Guillem Costa Calsamiglia (Barcelona, 1968) és arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB). Ha treballat als despatxos de Pepe Llinàs i d’Ignasi de Solà-Morales i actualment al seu estudi Costa Calsamiglia Arquitecte al Districte 22@.
La seva trajectòria professional inclou projectes en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme, com la seu de la multinacional alemanya EFD a Bangalore o les oficines centrals de d’e-Dreams al WTC de Barcelona, així com del disseny de mobiliari, amb la sèrie Gidlööf Originals. Ha combinat el seu treball amb l’edició editorial – Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i Editorial Gustavo Gili- i amb la seva dedicació al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). També ha escrit articles a revistes de divulgació general i la seva obra ha estat publicada a diversos mitjans digitals i de paper.
Actualment és degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, director del Congrés Mundial d’Arquitectes UIA 2026, membre de la comissió executiva de la Fundació Manuel Blancafort, patró de la Fundació Ginesta (ASPROSEAT) i soci de l’ADIFAD.
Parlem amb ell per saber què opina sobre l’accessibilitat i la sostenibilitat en el dia a dia de les persones i els habitatges.
Quin paper ha de jugar la rehabilitació del parc d’habitatges existent en la transició cap a un model més sostenible i saludable a Catalunya?
La rehabilitació del parc d’habitatges existent ha de ser una peça clau en la transició cap a un model urbà més sostenible i saludable. A Catalunya, tenim un parc edificat que hem d’aprendre a tractar segons l’època en què va ser construït i de la manera i materials amb què va ser construït també. En molts casos és antic i de bona qualitat i en altres casos és vell, d’una qualitat constructiva molt justa i poc eficient energèticament. Tot el parc edificat antic requereix ser tractat, estudiat i rehabilitat per a tornar a posar en ús els edificis pre-existents. A vegades rehabilitant de manera integral, a vegades renovant energèticament els edificis. Aquest fet té grans conseqüències ambientals i també socials i econòmiques.
Des del COAC defensem que apostar per la rehabilitació és apostar per la qualitat de vida, per la reducció d’emissions i per la resiliència davant el canvi climàtic. Rehabilitar vol dir millorar l’aïllament, incorporar energies renovables, eliminar barreres arquitectòniques i fer que els habitatges siguin més confortables i més sans.
A més, és una oportunitat per activar el teixit econòmic local, generar ocupació qualificada i revitalitzar barris sencers. Però perquè això sigui possible cal un compromís ferm de les administracions: amb finançament, amb una normativa clara i amb una aposta decidida per posar l’habitatge en una posició central.
Quins considera que són els principals reptes per a incorporar mesures d’accessibilitat universal en edificis residencials antics i com poden afrontar-se des de l’arquitectura?
Un dels principals reptes és la pròpia configuració física dels edificis. Parlem sovint d’immobles construïts abans que existissin normatives específiques sobre accessibilitat, amb escales estretes, espais reduïts i mancances estructurals que dificulten, per exemple, la instal·lació d’ascensors o rampes.
També hi ha una dificultat social i econòmica important. Molts d’aquests edificis estan habitats per comunitats amb recursos limitats i en què arribar a acords és complex. Cal tenir molt present que la transformació cap a una accessibilitat plena és una qüestió de drets, però també de convivència, equitat i salut pública.
Des de l’arquitectura, tenim un paper clau a jugar aportant solucions creatives, adaptades a cada cas i amb una mirada global. Els arquitectes tenim la capacitat de detectar les millors opcions tècniques i funcionals per millorar l’accessibilitat sense comprometre el valor arquitectònic ni la viabilitat econòmica de les actuacions. I per fer-ho possible, és essencial treballar colze a colze amb els administradors de finques, amb les comunitats de veïns i amb les administracions públiques.
Només a partir d’aquesta col·laboració podrem avançar cap a edificis i barris cada cop més inclusius, on totes les persones, independentment de la seva edat o condició, puguin viure amb dignitat i autonomia.
Quina importància té l’elecció de materials en la sostenibilitat i salubritat d’un habitatge, i quins criteris recomana per a la seva selecció?
L’elecció de materials és una decisió molt important en qualsevol projecte, ja que incideix de manera directa tant en la sostenibilitat mediambiental com en la salubritat de l’habitatge. Aquest procés ha d’anar molt més enllà del cost inicial i considerar criteris com el cicle de vida de l’edifici les emissions associades, la toxicitat i la resposta als canvis de temperatura i humitat.
Cal prioritzar materials amb un baix impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida i amb una petjada de carboni reduïda, tant en fase de fabricació com de transport i manteniment. També és fonamental promoure l’ús de materials locals, reciclats o reciclables, així com sistemes constructius reversibles que facilitin la desmuntabilitat i reutilització en el futur.
És essencial seleccionar materials lliures de compostos orgànics volàtils, metalls pesants i altres substàncies contaminants. La transpirabilitat dels materials, l’absència de ponts tèrmics i la correcta gestió de la humitat són aspectes claus per a la qualitat de l’aire interior i per evitar les condensacions.
Recomanem els paràmetres verificables com ara certificacions ambientals (BREEAM, LEED, WELL, Passivhaus) i eines d’avaluació com el Level(s) de la UE. Tot això ha d’anar acompanyat per una bona direcció facultativa i un seguiment acurat en obra.
I sobre tot, és clau traslladar aquesta informació tècnica a les comunitats de propietaris, per a poder prendre decisions de manera més informada i responsable.
Quin paper juga el COAC a promoure pràctiques sostenibles entre els seus col·legiats?
Des del COAC tenim el ferm compromís de situar la sostenibilitat com un eix transversal en la pràctica professional de l’arquitectura. En un context d’emergència climàtica i transició energètica, la responsabilitat de les arquitectes i els arquitectes en la transformació del parc construït és central, i el nostre deure com a institució és dotar-nos de les eines, el coneixement i el marc de criteris necessaris per incorporar aquesta visió de manera efectiva.
Per això, impulsem la formació contínua, oferim programes tècnics especialitzats en eficiència energètica, certificacions ambientals, bioconstrucció i gestió del cicle de vida dels edificis. També facilitem l’accés a documentació tècnica actualitzada, guies de bones pràctiques, i a eines d’anàlisi ambiental per als projectes.
A nivell institucional, treballem perquè la sostenibilitat estigui incorporada en la normativa i en els processos administratius, i col·laborem amb altres col·legis professionals i administracions públiques per promoure un marc coherent i eficient en la rehabilitació energètica i la millora del parc edificat.
Finalment, entenem que la sostenibilitat també és social i cultural, i per això promovem la incorporació d’aquests conceptes al dia a dia de la gent i promovent una arquitectura que posi les persones al centre. Aquesta mirada global és la que volem fer arribar als nostres col·legiats, i és també el punt de trobada amb professionals com els administradors de finques, amb qui compartim la voluntat de millorar les condicions de vida als edificis i barris del nostre país.
De quina manera la coordinació amb els administradors de finques pot facilitar la implementació de millores en eficiència energètica i accessibilitat al parc d’habitatges?
La coordinació entre les i els arquitectes i les administradores i administradors de finques és absolutament necessària per fer possible la transformació del parc d’habitatges existent cap a models més eficients, accessibles i sostenibles. Els administradors de finques tenen un coneixement directe i continuat de la realitat dels edificis i de les dinàmiques internes de les comunitats de propietaris. Aquest coneixement és clau per identificar oportunitats d’actuació, anticipar resistències i facilitar els processos de presa de decisions.
Des del punt de vista tècnic, les i els arquitectes podem aportar solucions adaptades a les característiques específiques de cada edifici, des d’un punt de vista global de l’edifici, recomanar com optimitzar les intervencions des del punt de vista energètic i funcional, i garantir la viabilitat tècnica i normativa de les millores. Però aquestes propostes, per avançar, necessiten una mediació eficaç amb les comunitats: explicar el valor afegit de les actuacions, ordenar els passos del procés i ajudar a gestionar les subvencions i els ajuts disponibles.
És en aquest punt on la col·laboració amb els administradors esdevé fonamental. Junts podem construir un relat compartit que vagi més enllà del manteniment bàsic i posi l’accent en la millora qualitativa dels edificis: en confort, estalvi energètic, i, sobretot, en qualitat de vida per a les persones que hi viuen, que acaben revertint en la seva revalorització immobiliària.
Administradors i arquitectes compartim l’objectiu de fer un parc residencial més eficient, inclusiu i preparat per als reptes del futur. Coordinar-nos i col·laborar plegats és fer possible que aquest objectiu esdevingui realitat.
