Barcelona, 9 d’abril del 2026
Deixar objectes als passadissos i replans no depèn de si molesten o no: la comunitat pot exigir-ne la retirada i actuar si el veí no compleix. Hi ha escenes que es repeteixen en moltes comunitats sense que ningú els doni massa importància… fins que algú es queixa. Una bicicleta recolzada a la paret del replà, un cotxet de nadó sota l’escala o petits objectes que es queden al passadís com si fos una extensió de casa. Durant un temps, sembla que no hi ha cap mena de problema, però tot canvia quan algú recorda que aquell espai no és d’ús individual.
Aquest és, precisament, el punt de partida que assenyalen els experts: el replà no pertany al veí, encara que estigui davant de la seva porta. És un element comú, no privatiu, i això canvia completament el que s’hi pot fer.
L’error més comú: pensar que el replà és “el teu espai”
“De portes endins, cadascú fa el que vol, però als elements comuns decideix la comunitat”, explica Rubén Llach, vicepresident del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. La idea és senzilla, però costa aplicar-la, perquè molts veïns interpreten aquest espai com a propi quan en realitat no ho és.
A partir d’aquí, la conseqüència és clara: deixar objectes al replà o a altres espais comuns no depèn de si destorben o no, sinó de si està permès. A la pràctica, això significa que, tret que existeixi una autorització expressa de la comunitat —als estatuts, al reglament intern o en acords de junta—, cosa molt poc habitual, aquest ús no és correcte.
«El replà no és una extensió de casa teva: el que hi deixes et poden obligar a retirar-ho, encara que no molesti ningú.» Rubén Llach, Vicepresident del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.
Aquesta és una de les claus que més sorprèn els veïns. No necessàriament cal que existeixi una queixa o una molèstia evident perquè la comunitat pugui intervenir. El criteri no és la incomoditat, sinó l’ús indegut d’un espai comú.
En aquest sentit, Peio Mendia, tresorer del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España (CGCAFE), recorda que la Llei de Propietat Horitzontal obliga a respectar els elements comuns i permet reaccionar davant conductes que dificulten el seu ús normal.
«La comunitat pot actuar si ocupes zones comunes: no són un traster i la llei permet exigir que s’alliberin.» Peio Mendia, Tresorer del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España.
A més, insisteix que aquests espais no poden convertir-se en zones d’emmagatzematge improvisades, especialment quan afecten el pas, l’accessibilitat o la seguretat, una cosa més habitual del que sembla en molts edificis.
Què pot fer la comunitat si no retires els objectes
Quan apareixen aquest tipus de situacions, la comunitat no s’ha de quedar de braços plegats ni deixar passar el temps, una cosa que sovint acaba complicant les coses. L’habitual és que el procés comenci de manera progressiva: primer es parla amb el veí, després se’l requereix formalment i, si la situació persisteix, es pot elevar a la junta.
La Llei de Propietat Horitzontal empara aquest tipus d’actuacions. De fet, permet intervenir quan hi ha un ús inadequat dels elements comuns i, si no es corregeix, acudir a mecanismes legals. En concret, el president, amb autorització de la junta, “pot iniciar una acció de cessació per exigir judicialment la retirada dels objectes i la fi d’aquesta conducta”.
Hi ha un límit important: la comunitat no pot imposar multes directament. No té capacitat sancionadora, de manera que qualsevol conseqüència econòmica només pot arribar a través dels tribunals o de responsabilitats derivades d’altres àmbits.
Tanmateix, això no significa que no hi hagi conseqüències econòmiques. Com afegeix Llach, la comunitat pot repercutir al propietari les despeses derivades d’aquesta situació, com el cost de retirar els objectes o de reparar els danys que hagin pogut provocar. “Quan ens toquen la butxaca, tot canvia”, resumeix l’expert, que reconeix que no és una mesura habitual, però sí especialment dissuasiva.
El punt clau: es pot considerar objecte abandonat
Quan el veí no atén els avisos, la situació entra en una fase més delicada. És aquí on apareix un dels aspectes menys coneguts. Segons explica Llach, si després de diversos avisos l’objecte continua a la zona comuna, pot arribar a considerar-se abandonat, fet que pot provocar que sigui traslladat a un altre lloc i fins i tot rebutjat. Ara bé, abans d’arribar a això, l’expert insisteix que cal haver actuat amb diligència: comunicar la situació, intentar localitzar el propietari i donar marge suficient perquè el retiri.
Això és clau, perquè evita actuacions arbitràries. La comunitat no pot simplement llençar un objecte sense més, però sí que pot actuar si acredita que ha seguit un procés raonable i proporcionat. A la pràctica, l’habitual és optar abans per solucions intermèdies, com retirar l’objecte de la zona de pas, guardar-lo temporalment o treure’l fora de l’edifici, sempre deixant constància del que ha passat.
La seguretat ho canvia tot
Més enllà de la norma, hi ha un factor que pesa especialment en aquest tipus de decisions: la seguretat. I és aquí on moltes comunitats troben l’argument més sòlid per actuar.
Qualsevol objecte en una zona de pas pot convertir-se en un risc en cas d’emergència. Llach assegura que, “en situacions com un incendi, on el fum redueix la visibilitat, un obstacle en un replà o una escala pot dificultar l’evacuació i provocar caigudes o bloquejos”. Per això, el problema no és només de convivència: si passa alguna cosa, hi pot haver responsabilitats. Tant del veí que ho va deixar, si havia estat advertit, com de la comunitat si ho va permetre.
Per això, cada vegada és més habitual que les comunitats optin per solucions pràctiques, com habilitar espais específics per a bicicletes o cotxets, evitant així que s’acumulin en zones de pas.
En el fons, aquest tipus de problemes reflecteixen una cosa que va més enllà de la llei. “A Espanya, ens costa entendre que els espais comuns són de tothom”, reconeix Llach. I aquí hi ha l’origen de molts conflictes: perquè allò que comença com una cosa puntual acaba convertint-se en un costum que la comunitat pot i ha de corregir.
Pots llegir la notícia completa a Si dejas la bici o el carrito en el rellano, la comunidad puede retirarlo: lo que dice la Ley de Propiedad Horizontal
