelona, Juliol del 2021- L’Associació de Propietaris d’Habitatge en Lloguer (ASVAL) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) han firmat un acord de col·laboració amb la finalitat de promoure un marc estable i iniciatives que fomentin l’increment de l’habitatge de lloguer a Espanya. ASVAL i CAFBL comparteixen  la visió que el mercat de lloguer es troba en ple desenvolupament a Espanya. Per això, coincideixen en que és molt necessari implementar eines que incentivin l’oferta d’habitatge de lloguer en totes les  modalitats, lliure i en lloguer social i a preu assequible, fet que derivarà en una major facilitat en l’accés a l’habitatge. L’acord entre les organitzacions aprofundeix en aquesta línia, a l’ assenyalar que totes dues treballaran juntes per promoure el desenvolupament del lloguer, amb l’objectiu comú d’arribar als estàndards dels països més eficaços de la Unió Europea en política d’habitatge. Son varis els punts de treball en els que aquest conveni incideix com a vies per aconseguir metes comuns. Entre elles, destaquen el foment del diàleg  amb l’Administració i Organismes Públics tant a nivell local, autonòmic i nacional de cara a facilitar que les polítiques de lloguer compleixin amb els seus objectius de la manera més eficient; fomentar la professionalització del lloguer per promoure un sector més eficaç i transparent, o el desenvolupament de propostes i iniciatives per millorar el marc regulador de l’habitatge de lloguer, per tal de dotar-lo d’una major seguretat jurídica, entre altres aspectes. El conveni també recull que els 2.400 administradors de finques de Barcelona i Lleida podran unir-se a ASVAL de manera gratuïta i beneficiar-se dels mateixos avantatges que obtenen els més de 3.000 propietaris membres de l’associació: resum de premsa diari amb les principals notícies del lloguer, informació detallada sobre normatives i canvis legals, els informes i dades més rellevants del sector i accés a webinars i esdeveniments  de qualitat. Amb això, ASVAL avançarà en el seu objectiu de representar a totes les parts relacionades amb l’oferta d’habitatge en lloguer. Actualment, l’associació supera els 3.000 associats en poc més d’un any. El 95% dels seus membres són propietaris particulars i entre els professionals es troben les més destacades companyies del sector. “ASVAL vol representar a tota l’oferta d’habitatge en lloguer per treballar junts en el desenvolupament del lloguer a Espanya i aconseguir que aquest mercat tingui el pes que té en altres països europeus. Necessitem una major oferta d’habitatge de lloguer, tant social, assequible com lliure, per millorar l’accessibilitat a l’habitatge, sobretot als joves i a les famílies amb menys recursos.  Per això, és crucial, treballar de la mà d’altres institucions com el CAFBL amb aquest objectiu comú i defensar davant de l’Administració la necessitat d’un context regulador equilibrat i estable que afavoreixi el lloguer, no que el freni”, explica Joan Clos, president d’ASVAL. “La inexistència d’un parc públic de lloguer és responsabilitat de les administracions públiques i no dels propietaris privats, per tant, el dret a l’habitatge ha de ser garantit pel sector públic, però sempre buscant la implicació i col·laboració del sector privat. Només d’aquesta manera, s’aconseguirà ampliar el mercat del lloguer, especialment el social i assequible, afavorint així l’accés de l’habitatge gràcies a una política d’habitatge més equilibrada, amb mesures intel·ligents de foment i menys en la marginació i criminalització de la propietat” comenta Enrique Vendrell, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Tots aquells administradors de finques que desitgin associar-se a ASVAL per gaudir d’aquests avantatges i unir forces en la defensa dels drets dels propietaris i pel desenvolupament del mercat de lloguer, poden fer-ho a través de l’enllaç següent: https://www.asval.com/asociados-profesionales/   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Barcelona, 1 de juny de 2021 – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i província, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Consell de Col·legis oficials d’Agents de la Propietat immobiliària de Catalunya han elaborat un plec de propostes d’acció de Govern en matèria de polítiques públiques d’habitatge ara que s’inicia una nova legislatura. El document enviat a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària respon a l’esperit de satisfer el dret a l’habitatge, que és sense dubte un dels principals problemes no resolt adequadament i que precisa de la concentració de totes les parts actores per trobar les millors i més diverses solucions. Cal destacar que la majoria de les mesures aprovades durant aquesta darrera dècada, tant per  part de l’Estat com de les Comunitats Autònomes, comporten obligacions de gran impacte pels privats. Sent aquests els que acaben assumint la responsabilitat de l’execució de polítiques assistencials pròpies de l’Administració. Es per això que les dotze propostes d’acció plantejades als grups polítics que configuren el Parlament de Catalunya volen corregir aquesta situació. La primera actuació va encaminada a crear i assegurar un marc regulador estable que ofereixi seguretat jurídica a totes les parts, que alhora permeti la celebració de les actuacions d’inversió en el sector de la construcció residencial de manera sostenible. La segona, té el focus en les preassignacions pressupostàries per a les polítiques d’habitatge, que han d’incrementar el seu pes en el pressupost català fins a l’1,5% del PIB. En definitiva, es pretén que a llarg termini es garanteixi un increment suficient dels recursos de la Generalitat en matèria d’habitatge. La tercera acció és impulsar un acord de col·laboració públic-privat per al rellançament sostenible de la promoció d’habitatge nou. Es planteja un acord plurianual entre el sector i l’Administració, que estableixi els canals i les mesures de col·laboració per a la promoció d’habitatge a preu assequible i social. En aquest sentit, seria absolutament necessari assolir cicles de promoció de fins a 25.000 habitatges a l’any de diversa tipologia, lliures i protegits, en règim d’accés en lloguer, venda, dret de superfície i cessió d’ús o copropietat. Aconseguir aquesta xifra d’habitatges significaria una generació de més de 60.000 llocs de treball i una recaptació fiscal per al conjunt de les Administracions superior als 1.500 milions d’euros. Pel que fa a la quarta acció, la protagonista seria la mobilització del sòl reservat per destinar a habitatge assequible i social, tot avaluant quines són les actuacions més eficients per accelerar la creació d’una nombrosa oferta d’aquest tipus d’habitatge. La cinquena actuació planteja que l’Administració desenvolupi instruments no coercitius per avançar cap al dret subjectiu de l’habitatge en línia al implantat a França o al País Basc. Des de l’acció pública, sense interferir ni anar en detriment dels drets dels titulars del parc d’habitatges privat, s’haurien de buscar fórmules i recursos suficients per proporcionar el sostre adequat a aquells col·lectius de la població amb més dificultats per accedir a un habitatge. Les línies de suport d’accés a un habitatge nou configuraria la proposta d’acció sisena, que no tan sols aniria a remolc del que pugui establir el Plan de Vivienda Estatal, sinó a disposar de línies pròpies amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Els fons europeus Next Generation EU són una oportunitat per a tot el sector i també per al ciutadà per reactivar la construcció residencial davant la incertesa de l’impacte sobre l’economia que comporta l’escenari post-Covid. Precisament, la setena acció seria facilitar l’aplicació d’aquests fons en l’àmbit de la construcció residencial. Li seguiria l’actuació vuitena fonamentada en l’adopció de mesures de simplificació administrativa i en guanyar agilitat per part de l’Administració. L’acció novena seria modificar les imposicions als propietaris realitzades per la Llei 24/2015 i els Decrets llei 17/2019 i 1/2020. En aquest sentit, es proposa obrir un diàleg amb el Govern sobre la definició de gran tenidor, el lloguer social obligatori, la viabilitat de les actuacions de promoció urbanística i la protecció davant l’ocupació il·legal d’habitatges. La fórmula escollida pel legislatiu català per intentar contenir les rendes de lloguer és considerada contraproduent per la generació del propi lloguer. De fet, la interpretació de la llei afecta als contractes signats entre els anys 1995 i 2015 suposant un greu perjudici per tots aquells propietaris que han posat històricament habitatges de la seva titularitat en el mercat de lloguer, de manera que augmenta objectivament la possibilitat que aquests habitatges es retirin de l’oferta de mercat de lloguer. A més, la llei fa una inadequada aplicació de l’índex de referència ignorant aspectes essencials que tenen un pes objectiu en la valoració que s’ha de fer del preu de lloguer. Afegir que l’impuls per part del Govern d’una normativa de lloguer catalana comportarà una nova confrontació competencial, tot considerant l’acord signat al 2018 entre l’Estat i la Generalitat on s’explica que els dos governs coincideixen que qualsevol intent de regulació dels arrendaments urbans és competència de l’Estat. Les actuacions desena i onzena serien fer enrere aquestes normatives pels efectes adversos sobre el lloguer i destacar que l’estabilitat i la seguretat jurídica en les normes que regulen els contractes d’arrendament han de tenir present que l’objectiu és facilitar el dret bàsic de l’accés a l’habitatge, tot responent equilibradament a les necessitats de propietaris i arrendataris. L’acció dotzena és reclamar als grups parlamentaris i molt especialment al nou Govern de la Generalitat de Catalunya, que en aquesta nova legislatura es posi en marxa una nova política de concertació en matèria del dret a l’habitatge, mitjançant la promoció d’un nou Pacte Nacional d’Habitatge en el que hi estiguin representats tots els actors i agents intervinents. Això vol dir escoltar i facilitar la participació dels representants dels propietaris i dels col·lectius empresarials i professionals que han de ser actors intervinents conjuntament amb els representants dels

El Govern ha aprovat un Reial decret llei que recull les propostes dels Administradors de Finques col·legiats • Si bé a Catalunya ja s’havia suspès l’obligació de convocar Juntes de comunitats de propietaris i s’havien prorrogat els càrrecs i pressupostos fins al 31 de desembre, ara ja és a nivell de tota Espanya. • Les reunions de les comunitats de propietaris que siguin necessàries convocar podran celebrar-se telemàticament i fins i tot es poden prendre acords sense junta mitjançant consultes per escrit. Barcelona, 5 de maig – El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei 8/2021, de 4 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents en l’ordre sanitari, social i jurisdiccional. Aquest Decret regula i desbloqueja la celebració de juntes de propietaris tal com havien sol·licitat els Administradors de Finques col·legiats als diferents Grups Parlamentaris i al Govern, i les propostes del qual han estat recollides en la norma aprovada. Els Administradors de Finques col·legiats consideren que el Reial decret llei, que entrarà en vigor el pròxim 9 de maig, és positiu, ja que estableix un ventall de solucions al qual es pot acollir cada edifici en funció de les seves circumstàncies. Tal com el Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas –CGCAFE- havia proposat, no serà obligatori convocar juntes de propietaris fins al dia 31 de desembre de 2021, i es prorrogaran els últims pressupostos aprovats i els càrrecs de la Comunitat de Propietaris, quedant suspesa, per tant, l’obligació d’aprovar el pla d’ingressos i despeses previsibles, els comptes corresponents i el pressupost anual. Salvador Díez, president del CGCAFE, expressa la seva satisfacció per aquestes mesures i explica que aquests aspectes de la normativa “són un pas important perquè les comunitats de propietaris puguin seguir amb la seva activitat normal i puguin fer front a les seves obligacions econòmiques comptant amb els ingressos per quotes dels propietaris/as per poder afrontar-les”. Un altre dels aspectes que recull la normativa és que facilita la participació i el vot dels propietaris/as, una qüestió que el CGCAFE considera fonamental per garantir els drets de tots ells, i que també era una de les propostes dels Administradors de Finques col·legiats. El Govern ha aprovat que la Junta de Propietaris pugui celebrar-se per videoconferència o per conferència telefònica múltiple per tractar temes urgents que no puguin demorar-se, entre ells, les obres d’accessibilitat universal i les obres que resultin necessàries per al manteniment i funcionament de l’edifici. Però perquè aquestes reunions urgents es puguin realitzar, cal possibilitar que els propietaris disposin de tots els mitjans necessaris per a la seva participació en les reunions que es convoquin pel president, per la quarta part dels propietaris/as, o un número d’aquests que representin un 25% de les quotes de participació. Sobre aquesta qüestió, el president del CGCAFE, Salvador Díez, explica que també han recollit una altra de les nostres propostes, “en establir que el Secretari-Administrador de Finques col·legiat, a més de comprovar la identitat de tots els propietaris/as assistents a la Junta, garanteix que compten amb els mitjans telemàtics adequats per a la seva participació en la reunió”.   LES JUNTES VIRTUALS SÍ QUE SERAN VÀLIDES Els Administradors de Finques col·legiats consideren adequat que, tal com havien proposat, en aquelles comunitats de propietaris en les quals no pugui garantir-se la participació de tots per via telemàtica, es puguin adoptar acords sense la celebració presencial de la Junta de Propietaris, mitjançant l’emissió del vot per correu postal o comunicació telemàtica. Per a Salvador Díez, “això és molt important perquè garanteix el dret de participació de tots els propietaris/as i l’emissió del seu vot si no tenen capacitat d’accés a les noves tecnologies, evitant, al no celebrar-se presencialment, els possibles contagis per la COVID-19”. Fins a l’aprovació d’aquest Reial decret llei, i encara que les noves tecnologies permetien les reunions virtuals, la Llei de Propietat Horitzontal només reconeix validesa a les reunions presencials, a excepció de la llei catalana, que sí que estableix la possibilitat de reunions via telemàtica i la validesa de la presa d’acords de Junta de Propietaris amb aquest sistema. El Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya, des del març del 2020, van aconseguir mitjançant l’aprovació per part del Govern de la Generalitat dos Decrets Lleis per regular el funcionament de les Juntes de Propietaris i, des d’aleshores, sempre han recolzat a la resta dels col·legis perquè s’aconseguís a nivell general, per a tot el país. En aquest any de pandèmia s’han deixat de celebrar més d’1.000.000 de juntes de propietaris, la qual cosa ha comportat la paralització de les obres en els edificis. Moltes empreses s’estaven veient afectades amb aquesta situació al no poder realitzar-se obres d’accessibilitat, eficiència energètica i la rehabilitació d’edificis en general. Per a Salvador Díez, president del CGCAFE, “pròximament es rebran 27.000 milions d’euros de la Unió Europea, els coneguts com a Fons de Recuperació Europeus, dels quals part es destinaran a rehabilitar immobles, per la qual cosa aquest Reial decret llei és fonamental perquè les comunitats de propietaris puguin accedir a aquests fons prenent les decisions sobre aprovació de pressupostos i sol·licitud de les subvencions, i poder aconseguir una reactivació econòmica del sector de la construcció i iniciant les bases per aconseguir entorns més sostenibles”.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA