Barcelona, 31 de març del 2026
El bust de vaca de l’antiga lleteria de la carretera de Sants continua envoltat de caixes i cables de fibra òptica. Va ser un dels desgavells que l’historiador Agus Giralt va difondre a les xarxes socials el 2021 per lamentar els embolics de cables a les façanes del barri, dels quals no se’n lliuren ni les que conserven valor arquitectònic i sentimental. Seguint l’exemple, no pocs internautes van compartir imatges similars d’altres punts de Barcelona. “Potser hi ha més consciència, però canvi real no n’hi ha hagut”, observa Giralt, a qui encara li dolen els mateixos despropòsits que va fotografiar fa gairebé cinc anys: “Continua igual, alguns casos son molt poc respectuosos».
“Camines per la ciutat i et trobes cables pertot arreu”, lamenta Mikel Uriondo, president de la Xarxa Veïnal Gòtic. També va alertar el 2021 que la proliferació de tendits a les parets enlletgia el barri històric. “La llei és massa permissiva -opina Uriondo-. En carrers estrets es nota molt, hi ha façanes cablejades de dalt a baix… No s’hauria de permetre”.
L’embolic de cables generalitzat amb l’extensió de la cobertura de telefonia i internet de banda ampla ha trastocat l’aspecte de les ciutats. L’Ajuntament de Barcelona ha publicat ara una guia de bones pràctiques per evitar els desordres amb el cablejat, que no és de compliment obligatori. Es tracta d’un pas previ al canvi d’ordenança que el consistori promet, aquest sí preceptiu. Experts consultats per EL PERIÓDICO insisteixen que cal més control de l’administració, que les companyies assumeixin obligacions per revertir l’expansió caòtica dels subministraments i ajudes especialment perquè els edificis s’adaptin per cobrir xarxes.
La llei “estableix un interès general per a aquest tipus d’instal·lacions, cosa que justifica qualsevol instal·lació i les companyies es troben legitimades per passar els cables per on vulguin o puguin”, expressa Carlos Fernández, advocat del despatx Roca Junyent. “Les comunitats de propietaris tenen molt poca força sobre el que ja s’ha instal·lat -analitza-. Com que hi ha un buit sobre les façanes que no estan protegides com a patrimoni, no es pot fer res per molta inspecció que hi hagi, tret que la comunitat tingui un acord per negar-se a instal·lar cables”.
“Hem d’acabar amb la bretxa digital, però a quin preu?”, es pregunta Josep Maria Boronat, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, vinculada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. “Ens hem acostumat als embolics de cablejat i la ciutat se n’ha ressentit”, avalua. Sosté que la llei espanyola de telecomunicacions “prioritza que hi hagi fibra a tot arreu per sobre de com s’instal·la”, fet que “limita la capacitat de control municipal i impacta de ple en el paisatge urbà”. Per pal·liar-ho, aposta per declarar conjunts protegits zones senceres com Ciutat Vella per blindar-les davant el caos de connexions.
“Les comunitats són cada vegada més reticents a acceptar el cablejat”, assegura la vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Elisabet Carbonell. Explica que els administradors reclamen amb freqüència a les operadores que endrecin caixes i filaments. “Però topem contra una paret, no ens donen cap resposta -afirma-. És molt difícil que les companyies vinguin, canalitzin cablejats i retirin els obsolets. A més, l’ajuntament no acaba d’intervenir ni de penalitzar”.
Ràpid abans que ordenat
El director gerent de la Federació Catalana d’Empreses de Telecomunicacions, Guillermo Canal, exposa que es va prioritzar un desplegament ràpid i ampli de la fibra òptica en lloc d’ordenat, omplint façanes ja saturades de l’antic cablejat telefònic. “Aquest és un altre problema. Qui retira tota la infraestructura de coure que ja no té ús? Costa una fortuna”, adverteix.
“En cap moment es retiren les instal·lacions antigues”, corrobora el secretari del Gremi Metropolità d’Instal·ladors de Barcelona, Juan Antonio Jordán. Es declara partidari d’endurir la legislació, imposar sancions i confiar el manteniment a una única entitat de control: “Les instal·lacions elèctriques estan molt més regulades i es supervisen abans de donar el servei, cosa que no passa en les telecomunicacions. Hi ha diferents companyies, cadascuna ha tirat fibra pel seu compte i, a més, els instal·ladors són de subcontractes que treballen amb preus molt ajustats. Van per feina i no miren si queda millor o pitjor”.
Boronat remarca que l’administració ha de ser capaç de “plantar-se davant les grans companyies”. “És un contrasentit que l’esforç d’un particular o una comunitat de veïns per preservar la façana com s’exigeix sigui menyspreat quan es perfora o es fa malbé amb impunitat”, resol. Advoca per un “pacte de ciutat” entre l’ajuntament i les distribuïdores per “prioritzar la protecció del paisatge urbà”, eliminant cablejat en desús i plantejant que els beneficis de les empreses financin el soterrament d’instal·lacions. “Hi ha d’haver un compromís de totes les companyies; si no, serà impossible”, adverteix.
A fons perdut
“L’únic que pot forçar una campanya perquè això s’arregli és l’administració de l’Estat, però ha de posar diners a fons perdut”, apunta Canal. “S’hauria de subvencionar els edificis sense una instal·lació d’infraestructura comuna de telecomunicacions perquè la posin i, en paral·lel, subvencionar els operadors perquè retirin infraestructures inutilitzades o posin ordre a les instal·lacions”, suggereix.
Fernández proposa ampliar la regla que veta cablejat visible a les façanes catalogades a la resta d’immobles: “En les noves instal·lacions, hi hauria d’haver un control previ de l’administració per tractar les façanes com a elements protegits. I si una comunitat vol que es treguin cables, l’administració hauria de ser qui establís la comunicació amb la companyia de telecomunicacions perquè es faci”.
“Les inspeccions tècniques d’edificis haurien de revisar el cablejat i les companyies, adquirir el compromís de reubicar-lo”, postula Carbonell. El col·legi d’administradors demana regular que les xarxes de fibra vagin encastades i que el manteniment sigui imperatiu. També vol que les operadores assumeixin el cost d’una llicència per instal·lacions, perquè l’ajuntament les revisi. “Amb regulació i sancions, les companyies no s’hi jugarien res i, fins i tot, els operaris estarien més formats per fer les instal·lacions de manera correcta”, pensa Carbonell.
La resposta de les companyies
Dues distribuïdores han respost a EL PERIÓDICO. Digi contesta que les recomanacions de l’ajuntament coincideixen amb el seu propi protocol de desplegament de fibra, que inclou la contractació directa dels seus instal·ladors. “Facilita el control i la correcta execució”, diu l’empresa, que esgrimeix que tota la seva xarxa està en funcionament i identificada. Afegeix que prioritza canalitzacions existents i, si ha de recórrer a les façanes, assegura que adopta “mesures per minimitzar l’impacte visual, com l’ús de cablejat i caixes terminals de mida reduïda, el seguiment de línies arquitectòniques com cornises o motllures i traçats rectilinis i agrupats”.
Per la seva banda, Vodafone comenta que col·labora “activament” amb altres operadores en la “reutilització d’infraestructures i cablejats existents com a criteri tècnic preferent”. També esgrimeix que prioritza passar el cablejat per l’interior dels edificis. “Aquesta solució no sempre és viable per limitacions estructurals dels immobles, absència d’infraestructura comuna de telecomunicacions o impediments d’accés per manca de permís de les comunitats de propietaris”, puntualitza.
Pots llegir la notícia completa a Las recetas de cinco expertos para frenar el cableado caótico en las fachadas de Barcelona: más control, pacto con las telecos y subvenciones
