Rehabilitació

Notes de premsa, Rehabilitació

La inestabilitat a Orient Mitjà i l’onada de calor posen en el focus la urgència d’impulsar la rehabilitació energètica dels habitatges

Barcelona, 8 de juliol de 2025 Més del 79% del parc edificat existent a Espanya té una qualificació energètica igual o inferior a la lletra E, de les més baixes. Al 2023 es van rehabilitar únicament 30.000 habitatges, amb una mitjana anual d’entre el 0,11% i un 0,15% del total, segons dades de l’informe del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas (CGCAFE). Barcelona, 8 de juliol de 2025 – L’impuls de la rehabilitació energètica dels edificis a Espanya, especialment els d’ús residencial, és un dels principals desafiaments que afronta el país en matèria d’habitatge, però pot veure’s agreujat per l’impacte de la potencial escalada del conflicte a Orient Mitjà. I a això se suma l’onada de calor que assola a tot el territori. Així ho ha expressat el Consell Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas -CGCAFE-, que alerta sobre les possibles conseqüències que tindria per a l’economia domèstica espanyola un agreujament del conflicte entre l’Iran i els Estats Units i el risc de bloqueig de l’estret d’Ormuz, pas estratègic pel qual transita una part important del petroli mundial. Una pujada significativa del preu del cru tindria un efecte immediat sobre els mercats energètics internacionals, la qual cosa inevitablement repercutiria en el preu de l’electricitat i el gas que consumim en les nostres llars. En un context així, una de les principals preocupacions de la ciutadania és com afectarà aquesta situació a la seva economia quotidiana, i molt especialment al cost energètic associat al manteniment de condicions de confort en el seu habitatge. El problema s’agreuja en un país com Espanya, on més del 79% del parc edificat existent té una qualificació energètica igual o inferior a la lletra E, segons dades extretes de l’informe “Definició del marc legal desitjable per a l’adequat impuls dels processos de rehabilitació energètica edificatòria a Espanya”, que analitza els problemes més greus que afecten la rehabilitació. Estem parlant, per tant, d’edificis altament ineficients, amb una demanda energètica molt elevada, la qual cosa els fa especialment vulnerables a les pujades de preu de l’energia. Aquest escenari converteix al ciutadà en un agent exposat, gairebé indefens, davant les oscil·lacions del mercat internacional. PROTECCIÓ A LES FAMÍLIES L’eficiència energètica, en aquest context, deixa de ser un objectiu tècnic o ambiental vinculat al compliment de l’agenda climàtica europea i es converteix, sobretot, en una eina essencial per a garantir l’assequibilitat i l’estabilitat dels costos domèstics. El principal repte passa a ser la protecció de les famílies i de la seva economia enfront de la volatilitat provocada per factors externs i conflictes bèl·lics aliens al nostre control. Rehabilitar energèticament els nostres habitatges permet reduir dràsticament la demanda de calefacció i refrigeració, limitant així l’impacte directe que un augment del preu del gas o de l’electricitat pot tenir sobre la butxaca del ciutadà. “En aquest tipus de situacions, elements habitualment considerats prioritaris, com el confort tèrmic o la revaloració dels immobles, passen a un segon pla quan la pressió econòmica s’imposa. Per tant, reduir la dependència energètica del parc edificatori no és només una mesura d’eficiència, sinó també de prudència econòmica i resiliència social”, subratlla Pablo Abascal, president del CGCAFE. FOMENT DE L’AUTOCONSUM: COST ZERO La situació actual, igual que la viscuda després de la invasió d’Ucraïna, ens obliga a reflexionar seriosament sobre la necessitat de reduir al màxim la demanda energètica dels nostres edificis, tenint en compte que una edificació adequadament aïllada pot ser habitable sense cap mena d’aportació energètica, és a dir, a cost zero. Només així podrem avançar cap a una major autonomia enfront de les inestabilitats de la política internacional. En paral·lel, el foment de l’autoconsum mitjançant energies renovables, com l’energia solar fotovoltaica, permet reforçar aquesta independència energètica, mitigant l’impacte de les crisis globals i enfortint la posició del ciutadà enfront de la volatilitat dels preus. Des del CGCAFE, es fa una crida a tots els actors del sector, i al propi Govern d’Espanya, per a accelerar la transformació energètica del nostre parc residencial, procés per al qual els Administradors i Administradores de Finques són una peça clau per al seu impuls. Des del propi CGCAFE s’han proposat 33 mesures concretes per a l’impuls dels processos de rehabilitació energètica d’edificis, i s’està treballant en la seva implementació. “Aquestes mesures es centren en estàndards clars, creïbles i assolibles amb regulacions obligatòries i estables. Cal apostar per incentius fiscals i finançament avantatjós, a més de simplificar els tràmits per facilitar i impulsar la rehabilitació energètica a les comunitats de propietaris”, indica el Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. En aquest entorn d’alta inestabilitat internacional, apostar per l’eficiència ja no és només una qüestió mediambiental, sinó una necessitat social, econòmica i estratègica.

Premsa, Rehabilitació

La rehabilitació d’habitatges: l’altre gran deute social i energètic a Catalunya

Barcelona, 1 de juny del 2025 “A Catalunya hi havien existit algunes polítiques de suport a la rehabilitació, però mai del nivell dels fons Next Generation. Potser caldria remuntar-se al “Barcelona, posa’t guapa” dels anys noranta, tot i que es va centrar especialment en les façanes” va dir el nostre president Lorenzo Viñas al mitjà Naciódigital. “Tot el cinturó de Barcelona on es va construir d’una manera extraordinària en els anys 60 i 70 amb una qualitat constructiva ínfima, no baixa, ínfima, és una bomba de rellotgeria. No és una exageració. Són edificis construïts amb molt baixes qualitats constructives, però a més a més amb una gran concentració de persones amb una alta vulnerabilitat social“. El mateix representant dels administradors de finques apunta que l’any 2024 es van viure fins a sis esfondraments totals o parcials d’edificis en males condicions al país, alguns d’ells amb víctimes mortals, com va passar a Badalona. Pots llegir l’article sencer a https://naciodigital.cat/societat/la-rehabilitacio-dhabitatges-laltre-gran-deute-social-i-energetic-a-catalunya.html

Col·legi/Professió, Notes de premsa, Rehabilitació

Els Administradors de Finques Col·legiats informen que a Espanya trigaríem 600 anys a rehabilitar energèticament els nostres edificis

Madrid, 8 d’abril de 2025  A Espanya es rehabiliten a l’any entre un 0,11% i un 0,15%, i en 2023 només s’han rehabilitat 30.000 habitatges. Amb aquest ritme de creixement anual, en 2030 s’haurien rehabilitat entorn de 285.000 habitatges, molt lluny dels 1.200.000 habitatges previstos pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana per a 2030. Amb el desenvolupament de la rehabilitació energètica s’aconseguiria una reducció del consum en un 50% dels edificis, amb una revaloració del preu dels immobles de fins a un 20%. El Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas –CGCAFE-, ha presentat un Informe sobre la situació actual de la rehabilitació energètica al nostre país, informant que, malgrat l’esforç econòmic realitzat a través dels Fons Next Generation, l’increment del nombre d’habitatges que es rehabiliten cada any sol ha crescut un 10%, la qual cosa suposa que, en 2023, s’han rehabilitat un total de 30.000 habitatges en tota Espanya. Si s’aconsegueix mantenir aquest ritme de creixement anual, en 2030 s’haurien rehabilitat entorn de 285.000 habitatges al nostre país, cosa que significaria que no es podria complir amb els objectius establerts pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana -MIVAU- que s’ha marcat com a meta rehabilitar 1.200.000 habitatges fins a 2030. L’Informe que s’ha presentat analitza aquesta situació des del punt de vista dels Administradors de Finques col·legiats, la posició dels quals, en el centre de tots els processos de rehabilitació, els permet un punt de vista global i en contacte directe amb la realitat. Per això proposen 33 mesures perquè s’aconsegueixi un major ritme en la rehabilitació energètica per a poder complir amb l’objectiu europeu de la neutralitat d’emissions dels edificis per a 2050. Rehabilitació energètica obligatòria A Espanya existeixen 25,7 milions d’habitatges, dels quals un 42,7% es van construir abans de 1980 sense cap mena d’aïllament, i un 48,3% es van edificar abans de 2007, any en què no s’havia aprovat el Codi de l’Edificació. D’ells, anualment es rehabilita entre un 0,11% a 0,15%, per la qual cosa a aquest ritme es necessitarien més de 600 anys per a rehabilitar aquest parc immobiliari. En paraules de Pablo Abascal, president del CGCAFE, “si aconseguim un major increment dels edificis rehabilitats, estaríem parlant d’una reducció del consum en un 50% dels edificis, amb una revaloració del preu dels immobles de fins a un 20%, a més de la millora del conforti en reduir problemes d’humitat i l’augment del benestar tèrmic”. Peio Mendia, tresorer del CGCAFE, va destacar que “la rehabilitació energètica hauria de ser obligatòria en les comunitats de propietaris, així com una major deducció i bonificació en IRPF i IBI per millora d’eficiència energètica, però també aquestes deduccions haurien d’aplicar-se en l’IRPF sobre els rendiments del lloguer, sense oblidar-nos de l’aplicació del tipus reduït d’IVA o la creació del compte estalvi energètic”. Marc legal i ajudes sense canvis constants El CGCAFE considera que el procés rehabilitador requereix d’una marc legal i ajudes sense canvis constants, a més d’impulsar la definició professional i formació de noves figures professionals -agent rehabilitador o gestor de comunitats energètiques, entre altres-, i regular, a través d’una norma estatal, les seves funcions. Per això, Antonio Jaume, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Balears, va explicar que una de les propostes és “l’establiment de la rehabilitació energètica com una obligació per a les comunitats de propietaris, sense que es precisi l’acord de la Junta de Propietaris per a la seva execució i compliment. També hauria de ser obligatori constituir un fons obligatori amb fixació d’una quantitat mínima d’aportació”. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va incidir en la necessitat de reformar, en el sentit de les propostes, el Codi Civil Català, a més de simplificar els tràmits administratius de la petició de les subvencions, actualment molt complexos. “Creació de la finestreta única en els tràmits administratius, que ha de tenir el suport de les oficines de rehabilitació gestionades pels col·legis professionals implicats en aquests processos: arquitectes, arquitectes tècnics i administradors de finques, amb la finalitat d’afavorir la tramitació de les ajudes”, explico Viñas. Els administradors i administradores de finques col·legiats tenen com a objectiu treballar en benefici de la ciutadania, i per la seva activitat professional coneixen, de primera mà, les seves necessitats en matèria d’habitatge i rehabilitació energètica, per la qual cosa les seves propostes al Govern, als Grups Parlamentaris i a les diferents administracions públiques, es basen en un coneixement profund dels problemes dels veïns/as, i consideren que l’aprovació pel Govern de les mesures proposades pel CGCAFE, repercutiran molt favorablement, no sols a evitar conflictes en les comunitats de propietaris, sinó per a anticipar-nos als problemes que sorgeixin en les pròximes dècades.

Premsa, Rehabilitació

Catalunya ha concedit el 63% dels fons europeus per rehabilitar habitatges i edificis

Barcelona, 13 de març del 2025 El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida explica que tot i que els inicis van ser lents, els darrers mesos la tramitació ha agafat ritme. Les subvencions amb fons Next Generation europeus impulsades des de 2021 havien d’exercir de gran motor en la rehabilitació i millora d’edificis i habitatges, però amb dades del conjunt de Catalunya a finals de febrer de 2025, el resultat és molt dispar en funció de cada programa d’actuació. Pots llegir la notícia sencera a l’enllaç següent https://www.elperiodico.com/es/economia/20250313/catalunya-concedido-fondos-europeos-rehabilitacion-vivienda-115249425

Premsa, Rehabilitació

La rehabilitació urgent dels habitatges s’encalla a l’àrea de BCN

Barcelona, 6 de febrer del 2025 Els treballs més urgents als immobles de l’àrea metropolitana queden frenats entre els complexos requisits dels plans públics d’ajudes i el limitat marge d’acció que poden exercir les comunitats de veïns. El sistema de rehabilitació d’habitatges instaurat a l’àrea metropolitana de Barcelona no està ideat per a casos d’urgència. El Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), organisme públic competent en la matèria en l’entorn de la capital catalana, lidera un consolidat programa que requereix temps i molta pedagogia amb els veïns, i que condiciona les subvencions públiques a actuacions d’eficiència energètica, fet que clarament allunya les intervencions de la butxaca del ciutadà mitjà. Pots llegir la notícia sencera sencera a l’enllaç següent https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20250206/rehabilitacio-urgent-dels-habitatges-s-114039283

Desplaça cap amunt