Barcelona, 19 d’abril del 2026
És primavera i tornes a sortir a la terrassa per gaudir del sol. Ho intentes, però hi ha un problema: l’arbre del teu veí ha crescut massa en els últims mesos i ara gairebé no deixa passar la llum. On abans hi havia sol, ara hi ha ombra. És llavors quan sorgeix el dubte: es pot fer alguna cosa o toca resignar-se a passar l’estiu sense poder gaudir de la terrassa com abans?
La situació, més habitual del que sembla, no sempre té una resposta clara a primera vista. Que l’arbre estigui dins d’una propietat privada no significa que el seu impacte es limiti a qui el té. L’ombra, la caiguda de fulles o fins i tot la pèrdua de vistes poden afectar directament l’ús de l’habitatge confrontant, i aquí és on comencen els conflictes. La clau, com expliquen els experts, no és només qui és el propietari, sinó si aquest element està generant un perjudici real al veí.
El dret individual està condicionat per l’impacte en els altres veïns
“El caràcter privatiu d’un element no empara el seu ús perjudicial”, explica a La Vanguardia Patricia Briones, advocada i coordinadora de la Comissió Legislativa del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España (CGCAFE). És una idea que, segons explica, s’aplica de manera constant en comunitats de propietaris, on el dret individual sempre està condicionat per l’impacte en la resta de veïns.
En el cas dels arbres, aquest límit no és abstracte, sinó que està força definit. El Codi Civil, als articles 591 i 592, estableix distàncies mínimes respecte a plantar arbres a prop de la línia divisòria entre veïns: dos metres per a arbres alts i 50 centímetres per a arbustos. Com detalla Briones, si no es respecten aquestes distàncies, “el veí pot exigir que s’arranquin o es retirin els arbres”. Per això, el problema no comença quan l’arbre molesta, sinó molt abans, en el moment que es planta sense respectar aquestes regles.
A partir d’aquí, el conflicte sol evolucionar. El que en el seu moment semblava una planta sense importància acaba creixent, i amb ella apareixen les primeres conseqüències. Branques que envaeixen l’espai del veí, arrels que s’escolen al seu terreny o una acumulació constant de fulles en terrasses alienes. En aquests casos, la llei també és clara: es pot exigir la poda de les branques que sobresurten. I si són les arrels les que envaeixen, el mateix afectat les pot tallar dins de la seva propietat, tal com recull el Codi Civil.
«Si jo tinc una terrassa i algú planta un arbre que m’impedeix veure el que abans veia, també m’està generant un perjudici.» Elisabet Carbonell, Vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.
Però no tots els problemes són tan visibles. De fet, molts dels conflictes més habituals tenen a veure amb una cosa menys tangible: la pèrdua de llum o de vistes, una qüestió que sol generar més dubtes entre els veïns perquè no sempre està clar si es pot reclamar.
Des de la pràctica diària, Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), insisteix que l’anàlisi no es limita al que envaeix físicament l’espai. “S’han de respectar les distàncies i les ubicacions dels arbres, perquè poden generar ombra, brutícia o problemes a la terrassa del veí”, explica. És a dir, l’impacte no només es mesura en metres, sinó també en com afecta l’ús normal de l’habitatge.
En aquest sentit, introdueix un matís que molts propietaris no contemplen fins que es veuen afectats. “Si jo tinc una terrassa i algú planta un arbre que m’impedeix veure el que abans veia, també m’està generant un perjudici”, assenyala. En aquests casos, la qüestió deixa de ser únicament estètica per convertir-se en una limitació real de l’espai.
«La comunitat o el veí afectat poden exigir que es respecti la normativa i que es corregeixi la situació si genera perjudicis.» Patricia Briones, Advocada i coordinadora de la Comissió Legislativa del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España.
Amb tot, que existeixi aquest dret a reclamar no significa que el conflicte es resolgui de manera automàtica. En la majoria de casos, el procés comença per una comunicació directa entre veïns o, si no funciona, per un requeriment formal. Carbonell explica que l’habitual és intentar primer una via de mediació abans d’escalar el problema, una cosa que forma part del dia a dia en la gestió de comunitats.
Si la situació es manté i el perjudici és clar, aleshores sí que es pot plantejar la via legal. “La comunitat o el veí afectat poden exigir que es respecti la normativa i que es corregeixi la situació si genera perjudicis”, insisteix Briones, recordant que el dret de propietat mai és absolut dins d’un entorn compartit.
A la pràctica, molts d’aquests conflictes no arriben directament als tribunals, però tampoc es resolen tan ràpid com els veïns esperen. Carbonell reconeix que és habitual que aquestes situacions s’allarguin en el temps, sobretot quan una de les parts no percep el problema com a tal. “Hi ha propietaris que no consideren que estiguin causant un perjudici, perquè l’arbre és dins del seu habitatge”, explica.
Això complica qualsevol intent d’acord i obliga, en molts casos, a passar per un requeriment formal. Només quan aquesta via falla i el perjudici es manté, el conflicte pot escalar i acabar en una reclamació o fins i tot als tribunals.
El problema és que, més enllà del que digui la llei, aquest tipus de conflictes solen moure’s en una zona intermèdia on no tot és blanc o negre, ja que un arbre pot complir la norma i tot i així generar tensions. És aquí on apareix una realitat que els experts veuen cada dia: que molts problemes no neixen per incomplir la llei, sinó per estirar-ne els límits més del que és raonable. I aquest és, precisament, el punt en què tots ens hauríem d’aturar: no tant en el que permet la llei, sinó fins on és raonable arribar.
Pots llegir la notícia completa a Tu vecino puede obligarte a talar tu árbol si le da sombra, aunque esté en tu casa: “El uso perjudicial no está amparado por la ley”.
