Barcelona, 21 d’abril del 2026
Testos amb flors de colors recolzats a les baranes, d’altres penjats de les parets o fins i tot del sostre, plantes a terra… Afegir color i aroma als balcons amb flors sembla inofensiu, un simple gest ornamental. Tanmateix, aquest costum pot veure’s limitat, ja que “existeixen problemes d’estètica, seguretat, responsabilitat civil i fins i tot d’afectació a la integritat estructural de l’edifici”, explica Ana Bozalongo Antoñanzas, advocada i membre de la Comissió Legislativa del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España.
«Pot posar testos grans, petits, blaus o blancs, sempre que no afectin l’estructura ni la seguretat de l’immoble.» Elisabet Carbonell, Vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.
En la varietat hi ha el gust, però aquesta dita no sempre es pot aplicar. El disseny dels balcons n’és un exemple. En primer lloc, cal entendre que el balcó és una zona comunitària d’ús privatiu. És a dir, s’hi pot fer el que el propietari vulgui, “sempre que no dugui a terme actuacions que alterin elements comuns o generin molèsties, riscos o perjudicis a tercers”, recorda Bozalongo. “Un veí pot posar testos grans, petits, blaus o blancs, sempre que no afectin l’estructura ni la seguretat de l’immoble”, explica Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL).
L’estètica sí que importa
Bozalongo explica que “la comunitat pot establir criteris d’homogeneïtat —tipus, mides o ubicacions— sobre els elements visibles des de l’exterior, incloent-hi la possibilitat d’exigir autorització prèvia quan es pretenguin instal·lar plantes sobre suports o ancoratges a la façana o jardineres penjants”. En estar alterant un element comú, això requereix el control de la junta. “L’absència de permís pot obligar el propietari a retirar la jardinera i fins i tot es podria actuar judicialment contra ell si no compleix aquest acord”. Només així s’evitarà “la degradació visual de l’immoble com a conjunt unitari”, resumeix l’advocada.
Penjar testos per fora de la barana
Carbonell subratlla la diferència entre l’interior del balcó i l’exterior. La part externa d’aquesta zona forma part de la façana, de manera que alterar-ne l’estètica pot ser sancionable. “Si tens un test penjat dins del teu balcó o recolzat a terra, no hi ha inconvenient, sempre que no sigui sobredimensionat, però si està a fora, això ja és perillós”, assenyala.
Carbonell és clara en explicar que “l’única funció de la barana, com a element comunitari, és protegir la persona que és a la terrassa”, i que “no es poden penjar testos per fora de la barana del balcó perquè altera l’estètica de la façana i pot ser un risc imminent per als vianants”. Per la seva banda, Bozalongo coincideix que “és un risc que s’ha d’evitar” i explica que la comunitat de propietaris pot exigir-ne la retirada si percep que existeix un perill clar i que, en cas d’incompliment, “poden acudir a l’acció de cessació i fins i tot a mecanismes administratius si el risc afecta la via pública”.
El pes dels testos és un inconvenient
A més dels testos penjats a la barana, totes dues advocades destaquen un altre factor rellevant que sovint passa desapercebut: el pes de les jardineres de gran format o d’obra, amb un elevat contingut de terra i aigua de reg, perquè “poden generar sobrecàrregues superiors a les previstes capaces de provocar deformacions, fissures i fins i tot, en casos extrems, col·lapses parcials”, explica Bozalongo. Això pot arribar a causar, per tant, perjudicis al veí de sota. Com a recomanació, Carbonell indica que “els testos estiguin airejats, elevats, perquè quan es reguin o si plou no s’entollin d’aigua”.
Altres molèsties provocades pels testos
Més enllà dels problemes d’estètica i seguretat, Bozalongo destaca un altre aspecte clau: les molèsties. “El reg incontrolat que provoca degoteigs constants d’aigua, la caiguda de fulles, terra o residus sobre els pisos inferiors o als vianants del carrer, constitueix una immissió indeguda clarament evitable”. Davant d’aquesta problemàtica, la comunitat de propietaris “pot exigir l’adopció de sistemes de reg adequats que evitin vessaments, així com establir franges horàries o condicions d’ús que minimitzin els perjudicis”, aclareix.
Aquesta advocada també posa el focus en el fet que el creixement descontrolat de plantes o arbres que envaeixen zones comunes o terrasses d’altres veïns, fent ombra o limitant les vistes, “pot portar el veí afectat a exigir al propietari la poda, reubicació o limitació de les plantes, amb la finalitat de restablir un ús equilibrat dels espais i evitar perjudicis a tercers”, informa Bozalongo.
Com actuar davant la negativa d’un veí
El procés davant d’aquestes situacions, ja siguin molestes o perilloses, sempre és el mateix. Això sí, “el sistema és clar en el seu plantejament, però és complex en la seva aplicació”, adverteix Bozalongo. En qualsevol cas, cal advertir l’administrador que s’està produint aquesta situació. Si no es fa cas de l’advertiment, se li dona un termini per rectificar aquesta actuació segons la normativa vigent i, si tot i així no es rectifica, la comunitat pot exercir els seus drets legals contra el propietari.
En el cas que el dany derivi de la caiguda d’un test per una instal·lació negligent, la responsabilitat recau en el propietari i ocupant que el va col·locar, qui, segons indica l’article 1.902 del Codi Civil, està obligat a reparar el dany causat. Aquí entrarà en joc l’asseguradora de la llar en cas que cobreixi la responsabilitat civil. En canvi, “si el dany es veu afavorit per defectes en elements comuns com, per exemple, baranes en mal estat, s’obre la porta a una concurrència de culpes amb implicació parcial de la comunitat”, conclou l’advocada.
Pots llegir la notícia completa a Colgar macetas en la barandilla del balcón y lo que dice la ley: “La ausencia de permiso puede obligar al propietario a retirar la jardinera”.
