Barcelona, 11 de novembre de 2026
El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida reivindica la professionalitat del sector davant els reptes de l’habitatge, la rehabilitació, l’accessibilitat i la convivència.
Lorenzo Viñas Périz, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, defensa el paper essencial dels administradors de finques en la gestió de les comunitats, la rehabilitació dels edificis i la millora de la convivència, apostant per la professionalitat, la proximitat i la confiança.
— Quin paper tenen avui els administradors de finques en la gestió de comunitats cada vegada més complexes?
— Avui, l’administrador de finques ha deixat de ser únicament el professional que gestiona els tràmits quotidians. Hem passat a assumir un paper molt més estratègic, tècnic i d’acompanyament: gestionem economia, dret, manteniment, rehabilitació, sostenibilitat, accessibilitat i, cada vegada més, convivència. Darrere de cada edifici hi ha persones: relacions, projectes de vida, dificultats i expectatives. Per això, la gran transformació de la professió ha estat entendre que administrar finques és, sobretot, administrar confiança.
L’objectiu és conèixer millor les necessitats dels propietaris i veïns i oferir-los un servei més proper, àgil i de qualitat.
— Quins són actualment els principals reptes que afronten les comunitats de propietaris?
— Els principals reptes són, actualment, el manteniment i la rehabilitació dels edificis. Ens preocupen especialment els problemes de seguretat estructural: quan l’estructura falla, la prioritat és protegir vides.
Parlem de quatre grans eixos: seguretat estructural, accessibilitat, eficiència energètica i confort. No n’hi ha prou amb eliminar les barreres arquitectòniques; també cal atendre les necessitats de les persones amb diversitat auditiva o visual, millorar la senyalització, la seguretat i l’autonomia de totes les persones que viuen o utilitzen l’edifici.
— Quin paper poden tenir els administradors de finques en la gestió dels ajuts a la rehabilitació i en la millora de l’eficiència energètica dels edificis?
— Som una peça clau dels programes de rehabilitació i dels ajuts associats, perquè podem motivar les comunitats a prendre la decisió de rehabilitar i acompanyar-les durant tot el procés. Som l’esglaó de la cadena de transmissió entre les polítiques públiques d’habitatge i la ciutadania. Aquesta funció com a prescriptors i interlocutors amb l’Administració és la que va portar el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida a signar un acord amb la Generalitat per crear l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya (OTRC).
— L’habitatge és avui un dels grans debats socials i polítics. Quina perspectiva pot aportar el vostre col·lectiu a aquest debat?
— Els administradors de finques estem en primera línia de la crisi de l’habitatge. Ens allunyem dels extrems. Defensem normes jurídiques que garanteixin la seguretat jurídica del sector, però no podem obviar la dimensió social de la manca d’habitatge. Considerem que és l’Estat qui ha de proporcionar solucions a les persones que necessiten accedir a una llar.
En la nostra opinió, aquest problema no es resoldrà sense un pacte social d’Estat que impliqui tots els sectors polítics, socials, empresarials i professionals.
Cal recordar, a més, el desequilibri de la inversió pública: mentre es destina al voltant del 6 % a sanitat, el 4 % a educació i el 2 % a defensa, l’habitatge només rep un 0,4 %. Aquesta és una de les raons per les quals demanem que l’habitatge tingui el pes que li correspon en les polítiques de benestar.
— Quins riscos comporta l’intrusisme en l’àmbit de l’administració de finques?
— L’intrusisme és un risc directe per a la ciutadania. Quan una persona no qualificada gestiona pressupostos comunitaris, documentació legal o relacions entre veïns, es posen en joc el patrimoni de les famílies i la convivència de tot un edifici.
Un administrador de finques col·legiat compta amb formació contínua, control deontològic exercit pel mateix Col·legi i una assegurança de responsabilitat civil, a més d’una assegurança de caució. Aquestes garanties no existeixen en una gestió informal o intrusiva. Per això defensem la reserva d’activitat: no té sentit que una persona sense la qualificació, la formació i les garanties professionals necessàries pugui gestionar el patrimoni, els pressupostos o la convivència de les comunitats de propietaris.
— Quins nous perfils, competències o coneixements necessita avui un administrador de finques?
— L’administrador de finques actual necessita fer el salt de professional a empresa. I, sobretot, es necessiten competències de lideratge, gestió d’equips, negociació, mediació i comunicació. Perquè la professió ha evolucionat: gestionem edificis, però, sobretot, gestionem persones, relacions i confiança.
Per això, juntament amb Esade, ja hem posat en marxa la segona edició del programa de desenvolupament directiu per a Administradors de Finques, perquè els nostres col·legiats puguin actualitzar les seves competències i preparar-se per als nous temps.
— Quin missatge voldríeu traslladar a la ciutadania sobre el valor de comptar amb un administrador de finques col·legiat?
— El missatge que volem transmetre és clar: comptar amb un administrador de finques col·legiat és sinònim de professionalitat, garantia i tranquil·litat. No és només una qüestió de tràmits: és una funció essencial i d’interès general, reconeguda per la Llei d’habitatge, i amb un paper rellevant en les polítiques públiques d’habitatge.
Els administradors de finques col·legiats estem al servei de la ciutadania per facilitar la vida en comunitat i contribuir a construir un parc d’habitatges més segur, sostenible, accessible i ben gestionat.
