Barcelona, 10 d’abril del 2026
Els fumadors veuen cada vegada més restringit el seu espai. Amb l’actualització de la llei antitabac, estarà prohibit fumar a terrasses de bars, parcs infantils o estacions de transport, entre altres llocs. Un dels seus pocs refugis, pensaran ells i elles, serà el balcó de casa. En ser de la seva propietat, es diria que no estan incomplint la llei. Però ni tan sols així estaran fora de perill: quan l’olor dels seus cigarrets arribi a l’interior d’un altre habitatge o les cendres i burilles aterrin als jardins dels veïns de sota, poden tenir problemes.
“Els drets d’un propietari acaben on comencen els d’un altre”, diu Marta Legarreta, presidenta de la secció de dret civil de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. És a dir, un pot fumar a casa seva sempre que no molesti els veïns.
Els veïns ja han de saber que, segons la llei antitabac (42/2010), està prohibit fumar en espais comunitaris tancats com ara el portal, les escales, el vestíbul, l’ascensor i altres zones menys comunes com els gimnasos i les àrees infantils, entre d’altres. Aquí, els balcons, que també són zones comunitàries però d’ús privatiu, generen dubtes.
Fumar al balcó de casa
Un balcó està definit per llei (art. 396 del Codi Civil) com un element comú de l’edifici, però “forma part de l’espai privatiu de cada propietari perquè està integrat al seu habitatge”, explica Peio Mendia, tresorer del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España (CGCAFE). Per això, “la comunitat no pot limitar ni prohibir que el propietari utilitzi el balcó del seu habitatge per fumar”, confirma.
Tanmateix, “si el fum genera molèsties, la comunitat de propietaris pot requerir el cessament de l’activitat (fumar) per considerar-se molesta, insalubre, nociva o perillosa, en virtut de l’article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH)”, matisa Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.
La música alta, els lladrucs continus d’un gos i les olors desagradables persistents o nocives són algunes de les activitats molestes per les quals un veí afectat pot recórrer al president de la comunitat perquè aquest insti el cessament de l’activitat. Si el fumador persisteix, podrà ser demandat per la resta de propietaris. Si la sentència fos estimatòria, l’infractor estaria obligat a indemnitzar pels danys i perjudicis que corresponguin i fins i tot a la privació de l’ús de l’habitatge per un temps no superior a tres anys. Això dependria de la gravetat de la infracció i dels perjudicis ocasionats a la comunitat, segons indica la llei.
El que prohibeixen les ordenances municipals
Mentre que no existeix una llei que prohibeixi explícitament fumar als balcons, les ordenances municipals sí que prohibeixen llençar qualsevol mena de residu des del balcó cap al carrer. Per tant, “sí que està prohibit llençar burilles o cendra al carrer”, confirma Mendia.
El tresorer explica que solen generar-se polèmiques quan, en llençar burilles pel balcó, es produeixen danys en tendals o estris dels jardins inferiors. Aquí el fumador podria assumir responsabilitats civils per causar danys a tercers. Tot i això, en aquests casos no acostuma a haver-hi proves suficients que delatin la persona que va llençar la burilla. I això és un problema, perquè no n’hi ha prou amb indicis. “No es pot condemnar una persona per un dany si hi ha dubtes sobre la seva possible autoria”, conclou Mendia.
Pots llegir la notícia completa a Las comunidades de propietarios pueden prohibir a los vecinos fumar en el balcón de casa si molestan o causan daños en el toldo o jardín
