Barcelona, 17 de maig del 2026
El pòdcast s’ha erigit en una de les eines comunicatives preferides per les institucions econòmiques i els col·legis professionals del país. Fins al punt que cada cop és més difícil trobar una entitat que no tingui el seu propi canal que va alimentant periòdicament. En la majoria dels casos, tenen el format d’entrevistes que aborden temes complexos amb una certa voluntat de ser amens sense simplificar massa el missatge. L’objectiu és múltiple i va des de participar en el debat públic fins a reivindicar un col·lectiu professional, passant per divulgar, humanitzar la institució, reforçar la marca o connectar amb una audiència més gran. En aquest sentit, el pòdcast, que es basa en la veu (tot i que també pot ser vídeo), genera confiança i té una vida més llarga, ja que cada episodi pot originar escoltes durant molts dies i mesos.
Potser un dels antecedents d’aquesta manera de comunicar a través del diàleg en l’àmbit econòmic és la campanya del Banc Sabadell Converses sobre el futur, del 2011, en plena crisi de confiança en el sector financer. Consistia a convidar-hi dues persones conegudes, que reflexionaven pausadament sobre temes d’una certa transcendència, i en blanc i negre, per centrar l’atenció en la paraula. Era una proposta als antípodes de cap a on ha anat la realitat comunicativa actual, en què predominen els missatges curts i vistosos que es viralitzen més fàcilment. I que en boca d’influenciadors capciosos poden portar a creure en promeses sobre grans oportunitats d’inversió o de fer-se ric ràpidament. El pòdcast, que pot tenir una durada d’una hora o més, vol portar la contra al consum ràpid de continguts.
En aquest sentit, l’Institut d’Estudis Financers (IEF), que fa anys que es dedica a l’alfabetització financera de la població, fa tallers en instituts en què adverteix els joves dels perills que comporten aquests missatges enganyosos: “El món financer demana rigor i és molt difícil explicar els riscos d’una inversió en 30 segons”, diu Jordi Martínez, director d’educació financera.
Precisament per arribar a un públic més nombrós que el dels tallers escolars, l’IEF va decidir el 2022 posar en marxa un pòdcast quinzenal, anomenat Educa tu dinero, que va néixer “per acompanyar la societat, i els joves en particular, en el món de les finances, començant per les coses més bàsiques, i anar elevant el nivell del contingut”, diu Martínez. El pòdcast, presentat pel comunicador Borja Nicolau, ha superat els 80 capítols i té més de 26.000 seguidors a la plataforma Spotify. És un dels 200 pòdcasts més escoltats de l’Estat espanyol i se situa entre els deu primers de temàtica econòmica. Un 75% dels usuaris tenen menys de 44 anys i el 52% són dones. “Això malgrat que és un sector que tradicionalment ha estat molt masculí”, subratlla. El pòdcast fuig de missatges especulatius i vol ajudar els oients a construir una relació saludable amb els diners, allò que anomenen benestar, o wellness, financer.
En quatre anys, la marca Educa tu dinero ha agafat rellevància i ha començat a volar sola: se n’han creat perfils propis a les xarxes i ha derivat en cursos (també en català) sobre, per exemple, com podem passar d’estalviadors a inversors. A més, en col·laboració amb la Generalitat, s’ha creat el perfil 5 cèntims a la xarxa TikTok, per acostar les finances als joves i en català.
Amb la mateixa intenció educativa va néixer del pòdcast Finkers, del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (Cafbl). En aquest cas, la voluntat és donar a conèixer la professió a la societat: “És una figura molt desconeguda tot i tenir un paper molt destacat en el món de l’habitatge, de tanta importància en aquests moments”, subratlla Lourdes Ciuró, assessora jurídica del Cafbl i conductora del pòdcast. En aquest sentit, el Col·legi vol tenir veu pròpia en un debat públic molt polaritzat: “El relat no és únic, hi ha moltes veritats, i els administradors de finques són uns agents qualificats per ser tinguts en compte”, afirma. Precisament, la institució es reivindica com un interlocutor davant l’administració i pensa que el pòdcast és un pas en aquesta direcció.
Captar l’atenció és complicat
Mariola Dinarès, periodista, divulgadora especialitzada en qüestions digitals i autora de diversos pòdcasts, entre els quals hi ha el premiat Ciberseguretat, explica que el pòdcast ha fet fortuna en el món econòmic i corporatiu perquè, amb un cost de producció relativament baix, es pot aconseguir un producte de qualitat, controlant el missatge i fidelitzant una audiència interessada en el contingut. En aquest sentit, Dinarès entén que és una eina comunicativa òptima per “construir marca i comunitat”. Ara bé, la periodista adverteix que en aquests moments captar l’atenció és molt complicat i, encara més, aconseguir que el públic aguanti un contingut llarg. Per això recomana tenir una estratègia digital per atreure tràfic cap al pòdcast: “Aquesta és l’assignatura pendent de molts pòdcasts”, diu.
Pots llegir la notícia completa a L’economia troba el to de veu | Francesc Muñoz Dorado | Barcelona | Gran angular | L’Econòmic.
