Barcelona, 10 d’abril de 2025
Foment del Treball, l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), la Asociación de Propietarios de Vivienda en Alquiler (ASVAL), l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI) i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona expressen la seva preocupació davant de l’anunci d’estendre el control de rendes als contractes de lloguer de curta i mitjana estada. Aquesta mesura, de dur-se a terme, suposaria una greu distorsió del marc jurídic actual i afectaria negativament a un segment del mercat que és essencial per a la mobilitat, laboral, acadèmica i social a Catalunya.
Els arrendaments temporals -regulats sota la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) com a contractes d’ús diferent d’habitatge- responen a causes objectives i finalitats molt concretes: allotjar temporalment a professionals desplaçats, estudiants, investigadors, persones en transició residencial o en mobilitat internacional. Aquest tipus de lloguers, que habitualment no superen els 12 mesos de durada, no constitueixen una alternativa a l’habitatge habitual, sinó un complement imprescindible per a una societat dinàmica i oberta.
Estendre el control de preus a aquest tipus de contractes suposaria una extralimitació jurídica i una decisió contraproduent des del punt de vista econòmic i social. En l’article 17 de la LAU s’estableix clarament que les limitacions al preu de lloguer només poden aplicar-se als contractes d’habitatge habitual. Aplicar-los el mateix tractament legal no només generaria inseguretat jurídica, sinó que comprometria l’existència mateixa d’aquest tipus d’oferta a Catalunya.
Les entitats signats d’aquest comunicat carreguen durament contra els acords presos entre el Govern de la Generalitat i grups parlamentaris en els darrers mesos (DL 2/2025 que es tramitarà com a projecte de llei, el DL 5/2025 que incrementa l’ITP i l’AJD), ja que només responen a l’aritmètica política i no pas a solucionar el problema de l’habitatge, que és la manca d’oferta d’habitatge de tota tipologia, tant de venda com en lloguer.
Els representants del sector denuncien la sobrerregulació i la manca de seguretat jurídica que pateixen els operadors a Catalunya i reclamen que es deixi de legislar “d’esquenes al sector” i adoptin polítiques d’habitatge realment efectives, que incentivin l’increment de l’oferta d’habitatge en comptes de penalitzar al sector que té la capacitat productiva per a proveir els habitatges que Catalunya necessita.
