Premsa

Normativa i Legislació, Premsa

Lorenzo Viñas Périz: «Administrar finques és, sobretot, administrar confiança»

Barcelona, 11 de novembre de 2026 El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida reivindica la professionalitat del sector davant els reptes de l’habitatge, la rehabilitació, l’accessibilitat i la convivència. Lorenzo Viñas Périz, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, defensa el paper essencial dels administradors de finques en la gestió de les comunitats, la rehabilitació dels edificis i la millora de la convivència, apostant per la professionalitat, la proximitat i la confiança. — Quin paper tenen avui els administradors de finques en la gestió de comunitats cada vegada més complexes? — Avui, l’administrador de finques ha deixat de ser únicament el professional que gestiona els tràmits quotidians. Hem passat a assumir un paper molt més estratègic, tècnic i d’acompanyament: gestionem economia, dret, manteniment, rehabilitació, sostenibilitat, accessibilitat i, cada vegada més, convivència. Darrere de cada edifici hi ha persones: relacions, projectes de vida, dificultats i expectatives. Per això, la gran transformació de la professió ha estat entendre que administrar finques és, sobretot, administrar confiança. L’objectiu és conèixer millor les necessitats dels propietaris i veïns i oferir-los un servei més proper, àgil i de qualitat. — Quins són actualment els principals reptes que afronten les comunitats de propietaris? — Els principals reptes són, actualment, el manteniment i la rehabilitació dels edificis. Ens preocupen especialment els problemes de seguretat estructural: quan l’estructura falla, la prioritat és protegir vides. Parlem de quatre grans eixos: seguretat estructural, accessibilitat, eficiència energètica i confort. No n’hi ha prou amb eliminar les barreres arquitectòniques; també cal atendre les necessitats de les persones amb diversitat auditiva o visual, millorar la senyalització, la seguretat i l’autonomia de totes les persones que viuen o utilitzen l’edifici. — Quin paper poden tenir els administradors de finques en la gestió dels ajuts a la rehabilitació i en la millora de l’eficiència energètica dels edificis? — Som una peça clau dels programes de rehabilitació i dels ajuts associats, perquè podem motivar les comunitats a prendre la decisió de rehabilitar i acompanyar-les durant tot el procés. Som l’esglaó de la cadena de transmissió entre les polítiques públiques d’habitatge i la ciutadania. Aquesta funció com a prescriptors i interlocutors amb l’Administració és la que va portar el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida a signar un acord amb la Generalitat per crear l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya (OTRC). — L’habitatge és avui un dels grans debats socials i polítics. Quina perspectiva pot aportar el vostre col·lectiu a aquest debat? — Els administradors de finques estem en primera línia de la crisi de l’habitatge. Ens allunyem dels extrems. Defensem normes jurídiques que garanteixin la seguretat jurídica del sector, però no podem obviar la dimensió social de la manca d’habitatge. Considerem que és l’Estat qui ha de proporcionar solucions a les persones que necessiten accedir a una llar. En la nostra opinió, aquest problema no es resoldrà sense un pacte social d’Estat que impliqui tots els sectors polítics, socials, empresarials i professionals. Cal recordar, a més, el desequilibri de la inversió pública: mentre es destina al voltant del 6 % a sanitat, el 4 % a educació i el 2 % a defensa, l’habitatge només rep un 0,4 %. Aquesta és una de les raons per les quals demanem que l’habitatge tingui el pes que li correspon en les polítiques de benestar. — Quins riscos comporta l’intrusisme en l’àmbit de l’administració de finques? — L’intrusisme és un risc directe per a la ciutadania. Quan una persona no qualificada gestiona pressupostos comunitaris, documentació legal o relacions entre veïns, es posen en joc el patrimoni de les famílies i la convivència de tot un edifici. Un administrador de finques col·legiat compta amb formació contínua, control deontològic exercit pel mateix Col·legi i una assegurança de responsabilitat civil, a més d’una assegurança de caució. Aquestes garanties no existeixen en una gestió informal o intrusiva. Per això defensem la reserva d’activitat: no té sentit que una persona sense la qualificació, la formació i les garanties professionals necessàries pugui gestionar el patrimoni, els pressupostos o la convivència de les comunitats de propietaris. — Quins nous perfils, competències o coneixements necessita avui un administrador de finques? — L’administrador de finques actual necessita fer el salt de professional a empresa. I, sobretot, es necessiten competències de lideratge, gestió d’equips, negociació, mediació i comunicació. Perquè la professió ha evolucionat: gestionem edificis, però, sobretot, gestionem persones, relacions i confiança. Per això, juntament amb Esade, ja hem posat en marxa la segona edició del programa de desenvolupament directiu per a Administradors de Finques, perquè els nostres col·legiats puguin actualitzar les seves competències i preparar-se per als nous temps. — Quin missatge voldríeu traslladar a la ciutadania sobre el valor de comptar amb un administrador de finques col·legiat? — El missatge que volem transmetre és clar: comptar amb un administrador de finques col·legiat és sinònim de professionalitat, garantia i tranquil·litat. No és només una qüestió de tràmits: és una funció essencial i d’interès general, reconeguda per la Llei d’habitatge, i amb un paper rellevant en les polítiques públiques d’habitatge. Els administradors de finques col·legiats estem al servei de la ciutadania per facilitar la vida en comunitat i contribuir a construir un parc d’habitatges més segur, sostenible, accessible i ben gestionat. Pots llegir la notícia completa aquí.

Normativa i Legislació, Premsa

Lorenzo Viñas: «El problema de l’habitatge està molt a prop de no tenir solució»

Barcelona, 8 de novembre de 2026 Els administradors de finques són aquells de qui ens en recordem quan tenim problemes amb un veí o s’ha de canviar l’ascensor. Però són molt més que els gestors de les comunitats de veïns. També són assessors, mediadors i lloguen i venen pisos. Coneixen molt bé, per tant, el sector immobiliari i la realitat del mercat de l’habitatge. Lorenzo Viñas (Naval, Osca, 1958), president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, ens explica com veuen la situació d’emergència residencial i el fet que sigui tema central de la campanya electoral, juntament amb les infraestructures ferroviàries. Li agrada que l’habitatge estigui al centre de la campanya o li fa por que això generi demagògia?Es fa servir el problema greu de l’habitatge amb interessos partidistes. I això és el que està condicionant, en molts casos, decisions que no s’haurien d’haver pres. L’habitatge és un bé essencial, però s’utilitza amb criteris ideològics i s’escapa del criteri que ha de ser: la centralitat. Quina és aquesta centralitat?Fa anys, la moneda estava sempre mirant cap a la banda de l’arrendador, de la propietat. Això ha canviat els últims anys i actualment està mirant per la cara de l’arrendatari, l’inquilí. Hem de treballar per posar la moneda de cantell. Tant una cara com l’altra han de ser visibles. I això és el que no s’està fent. Els administradors de finques defensem que hem de tenir una mirada en el dret, és ineludible que s’ha de respectar, però també una mirada social, cap a la persona, tot i que modificant les condicions d’aquesta mirada social, que ara va a càrrec de l’arrendador. I l’arrendador és un particular, no és l’Estat. Al seu web tenen menys de 50 anuncis. Només 3 són d’habitatges. La resta són places d’aparcament, despatxos i locals. Això és normal?No, això és absolutament anormal, és una situació molt greu que estem vivint. No és ara. Ja fa anys que l’oferta de lloguer, d’una manera progressiva i continuada, va de baixa. En aquests moments és escandalós, és terrorífic el que s’està donant. No n’hi ha. I el pis que t’arriba, ja tenim una llista prèvia extraordinària de persones interessades. Llavors, no n’hi ha anuncis, no hi ha publicitat, perquè no hi ha producte. I aquests pocs pisos que arriben, s’anuncien?No, en absolut, no cal. Si poses un anunci, reps un bombardeig de trucades i visites intentant ser els primers a tenir l’oportunitat. Els administradors de finques, els despatxos, ja no fem publicitat. No hi ha cap necessitat de fer-la. A Catalunya fa més de dos anys que tenim el topall als lloguers a les zones tensionades, però al conjunt de l’Estat ara s’ha fet el decret. Han notat en aquestes  setmanes que ha baixat encara més l’oferta?Sí, rotundament sí. Es nota molt. Però no només a Barcelona, que ja tenim un recorregut. Cada vegada hi ha més inseguretat jurídica, perquè s’està traslladant incertesa a la societat, la sensació que no tinc la llibertat de poder disposar de la meva propietat perquè s’està considerant no només un bé essencial, sinó que a més a més se’ns han traslladat totes les situacions socials que representa. Llavors, hi ha una reducció absoluta de l’oferta, una retirada dels pisos d’arrendament i, en general, una major necessitat de les persones per habitar. Jo crec que la classe política, els nostres dirigents, no són conscients, i si ho són, seria per dir-los quatre coses, del que estan generant amb cada nova normativa restrictiva de les llibertats dels arrendadors. No s’estan fent les coses adequadament, no es mira només una cara de la moneda, i això no resol el problema. Al contrari, l’agreuja més. Hem de ser capaços de buscar altres alternatives. Què és el primer que ha de fer el govern que surti de les urnes el 29N en matèria d’habitatge?El problema d’habitatge el veig bastant difícil de solucionar, per no dir irresoluble en aquests moments. Perquè no cal una solució, sinó un còmput de solucions petites que han de donar lloc a la solució final global. El govern espanyol ha de promoure una taula, una trobada, una reunió en la qual de manera generosa participin diferents entitats socials i econòmiques, tots els grups polítics, sense excepció, i fins i tot hi hem de participar els professionals, que som els que trepitgem el dia a dia i veiem les necessitats d’habitatge de la gent.  Què s’ha de canviar?No hi ha una solució, cal un cúmul de diferents solucions La primera és promoure la construcció i facilitar sol. Tenim el projecte del president Illa de fer 50.000 habitatges abans del 2030. És una part del camí, però 50.000 habitatges està molt lluny de ser la solució. S’ha de facilitar sol als promotors i als constructors perquè puguin fer noves construccions. S’ha d’eliminar l’obligació de destinar el 30% de la construcció a habitatge protegit a Barcelona, que el que està fent és restringir la nova construcció. S’ha d’eliminar bona part de la normativa. En els últims 15 anys, hi ha hagut 43 noves normes, i aquests 10 últims, 34. Quan parlem d’una matèria com l’habitatge, que requereix estabilitat, no espantar la gent: no pot haver-hi 34 noves normes en 10 anys. I que les llicències d’obres no triguin 18 i 20 mesos. A Barcelona, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el 92% dels propietaris d’habitatge de lloguer són de petits tenidors, d’un, dos o tres pisos; no arriben a cinc. Aquestes persones busquen seguretat, tranquil·litat, estabilitat, no busquen el rendiment màxim. Els hi hem de donar confiança. Els governs anuncien grans plans, com el dels 50.000 habitatges, però els ajuntaments estan interessats en què es construeixi?Jo tinc entès que no tots. Hem de comprendre que un ajuntament, quan té un creixement de la seva població, requereix una sèrie de serveis municipals i serveis socials que han d’acompanyar al creixement de la població. Si això és progressiu i és suau, cap ajuntament posa traves. Però si això pot representar un increment significatiu en un curt període de temps, no estan

Normativa i Legislació, Premsa

El CAFBL participa en el suplement «Les professions que fan avançar Catalunya» d’El PeriódicoDebat sobre els reptes de l’habitatge

Barcelona, 30 d’octubre de 2026 El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) ha participat en el suplement especial «Les professions que fan avançar Catalunya» d’El Periódico de Catalunya, dedicat als col·legis professionals, amb una entrevista a Lorenzo Viñas, president del Col·legi. Sota el titular «Administrar finques és, sobretot, administrar confiança», Lorenzo Viñas reivindica la professionalitat i el valor dels administradors i administradores de finques davant els principals reptes del sector, com l’habitatge, la rehabilitació dels edificis, l’accessibilitat i la convivència a les comunitats. Consulta l’entrevista completa a l’edició especial d’El Periódico de Catalunya.

Normativa i Legislació, Premsa

Debat sobre els reptes de l’habitatge

Barcelona, 22 d’octubre de 2026 Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), ha participat a TV Sabadell Vallès per parlar sobre els principals reptes de l’habitatge. Durant la intervenció, ha abordat l’habitatge com una de les principals preocupacions de la ciutadania i també dels administradors i administradores de finques, que afronten diàriament els reptes relacionats amb la gestió de les comunitats i l’habitatge. Recupera l’entrevista a TV Sabadell Vallès.  

Normativa i Legislació, Premsa

El sector dels ascensors s’encalla a Espanya: retards de fins a un any en les reparacions per manca de personal

Barcelona, 17 d’octubre de 2026 Els administradors de finques denuncien els importants retards a l’hora d’afrontar obres als ascensors, agreujats per l’alta demanda derivada de la modernització que estableix la normativa del 2024. El sector argumenta que calen 1.300 professionals nous cada any i que «només se’n cobreixen entre 350 i 400» places. El calvari de les comunitats de propietaris per reformar els ascensors: «No es compleixen els terminis» Una de les comunitats de propietaris que gestiona l’administradora de finques Manuela Julia Martínez, a Madrid, va aprovar en junta substituir les portes de la cabina de l’ascensor el febrer d’aquest any. Es va signar un contracte amb l’empresa i, recentment, en una reunió de veïns, li van preguntar quan es faria l’obra. L’empresa havia estat més de cinc mesos sense donar senyals de vida. «Imagineu-vos com em vaig quedar… Tan bon punt vaig reclamar que em retornessin els imports cobrats indegudament, van fixar una data al cap de dos dies. Resulta que al contracte no es condicionava el pagament al termini d’execució dels serveis», explica Martínez, que també és presidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Madrid i assegura que els amplis retards en les reparacions, modificacions i substitucions d’ascensors són el pa de cada dia. A Madrid, el temps mitjà d’espera pot arribar als sis mesos, segons Martínez, tot i que fonts del sector expliquen que hi ha casos de retards de fins a un any. La situació es repeteix arreu d’Espanya. Des de Catalunya fins a Andalusia o Galícia, els col·legis d’administradors de finques alerten d’aquesta problemàtica. «Tenim moltíssims retards. No es compleixen els terminis habituals i, fins i tot, en les segones revisions de la inspecció de l’ascensor, quan ja t’han donat un termini per fer les modificacions, aquestes no s’han fet perquè l’empresa de manteniment no ha pogut», denuncia Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. El sector dels ascensors s’ha encallat a Espanya, però, què ha passat per arribar a aquesta situació? Actualment, hi ha prop d’1,2 milions d’ascensors al país, però cada any se n’afegeixen uns 16.500 més a causa dels nous blocs d’habitatges. Mentrestant, el sector no incorpora treballadors al mateix ritme que perd empleats per jubilació, molts dels quals van passar al sector dels ascensors arran de l’anterior crisi immobiliària del 2008. Les empreses necessiten incorporar 1.300 professionals nous cada any per atendre la demanda actual, però només s’estan cobrint entre 300 i 350 places, lamenta José Carlos Frechilla, president de la Federació Empresarial d’Ascensors. «No hi ha un col·lapse, però sí que s’estan notant retards. Les empreses estan fent esforços enormes per optimitzar les rutes, prioritzant sempre la seguretat», assegura. Segons la federació, les comunitats de propietaris i els mateixos treballadors del sector, estem vivint una tempesta perfecta. D’una banda, la manca d’especialistes; de l’altra, els retards en el lliurament de peces i, finalment, el canvi normatiu. El Reial decret 355/2024, aprovat fa dos anys, introduïa noves obligacions de manteniment als ascensors. Aquest procés de modernització, sumat a les reparacions i instal·lacions habituals, ha provocat un important coll d’ampolla. «Pel que fa a aquesta normativa, observem retards un cop la comunitat de propietaris aprova la modificació, sobretot en aquelles que s’avancen a l’obligació. Hi ha casos en què es triga més d’un any a aplicar la millora», assenyala Peio Mendia, tresorer en funcions del Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques d’Espanya (CGCAFE). «Es calcula que cal actuar en entre 300.000 i 350.000 ascensors», afegeix Frechilla, en referència a l’elevat volum de feina que han d’assumir les empreses. Entre les modificacions més habituals que cal dur a terme hi ha la instal·lació de la cortina fotoelèctrica, per evitar que les portes automàtiques es tanquin sobre una persona; la millora de l’anivellament, per evitar el desnivell entre el terra de l’ascensor i el replà, i el variador de freqüència, que permet controlar millor l’acceleració, la frenada i la parada. Si en la inspecció tècnica es detecta que falta algun d’aquests elements, es donarà un termini d’un any per instal·lar-lo i, si no s’ha complert, es podran imposar sancions. Per aquest motiu, moltes comunitats s’estan avançant als terminis previstos. Personal qualificat «Aquestes intervencions requereixen poc temps i esforç, tot i que algunes en necessiten més, com ara el canvi de la màquina perquè no regula amb precisió. Aquest tipus de treballs els ha de fer personal qualificat», apunta el president de la federació d’ascensors. També matisa que, en molts casos, els retards s’allarguen per «la dilatació dels terminis» en altres àmbits: primer arriba l’inspector, després redacta l’informe, més tard es convoca la junta per aprovar la derrama… i les setmanes van passant. En altres casos, per complir normatives anteriors, com el Reial decret legislatiu 1/2013, que plantejava millorar l’accessibilitat o eliminar barreres arquitectòniques, calen «processos administratius» més complicats: redactar un projecte, obtenir el permís de l’ajuntament, etc. A més, aquests processos impliquen altres sectors que tampoc no disposen de prou personal, com ara la construcció o la serralleria. Si, a més, l’edifici té algun grau de protecció, la situació encara empitjora. «Són obres que no es fan de manera aïllada, hi pot haver circumstàncies de coordinació que n’allarguin els terminis», explica Frechilla, que assegura que les avaries habituals, que no estan relacionades amb la inspecció tècnica, també pateixen retards, però dins de la normalitat i sense arribar a ser crítics. «Amb la nova normativa hi ha més feina i no hi ha prou personal ni relleu generacional, a més de poca gent qualificada. Bona part de la plantilla està envellida», admet Manuel, que fa 20 anys que treballa en el sector a València per a una de les grans empreses del ram. Per primera vegada, hi ha «bastant moviment» d’especialistes entre empreses. «El salari a la meva empresa no és gaire alt i molta gent es planteja canviar», afirma Manuel, que assegura que el 80 % de les noves instal·lacions d’ascensors les fan subcontractes, a les quals es paga «un preu força ajustat» i que assumeixen «molt volum» de

Normativa i Legislació, Premsa

Lorenzo Viñas: «El pis que surt del mercat de lloguer no hi tornarà»

Barcelona, 11 d’octubre de 2026   El mercat del lloguer a Espanya, i de manera molt acusada a Catalunya, travessa un moment crític marcat per la proliferació normativa i la creixent inseguretat jurídica. Així ho adverteix Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, qui analitza en profunditat l’impacte dels darrers reials decrets, la protecció a l’ocupació, les herències de les rendes antigues i les greus dificultats que afronten tant els propietaris com els ciutadans que busquen una llar. En una nova entrevista, a Hotel Metrópoli, l’espai de converses de Metrópoli Abierta a l’Hotel Barcelona Central, conduït per Carlos Losada, Viñas exposa la seva posició sobre el mercat immobiliari a partir de la seva pròpia experiència. Assegura que gairebé no s’albiren solucions a curt o mitjà termini. I assevera: «Els petits propietaris estan sortint del mercat perquè no tenen seguretat jurídica«. Entén que els pisos de lloguer, amb les darreres mesures aprovades, com els dos decrets aprovats pel Govern, que han de passar per la Diputació Permanent del Congrés (un compta amb la majoria necessària per tirar endavant), sortiran del mercat: «El pis que surt del mercat de lloguer no hi tornarà«, sentencia. Davant el discurs que equipara tots els arrendadors amb grans corporacions o fons d’inversió, Viñas subratlla que el teixit del lloguer està sostingut aclaparadorament per petits particulars. A Barcelona, per exemple, el 92% dels arrendaments correspon a petits tenidors (propietaris amb menys de cinc habitatges a Catalunya). Per a aquest perfil, l’objectiu principal no és la rendibilitat màxima, sinó la tranquil·litat, assegura Viñas. Tanmateix, la inestabilitat legislativa —sumant desenes de normes en pocs anys— genera un clima d’asfíxia. «Tot el que vol un petit arrendador és arribar a final de mes i cobrar la seva renda, que si no li paguen pugui sortir en tres mesos, no en tres anys«, assenyala el president col·legial. La manca d’agilitat judicial i la saturació dels tribunals converteixen els impagaments en un procés kafkià que pot perllongar-se durant anys, empenyent el propietari a retirar els seus immobles del mercat de lloguer tradicional o a posar-los a la venda. «Si ell no és un vulnerable amb l’actual reial decret llei, no podrem desnonar aquesta persona fins al 2030«. Un dels aspectes més polèmics que denuncia el Col·legi d’Administradors de Finques és la cobertura normativa que s’atorga a l’ocupació il·legal o als impagaments prolongats sota el paraigua de la vulnerabilitat. Viñas adverteix que les noves mesures legals poden bloquejar la recuperació d’un habitatge fins a l’any 2030 sense que hi hagi un títol habilitant. A més, critica el paper dels ajuntaments, com el de Barcelona: «Qualsevol ajuntament dona un informe de vulnerabilitat a un ocupant o un llogater de forma sistemàtica, cosa que genera deures per al propietari, però el consistori no assumeix cap responsabilitat ni cost econòmic directe». L’Estat trasllada així la seva obligació de benestar social al ciutadà particular, desprotegint l’arrendador i fomentant la inseguretat. «La manca d’oferta està generada per la inseguretat jurídica, i el preu n’és una conseqüència directa». Per al sector dels administradors de finques, enfocar el problema de l’habitatge únicament en la limitació de preus és un error de diagnòstic. L’encariment de les rendes no és l’origen del conflicte, sinó el símptoma d’una contracció dràstica de l’oferta. Cada nova volta de rosca normativa espanta el particular. El resultat és un transvasament continu d’habitatges fora del circuit de lloguer, un parc immobiliari minvant i llistes d’espera massives per accedir a qualsevol pis disponible. Davant aquest escenari, Viñas sentencia amb rotunditat: «El pis que surt del sector del lloguer del petit propietari no hi tornarà». Una altra qüestió fa referència al mercat de renda antiga. «Les rendes antigues són una tremenda injustícia, es paguen 21 euros de lloguer pur mentre el pes recau en el propietari», assenyala, a partir de la seva experiència. L’anàlisi també posa el focus en les brases normatives del passat, com els contractes de renda antiga anteriors a 1985 i l’impacte de casos mediàtics recents com el de la senyora Mari Carmen Abascal. Viñas assenyala que existeixen bosses importants d’habitatges on el propietari percep quantitats pures ridícules –posant com a exemple casos extrems de 21 euros mensuals, mentre la resta de rebuts es destina a IBI o despeses de comunitat–, perpetuant situacions de desequilibri econòmic que l’Estat torna a carregar sobre el titular de l’immoble en lloc d’assumir-ne el cost assistencial. «El càsting immobiliari exclou les parelles joves que volen formar una família», també assenyala Viñas. L’escassetat extrema d’oferta ha pervertit els processos de selecció de llogaters. Amb desenes o fins i tot prop d’un centenar de candidats interessats per cada immoble disponible, els propietaris prioritzen de manera gairebé automàtica la màxima solvència demostrable. Aquesta dinàmica discriminatòria deixa fora perfils estables, però amb ingressos ajustats, com parelles joves que busquen consolidar un projecte de vida o formar una família. «Fa vergonya en molts casos perquè et diu algú que necessita l’habitatge per formar una família i queda exclòs de la selecció davant perfils amb rendes molt superiors», lamenta Viñas, evidenciant els efectes col·laterals d’un sistema tensionat al límit que també ofega les empreses per atraure treballadors a causa dels problemes combinats d’habitatge i mobilitat. «O s’arriba a un pacte d’Estat consensuat amb tothom, o això és insolucionable», entén el president col·legial. De cara al futur, el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida aposta per aparcar la confrontació partidista i convocar un gran acord transversal. Al seu parer, la solució no rau en pegats normatius unilaterals, sinó en una taula de diàleg en què participin totes les forces polítiques, les administracions, els agents socials i els professionals del sector que trepitgen el terreny cada dia. Sense aquest consens ampli i generós, adverteix, el problema estructural de l’habitatge a Espanya seguirà sense perspectives de resolució. Pots llegir la notícia compelta aquí. Lorenzo Viñas: «El pis que surt del mercat de lloguer no hi tornarà»

Normativa i Legislació, Premsa

Administradors de finques, asseguradores i operaris desbordats pels danys provocats pels aiguats

Barcelona, 9 d’octubre de 2026 A hores d’ara ningú posa en dubte que els aiguats dels últims dies arreu del país han estat extraordinaris. En el cas de la ciutat de Barcelona, feia 50 anys que no queien xàfecs d’aquesta magnitud. Només entre dissabte i dimarts es van acumular gairebé 280 litres per metre quadrat a estacions meteorològiques com la de Can Bruixa, al barri de les Corts. Enmig d’aquest panorama, són molts els edificis de veïns que han patit algun tipus d’incidència provocada per les fortes pluges. Parlem, majoritàriament, de pàrquings inundats i filtracions d’aigua des dels terrats. Quan això passa, el primer telèfon a què truquen els veïns és al de l’administrador de finques. El problema és que aquests dies no donen l’abast per gestionar totes les peticions de reparacions que els arriben. La vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Elisabet Carbonell, confirma que aquests dies estan rebent moltes trucades: «Estem realment desbordats de feina perquè hi ha hagut molta incidència arran dels aiguats.» Els industrials són els paletes, lampistes o serveis de bombeig d’aigua, entre altres professionals. Carbonell afegeix que estan «donant prioritat al que realment és molt urgent i classificant tot el que són els sinistres per donar cobertura a tot». Els administradors de finques subratllen que «aquests aiguats han sigut molt perjudicials perquè s’han complicat amb el vent, de manera que han afectat elements que potser amb una pluja normal no estarien afectats». Les indemnitzacions van per llarg Les assegurances privades cobreixen els danys per inundació i filtració sempre que s’hagin superat uns volums mínims d’aigua, però en cas de fenòmens meteorològics extrems –com aquests últims aiguats– se n’encarrega el Consorci de Compensació d’Assegurances. En aquest cas, el problema torna a ser el mateix que afecta els administradors de finques i els industrials: també estan saturats. L’assessor jurídic del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona, Carlos Solís, explica que se’ls acumula la feina i van molt endarrerits. En qualsevol cas, els sinistres s’han de comunicar a l’asseguradora en un termini màxim de 7 dies des de l’incident i és recomanable presentar fotografies o vídeos dels danys. També cal conservar les factures en cas que hàgim fet reparacions urgents pel nostre compte. Una setmana sense ascensor Sant Cugat és un altre dels municipis afectats per les pluges torrencials dels últims dies. Entre el 29 de setembre i el 5 d’octubre es van acumular 254 litres per metre quadrat. I com passa a Barcelona, aquí també hi ha edificis de veïns que arrosseguen problemes derivats dels aiguats. La Maria viu en un bloc de 5 pisos del centre i explica que l’ascensor no funciona des de dissabte passat. L’aigua va inundar el fossat i, com que tots els serveis estan col·lapsats, la bomba d’aigua va trigar 5 dies a arribar. El problema, però, no es va resoldre. Com que tot el subsol està saturat d’aigua, l’endemà el fossat tornava a estar inundat i ara els han dit que la solució passa per impermeabilitzar tot el forat de l’ascensor. Amb tota la feinada que tenen els paletes aquests dies, la Maria dona per fet que encara trigaran dies a veure’l en funcionament. A més dels edificis de veïns, a molts municipis encara hi ha feines de neteja pendents als carrers i camins dels voltants. La presidenta del Gremi de Transport i Maquinària de la Construcció de Catalunya, Eulàlia Tort, explica que en el seu sector també es troben «amb un col·lapse operatiu total, una allau de peticions simultànies per retirar fang, terra i materials». En aquestes circumstàncies, diu que els és «molt difícil respondre amb la rapidesa habitual». Per poder fer totes aquestes feines calen sobretot conductors d’excavadores o camions cisterna. Pots llegir la notícia compelta aquí. Administradors de finques, asseguradores i operaris desbordats pels danys provocats pels aiguats – 3CatInfo

Normativa i Legislació, Premsa

L’estabilitat com a clau per al mercat del lloguer

Barcelona, 8 d’octubre del 2026 Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, participa al programa Lideratge d’Onda Cero en una tertúlia sobre la crisi de l’habitatge i els nous decrets aprovats. Durant la intervenció, Bassas destaca que tant els propietaris com els llogaters necessiten estabilitat, tranquil·litat i seguretat, més enllà del preu, per afavorir un mercat del lloguer equilibrat. Recupera el fragment de l’entrevista a Onda Cero.

Normativa i Legislació, Premsa

El mercat de lloguer a Barcelona, en caiguda lliure: “Tenim llista d’espera de 40, 50, 60 persones”

Barcelona, 8 d’octubre del 2026 Des del març del 2024, quan va entrar en vigor l’índex de preus a zones tensionades, com és el cas de la ciutat de Barcelona, l’oferta del mercat de lloguer residencial, no ha fet més que accelerar un desequilibri entre l’oferta i la demanda que, segons alguns administradors de finques, s’arrossega des del 2015. Amb la regulació de preus, molts propietaris van intentar esquivar el topall passant els pisos al lloguer de temporada. Encara que aquest mercat de lloguer i el d’habitacions també està regulat a Catalunya des de l’1 de gener, en aquests mesos els actius de temporada no han passat al mercat residencial com voldria l’Administració catalana quan va tirar endavant aquesta mesura. Plou sobre mullat Els professionals del sector immobiliari amb qui ha parlat betevé, un cop ha entrat en vigor el nou decret d’habitatge, arriben a la mateixa conclusió: plou sobre mullat i les noves mesures encara paralitzaran més el mercat de lloguer residencial. Juan Ramón Manso, director de l’Àrea Jurídica dels API de Catalunya, constata que fa temps que hi ha molta inquietud entre els propietaris, que es tradueix en “un augment de les consultes dels agents immobiliaris arran de la inseguretat jurídica que generen els constants canvis normatius“. Els professionals que gestionen els pisos auguren, i ja estan començant a veure, que alguns actius immobiliaris estan passant del mercat de lloguer al de la venda. Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, assegura que encara és d’hora per saber com incidiran en el mercat de lloguer les mesures que ja estan en vigor però pronostica “més por dels propietaris, per tant més retirada de pisos, per tant menys oferta disponible. El més probable que podem anticipar és que es paralitzin els contractes d’arrendament, que es paralitzi l’activitat”, afirma a betevé. Idealista xifra la caiguda en un 83 % L’empresa idealista ha publicat un estudi sobre l’evolució del nombre d’habitatges disponibles al seu portal en règim de lloguer residencial (no de temporada) en els darrers anys i les xifres són contundents. En el cas de Catalunya, l’oferta ha passat de 174.994 pisos l’any 2018 a 50.412 pisos el 2025. La caiguda de l’oferta residencial és, per tant, de 124.582 pisos. En el cas de la província de Barcelona l’oferta ha caigut de 155.719 pisos el 2018 a 39.568 el 2025; I si mirem el comportament del mercat de la capital, de Barcelona ciutat, la quantitat de pisos ha caigut un 83 %. Hi havia 113.853 anuncis durant l’any 2018 i l’any passat el portal només va publicar 19.723. Segons un altre portal immobiliari, Pisos.com, la caiguda de l’oferta de pisos de lloguer residencial a Barcelona ha estat del 45 % en els darrers tres anys. Ferran Font, portaveu i director d’Estudis de Pisos.com assegura que “aquells que busquen pisos de lloguer cada vegada troben menys opcions”. Font argumenta que els propietaris se senten “insegurs” a l’hora de posar els seus actius immobiliaris al mercat des que està regulat. Una llarga llista d’espera de gent que vol llogar L’empresa Donpiso lamenta que al portal només tenen una desena d’ofertes de pisos per llogar a preus elevats. El més econòmic costa 7.900 euros al mes i, el més car, 17.000 euros. I això, asseguren, passa perquè quan els arriba un pis per llogar no l’arriben ni a publicar: “Tenim una llista d’espera de 40, 50, 60 persones. Aquesta és la penosa realitat”, afirma Emiliano Bermúdez, subdirector general de Donpiso. Llegeix la notícia completa aquí. 

Desplaça cap amunt