L’ensordidor silenci de les persianes

Els locals buits –un feno­men que s’ha agreu­jat amb la pandèmia- s’han con­ver­tit en un assumpte pri­o­ri­tari per als ajun­ta­ments cata­lans, que, en alguns casos, han ende­gat ini­ci­a­ti­ves per revi­ta­lit­zar-los, arri­bant a l’extrem de Bar­ce­lona d’inter­ve­nir direc­ta­ment en el mer­cat immo­bi­li­ari amb la com­pra d’actius per fer una borsa pública, en un procés simi­lar al de l’habi­tatge social. I és que el con­sis­tori bar­ce­loní pensa que, a la trans­for­mació del comerç mino­rista per l’incre­ment de les boti­gues en línia, cal afe­gir-hi el feno­men local de “gen­tri­fi­cació” d’algu­nes zones de la ciu­tat, “que no només expulsa les famílies que hi viuen, sinó també aque­lles acti­vi­tats que no poden gene­rar prou diners per pagar uns llo­guers a l’alça”, segons ha mani­fes­tat Jordi Martí, regi­dor de pres­su­pos­tos.

La com­pra de 50 locals en con­curs públic, ope­ració qua­li­fi­cada d’“inno­va­dora i històrica” pel pri­mer tinent d’alcal­dia, Jaume Coll­boni, en rea­li­tat és un gra de sorra en el mar del pro­blema que està xifrat en 5.323 locals buits -d’un estoc total de més de 80.000-, que repre­sen­ta­rien una superfície d’1,5 mili­ons de metres qua­drats, segons un càlcul fet pel mateix Ajun­ta­ment a par­tir de l’anàlisi dels por­tals immo­bi­li­a­ris.

El local és la palanca per dina­mit­zar l’eco­no­mia local: “Tenir les per­si­a­nes apu­ja­des vol dir acti­vi­tat econòmica, però també segu­re­tat, cohesió i afa­vo­rir la com­pra de pro­xi­mi­tat, és a dir, la petita eco­no­mia de la ciu­tat, que és la gran eco­no­mia perquè dona feina a més del 80% de la gent”, segons el pri­mer tinent d’alcal­dia.

Però la cre­ació d’una ges­tora immo­biliària muni­ci­pal a Bar­ce­lona ha estat rebuda com una pèssima notícia per alguns dels pro­fes­si­o­nals que es dedi­quen a cer­car locals comer­ci­als per a inver­sors, com ara Miquel Laborde, de la firma Laborde Mar­cet de Bar­ce­lona. “Hi ha altres for­mes de dina­mit­zar els locals que no sig­ni­fi­quen mal­ba­ra­tar diner públic com­prant-los, sense, a més a més, tenir ni idea d’on és més estratègic fer-ho i sense cap lògica de mer­cat; el que s’ha fet només bene­fi­cia els pro­pi­e­ta­ris de plan­tes bai­xes bui­des sense alter­na­tiva que se n’han des­fet”, diu Laborde.

El soci de la firma espe­ci­a­lit­zada en locals en zones prime explica que, contrària­ment al que es pot pen­sar, aquests actius immo­bi­li­a­ris con­ti­nuen sent molt pre­uats pels inver­sors, si tenen un bon llo­ga­ter, ara bé, “la clau és la pre­cisió sobre què i on com­prar”. Els grans car­rers del cen­tre són un valor segur, però també les vies tran­si­ta­des dels bar­ris. Una rea­li­tat com­ple­ta­ment dife­rent són les plan­tes bai­xes de car­rers secun­da­ris, que tenen difícil recon­versió: “Aca­ba­ran sent habi­tatge”, pre­veu Laborde.

Però això és pre­ci­sa­ment el que vol evi­tar l’Ajun­ta­ment, que veu­ria bé que acti­vi­tats pro­fes­si­o­nals que ara ocu­pen pisos bai­xes­sin a peu de car­rer, com en els dar­rers anys han fet den­tis­tes, advo­cats, ges­tors o arqui­tec­tes.

La cam­pa­nya muni­ci­pal Per­si­a­nes amunt!, de la qual forma part la com­pra de locals, també ha cer­cat la com­pli­ci­tat d’alguns col·legis pro­fes­si­o­nals per crear una borsa de llo­guer públic, entre els quals el d’Admi­nis­tra­dors de Fin­ques de Bar­ce­lona-Lleida: “Nosal­tres apor­tem pro­ducte, cli­ents i fem la taxació”, explica Lorenzo Viñas, gerent de l’enti­tat. La clau és que el preu esti­gui per sota del mer­cat i no és una tasca fàcil perquè en la seva fixació inter­ve­nen molt fac­tors: “El preu varia molt en funció de la zona i de les carac­terísti­ques del local però també de fac­tors com ara si és al xamfrà o de l’esta­bli­ment que hi hagi al cos­tat”, indica Ari­ana Feriche, vice­pre­si­denta del Col·legi, que ho resu­meix així: “Ubi­cació, ubi­cació i ubi­cació.”

Així, les ren­des poden oscil·lar entre els 8 i 12 euros el metre qua­drat i arri­bar als 25-30 euros, els locals de més qua­li­tat, res­po­nent a la dua­li­tat del mer­cat. El pro­pi­e­ta­ris solen ser petits teni­dors, i no és infreqüent tro­bar antics comer­ci­ants jubi­lats, que llo­guen el local. Feriche explica que la bai­xada de per­si­a­nes és un feno­men que es va dei­xar sen­tir sobre­tot a par­tir del 2008 i que la crisi deri­vada de la covid ha accen­tuat.