Barcelona, 14 de gener del 2026
L’any 2026 continuarà marcat per la crisi residencial a Barcelona, en la mesura en què tant oferta de lloguer com de venda continuarà sent insuficient per a una creixent demanda propulsada per la pròpia evolució demogràfica de la ciutat i una dada significativa: el “23% de les compres les fan actualment estrangers”. La xifra de 2025 l’ha destacat el tinent d’alcalde d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, durant la Tribuna Inmoscopia que han organitzat aquest dimecres els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya. El sector en ple ha estat crític amb l’excés normatiu que s’està donant en matèria d’habitatge, sobretot a Catalunya, perquè espanta als propietaris, que cada vegada recelen més de llogar en el mercat tradicional de llarga durada, han alertat.
L’esdeveniment anual dels API ha omplert en alguns moments l’aforament de l’auditori de L’Illa Diagonal, que enguany analitzava les perspectives del mercat per a 2026, amb participació de representants de l’administració pública, promotors, agents immobiliaris, propietaris, arquitectes i administradors de finques, entre altres.
Montserrat Junyent, presidenta del Col·legi de API de Barcelona i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), ha denunciat la “inestabilitat jurídica” a Catalunya, que ha comportat “menys oferta, més tensió i un accés a l’habitatge més difícil per als col·lectius vulnerables”. A més d’insistir en la necessitat d’un pacte transversal entre totes les parts, ha urgit a les administracions a moure fitxa i facilitar que la comunitat incorpori entre 20.000 i 25.000 habitatges anuals, amb més dotació pressupostària i col·laboració públic-privada.
La xifra procedeix dels registres notarials de 2025, amb un saldo de 16.828 compravendes a Barcelona, de les quals 3.868 van ser signades per estrangers, tant residents com no residents a la ciutat.
El representant municipal també s’ha compromès a donar “seguretat al sector privat, a canvi de col·laboració i assequibilitat en el preu”, avisant que és possible que Barcelona necessiti “més de sis anys per a tenir un mercat de producció important”.
“Odi i confrontació” per l’habitatge
La jornada ha inclòs una taula rodona sobre l’accés a l’habitatge, en la qual Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3, ha estat contundent en lamentar que l’àmbit de l’habitatge sempre ha estat marcat per “interessos contraposats”, però que en els últims temps la “visceralitat” del debat ha portat al “odi i la confrontació” entre les parts, la qual cosa “condiciona la proliferació de normes i ataca a la capacitat de diàleg”.
Fent gala de la seva experiència, ha defensat fins i tot que “cal poder comprar per a llogar, si els preus estan controlats”, per a ampliar el mercat del lloguer. “No ho augmentarem posant pisos un a un en el mercat”, ha agregat, defensant la potencial “concentració” per part d’alguns agents per a alimentar l’oferta reglada “sense haver d’esperar 15 anys al fet que es construeixin habitatges”.
Altres ponents com Helena Beunza, presidenta de l’associació de propietaris Asval; Dolors Clavell, advocada especialista en dret administratiu; i Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, han coincideixo a clamar contra l’allau normativa que genera “més inseguretat jurídica” als petits propietaris, que estan darrere de la majoria d’habitatges posats en lloguer. Beunza ha insistit que bona part de la normativa no està recolzada a nivell tècnic i generen molts dubtes sobre la lletra petita, com davant l’anunci d’aquesta setmana de Pedro Sánchez de bonificacions del 100% de l’IRPF per a propietaris que no pugin el lloguer.
Conesa creu que la regulació és “reactiva i fragmentada”, i “càrrega al propietari el pes de suportar l’ajuda a les famílies”. “No es pot fer equivalent rendibilitat i especulació”, ha carregat, defensant rendibilitats limitades. Carles Sala, que ara és el nou sotssecretari general de APCE Catalunya (Associació de Promotors de Catalunya), ha lamentat que la Generalitat no aclareixi els nombrosos dubtes que genera amb la suposada sobreregulació. “Fa gairebé un any presentem 13 preguntes i seguim sense respostes”, la qual cosa fa difícil el treball diari del sector. Abasten dubtes sobre sancions, grans tenidors i altres punts clau.
Des de la Agència Catalana de l’Habitatge, Xavier Roig, Director del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, ha defensat que els canvis normatius continus no pretenen complicar la gestió del sector, sinó “corregir, pal·liar i adaptar la situació.
Promotors, administradors i arquitectes
Pots llegir la notícia completa a: El 23% de la compra de viviendas en Barcelona en 2025 fue por parte de extranjeros.
