Barcelona, 12 d’abril del 2026
Els ministres de Sumar del Govern central han encoratjat aquests dies els llogaters a demanar la pròrroga de dos anys del lloguer que recull el reial decret del 21 de març abans que decaigui aquest mes al Congrés, tal com es preveu. Els contractes que vencin entre el 22 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027 tenen dret a estendre’s dos anys més, indica la norma que va aprovar l’Executiu contra els efectes de la crisi a l’Orient Mitjà.
Ara bé, aquesta mesura no sempre surt a compte i, de fet, té una aplicació una mica més baixa del que s’ha difós, afirmen col·legis professionals i juristes. Tot això és per “l’embolic legislatiu” que envolta l’accés a l’habitatge, afirmen les fonts consultades, fet que dificulta aclarir-se i saber del cert quina llei i quins articles són més profitosos en cada circumstància. Les complicacions per orientar-se són tantes que fins i tot en el mateix sector de l’habitatge hi ha discrepàncies i dubtes seriosos sobre com incorporar aquest decret i què passarà si finalment decau per falta de suports parlamentaris.
“Cal mirar les circumstàncies del contracte per veure si hi ha pròrrogues millors”, avisa el sector.
De moment, al Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida han detectat que una part dels llogaters surten perjudicats per aquesta aprovació. Lourdes Ciuró, directora jurídica de l’entitat, explica que han trobat casos de llogaters els contractes dels quals vencen d’aquí poques setmanes i el propietari dels quals no ha avisat de l’extinció en els quatre mesos mínims preceptius que indica la llei d’Arrendaments Urbans (LAU). Què passa llavors? Que en aquestes circumstàncies els llogaters tenen dret al que es coneix com a pròrroga tàcita: l’extensió de fins a tres anys del contracte obligatòriament. Això passa, com s’ha esmentat abans, quan el propietari del pis no informa de la finalització del lloguer almenys quatre mesos abans de la data d’expiració.
“Els llogaters que demanen la pròrroga del contracte de dos anys en aquestes circumstàncies perden un any de lloguer”, afirma Ciuró.
En la mateixa línia apunta Joan Manuel Trayter, catedràtic de Dret Administratiu i president de l’Asociación Española de Derecho Urbanístico. Aquest especialista avisa que la vigència del decret té lloc en 30 dies naturals, “i no hàbils com s’ha donat a entendre”. Fins i tot va més enllà: Trayter afirma que la llei impedeix demanar una pròrroga quan el contracte encara no s’ha acabat.
Diferents anàlisis que es duen a terme en aquest moment en l’àmbit jurídic indiquen que els contractes realment subjectes a aquest reial decret són molt limitats. La major part correspondria als arrendaments en què el propietari és una persona física i que es van signar entre el 19 de desembre del 2018 i el 24 de gener del 2019, a més dels que es van signar en zones tensionades entre el 6 de març i el 31 de desembre del 2019, sempre que l’arrendador sigui una persona física.
“Cada situació difereix en funció de la personalitat jurídica de l’arrendador, de la data de la signatura i de si hi ha possibilitat d’obtenir una pròrroga més gran inclosa a la LAU”, continua Ciuró. Per això, recomana assessorar-se amb compte abans de demanar la pròrroga automàtica de dos anys del decret. De fet, en determinades circumstàncies hi ha opcions millors per gaudir durant més temps del lloguer.
La base, considera Trayter, és la llei d’Arrendaments Urbans, que va ser reformada pel reial decret llei 7/2019, que va entrar en vigor el 5 de març del 2019. Això obliga a distingir entre els contractes signats a partir d’aquella data i els anteriors, ja que el règim temporal de durada i pròrrogues no és uniforme.
Pots llegir la notícia completa a Juristes i col·legis professionals alerten de limitacions en la pròrroga de lloguers.
