Accessibilitat i Sostenibilitat

Fernando Prieto Fernández, és Arquitecte Tècnic per la Universitat Politècnica de Madrid i Graduat en Enginyeria d’Edificació per la Universitat Europea de Madrid. Al llarg de la seva trajectòria professional ha exercit funcions com a cap d’obra, director d’execució d’obres, coordinador de seguretat i salut, així com projectista. Des de 1993 és director general de LITECON, empresa especialitzada en construcció, rehabilitació, reformes i serveis tècnics vinculats a l’edificació. Així mateix, des de 2011 és president de ANERR (AssociacióNacional d’Empreses de Rehabilitació i Reforma), des d’on impulsa la professionalització i el desenvolupament del sector de la rehabilitació a Espanya. Parlem amb ell per a saber què opina sobre l’accessibilitat i la sostenibilitat en el dia a dia de les persones i els habitatges. Què opina del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030? Creu que complirà amb les necessitats de la població? El Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 representa una oportunitat per a consolidar la rehabilitació i l’accés a l’habitatge com a eixos clau de la política pública, però creiem que ha de reforçar-se i adaptar-se millor a les realitats del sector i a les necessitats dels ciutadans. És essencial finançar i enfortir les Ofi cinas de Rehabilitació o Finestretes Úniques, que exerceixen un paper crucial en la informació i acompanyament tècnic i financer, en línia amb la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD). També seria convenient fomentar el canvi d’ús d’immobles cap a habitatge residencial en zones tensionadas i eliminar requisits que avui alenteixen l’accés a les ajudes, com l’obligació de presentar diverses ofertes o mantenir habitatges buits durant llargs períodes.El pla deuria a més incorporar una línia específica per a la retirada d’amiant, millorar la coordinació entre administracions i mantenir incentius fiscals que fomentin l’eficiència energètica. En definitiva, necessitem un pla més àgil, accessible i coherent, capaç de mobilitzar inversió, impulsar la rehabilitació integral i garantir un habitatge digne, sostenible i accessible per a tots. Seguint amb aquest Pla Estatal d’Habitatge, considera que contempla els tres pilars en rehabilitació: seguretat estructural, sostenibilitat en eficiència energètica i accessibilitat universal? O es prioritza algun d’ells per sobre dels altres? Un dels aspectes nous del Pla, és que clarament prioritza les actuacions en matèria de seguretat estructural i accessibilitat sobre les d’eficiència. El percentatge de les ajudes estarà limitat si no s’aconsegueixen la seguretat i l’accessibilitat. Té tot el sentit, ja que no podem pensar en altres aspectes de millora en un edifici si la seguretat estructural del mateix no està garantida. D’altra banda, adaptar els edificis a persones amb limitacions és una obligació de tots: la vida d’aquestes persones canvia radicalment a millor si se solucionen els problemes d’accessibilitat. Una societat sensible no pot deixar-los enrere. Des de ANERR defensem una visió integral de la rehabilitació, en la qual sostenibilitat, accessibilitat i seguretat s’abordin de manera conjunta i equilibrada, garantint així edificis més eficients, segurs i habitables per a totes les persones. La rehabilitació d’edificis està directament vinculada amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Creu que avui dia Espanya està preparada per a complir aquests ODS? En cas negatiu, què creu que es necessita i de quin termini estaríem parlant? Espanya ha avançat notablement en matèria de sostenibilitat, però encara queda molt camí per recórrer per a aconseguir plenament els ODS relacionats amb habitatge i ciutats sostenibles. El principal repte no és tècnic, sinó de governança, finançament i conscienciació social. Necessitem una planificació a llarg termini que superi els cicles polítics i fomenti la col·laboració públic-privada: Cal generar un escenari estable (Ajudes previsibles i que es mantinguin en el temps, implementar incentius i desgravacions fiscals, etc.). En resum, que les nostres empreses puguin programar el seu creixement en un escenari de seguretat. D’altra banda cal treballar –i farem propostes a les Administracions– per a establir un model sostenible que permeti augmentar exponencialment el nombre de rehabilitacions: és imprescindible per a complir amb els objectius marcats per la Unió Europea i acceptats pel nostre país, la descarbonització del parc d’habitatges. Treballar junts permetrà unir coneixement tècnic, capacitat de difusió i proximitat al ciutadà, la qual cosa pot traduir-se en programes conjunts de formació, assessorament i sensibilització. Recentment hem fet un gran pas, ja que s’han iniciat converses entre el CAFBL i ANERR per a establir noves línies de col·laboració. Quins beneficis aportarà a totes dues parts? En ANERR sempre hem opinat que els Administradors de Finques són uns actors imprescindibles en la rehabilitació del nostre parc edificatori. Són el nexe d’unió entre l’usuari i la nostra indústria. L’àmbit de decisió per a l’inici d’una obra de rehabilitació és molt singular, i per a això el saber fer dels Administradors i les empreses especialitzades és fonamental. Aquesta col·laboració representa una gran notícia. CAFBL i ANERR compartim valors i objectius: millorar la qualitat de l’entorn construït, promoure l’accessibilitat i fomentar la rehabilitació responsable. Treballar junts permetrà unir coneixement tècnic, capacitat de difusió i proximitat al ciutadà, la qual cosa pot traduir-se en programes conjunts de formació, assessorament i sensibilització. En definitiva, serà una aliança beneficiosa per als professionals del sector i per a la societat. Tenen al cap establir una seu a Barcelona, per a quan ho tenen previst? En quins àmbits es voldran desenvolupar? Establir una seu a Catalunya ha estat una aspiració nostra des de fa anys. Esperem posar-la en marxa en la primera meitat de l’any que ve.Sens dubte hi ha moltes accions a desenvolupar des de Barcelona, i és el nostre propòsit implementar-les des del primer moment, a part de facilitar el nostre contacte amb les Administracions Públiques i Col·legis Professionals, permetrà augmentar notablement el nombre d’associats catalans, realitzar jornades i esdeveniments territorials, i en definitiva ser útils i donar suport al nostre sector, estratègic en els pròxims anys. En poques setmanes esperem poder concretar accions i detalls de la nostra presència a Barcelona.

Guillem Costa Calsamiglia (Barcelona, 1968) és arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB). Ha treballat als despatxos de Pepe Llinàs i d’Ignasi de Solà-Morales i actualment al seu estudi Costa Calsamiglia Arquitecte al Districte 22@. La seva trajectòria professional inclou projectes en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme, com la seu de la multinacional alemanya EFD a Bangalore o les oficines centrals de d’e-Dreams al WTC de Barcelona, així com del disseny de mobiliari, amb la sèrie Gidlööf Originals. Ha combinat el seu treball amb l’edició editorial – Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i Editorial Gustavo Gili- i amb la seva dedicació al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). També ha escrit articles a revistes de divulgació general i la seva obra ha estat publicada a diversos mitjans digitals i de paper. Actualment és degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, director del Congrés Mundial d’Arquitectes UIA 2026, membre de la comissió executiva de la Fundació Manuel Blancafort, patró de la Fundació Ginesta (ASPROSEAT) i soci de l’ADIFAD. Parlem amb ell per saber què opina sobre l’accessibilitat i la sostenibilitat en el dia a dia de les persones i els habitatges.  Quin paper ha de jugar la rehabilitació del parc d’habitatges existent en la transició cap a un model més sostenible i saludable a Catalunya? La rehabilitació del parc d’habitatges existent ha de ser una peça clau en la transició cap a un model urbà més sostenible i saludable. A Catalunya, tenim un parc edificat que hem d’aprendre a tractar segons l’època en què va ser construït i de la manera i materials amb què va ser construït també. En molts casos és antic i de bona qualitat i en altres casos és vell, d’una qualitat constructiva molt justa i poc eficient energèticament. Tot el parc edificat antic requereix ser tractat, estudiat i rehabilitat per a tornar a posar en ús els edificis pre-existents. A vegades rehabilitant de manera integral, a vegades renovant energèticament els edificis. Aquest fet té grans conseqüències ambientals i també socials i econòmiques. Des del COAC defensem que apostar per la rehabilitació és apostar per la qualitat de vida, per la reducció d’emissions i per la resiliència davant el canvi climàtic. Rehabilitar vol dir millorar l’aïllament, incorporar energies renovables, eliminar barreres arquitectòniques i fer que els habitatges siguin més confortables i més sans. A més, és una oportunitat per activar el teixit econòmic local, generar ocupació qualificada i revitalitzar barris sencers. Però perquè això sigui possible cal un compromís ferm de les administracions: amb finançament, amb una normativa clara i amb una aposta decidida per posar l’habitatge en una posició central. Quins considera que són els principals reptes per a incorporar mesures d’accessibilitat universal en edificis residencials antics i com poden afrontar-se des de l’arquitectura? Un dels principals reptes és la pròpia configuració física dels edificis. Parlem sovint d’immobles construïts abans que existissin normatives específiques sobre accessibilitat, amb escales estretes, espais reduïts i mancances estructurals que dificulten, per exemple, la instal·lació d’ascensors o rampes. També hi ha una dificultat social i econòmica important. Molts d’aquests edificis estan habitats per comunitats amb recursos limitats i en què arribar a acords és complex. Cal tenir molt present que la transformació cap a una accessibilitat plena és una qüestió de drets, però també de convivència, equitat i salut pública. Des de l’arquitectura, tenim un paper clau a jugar aportant solucions creatives, adaptades a cada cas i amb una mirada global. Els arquitectes tenim la capacitat de detectar les millors opcions tècniques i funcionals per millorar l’accessibilitat sense comprometre el valor arquitectònic ni la viabilitat econòmica de les actuacions. I per fer-ho possible, és essencial treballar colze a colze amb els administradors de finques, amb les comunitats de veïns i amb les administracions públiques. Només a partir d’aquesta col·laboració podrem avançar cap a edificis i barris cada cop més inclusius, on totes les persones, independentment de la seva edat o condició, puguin viure amb dignitat i autonomia. Quina importància té l’elecció de materials en la sostenibilitat i salubritat d’un habitatge, i quins criteris recomana per a la seva selecció? L’elecció de materials és una decisió molt important en qualsevol projecte, ja que incideix de manera directa tant en la sostenibilitat mediambiental com en la salubritat de l’habitatge. Aquest procés ha d’anar molt més enllà del cost inicial i considerar criteris com el cicle de vida de l’edifici les emissions associades, la toxicitat i la resposta als canvis de temperatura i humitat. Cal prioritzar materials amb un baix impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida i amb una petjada de carboni reduïda, tant en fase de fabricació com de transport i manteniment. També és fonamental promoure l’ús de materials locals, reciclats o reciclables, així com sistemes constructius reversibles que facilitin la desmuntabilitat i reutilització en el futur. És essencial seleccionar materials lliures de compostos orgànics volàtils, metalls pesants i altres substàncies contaminants. La transpirabilitat dels materials, l’absència de ponts tèrmics i la correcta gestió de la humitat són aspectes claus per a la qualitat de l’aire interior i per evitar les condensacions. Recomanem els paràmetres verificables com ara certificacions ambientals (BREEAM, LEED, WELL, Passivhaus) i eines d’avaluació com el Level(s) de la UE. Tot això ha d’anar acompanyat per una bona direcció facultativa i un seguiment acurat en obra. I sobre tot, és clau traslladar aquesta informació tècnica a les comunitats de propietaris, per a poder prendre decisions de manera més informada i responsable. Quin paper juga el COAC a promoure pràctiques sostenibles entre els seus col·legiats? Des del COAC tenim el ferm compromís de situar la sostenibilitat com un eix transversal en la pràctica professional de l’arquitectura. En un context d’emergència climàtica i transició energètica, la responsabilitat de les arquitectes i els arquitectes en la transformació del parc construït és central, i el nostre deure com a institució és dotar-nos de les eines, el coneixement i el marc de criteris necessaris per incorporar aquesta visió de manera efectiva. Per això, impulsem la formació contínua, oferim programes tècnics especialitzats en

Albert Pérez, Assessor d’Enginyeria del CAFBL La sostenibilitat s’ha convertit en un dels principals objectius de les economies mundials, especialment en l’àmbit de la construcció d’habitatges. Amb la crisi climàtica i l’escassetat de recursos cada cop més presents, la reutilització i el reciclatge són pràctiques essencials per poder garantir un futur sostenible. En aquest context, els habitatges sostenibles emergeixen com una solució innovadora i necessària per minimitzar l’impacte ambiental. Disseny Circular: Una Nova Visió de la Construcció Els habitatges sostenibles basats en principis d’economia circular aposten per dissenys que permetin reutilitzar els materials al llarg del seu cicle de vida. Un exemple clar són les estructures modulars, les quals faciliten la desmuntabilitat i la reutilització dels components. Així, en comptes de generar residus massius en cas de reforma o enderroc, els materials es poden recuperar i tornar a utilitzar en nous projectes. L’ús de materials reciclats en la construcció és una altra pràctica fonamental. Elements com el formigó reciclat, les fustes reutilitzades i les peces metàl·liques recuperades redueixen la demanda de recursos naturals. A més, l’ús de materials biològics com la fusta certificada i els biocompostos també ajuden a disminuir la petjada de carboni de l’habitatge. Eficiència Energètica i Reciclatge de Recursos A més dels materials, la sostenibilitat dels habitatges passa per la gestió eficient dels recursos energètics i hídrics. Els sistemes de captació d’aigua de pluja i el seu reciclatge per a ús domèstic, com el reg de jardins o la neteja, són pràctiques cada vegada més habituals. D’altra banda, la incorporació de sistemes de gestió de residus dins de la pròpia llar permet una classificació i reciclatge més eficients. Els habitatges intel·ligents, equipats amb sistemes automatitzats per controlar el consum energètic, també juguen un paper crucial. La instal·lació de panells solars i l’ús de materials amb alta eficiència tèrmica contribueixen a reduir el consum d’energia i, per tant, l’impacte mediambiental. Reptes i Oportunitats Tot i els avenços, la implementació d’habitatges sostenibles encara presenta reptes. Cal una major conscienciació social i suport institucional per impulsar polítiques que fomentin la construcció sostenible. També és fonamental garantir que les noves tecnologies siguin accessibles i assequibles per a la població general. Els habitatges sostenibles centrats en la reutilització i el reciclatge són una resposta necessària per poder afrontar els reptes mediambientals actuals. A través de la innovació tecnològica i la responsabilitat col·lectiva. És possible construir un futur on la llar no només sigui un espai confortable, sinó també un model de sostenibilitat i respecte pel medi ambient.