Aparicions en mitjans

GERENT DEL COL·LEGI D’ADMINISTRADORS DE FINQUES DE BARCELONA-LLEIDA El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya esdevé seu de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya. QUIM PUIG. LORENZO VIÑAS – GERENT DEL COL·LEGI D’ADMINISTRADORS DE FINQUES DE BARCELONA-LLEIDA El pla de recu­pe­ració per a Europa té com a objec­tiu trans­for­mar els rep­tes deri­vats de la pandèmia en una opor­tu­ni­tat per impul­sar la tran­sició ecològica i la trans­for­mació digi­tal. De totes les línies trac­to­res que pro­mo­ci­o­na­ran la trans­for­mació, els admi­nis­tra­dors de fin­ques estem espe­ci­al­ment vin­cu­lats a la reha­bi­li­tació d’edi­fi­cis i habi­tat­ges amb cri­te­ris d’eficiència energètica. El nos­tre paper, en aquest con­text, és el d’aju­dar les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris en la gestió de les sol·lici­tuds per tal que es puguin bene­fi­ciar de les sub­ven­ci­ons el major nom­bre d’edi­fi­cis pos­si­ble. Per fer-ho rea­li­tat, i a través d’un acord amb l’Agència d’Habi­tatge de Cata­lu­nya (AHC), el Con­sell de Col·legis d’Admi­nis­tra­dors de fin­ques de Cata­lu­nya esdevé seu de l’Ofi­cina Tècnica de Reha­bi­li­tació de Cata­lu­nya (OTRC). El Reial Decret 853/2021, de 5 d’octu­bre, pel qual es regu­len els pro­gra­mes d’ajuda en matèria de reha­bi­li­tació resi­den­cial i habi­tatge social del pla de recu­pe­ració, trans­for­mació i resiliència (PRTR) arti­cula els plans en sis pro­gra­mes i, con­cre­ta­ment, és en el pro­grama 3 d’ajuda a les actu­a­ci­ons de reha­bi­li­tació als edi­fi­cis on els admi­nis­tra­dors de fin­ques tin­drem molt a fer. L’objec­tiu a Cata­lu­nya és reha­bi­li­tar uns 22.750 habi­tat­ges fins al desem­bre del 2023; si la mit­jana d’habi­tat­ges per edi­fici és de quinze depar­ta­ments, la pre­visió és reha­bi­li­tar uns 1.500 edi­fi­cis, apro­xi­ma­da­ment. Cal una tasca prèvia i con­ti­nu­ada de sen­si­bi­lit­zació diri­gida a la ciu­ta­da­nia que des­ta­qui la importància i la res­pon­sa­bi­li­tat dels pro­pi­e­ta­ris en la con­ser­vació i el man­te­ni­ment dels edi­fi­cis i dels seus habi­tat­ges, apli­cant cri­te­ris d’eficiència energètics. Així doncs, l’OTRC serà un punt d’infor­mació, asses­so­ra­ment i acom­pa­nya­ment als admi­nis­tra­dors de fin­ques en el procés de sub­venció per a la reha­bi­li­tació d’edi­fi­cis, a més de difon­dre les con­di­ci­ons del pro­grama i de comu­ni­cació a la soci­e­tat. L’objecte del pro­grama 3 és el finançament de les obres o actu­a­ci­ons en edi­fi­cis resi­den­ci­als on s’obtin­gui una millora acre­di­tada de l’eficiència energètica, amb espe­cial atenció en l’envo­lu­pant de l’edi­fici. S’inclo­uen els seus habi­tat­ges i els habi­tat­ges uni­fa­mi­li­ars. A més de la millora en l’eficiència energètica de l’edi­fici, s’haurà de dis­po­sar del pro­jecte tècnic i dels cer­ti­fi­cats d’eficiència energètica tant abans com després de les obres de reha­bi­li­tació a fi d’acre­di­tar la millora asso­lida. Els des­ti­na­ta­ris d’aquest pro­grama són els pro­pi­e­ta­ris o usu­fruc­tu­a­ris d’habi­tat­ges uni­fa­mi­li­ars aïllats, en filera i d’edi­fi­cis resi­den­ci­als plu­ri­fa­mi­li­ars d’habi­tatge (tipo­lo­gia resi­den­cial col·lec­tiva), així com dels habi­tat­ges que el com­po­nen. També s’hi podran aco­llir les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris o les agru­pa­ci­ons de comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris. Per poder bene­fi­ciar-se d’aques­tes aju­des, és neces­sari dis­po­sar d’un pro­jecte tècnic de les actu­a­ci­ons que s’han de fer, inclo­ent el lli­bre de l’edi­fici exis­tent; dis­senys i tècni­ques cons­truc­ti­ves que per­me­tin la reu­ti­lit­zació i el reci­clatge, i la reti­rada d’aquells pro­duc­tes de la cons­trucció que con­tin­guin ami­ant. Per poder acce­dir a les aju­des, s’ha d’asso­lir una millora de l’eficiència energètica de com a mínim el 30%, que supo­sarà un 40% de la sub­venció, i en funció del per­cen­tatge d’aquest estalvi energètic, la quan­ti­tat a rebre anirà dels 6.300 euros per habi­tatge als 18.800, de manera que com major sigui l’estalvi energètic, més fons es rebran. L’AHC ha vist, des del pri­mer moment, la neces­si­tat de comp­tar amb els admi­nis­tra­dors de fin­ques per donar a conèixer i pro­mo­ci­o­nar entre els pro­pi­e­ta­ris dels habi­tat­ges els pro­gra­mes de reha­bi­li­tació d’edi­fi­cis, ente­nent que la col·labo­ració pobli­co­pri­vada en pro­jec­tes d’aquesta mag­ni­tud i importància és indis­pen­sa­ble. L’acord amb l’AHC té alhora un mis­satge clau: el reco­nei­xe­ment dels admi­nis­tra­dors de fin­ques com a pro­fes­si­o­nals essen­ci­als en les rela­ci­ons entre l’admi­nis­tració pública i els ciu­ta­dans. És cru­cial fer una crida a tot­hom, perquè amb aquesta nova situ­ació es rei­tera la importància que tenen, d’una banda, els pro­pi­e­ta­ris dels béns immo­bles d’habi­tat­ges en la seva reha­bi­li­tació i en l’ade­quada con­ser­vació i man­te­ni­ment i, de l’altra, els admi­nis­tra­dors de fin­ques, ja que la tasca de gestió i dedi­cació pro­fes­si­o­nal que tenim enco­ma­na­des ha de com­por­tar la millora de la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans, la sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal i la dina­mit­zació d’un sec­tor gene­ra­dor de llocs de tre­ball i de bene­fi­cis soci­als i econòmics. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “L’ECONÒMIC”: https://www.leconomic.cat/article/2097587-objectiu-rehabilitar-uns-22-750-habitatges.html

BARCELONA, 1 Feb. (EUROPA PRESS) – La Conselleria de Drets Socials de la Generalitat i els col·legis professionals han fi rmado un conveni per a impulsar la rehabilitació amb losfondos europeus Next Generation EU, segons ha informat la consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, aquest dimarts endeclaraciones a periodistes.L’acord suposa la creació, per part dels col·legis professionals, de ofi cinas tècniques de rehabilitació per a “divulgar, impulsar, informar yasesorar” a propietaris i comunitats de veïns sobre els programes de rehabilitació vinculats als fons europeus, ha concretat laconsellera. “El que faran els col·legis professionals és ajudar en aquestes tramitacions, sovint complicades, i tenim la sort que estan estesos portoda Catalunya, per la qual cosa permetran que arribin a la majoria del territori”, ha afegit. Els col·legis faran d’intermediaris entre la Generalitat i els receptors de les ajudes amb “cost zero”, de manera que puguin rebre lassubvenciones el major número de edifi cios possibles. Per a dur a terme aquesta tasca, rebran una contraprestació econòmica de 330 euros per habitatge rehabilitat, que es distribuirà entre losprofesionales que hagin participat de manera proporcional a la càrrega de treball, segons el conveni. BESTRETES La Agència de l’Habitatge de Catalunya considera clau el paper d’aquests col·legis professionals i, per això, ha establert que rebin un anticipopara poder iniciar la prestació de serveis –a càrrec del pressupost de l’agència–, amb dos milions d’euros en total. Amb això, el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques rebrà 762.500 euros, el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya recibirá610.000 euros i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), 610.000 euros. PARTS SIGNANTS Han formalitzat el conveni el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Conselleria de Drets Socials, Jaume Font, i el presidentedel Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell. També ho han fet la presidenta del Consell del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginers d’Edifi cació de Catalunya, Teresa Arnal; elpresidente del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edifi cació de Barcelona, Celestí Ventura, i la degana del Coac, AssumpcióPuig. LLEGIR NOTÍCIA COMPLETA A “EUROPA PRESS”: https://www.europapress.es/catalunya/noticia-govern-colegios-profesionales-colaboran-impulsar-rehabilitacion-fondos-europeos-20220201183314.html

L’Ajuntament de Barcelona compra locals buits per actuar directament en el mercat i revitalitzar l’activitat de barris Participants en la gimcana d’emprenedors del novembre a Blanes que vol reactivar els 130 locals que estan buits a la vila. ARCIU. Hi ha una dualitat entre els locals ben ubicats i els de carrers secundaris FRANCESC MUÑOZ DORADO – BARCELONA Els locals buits –un feno­men que s’ha agreu­jat amb la pandèmia- s’han con­ver­tit en un assumpte pri­o­ri­tari per als ajun­ta­ments cata­lans, que, en alguns casos, han ende­gat ini­ci­a­ti­ves per revi­ta­lit­zar-los, arri­bant a l’extrem de Bar­ce­lona d’inter­ve­nir direc­ta­ment en el mer­cat immo­bi­li­ari amb la com­pra d’actius per fer una borsa pública, en un procés simi­lar al de l’habi­tatge social. I és que el con­sis­tori bar­ce­loní pensa que, a la trans­for­mació del comerç mino­rista per l’incre­ment de les boti­gues en línia, cal afe­gir-hi el feno­men local de “gen­tri­fi­cació” d’algu­nes zones de la ciu­tat, “que no només expulsa les famílies que hi viuen, sinó també aque­lles acti­vi­tats que no poden gene­rar prou diners per pagar uns llo­guers a l’alça”, segons ha mani­fes­tat Jordi Martí, regi­dor de pres­su­pos­tos. La com­pra de 50 locals en con­curs públic, ope­ració qua­li­fi­cada d’“inno­va­dora i històrica” pel pri­mer tinent d’alcal­dia, Jaume Coll­boni, en rea­li­tat és un gra de sorra en el mar del pro­blema que està xifrat en 5.323 locals buits -d’un estoc total de més de 80.000-, que repre­sen­ta­rien una superfície d’1,5 mili­ons de metres qua­drats, segons un càlcul fet pel mateix Ajun­ta­ment a par­tir de l’anàlisi dels por­tals immo­bi­li­a­ris. Ara, aquests espais seran “acti­vats”, segons la ter­mi­no­lo­gia muni­ci­pal, fet que vol dir que se’ls tro­barà llo­ga­ter, tasca en què par­ti­cipa l’agència de pro­moció econòmica Bar­ce­lona Activa, selec­ci­o­nant pro­jec­tes empre­ne­dors: “El preu del llo­guer i la durada del con­tracte vari­a­ran en funció de cada cas”, ha avançat Coll­boni. En tot cas, el negoci ha de gene­rar ingres­sos i poder pagar una renda men­sual que estarà per sota del que marca el mer­cat. El local és la palanca per dina­mit­zar l’eco­no­mia local: “Tenir les per­si­a­nes apu­ja­des vol dir acti­vi­tat econòmica, però també segu­re­tat, cohesió i afa­vo­rir la com­pra de pro­xi­mi­tat, és a dir, la petita eco­no­mia de la ciu­tat, que és la gran eco­no­mia perquè dona feina a més del 80% de la gent”, segons el pri­mer tinent d’alcal­dia. Però la cre­ació d’una ges­tora immo­biliària muni­ci­pal a Bar­ce­lona ha estat rebuda com una pèssima notícia per alguns dels pro­fes­si­o­nals que es dedi­quen a cer­car locals comer­ci­als per a inver­sors, com ara Miquel Laborde, de la firma Laborde Mar­cet de Bar­ce­lona. “Hi ha altres for­mes de dina­mit­zar els locals que no sig­ni­fi­quen mal­ba­ra­tar diner públic com­prant-los, sense, a més a més, tenir ni idea d’on és més estratègic fer-ho i sense cap lògica de mer­cat; el que s’ha fet només bene­fi­cia els pro­pi­e­ta­ris de plan­tes bai­xes bui­des sense alter­na­tiva que se n’han des­fet”, diu Laborde. El soci de la firma espe­ci­a­lit­zada en locals en zones prime explica que, contrària­ment al que es pot pen­sar, aquests actius immo­bi­li­a­ris con­ti­nuen sent molt pre­uats pels inver­sors, si tenen un bon llo­ga­ter, ara bé, “la clau és la pre­cisió sobre què i on com­prar”. Els grans car­rers del cen­tre són un valor segur, però també les vies tran­si­ta­des dels bar­ris. Una rea­li­tat com­ple­ta­ment dife­rent són les plan­tes bai­xes de car­rers secun­da­ris, que tenen difícil recon­versió: “Aca­ba­ran sent habi­tatge”, pre­veu Laborde. Però això és pre­ci­sa­ment el que vol evi­tar l’Ajun­ta­ment, que veu­ria bé que acti­vi­tats pro­fes­si­o­nals que ara ocu­pen pisos bai­xes­sin a peu de car­rer, com en els dar­rers anys han fet den­tis­tes, advo­cats, ges­tors o arqui­tec­tes. La cam­pa­nya muni­ci­pal Per­si­a­nes amunt!, de la qual forma part la com­pra de locals, també ha cer­cat la com­pli­ci­tat d’alguns col·legis pro­fes­si­o­nals per crear una borsa de llo­guer públic, entre els quals el d’Admi­nis­tra­dors de Fin­ques de Bar­ce­lona-Lleida: “Nosal­tres apor­tem pro­ducte, cli­ents i fem la taxació”, explica Lorenzo Viñas, gerent de l’enti­tat. La clau és que el preu esti­gui per sota del mer­cat i no és una tasca fàcil perquè en la seva fixació inter­ve­nen molt fac­tors: “El preu varia molt en funció de la zona i de les carac­terísti­ques del local però també de fac­tors com ara si és al xamfrà o de l’esta­bli­ment que hi hagi al cos­tat”, indica Ari­ana Feriche, vice­pre­si­denta del Col·legi, que ho resu­meix així: “Ubi­cació, ubi­cació i ubi­cació.” Així, les ren­des poden oscil·lar entre els 8 i 12 euros el metre qua­drat i arri­bar als 25-30 euros, els locals de més qua­li­tat, res­po­nent a la dua­li­tat del mer­cat. El pro­pi­e­ta­ris solen ser petits teni­dors, i no és infreqüent tro­bar antics comer­ci­ants jubi­lats, que llo­guen el local. Feriche explica que la bai­xada de per­si­a­nes és un feno­men que es va dei­xar sen­tir sobre­tot a par­tir del 2008 i que la crisi deri­vada de la covid ha accen­tuat. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “L’ECONÒMIC”: https://www.leconomic.cat/article/2084873-l-ensordidor-silenci-de-les-persianes.html

El 18 de setembre de 2020 es va aprovar a Catalunya la llei de contenció de preus del lloguer. Un projecte impulsat pel Govern amb els vots a favor de JxCat, ERC, En Comú Podem i la CUP. La proposta pretenia regularitzar una situació delicada, que es va agreujar amb la pandèmia. Enfocada a les àrees amb mercat d’habitatge tens -zones que no garanteixen tenir habitatges de lloguer a un preu accessible- la norma ja comença a provocar els primers canvis en el mercat immobiliari. A Catalunya s’ha produït una baixada del 5.5% del preu del lloguer en els municipis regulats per la llei. Una de les qüestions més discutides per part dels agents implicats és el fet d’esbrinar si les variacions en el preu de les rendes en aquests últims mesos es deuen o no a la Llei 11/2020. L’Ajuntament de Barcelona considera que la llei ha entrat en vigor “en un moment de crisi i excepcional”. Segons Lorenzo Viñas, gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, la reducció de preus “ha estat generada a tot el conjunt del país, no ha estat motivada per la llei”. Notícia completa: https://www.diaridebarcelona.cat/w/l-habitatge-en-regulaci%C3%B3?redirect=%2F