Aparicions en mitjans

Aparicions en mitjans, Premsa

Lorenzo Viñas, nou president del Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques

El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), Lorenzo Viñas, ha estat elegit nou president del Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya, en substitució d’Enrique Vendrell. El nomenament s’ha fet en el ple del consell i ha estat aprovat per unanimitat per tots els membres, i Viñas ocuparà el càrrec durant els pròxims quatre anys, informa l’entitat en un comunicat aquest divendres. Viñas ha destacat el seu compromís en el sector: “Els administradors de finques som els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient i és per això que hem de treballar amb gran esforç per avançar cap a noves línies de reconeixement social de la professió”. LLEGIR LA NOTÍCIA AL COMPLET A “ALDIA”: https://www.aldia.cat/espanya/noticia-lorenzo-vinas-nou-president-consell-collegis-territorials-dadministradors-finques-20230127115456.html

LVG
Aparicions en mitjans, Premsa

Lorenzo Viñas, elegit nou president del Consell de Col·legis de Catalunya

El actual presidente del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, será el nuevo presidente del Consejo de Colegios Territoriales de Administradores de Fincas de Cataluña durante los próximos cuatro años. Barcelona, 27 ene (EFE).- El actual presidente del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, será el nuevo presidente del Consejo de Colegios Territoriales de Administradores de Fincas de Cataluña durante los próximos cuatro años. Viñas, que sustituye a Enrique Vendrell, ha sido escogido por unanimidad como nuevo presidente por el pleno del consejo, según ha informado este viernes en un comunicado el colegio de administradores de Barcelona-Lleida. El consejo quedará integrado por miembros de los tres colegios catalanes. Lorenzo Viñas ha destacado el papel que juegan los administradores de fincas en el sector de la vivienda y ha pedido un mayor reconocimiento social porque “somos los profesionales que velamos para la preservación del derecho a la vivienda digna en el marco de un parque seguro, sostenible y eficiente”. EFE LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA VANGUARDIA”: https://www.lavanguardia.com/vida/20230127/8713616/lorenzo-vinas-elegido-nuevo-presidente-consejo-colegios-cataluna.html

Aparicions en mitjans, Premsa

La minvant oferta i els preus rècord tensen més que mai el lloguer de pisos a Barcelona

Llogaters que se senten desprotegits davant impagaments o que discrepen de les polítiques per frenar els preus opten per vendre, fer arrendament temporal o contractar una assegurança d’impagament Llogar una vivenda a Barcelona el 2023 pot resultar més complicat que mai, davant la coincidència de dos fenòmens que castiguen el mercat i que es podrien agreujar aquest any: el preu rècord dels arrendaments (a 1.066 euros mensuals de mitjana segons les últimes dades de fiances dipositades a l’Incasol, en el tercer trimestre del 2022) i la minvant oferta de pisos disponibles de lloguer a la ciutat, amb un estoc que no era tan baix com a mínim des de fa set anys, segons dades dels principals portals immobiliaris. Aquest agitat context, amb entitats socials que urgeixen a aplicar la nova llei de vivenda per frenar-ne els preus, però amb les patronals i agents del sector convençuts que una regulació enfocada només en el control als propietaris encara reduirà més l’escàs mercat, s’afegeix a una previsible demanda més elevada de pisos de lloguer aquest any. Als inquilins per convicció shi sumaran els que no puguin comprar una vivenda per l’encariment de les hipoteques, segons afirmen diferents estudis i analistes. A més, el recurs de les assegurances d’impagament pel qual opten molts llogaters com a salvavides no està a l’abast de gaires candidats a llogar, ja que sol exigir que la renda no superi el 35% dels ingressos, i altres requisits d’estabilitat laboral. El conflicte està servit i xoca amb un dèficit històric de vivenda social (l’ajuntament té en construcció 2.300 pisos), impossible de corregir a mitjà termini i que trasllada la pugna a propietaris i inquilins. Els abusos en els preus i en els augments (vegeu-ho en aquest altre reportatge) són denunciats amb freqüència, però també augmenta la desconfiança en els petits propietaris, que són molts més en termes numèrics que els grans tenidors, i davant les incerteses o la sensació de desprotecció jurídica tendeixen a vendre o deixar d’arrendar. Les seves males experiències, tot i que no siguin majoritàries, també augmenten. E. G. és un dels que han venut el pis de l’Eixample que durant 20 anys va destinar al lloguer: «He tingut de tot, des d’inquilins fantàstics a algun impagament amb destrosses al pis», rememora. Fa uns quants anys, va viure un cas que va acabar en plet i amb la venjança de l’arrendatari, que permetia als seus gossos orinar i defecar a la vivenda. «Quan se’n va anar no hi podíem entrar per l’olor, vam haver de deixar-lo mesos amb les finestres obertes», recorda. Després va haver d’«invertir 30.000 euros a reformar-lo», afegeix. L’expropietari continua pendent d’un deute alt, tot i que el morós ja tenia embargaments previ i el pagament sembla improbable. «Es protegeix el dret a la vivenda, però no al propietari, estem indefensos perquè alguns inquilins saben que ara tenen la paella pel mànec», opina, demanant més corresponsabilitat a les administracions. Impagaments des de la pandèmia Carmen P. i el seu difunt marit van dedicar gairebé tota la seva vida a pagar el seu piset d’Horta i un altre que van comprar just al costat per facilitar la jubilació. Però des que va enviduar i va posar de lloguer aquest últim just abans de la pandèmia, suma tres anys d’impagaments i estrès, que l’han sumit en un llarg conflicte judicial i l’han convertit col·lateralment en morosa: no pot afrontar la derrama per a la instal·lació d’un ascensor a la finca. Des de l’Amèrica del Sud, Luis M. demana que es canviï el seu nom perquè ha rebut amenaces de les persones que van llogar el seu pis a Sants-Montjuïc, van deixar de pagar i van organitzar l’ocupació de diferents pisos de la finca en moments en què eren buits. «Són un clan perillós», afirma. Viu terroritzat per l’experiència, que l’ha obligat a vendre la vivenda. Isidro B. ha optat, en canvi, pel lloguer temporal: «Me’l gestiona una empresa, i així no hi ha problema de cobraments». Va heretar de la seva àvia un pis al Raval, i per no mudar-se del seu a Nova Gràcia va preferir llogar-lo i destinar-lo a cobrir la seva pròpia renda. «Amb el primer inquilí tot va anar bé, tot i que amb prou feines va estar un any. Però el segon el va enganyar. «Era una parella que va presentar nòmines falses que no vaig saber detectar. Al segon mes ja no van pagar i va ser un infern que sortissin del pis, perquè vaig gastar tots els meus estalvis en advocats i no he aconseguit recuperar res». Relata que a l’anar-se’n «es van emportar mobles, els electrodomèstics i fins i tot van arrencar la tassa del vàter i van trencar canonades per ràbia». Són una altra cara de la moneda del problema de la vivenda, en un context en què les «administracions fan recaure les mesures de control de preus en els propietaris sense ajudes compensatòries», insisteix Llorenç Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Aquesta conjuntura ha situat l’oferta de pisos disponibles al mercat de lloguer de Barcelona en un dels mínims de la dècada, complicant l’accés a la vivenda de molts ciutadans. L’últim informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona indicava que de les 785.757 vivendes que té la ciutat, un total de 290.416 estan destinades al lloguer. Els grans tenidors (amb més de 10, segons la llei estatal), copen el 15% dels pisos total de la ciutat, mentre al parc concret de lloguer concentren el 31,9%. A la capital catalana, el 94,7% dels propietaris tenen una o dues vivendes, que en sumen més de 545.000 (69,4%). No obstant, només l’1,8% dels propietaris (9.181, entre físics i jurídics) són els que concentren gairebé 169.000 pisos, o sigui el 21,5% del total, perquè tenen més de 6 unitats. Pel mig, hi ha un 3,6% que posseeixen entre 3 i 5. Aquesta disparitat en els perfils de propietaris fa que les reaccions davant el que el sector anomena «inseguretat jurídica» siguin diferents. Al·ludeixen a les mesures imposades a Catalunya (anul·lades per la justícia) per limitar els preus dels lloguers, els límits a les pujades anuals en un 2% (independentment de l’IPC) prorrogats fins a mitjans

Via Empresa
Aparicions en mitjans, Premsa

El sector immobiliari es prepara per una caiguda de les operacions del 20%

Els representants dels APIs i les promotores carreguen contra les decisions polítiques sobre el mercat immobiliari   Vicenç Hernández, president de l’Associació d’APIs de Catalunya, en el discurs d’obertura de la vuitena Tribuna Immoscòpia | Cedida Els representants del agents de la propietat immobiliària (API) i els analistes econòmics coincideixen a assenyalar que el 2023 serà any “complicat”, “complex” i amb una gran “incertesa” per al sector immobiliari si bé mantenen l’optimisme. Mesos enrere, les previsions eren pitjors tot i que donen per fet una caiguda de les operacions, del voltant del 20%. Així ho han constatat els participants de la vuitena Tribuna Immoscòpia 2023 que aquest dimarts ha analitzat a Barcelona les expectatives dels professionals i les empreses immobiliàries. I no han estalviat les crítiques polítiques. En una taula rodona sobre les perspectives per aquest 2023, Rafael Arcas, soci de Financial Advisory Deloitte España, va indicar que “vénen corbes, però no seran tan pronunciades” com esperaven fa uns mesos. Si bé aquest any “no serà tan bo” com l’anterior, esperen “un mercat actiu” sobretot en el segon semestre de l’any tot i que no ajuda l’encariment dels tipus d’interès. Pel que fa al cas concret de les oficines, hotels i logística, apunta que aquesta crisi limitarà els afectes als actius obsolets, que no tinguin en compte la sostenibilitat o que no responguin a les necessitats dels usuaris. Judit Montoriol, economista principal de CaixaBank Research, va indicar que aquest últim informe preveu una caiguda de les operacions immobiliàries al voltant del 20% per aquest any i que, per que fa al preu, es notarà en l’habitatge de segona mà, que baixarà lleugerment, però no en l’obra nova, que s’estancarà. L’informe també augura una ralentització de l’economia espanyola fins calcular el creixement en només un 1%. Preveu que els tipus d’interès se situaran poc per sobre del 3% com a màxim. Julián Salcedo, president del Foro de Economistas Inmobiliarios, va advertir que els indicadors del govern espanyol “són bons” pel que fa al PIB (al voltant del 5% l’any passat) i a la creació d’ocupació però que apunten cap a una desacceleració quan es comparen amb els del 2021. Davant aquest panorama, va indicar que sorgeixen obstacles com la inflació i el deute públic (que s’ha incrementat en 50.000 milions d’euros en els dos últims anys), un dèficit que, en la seva opinió, es pot convertir en estructural. Sobre l’immobiliari,  va afirmar que l’accés a l’habitatge és un dels problemes “més greus” i que anirà en augment, tan pel que fa a la compra com al lloguer. I va qualificar d’“error” que el govern central estudiï tractar com a “gran tenedor” als propietaris amb cinc o més habitatges per considerar que són “petits tenedors”. En una altra taula rodona sobre la situació del mercat immobiliari, Vicenç Hernández, president de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i de l’Asociación Nacional de Agentes Inmobiliarios, va indicar que hi ha indicis que apunten a un “canvi de cicle”. I va apuntar, per aquest any, un lleuger descens en els preus de l’habitatge de segona mà i el manteniment en els d’obra nova. Xavier Vilajoana, president d’APCE: “Hi ha un dèficit estructural de producció d’habitatge, se n’hauria de construir 25.000 a l’any i s’està en 15.000” Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), va subratllar que hi ha un “dèficit estructural” de producció d’habitatge: se n’hauria de construir 25.000 a l’any i està en 15.000, segons les seves dades. Es va queixar que els promotors triguin tant temps en la tramitació administrativa com en la construcció de l’immoble. Sobre els preus, va recordar que “els promotors venen al preu que el mercat pot absorbir”. I va ser molt crític amb la reserva del 30% per a habitatge social que aplica l’Ajuntament de Barcelona. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, es va centrar en la rehabilitació d’habitatge al recordar que “és una oportunitat extraordinària, única” perquè arriben molts fons europeus per aquestes actuacions “i ho hem de saber aprofitar”. També va ser crític amb l’administració com la majoria dels participants quan va reclamar que faci una “intervenció mínima, la justa, sense posar traves al mercat”. Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va posar l’accent en que cal potenciar la rehabilitació (l’any passat, va caure un 1,6% respecte el 2021) i va celebrar que ja s’hagin imposat els criteris de sostenibilitat. Gerard Duelo, president del Col·legi d’APIs de Barcelona i president del Consell General de Col·legis d’APIs d’Espanya, va exhibir optimisme, però no per les dades exposades, sinó perquè com a president dels Apis li toca “posar aquesta cara”. Vicenç Hernández, president de l’Associació d’APIs de Catalunya, demana als polítics que “deixin d’utilitzar el sector immobiliari com a camp de proves inútils” El més crític cap a l’administració va ser, precisament, Vicenç Hernández, president de l’entitat organitzadora de la tribuna, que en el discurs inicial va demanar a la classe política que “deixin d’utilitzar el sector immobiliari com a camp de proves inútils” i que “no imposin la ideologia”. Va demanar que els governants acabin amb l’ocupació il·legal, amb la reserva del 30% per a habitatge social a Barcelona, amb la “burocràcia administrativa” i amb els “topalls” a les rendes del lloguer. També va carregar contra la gestió dels fons Next Generation: “són una qüestió de fe, molts diuen que existeixen, però pocs els han vist”. Marina Berasategui, secretaria d’Habitatge de la Generalitat, va oferir “mà estesa i col·laboració”. I va esposar tres reptes: les dificultats dels joves per accedir a l’habitatge, l’envelliment del parc d’habitatge i el seu encariment, fet que el converteix en un element per a l’especulació. Francisco Javier Martín, director general d’Habitatge i Sòl del Govern d’Espanya, es va centrar en la necessitat de produir habitatge assequible, en la sostenibilitat i en la defensa de la col·laboració publico privada. Va subratllar que el repte és que l’habitatge social s’atansi a la mitjana europea.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “VIA EMPRESA”: https://www.viaempresa.cat/economia/immobiliari-caiguda-operacions_2177638_102.html

LVG
Aparicions en mitjans, Premsa

El sector immobiliari demana deixar de legislar només pensant en eleccions

Barcelona, 17 ene (EFE).- El sector inmobiliario ha instado este martes a los responsables políticos a eliminar trabas a la actividad constructiva en España y a dejar de legislar “desde la ideología”, con voluntad “propagandística” y pensando solo en las próximas elecciones y en “mantener el poder”. Barcelona, 17 ene (EFE).- El sector inmobiliario ha instado este martes a los responsables políticos a eliminar trabas a la actividad constructiva en España y a dejar de legislar “desde la ideología”, con voluntad “propagandística” y pensando solo en las próximas elecciones y en “mantener el poder”. Estos son algunos de los reproches a los políticos lanzados por representantes del sector que han participado en la VII edición del evento Tribuna Inmoscopia, organizada en Barcelona por los Colegios y la Asociación de Agentes Inmobiliarios (API). El presidente de la Asociación de Agentes Inmobiliarios de Cataluña (AIC) y consejero delegado de Tecnotramit, Vicenç Hernández Reche, ha denunciado que “estamos en un momento político convulso donde priman más las decisiones coyunturales que las estructurales, donde la ideología supera al pragmatismo y donde el poder de los votos y de mantenerlo supera la voluntad de servicio a la ciudadanía”. “Por favor -ha insistido-, dejen de utilizar al sector inmobiliario como campo de prueba de soluciones inútiles y dejen de legislar desde la rigidez ideológica y la propaganda, y aprovechen el conocimiento que acumula el sector”. El presidente de la Asociación de Promotores de Cataluña (APCE), Xavier Vilajoana, se ha sumado a las críticas y ha asegurado que “estaría bien que las administraciones en general pensaran más en las próximas generaciones que en las próximas elecciones”. En concreto, el sector ha cargado contra la controvertida norma del Ayuntamiento de Barcelona que obliga a reservar el 30 % de las nuevas promociones a vivienda de protección pública y que los promotores han denunciado ya que se ha demostrado ineficaz. También han criticado la decisión del Gobierno de topar el incremento de los alquileres de vivienda, que entró en vigor para paliar el impacto económico de la guerra en Ucrania y de la inflación y que se ha mantenido para este 2023. El presidente del Consejo General de los COAPI de España, Gerard Duelo, ha advertido que persisten también incógnitas importantes como el contenido de la Ley de Vivienda que prepara el Ejecutivo español y del plan territorial de vivienda de la Generalitat de Cataluña. Duelo ha acusado directamente a la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, de aprobar normas que considera “populistas”, sin hablar con los colegios profesionales y con la mirada puesta solo en las elecciones. Por su parte, el presidente del Colegio de Administradores de Fincas, Lorenzo Viñas, ha reclamado a las administraciones que eliminen “las trabas legislativas y normativas” que dificultan, a su juicio, el acceso de la ciudadanía a una vivienda asequible. En su opinión, medidas como la contención de las rentas “asusta” a los pequeños arrendatarios, que son el 95 % de los tenedores de pisos en España, y estos los acaban vendiendo a los grandes fondos de inversión. Los participantes en la jornada han analizado también las expectativas del sector para 2023, un año que han destacado que será “difícil” y está “lleno de incertidumbre” por las incógnitas sobre cómo evolucionará la inflación y su impacto en los tipos de interés. Sin embargo, se han mostrado moderadamente optimistas al considerar que el tipo de interés actual aún es atractivo y puede ayudar a poner en orden el parque de viviendas. En la jornada han participado, por parte de las administraciones públicas, el director general de Vivienda y Suelo del Gobierno, Francisco Javier Martín, y la secretaria de Vivienda de la Generalitat de Cataluña, Marina Berasategui. Berasategui ha apuntado que “el momento es complejo” pero ve al sector “preparado” para evitar que se reproduzca una burbuja como la que explotó en 2008, pese a admitir que, tras un año récord en transacciones como fue 2022, el número de operaciones caerá un 20 % este 2023. La secretaria de Vivienda ha situado como retos paliar la emergencia habitacional, hacer crecer la vivienda pública y luchar contra la degradación de los edificios con el impulso de la rehabilitación. Por su parte, Martín augura también “escenarios de oportunidad” este año y ha abogado por la colaboración público-privada para encarar los desafíos, sobre todo, la construcción de vivienda asequible, para lo que el Gobierno cuenta con el apoyo de los Next Generation. EFE LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA VANGUARDIA”: https://www.lavanguardia.com/vida/20230117/8689130/sector-inmobiliario-pide-dejar-legislar-pensando-elecciones.html

TN TV3
Aparicions en mitjans, Premsa, Televisió

La cursa d’obstacles que encalla la rehabilitació energètica d’edificis amb ajuts europeus

El sector ho atribueix a les dificultats burocràtiques per tramitar les ajudes i al fet que els propietaris s’ho pensen molt abans d’avançar els diners Els ajuts europeus Next Generation tenen un capítol important que, com ja ha passat en altres àmbits, no acaba d’arrencar. Es tracta del programa de rehabilitació energètica d’edificis i habitatges. Es pot arribar a subvencionar més d’un 40 per cent de la inversió, amb topalls, això sí. I se’n poden beneficiar tant les comunitats de veïns com particulars. A Catalunya li toquen 480 milions d’euros del total del programa, la xifra més important de l’Estat després d’Andalusia. Se’n podrien beneficiar unes 60.000 llars fins a l’any 2026. El programa havia de començar fa un any, però lesconvocatòries públiques de subvenció no es van fer fins a la primavera. Ara mateix, poques obres estan realment en marxa i ens trobem en la fase de discussió en les comunitats de veïns i de tramitació d’expedients. El problema és que el decret del govern central marca que dels 60.000 habitatges subvencionables, n‘han de quedar rehabilitats 25.000 a finals del 2023. El sector considera que, al ritme actual, aquesta fita és impossible i es planteja demanar una pròrroga dels terminis del programa.   Com accedir a aquests ajuts? Doncs no hi ha una finestreta única. Al conjunt de Catalunya cal anar a l’Agència de l’Habitatge, però si l’edifici és a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aleshores cal adreçar-se al Consorci Metropolità de l’Habitatge, i si és a Barcelona ciutat, al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, integrat per l’Ajuntament i la Generalitat. A Calella, al Maresme, Esteve Riera, l’arquitecte tècnic d’un edifici que s’està rehabilitant energèticament, està tramitant en aquests moments els ajuts: “Està sent farregós, tenim una persona a l’oficina que està tot el dia enviant documentació, anant a veure l’administrador de la finca, que signi la paperassa, la presidenta ha de signar…” Hi coincideix Nathan Ballesta, el director comercial de Rehatec, l’empresa que fa les obres de l’edifici i que fa més de vint anys que es dedica a la rehabilitació: “Ens sobta que tot costi tant, quan de subvencions sempre n’hi ha hagut”. Afegeix, però, que ja entén que en bona part això és degut al fet que “s’han de complir unes exigències europees molt importants”. L’edifici podrà rebre els ajuts Next Generation, però la veritat és que encara n’hi ha molt pocs a Catalunya en aquesta situació. Tot és més complicat del que s’esperava. La culpa, segons els col·legis que han de fer les gestions, ve dels retards administratius i les exigències europees. Tot i així, adverteixen que el problema número u és que la gent no s’acaba d’animar a fer obres. Catalunya es planteja demanar una pròrroga Segons el president del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, Celestí Ventura, “ens preocupen aquells blocs del “desarrollismo” espanyol, dels anys 50, 60 o 70, construïts sense cap mena d’aïllament tèrmic. Podrien arribar, amb un import relativament baix, a una gran quantitat de subvenció, i aquests no venen”. “L’únic que veuen -afegeix- és que, malgrat la subvenció, han de posar-hi diners. No s’adonen, no hem sigut capaços segurament d’explicar-los, que aquesta subvenció és molt diferent de la que hem tingut fins ara.” Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el seu president, Llorenç Vinyes, recorda que “les comunitats de propietaris tenen una capacitat de decisió molt lenta. El seu període de maduració i de presa de decisions està entre els sis i els vuit mesos com a mínim “. Comptant que les campanyes no van començar fins a l’estiu passat, moltes comunitats no es decidiran a demanar els ajuts fins a la primavera. “S’ha començat tard, i el període requereix més temps. Això és una petició que hauríem de fer al Ministeri.” De fet, el govern català coincideix que caldrà una pròrroga i millores en les condicions. La directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Sílvia Grau Fontanals, assegura que caldrà demanar “canvis, pròrroga, obertures de finançament, crèdits ICO…”. I , tenint en compte que els terminis cada cop s’esgoten més aviat, conclou : “Què vol dir, que a a partir del 2026 no farem rehabilitació energètica? No, hem de continuar, això ha vingut per quedar-se.”   El cost de la burocràcia Un altre capítol és el dels ajuts als habitatges individuals, on evidentment la presa de decisions és molt més ràpida que en una comunitat de veïns. Però en aquest cas el problema són les complicacions burocràtiques, que o bé fan perdre molt temps, o bé costen molts diners. La Dunia Morenilla és una veïna de Barcelona que porta setmanes fent gestions per beneficiar-se dels ajuts Next Generation. La seva és una obra relativament senzilla: canviar unes finestres i una porta de vidre per unes de noves que aïllin de forma molt més eficient, tant del fred com de la calor. “Fer el canvi d’aquestes finestres costa uns 4.000 euros, però el cost burocràtic per aconseguir els certificats i les ajudes són 1.000 o 1.200 euros, incloses les taxes. “, diu la Dunia. “Estem parlant d’un 25 per cent del cost total de l’obra.” Aquestes despeses, excepte les taxes i els impostos, es poden incloure en les despeses a subvencionar.” Però, tot i així, “els diners s’han d’avançar, fins i tot sense saber si t’acabaran donant la subvenció”, conclou la Dunia.   VEURE NOTÍCIA COMPLETA A “TN TV3”: https://www.ccma.cat/324/la-cursa-dobstacles-que-encalla-la-rehabilitacio-energetica-dedificis-amb-ajuts-europeus/noticia/3206836/

CRONICAGLOBAL
Aparicions en mitjans, Premsa

Lorenzo Viñas, nou president dels administradors de finques de Barcelona i Lleida

La asociación renueva su junta de gobierno con el reto de convertirse en un referente en políticas de vivienda   El hasta ahora gerente del Colegio de Administradores de Fincas de Barcelona y Lleida (CAFBL), Lorenzo Viñas Periz, presidirá la entidad los cuatro próximos años en sustitución de Enrique Vendrell, que ha asumido estas responsabilidades durante la última década. Según ha informado en un comunicado, el CAFBL contará además con una nueva junta de gobierno, integrada por 21 miembros, y que entrará en vigor el próximo 20 de diciembre. Nuevo mandato El nuevo presidente de la entidad se ha marcado como objetivos para su mandato conseguir el reconocimiento social de la función de los administradores de fincas para posicionarlos como “prescriptores y expertos en derecho inmobiliario” y convertirse en interlocutores de la administración. Por otro lado, también se incrementarán las relaciones con las Administraciones públicas catalanas para mejorar el diseño de las políticas de vivienda.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “CRÓNICA GLOBAL”: https://cronicaglobal.elespanol.com/business/lorenzo-vinas-nuevo-presidente-administradores-fincas-barcelona-lleida_751949_102.html

Tot es mou
Aparicions en mitjans, Televisió

El preu del gas es triplica en els habitatges amb calefacció central

Aquest problema s’afegeix a la crisi general de pobresa energètica i afecta dotze milions d’usuaris a tot l’Estat. Els propietaris es preocupen per la imminent arribada del fred, i els administradors de finques demanen una tarifa regulada.   Entrevista a Alberto Izquierdo, secretari del CAFBL, a “Tot es mou”, de TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/el-preu-del-gas-es-triplica-en-els-habitatges-amb-calefaccio-central/video/6178682/

CatRadio
Aparicions en mitjans, Ràdio

Enrique Vendrell: “Les ocupacions il·legals són un delicte i no es resolen per falta d’eficàcia”

Entrevista a Enrique Vendrell, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, sobre l’ocupació il·legal d’habitatges, al programa de Catalunya Ràdio “La Nit dels Ignorants”. Pots escoltar l’àudio en aquest enllaç: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/enrique-vendrell-les-ocupacions-illegals-son-un-delicte-i-no-es-resolen-per-falta-deficacia/audio/1148081/

Aparicions en mitjans, Premsa

Quan el pis dels teus somnis en el Raval es converteix en un malson

Una lectora comparte con una carta enviada a la sección Entre Todos su extenuante experiencia como presidenta de una finca del Raval con muchas reformas pendientes, morosos y tráfico de drogas.   Bloques de viviendas en la calle de Riera Alta, en el Raval de Barcelona. /ELISENDA PONS “Os escribo porque ya no sé a quién más me puedo dirigir”. Así empezaba la desesperada carta de una lectora de EL PERIÓDICO a la que a partir de ahora llamaremos Montse para evitarle más problemas de los que ya tiene. Lleva meses denunciando actividades presuntamente delictivas en su escalera, en la calle Riera Alta del Raval de Barcelona, y todo sigue igual. Montse, de 41 años, llega al bloque en abril de 2021. Harta de alquileres abusivos decidió tirar de ahorros, ese dinero que tanto le ha costado reunir trabajando como ‘freelance’ en el sector audiovisual, y comprar un piso. Quería algo céntrico y con su presupuesto, más bien limitado, encontró un piso antiguo del Raval aparentemente en un estado aceptable. “Es mi primer piso, un sueño que jamás creía que iba a cumplir, pero este sueño, poco a poco, se ha ido convirtiendo en una pesadilla”, escribe la lectora. Al poco tiempo de instalarse fue designada presidenta de la escalera, una responsabilidad que se le comenzó a atragantar en cuanto descubrió que su bloque era cualquier cosa menos fácil de gestionar. Para empezar, de los 23 vecinos, cinco son pisos propiedad de bancos o fondos de inversión que hasta la fecha tienen numerosos recibos de la comunidad pendientes. “Nuestra finca, igual que muchas otras, se está pudriendo porque la gente que tiene más dinero del mundo las trata como un activo”, protesta Montse, que tomó cartas en el asunto y exigió al administrador de fincas que demandara a esos propietarios. A estos grandes tenedores, entre ellos Bankia y Budmac Investment, se les reclama a fecha de hoy entre 1.400 y 1.800 euros en concepto de recibos pendientes. En total, deben más de 8.000 euros. Desde el Col•legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida aplauden esta iniciativa vecinal. “Los bancos suelen pagar cuando reciben un burofax de reclamación”, explica a este diario el gerente del colegio, Llorenç Viñas, que recomienda en estos casos que los vecinos se reúnan, aprueben los presupuestos para realizar las actuaciones oportunas y acuerden la emisión de derramas extraordinarias para cubrirlas (en caso de no disponer de fondos). “Esto se regula por el libro quinto del Régimen Jurídico de la Propiedad Horizontal del Código Civil de Catalunya, por el que la mayoría de las obras relacionadas con la conservación del edificio, la supresión de barreras o la eficiencia energética se pueden aprobar por los asistentes a la reunión si representan la mayoría simple de los coeficientes de propiedad presentes”, recuerda Viñas. En otras palabras, aunque de los 23 propietarios del bloque solo se reúnan tres, unas obras de estas características se podrán aprobar si al menos dos están a favor de tirar adelante unas obras. Para el gerente del colegio de administradores, los inquilinos de Riera Alta tienen más “un problema de tipo práctico” que jurídico. “Para poner en marcha cualquier contrato de obra se suele pedir una reserva o adelanto del 5 o 10% -continúa- y por eso es importante que antes los bancos paguen, de lo contrario les costará mucho que les financien las obras”. Investigación policial en marcha Este perfil de gran propietario puede ser, en palabras de Montse, “un cáncer” que acaba extendiéndose por todo el barrio. “No contribuyen y ponen trabas para realizar cualquier tipo de reforma. Eso provoca que los que pueden se marchen y los que se queden sean los que tienen rentas más bajas, que seguramente no pueden afrontar estas reformas. Así la finca se degrada cada vez más”, denuncia la lectora, quien también ha dado el paso de denunciar en la policía el ‘menudeo’ que se está produciendo en entresuelo y la prostitución, en el segundo. El acta de la última reunión de escalera solo aparece firmada por el administrador de fincas y ella, un detalle no menor que da cuenta de la soledad de esta lectora, que ha decidido plantar cara, más por necesidad que valentía. “Alguna vez he llorado de impotencia, pero no me queda otra. Aquí he invertido todo mi dinero y aquí me quiero quedar”, añade la joven, que durante la elaboración de este artículo recibió una llamada de la Guardia Urbana interesándose por los dos pisos más conflictivos. Este diario ha constatado que efectivamente, a raíz de su denuncia en la comisaría de Ciutat Vella, una unidad de investigación (UI) ha visitado el inmueble al menos en dos ocasiones. En una, según le explicaron a la lectora vía telefónica, comprobaron que unas mujeres captaban clientes en la Ronda de Sant Antoni y subían juntos al piso. No es mucho, pero es un punto de partida y a eso se agarra Montse para seguir luchando.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “EL PERIÓDICO DE CATALUNYA”: https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/20220929/carta-lectora-pesadilla-piso-raval-barcelona-76030723

Desplaça cap amunt