Barcelona, 17 d’octubre de 2026
Els administradors de finques denuncien els importants retards a l’hora d’afrontar obres als ascensors, agreujats per l’alta demanda derivada de la modernització que estableix la normativa del 2024.
El sector argumenta que calen 1.300 professionals nous cada any i que «només se’n cobreixen entre 350 i 400» places.
El calvari de les comunitats de propietaris per reformar els ascensors: «No es compleixen els terminis»
Una de les comunitats de propietaris que gestiona l’administradora de finques Manuela Julia Martínez, a Madrid, va aprovar en junta substituir les portes de la cabina de l’ascensor el febrer d’aquest any. Es va signar un contracte amb l’empresa i, recentment, en una reunió de veïns, li van preguntar quan es faria l’obra. L’empresa havia estat més de cinc mesos sense donar senyals de vida.
«Imagineu-vos com em vaig quedar… Tan bon punt vaig reclamar que em retornessin els imports cobrats indegudament, van fixar una data al cap de dos dies. Resulta que al contracte no es condicionava el pagament al termini d’execució dels serveis», explica Martínez, que també és presidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Madrid i assegura que els amplis retards en les reparacions, modificacions i substitucions d’ascensors són el pa de cada dia.
A Madrid, el temps mitjà d’espera pot arribar als sis mesos, segons Martínez, tot i que fonts del sector expliquen que hi ha casos de retards de fins a un any.
La situació es repeteix arreu d’Espanya. Des de Catalunya fins a Andalusia o Galícia, els col·legis d’administradors de finques alerten d’aquesta problemàtica.
«Tenim moltíssims retards. No es compleixen els terminis habituals i, fins i tot, en les segones revisions de la inspecció de l’ascensor, quan ja t’han donat un termini per fer les modificacions, aquestes no s’han fet perquè l’empresa de manteniment no ha pogut», denuncia Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.
El sector dels ascensors s’ha encallat a Espanya, però, què ha passat per arribar a aquesta situació? Actualment, hi ha prop d’1,2 milions d’ascensors al país, però cada any se n’afegeixen uns 16.500 més a causa dels nous blocs d’habitatges. Mentrestant, el sector no incorpora treballadors al mateix ritme que perd empleats per jubilació, molts dels quals van passar al sector dels ascensors arran de l’anterior crisi immobiliària del 2008.
Les empreses necessiten incorporar 1.300 professionals nous cada any per atendre la demanda actual, però només s’estan cobrint entre 300 i 350 places, lamenta José Carlos Frechilla, president de la Federació Empresarial d’Ascensors.
«No hi ha un col·lapse, però sí que s’estan notant retards. Les empreses estan fent esforços enormes per optimitzar les rutes, prioritzant sempre la seguretat», assegura.
Segons la federació, les comunitats de propietaris i els mateixos treballadors del sector, estem vivint una tempesta perfecta. D’una banda, la manca d’especialistes; de l’altra, els retards en el lliurament de peces i, finalment, el canvi normatiu.
El Reial decret 355/2024, aprovat fa dos anys, introduïa noves obligacions de manteniment als ascensors. Aquest procés de modernització, sumat a les reparacions i instal·lacions habituals, ha provocat un important coll d’ampolla.
«Pel que fa a aquesta normativa, observem retards un cop la comunitat de propietaris aprova la modificació, sobretot en aquelles que s’avancen a l’obligació. Hi ha casos en què es triga més d’un any a aplicar la millora», assenyala Peio Mendia, tresorer en funcions del Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques d’Espanya (CGCAFE).
«Es calcula que cal actuar en entre 300.000 i 350.000 ascensors», afegeix Frechilla, en referència a l’elevat volum de feina que han d’assumir les empreses.
Entre les modificacions més habituals que cal dur a terme hi ha la instal·lació de la cortina fotoelèctrica, per evitar que les portes automàtiques es tanquin sobre una persona; la millora de l’anivellament, per evitar el desnivell entre el terra de l’ascensor i el replà, i el variador de freqüència, que permet controlar millor l’acceleració, la frenada i la parada.
Si en la inspecció tècnica es detecta que falta algun d’aquests elements, es donarà un termini d’un any per instal·lar-lo i, si no s’ha complert, es podran imposar sancions. Per aquest motiu, moltes comunitats s’estan avançant als terminis previstos.
Personal qualificat
«Aquestes intervencions requereixen poc temps i esforç, tot i que algunes en necessiten més, com ara el canvi de la màquina perquè no regula amb precisió. Aquest tipus de treballs els ha de fer personal qualificat», apunta el president de la federació d’ascensors.
També matisa que, en molts casos, els retards s’allarguen per «la dilatació dels terminis» en altres àmbits: primer arriba l’inspector, després redacta l’informe, més tard es convoca la junta per aprovar la derrama… i les setmanes van passant.
En altres casos, per complir normatives anteriors, com el Reial decret legislatiu 1/2013, que plantejava millorar l’accessibilitat o eliminar barreres arquitectòniques, calen «processos administratius» més complicats: redactar un projecte, obtenir el permís de l’ajuntament, etc. A més, aquests processos impliquen altres sectors que tampoc no disposen de prou personal, com ara la construcció o la serralleria.
Si, a més, l’edifici té algun grau de protecció, la situació encara empitjora.
«Són obres que no es fan de manera aïllada, hi pot haver circumstàncies de coordinació que n’allarguin els terminis», explica Frechilla, que assegura que les avaries habituals, que no estan relacionades amb la inspecció tècnica, també pateixen retards, però dins de la normalitat i sense arribar a ser crítics.
«Amb la nova normativa hi ha més feina i no hi ha prou personal ni relleu generacional, a més de poca gent qualificada. Bona part de la plantilla està envellida», admet Manuel, que fa 20 anys que treballa en el sector a València per a una de les grans empreses del ram.
Per primera vegada, hi ha «bastant moviment» d’especialistes entre empreses.
«El salari a la meva empresa no és gaire alt i molta gent es planteja canviar», afirma Manuel, que assegura que el 80 % de les noves instal·lacions d’ascensors les fan subcontractes, a les quals es paga «un preu força ajustat» i que assumeixen «molt volum» de feina perquè, si no, no els surt a compte. Això fa que «vagin obrint fronts i que els terminis s’alenteixin».
A més, com que tenen «menys qualificació», la posada a punt final l’han de fer els treballadors de la mateixa empresa, fet que també allarga els terminis.
«Abans eren sous bons»
«Abans, quan vaig començar, fa 15 anys», lamenta José, que treballa en una altra gran empresa d’ascensors de Madrid, «els sous eren bons, però ara són normals, perquè la vida ha pujat un 30 % i els nostres sous amb prou feines han augmentat un 9 %». Segons el conveni, un oficial de primera sense complements cobra a l’empresa TK uns 32.000 euros bruts anuals.
«El material, no sé per què, també ens arriba tard, però el problema és que no trobes personal qualificat», explica José, que matisa que moltes comunitats, quan ja es posen a fer obres, «decideixen fer més coses a banda de les que obliga Indústria, de manera que hi ha més feina. Si ja has de canviar tota la màquina i l’electrònica, això és molta feina».
Des dels col·legis d’administradors de finques demanen una solució, ja que, tal com precisa la presidenta del Col·legi de Barcelona, «ni tan sols apujant el cost als clients per les exigències del nou decret, que els obliga a contractar més personal, les empreses han estat capaces de donar resposta als nous terminis».
Llegeix la notícia completa aqui: El sector del ascensor se atasca en España: retrasos de más de medio año para reparaciones por falta de personal
