Tres de cada 10 lloguers ja s’allarguen per la tàcita reconducció: “És una inseguretat màxima”

Actualment els contractes de lloguer tenen una durada de cinc anys si ets persona física i de set si ets jurídica i, un cop vençut aquest termini, si cap de les dues parts no diu res el contracte es prorroga fins a un màxim de tres anys. Quan passa aquest temps s’obren diverses vies per continuar en aquell pis de manera legal. La tàcita reconducció és la més perjudicial per a l’inquilí i, precisament, la que darrerament està agafant força. Ja es produeix en el 29 % dels contractes, quan el 2015 eren el 6 %, segons alerta a l’ACN el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida.

Quines opcions hi ha quan s’acaba el contracte?

Quan s’acaba el contracte de cinc o set anys i les pròrrogues legals de fins a tres més, poden passar tres coses:

• Renovació: fer un contracte nou per uns altres cinc o set anys que respecti topall de lloguers establert i amb els increments anuals corresponents a l’IRAV (que és com l’IPC de l’habitatge).
• Pròrroga: fer una altra pròrroga amb les mateixes condicions del contracte que s’extingeix pel temps que acordin propietari i llogater.
• Tàcita reconducció: és l’opció que es produeix quan no diu res ningú. Si no es renova el contracte i tampoc es prorroga l’actual i el llogater segueix pagant, el contracte es va renovant mes a mes o any a any, segons com estigui redactat en el contracte original. A grans trets, si al contracte hi posa que l’import a pagar és de, per exemple, 1.000 euros al mes, la renovació serà mensual. Però si posa que el preu és de 12.000 euros anuals, aquesta reconducció tàcita serà anual.

“Et poden fer fora amb tres mesos de marge”

Els administradors de finques expliquen que el mecanisme de la tàcita conducció —per evitar renovar el contracte— ja afecta un 29 % dels 20.000 habitatges que gestionen. Això són 23 punts més que el 2015. Aquesta tendència a l’alça s’observa des de la regulació estatal del lloguer d’habitatge del 2023, que va fer possible la contenció de rendes en zones tensionades a Catalunya. “Comporta una precarització del mercat”, alerten a l’Agència Catalana de Notícies.

El Sindicat de Llogateres afegeix, de fet, que això vol dir que es pot fer fora el llogater amb tres mesos de marge. “És una inseguretat màxima, perquè d’un moment a l’altre et poden dir que marxis de casa”. Lamenten, a més, que tècnicament la llei no obliga els propietaris a signar nous contractes.

Motius per no renovar el contracte

Hi ha diverses raons que poden portar a decantar-se per no renovar el contracte de lloguer i fer la tàcita conducció. Les principals són aquestes:

• No voler abaixar el lloguer: en cas dels grans tenidors, quan es formalitza un contracte poden ser obligats a baixar-ne el preu. La llei diu que en contractes nous ha de ser l’import més baix, o l’índex estatal de referència o el preu del contracte anterior vigent en els darrers cinc anys. I si l’inquilí ha estat pagant un preu que supera l’índex, la propietat l’hauria de baixar.
• Falta d’incentius: “S’ha disparat la precarietat del llogater perquè el propietari no té cap incentiu per fer un contracte nou”, diu Joan Raldiris, del Col·legi d’Administradors i membre del CDEI. “Hi ha molts llogaters que estan pagant mes a mes perquè el propietari no els vol fer fora, però no vol fer contracte nou. Per tant, hem precaritzat el llogater, que és el que volíem protegir amb les legislacions que hem fet”. 
• Dubtes sobre el futur de l’habitatge: si un propietari no sap què fer amb el pis, és una manera d’anar passant el temps i saber que en podrà disposar quan vulgui. També pot estar esperant que la llei torni a canviar.

De fet, els administradors de finques també han notat una “fugida” de propietaris del mercat de lloguer de grans tenidors, però també de petits arrendadors. “El propietari que té un o dos pisos que els posava per llogar tranquil·lament s’està plantejant si vol llogar i està venent-lo. Això està drenant l’habitatge de lloguer”, conclou Raldiris.

Quines opcions té el llogater en aquests casos?

Les opcions que té l’inquilí en aquests casos són poques. Pot acceptar la situació amb tot el que comporta o marxar i buscar un altre pis de lloguer, tot i que això també molt complicat. “No hi ha oferta de pisos”, alerten els administradors. I per això molts d’aquests llogaters es queden com estan, fins i tot sabent que amb la nova llei potser podrien estar pagant preus més baixos.

Les dades il·lustren aquesta falta d’oferta. “Des de l’entrada en vigor de la llei del 2023 anem tenint un decreixement dels contractes que fem cada mes”, diuen els administradors. Així, si el 2020 van tramitar 12.000 altes de contracte —en plena època covid, que era quan menys se’n feien— el 2025 només van ser-ne 6.500.

Tota la informació oficial sobre els contractes del lloguer està disponible en aquesta pàgina.

Pots llegir la notícia completa a 3 de cada 10 lloguers ja s’allarguen per la tàcita reconducció.