Blog del ciutadà

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Amb l’augment de cotxes elèctrics, molts propietaris es pregunten si poden instal·lar un carregador al pàrquing de la seva comunitat. La resposta no és senzilla: en molts casos, els pàrquings no estan preparats per a aquesta instal·lació. La infraestructura actual sovint és insuficient La majoria de pàrquings residencials tenen capacitats elèctriques limitades i no estan pensats per recarregar vehicles elèctrics. Instal·lar carregadors requereix més potència, cablejat adequat i proteccions específiques. És obligatori autoritzar la instal·lació? Sí. El pàrquing és un element comú i qualsevol modificació necessita l’autorització de la comunitat de propietaris. Sense permís, la comunitat pot exigir la retirada i reclamar els costos generats. A més, cal complir amb la normativa elèctrica i municipal, i en alguns casos, presentar un projecte tècnic. Quins riscos hi ha en instal·lar malament un carregador? Un carregador mal instal·lat pot ser un perill. Els experts alerten que una instal·lació incorrecta pot: Sobrecarregar la xarxa elèctrica de l’edifici. Provocar curtcircuits o incendis. Reduir la vida útil de les instal·lacions. Posar en risc la seguretat dels veïns. Què cal fer abans d’instal·lar un carregador? Per evitar problemes, és recomanable seguir aquests passos: Consultar amb la comunitat de propietarisAbans de fer cap moviment, informa la comunitat i sol·licita l’autorització en una junta. Si no hi ha acord, no es pot fer la instal·lació. Demanar un estudi de viabilitat tècnicaUn tècnic qualificarà si l’edifici pot suportar la nova instal·lació. L’estudi avaluarà la potència disponible, el traçat de cablejat i les proteccions necessàries. Revisar la potència disponible a l’edificiMolts edificis tenen potència contractada limitada. Si no n’hi ha prou, caldrà ampliar la potència global, la qual cosa pot afectar tota la comunitat i incrementar el cost. Contractar un instal·lador autoritzatNomés els instal·ladors acreditats poden fer la instal·lació. Assegura’t que tinguin la llicència i complementin la normativa tècnica i de seguretat. Com en altres qüestions de comunitat, la clau és actuar amb prevenció i assessorament tècnic. El paper de l’Administrador de Finques Un Administrador de Finques col·legiat pot ajudar a coordinar la instal·lació, gestionar l’acord comunitari i afavorir solucions que siguin viables per a tothom. Des del CAFBL es recorda que la seguretat i la prevenció són prioritàries: un carregador mal instal·lat pot convertir-se en un problema costós i perillós per a tota la comunitat. Abans de fer la instal·lació, informa’t bé. La mobilitat elèctrica és el futur, però ha de ser segura i sostenible per a tothom. FAQs Es pot instal·lar un carregador elèctric al pàrquing de la comunitat?Sí, però cal autorització de la comunitat de propietaris. El pàrquing és un element comú i no es pot modificar sense permís. Què passa si instal·lo un carregador sense permís?La comunitat pot exigir la retirada i reclamar els costos. A més, pots incórrer en sancions si no compleixes la normativa. Quins riscos hi ha en una instal·lació inadequada?Sobrecàrrega de la xarxa, curtcircuits, incendis i possible deteriorament de les instal·lacions de l’edifici. És necessari un estudi previ?Sí. Cal revisar la potència disponible i fer un estudi de viabilitat tècnica per garantir la seguretat. Qui pot ajudar a gestionar la instal·lació?Un administrador de finques col·legiat pot coordinar l’acord comunitari i assegurar que es compleixi la normativa.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Posar un aire condicionat a la façana és una de les consultes més habituals a les comunitats de propietaris. I la resposta és clara: no el pots instal·lar lliurement, i sí, te’l poden obligar a retirar. Es pot posar aire condicionat a la façana? En general, no. La façana és un element comú de l’edifici, no privat. Això vol dir que necessites l’autorització de la comunitat de propietaris per instal·lar-hi qualsevol aparell. Però a més a més, en moltes ciutats com és el cas de Barcelona, l’Ajuntament ho prohibeix i et pots arriscar a possibles sancions en cas que ho facis. Quan et poden obligar a retirar-lo? Et poden exigir que retiris l’aire condicionat si: Incompleix la normativa municipal. L’has instal·lat sense permís de la comunitat. Genera molèsties (soroll, calor, impacte visual). Afecta l’estètica de la façana. Si no el retires voluntàriament, la comunitat pot iniciar accions legals. És legal tenir-lo si tothom en té? No necessàriament. El fet que hi hagi altres aparells a la façana no legalitza la teva instal·lació. Encara que hagin passat anys sense reclamacions, una sola queixa pot fer que t’obliguin a retirar-lo. Confiar en el “sempre s’ha fet així” és arriscat. Hi ha sancions per posar aire condicionat a la façana? Sí. En ciutats com Barcelona, les ordenances municipals prohibeixen la instal·lació a façanes visibles des del carrer. Això pot comportar: Multes administratives. Obligació de retirar l’aparell. Costos addicionals per reubicar-lo (per exemple, a la coberta). Quina és la millor opció abans d’instal·lar-lo? Per evitar problemes, és recomanable: Consultar la normativa municipal. Revisar els estatuts de la comunitat. Demanar autorització en junta de propietaris. Valorar alternatives com les cobertes. Si tens un aire condicionat ja instal·lat en una zona no permesa, tingues present que tard o d’hora l’hauràs de canviar de lloc i instal·lar-lo en un espai habilitat com són les cobertes. El paper de l’administrador de finques Un administrador de finques col·legiat pot assessorar-te abans de fer la instal·lació, evitar conflictes i garantir que compleixes la normativa. Des del CAFBL es recorda que actuar sense permís pot acabar sent molt més car que fer les coses bé des del principi. FAQs Es pot instal·lar aire condicionat a la façana?No, en general no es pot fer sense permís. La façana és un element comú i cal autorització de la comunitat de propietaris. La comunitat pot obligar-me a retirar l’aire condicionat?Sí. Si l’has instal·lat sense permís o incompleix la normativa, et poden exigir que el retiris, fins i tot per via judicial. Què passa si ja fa anys que està instal·lat?Encara que faci temps, no garanteix que sigui legal. Una queixa pot obligar a retirar-lo igualment. Es poden posar multes per tenir aire condicionat a la façana?Sí. Alguns ajuntaments, com Barcelona, poden sancionar si l’aparell incompleix les ordenances municipals. On es pot instal·lar l’aire condicionat legalment?Habitualment en espais autoritzats com la coberta o zones no visibles, sempre amb aprovació de la comunitat.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Fumar al balcó és un gest habitual per a moltes persones, però sovint genera dubtes i conflictes entre veïns. És legal? Te’n poden impedir l’ús? La resposta curta és: sí, en determinats casos et poden obligar a deixar de fer-ho. Els balcons són elements comuns d’ús privatiu. Això vol dir que en pots fer ús, però sempre respectant els límits de convivència. Quan el fum, les olors o altres conseqüències deriven en molèsties, insalubritat o risc per als altres veïns, la situació deixa de ser una qüestió privada. Quan fumar al balcó es converteix en un problema El conflicte apareix quan el fum entra de manera constant als habitatges veïns, genera olors persistents o provoca situacions incòmodes. També és habitual la queixa per la caiguda de burilles o cendra a patis, terrasses o tendals. Tot i que la llei antitabac (42/2010) prohibeix fumar en espais comunitaris tancats com escales o ascensors, els balcons queden en una zona més ambigua. Aquí és on entra en joc el principi de convivència veïnal. Per exemple, si una persona fuma diàriament al balcó i el veí rep fum constantment o troba restes de tabac a casa seva, pot iniciar una reclamació. Si la situació no es resol, es pot arribar a una acció judicial de cessació de l’activitat. Llençar burilles o cendra: una pràctica sancionable A Barcelona i a moltes altres ciutats catalanes, les ordenances municipals prohibeixen explícitament llençar residus des dels balcons, incloses burilles i cendra. A més de la possible sanció administrativa, si aquests residus causen danys —com cremar un tendal o embrutar un espai privat—, es pot exigir responsabilitat civil. Ara bé, cal tenir en compte que per prosperar legalment és necessari aportar proves clares dels fets. Consells del CAFBL per evitar conflictes Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, es posa l’accent en la convivència i el respecte mutu: “els drets d’un propietari acaben on comencen els d’un altre”. Algunes recomanacions pràctiques: Evitar fumar en espais on el fum pugui afectar altres veïns. Utilitzar cendrers tancats. No llençar mai burilles ni cendra al carrer o als patis. Buscar acords abans que el conflicte escali. Un administrador de finques col·legiat pot ajudar a mediar i trobar solucions eficients sense necessitat d’arribar als jutjats. La pau veïnal val més que una cigarro!

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Els replans del teu edifici no són un annex de casa teva: són elements comuns que no es poden utilitzar com a magatzem personal per deixar la bici o el carro del nadó. Pot semblar inofensiu, però a Catalunya el Codi Civil deixa clar que això no pot ser una norma quotidiana. Així doncs, davant del dubte, la resposta és que no es poden deixar objectes a les zones comuns, tret que existeixi una autorització expressa de la comunitat —en estatuts, reglament intern o acords de junta. Què diu la llei catalana de manera senzilla? Segons el Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya (Llei 5/2006, actualitzada el 2015), aquest regula els elements comuns com replans i passadissos. Concretament, l’article 553-25 prioritza el lliure pas i la seguretat, de manera que no pots deixar objectes que puguin obstaculitzar el pas, complicar una evacuació o simplement incomodar el veïnatge. És com si el replà fos una carretera comuna: ningú pot parar el seu «cotxe» allà sense permís. Exemple real: Imagina que deixes el carro del nadó al replà, just al costat de la porta del teu veí. Si el veí del costat no pot passar còmodament o hi ha risc en cas d’incendi, la comunitat pot exigir que el retiris immediatament. No cal que «molesti» activament; l’ús privat ja és suficient motiu. Què passa si no ho retires? Primer, el president de la finca (o l’administrador de finques) et demanarà amablement que ho retiris. Si l’objecte continua, et pot arribar un requeriment formal —com un burofax— amb un termini per treure-ho tot. I si encara persisteix, la comunitat pot anar al jutjat per obligar-te a retirar-ho, amb possibles costos per a tu (de retirada dels objectes o dels danys que hagi pogut ocasionar) Idees per conviure millor Solucions acordades: Moltes finques habiliten un racó per a bicis o carros, amb un acord previ en junta. Temps limitat: Si és puntual (entrar moble o esperar el taxi), ningú se’n queixa; el problema és quan es fa permanent. Diàleg primer: Parla amb el veí abans de queixar-te; sovint es resol amb un «Ei, pots apartar-ho una mica?». Des del CAFBL, recomanem prioritzar el diàleg abans de la confrontació. Un Administrador de Finques col·legiat et pot assessorar en la convocatòria de juntes, redacció d’acords i mediació per solucions pràctiques.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Aquest és un dubte freqüent entre veïns: pots deixar el cotxe i la moto a la mateixa plaça sense generar conflictes? La resposta és sí, en principi, sempre que els vehicles respectin els límits físics de l’espai delimitat i no afectin la maniobrabilitat d’altres propietaris. Com a tal, no hi ha una prohibició expressa per aparcar més d’un vehicle per plaça, sinó que es prioritza el dret de propietat amb el deure de no perjudicar la comunitat. Això significa que, si la plaça té dimensions suficients i els vehicles hi caben sense desbordar-se, la pràctica pot ser legal. Què diuen els estatuts de la comunitat? Però abans de fer-ho, primer cal consultar els estatuts de la comunitat, que poden establir normes més estrictes, com limitar a un sol vehicle per plaça, i si és així, s’ha de complir. Tanmateix, pot passar que la teva comunitat de propietaris no tingui estatuts. Tot i que es recomana tenir-los i deixar aquests casos molt clarament decidits, algunes comunitats encara no en tenen. En aquest cas, s’hauran de consultar les normes internes de la comunitat, aquells acords que s’han pres en junta, i complir amb el que es diu. Aquí pot passar el mateix, que aquest tema no s’hagi tractat en junta i no hi hagi cap acord pres. Aleshores, impera el sentit comú: dins de la teva plaça, pots aparcar dos vehicles junts, sempre que no causi molèsties a la resta. Límits legals i pràctics No invasió d’espais: Els vehicles han de quedar dins de la línia pintada o delimitació de la plaça; qualsevol sortida cap a zones comunes (passadissos, vies de circulació) pot derivar en denúncia. Sense modificacions: Prohibit instal·lar armaris, cadenes o estructures que alterin l’ús original del garatge com a aparcament, no com a magatzem. Juntes de propietaris: Qualsevol acord per regular motos o vehicles addicionals requereix acord de la junta, tot i que els estatuts prevalen si ja existeixen. El millor consell: diàleg Des del CAFBL es recomana dialogar abans de confrontar. Si hi ha queixes, convoca una junta per aclarir normes. Sempre pots assessorar-te per un Administrador/a de Finques, ja que un dels seus rols és aquest: mediar per garantir una convivència pacífica i legal. La clau és prevenir conflictes amb sentit comú.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL En molts edificis el terrat és aquell espai una mica oblidat, a mig camí entre la part comuna i el somni d’una terrassa privada. De tant en tant, un veí decideix donar-li vida: hi posa cadires, testos o fins i tot una gandula per prendre el sol. Però… pot fer-ho realment? La resposta és que sí, sempre que respecti unes regles molt concretes que protegeixen la convivència i els drets de tothom. Què diu la llei? Per atorgar un dret d’ús privatiu, cal la unanimitat de tots els propietaris, d’acord amb l’article 553-26.1 del Codi Civil de Catalunya. Amb una majoria simple no n’hi ha prou: ha de ser un “sí” de cadascun dels veïns. Aquest requisit evita que ningú perdi drets sense consentiment. L’acord, a més, ha de deixar-ho tot clar: la zona assignada, els usos permesos —barbacoa, jardí…—, qui assumeix les reparacions i com es garanteix l’accés per manteniments. El més recomanable és formalitzar-ho i inscriure-ho al Registre de la Propietat per evitar conflictes futurs. Qui paga si hi ha algun dany? Aquí solen aparèixer les discussions. Si la coberta té una avaria estructural —com una impermeabilització deteriorada que afecta tot l’edifici—, les despeses corresponen a la comunitat, encara que un veí en tingui l’ús privatiu. En canvi, si el problema deriva d’un ús indegut o d’obres sense permís, la responsabilitat recau en aquest propietari. Per evitar malentesos, és recomanable que el veí amb ús privatiu es faci càrrec de la neteja i petites reparacions. Què fem si algú s’apropia de l’espai sense acord previ? De vegades passen els anys i un dia descobreixes que el veí de l’àtic ha fet seu mig terrat sense cap acord. En aquests casos, la comunitat pot exigir-li que retiri els objectes i restitueixi l’espai comú. L’ús continuat no crea drets de propietat. En cas de conflicte, abans d’arribar als tribunals, proveu la mediació. El CEMCAF ofereix un servei per ajudar les comunitats a resoldre aquests desacords amb diàleg i sense litigis costosos. L’administrador o administradora de finques pot orientar-vos sobre com regular l’ús dels espais comuns amb acords sòlids i clars. Al capdavall, el terrat pot ser un luxe compartit, sempre que es gestioni bé i des del consens. Revisa la documentació de la finca i parla-ho a la propera junta: és la millor manera d’evitar que un espai comú es converteixi en un motiu de disputa.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Quan un contracte de lloguer s’acaba, no sempre vol dir que la persona llogatera hagi de marxar l’endemà. Hi ha una situació que es dona amb certa freqüència i que es coneix com a tàcita reconducció: el contracte es va allargant perquè ni la propietat ni la persona que viu al pis diuen clarament que volen donar-lo per acabat. En altres paraules: el lloguer continua, però no perquè s’hagi signat un document nou, sinó perquè totes dues parts el deixen seguir. Com funciona? Imaginem que el teu contracte arriba a la data de finalització. Si continues vivint al pis i pagant la renda, i la propietat ho accepta, el contracte pot mantenir-se en vigor de manera automàtica. Segons com estigui redactat el contracte inicial, aquesta continuïtat pot renovar-se per períodes mensuals o anuals. La qüestió és que, encara que sembli una continuïtat tranquil·la, no sempre dona la mateixa seguretat que un contracte renovat o pactat amb antelació. Per què n’hem de parlar? Per a la persona llogatera, la tàcita reconducció pot semblar una solució còmoda perquè permet continuar a l’habitatge sense haver de signar immediatament un contracte nou. Però la realitat és que hi ha més incertesa: quan s’entra en tàcita reconducció, la situació pot quedar més oberta i la propietat pot comunicar amb poc marge que vol recuperar aquell habitatge. Per això és important no esperar a l’últim dia. Conèixer bé la data de finalització del contracte i revisar què diu sobre pròrrogues i renovacions pot evitar malentesos i ensurts. Què hauries de mirar al teu contracte? Abans que s’acabi el lloguer, comprova: La data exacta de venciment. Si hi ha pròrrogues previstes. Quin termini de preavís s’ha de donar. Un consell pràctic Si vius de lloguer, no esperis que s’acosti la data final per preguntar o revisar la documentació. Parlar-ho amb temps amb la propietat o amb un professional pot donar-te més tranquil·litat i evitar decisions precipitades.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL A l’hora de vendre un pis o un local, sovint apareix un dubte que genera confusió: qui ha de pagar les derrames aprovades abans de la venda però amb venciment posterior? El venedor o el nou propietari? La clau és el moment del pagament Les quotes o derrames comunitàries no funcionen com una hipoteca o una càrrega que queda inscrita al Registre de la Propietat. Són obligacions que van lligades a qui és el propietari en aquell moment. Això vol dir que, encara que la comunitat aprovi una derrama abans de la venda, si el rebut venç després, serà el nou propietari qui haurà d’assumir el cost. L’important no és quan es pren l’acord, sinó quan el deute esdevé exigible —és a dir, quan ja s’ha calculat i emès el rebut. El criteri dels tribunals és clar Aquest sistema està avalat per la justícia. Una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona (novembre de 2019) confirma que les derrames extraordinàries les paga qui és propietari en el moment que la despesa esdevé “líquida, vençuda i exigible”. Per tant, la comunitat pot reclamar el pagament —sencer o fraccionat— al propietari actual, sense importar qui ho era quan es va aprovar la derrama. I si estic venent un pis amb derrames pendents? En aquest cas, les derrames aprovades però encara no vençudes han de constar al certificat de corrent de pagament de les despeses de la comunitat de propietaris que regula l’article 553-5.2 del Codi civil de Catalunya. Gràcies a aquest document, venedor i comprador poden pactar entre ells qui paga què. Però cal tenir clar que aquests acords només tenen efecte entre les parts —la comunitat reclamarà sempre al propietari que figuri com a titular quan arribi el venciment.   I recorda, comptar amb un Administrador de Finques col·legiat és comptar amb un professional preparat que et donarà suport en tots els dubtes que puguis tenir.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Els pàrquings comunitaris són un dels punts més sensibles dels edificis i, amb petits canvis d’hàbits i algunes mesures bàsiques, podem reduir molt el risc de robatoris i intrusions. Per què el pàrquing és un punt vulnerable? Els garatges comunitaris acostumen a tenir un moviment constant de vehicles i persones, cosa que dificulta controlar qui hi accedeix. També és habitual trobar-hi zones poc visibles o mal il·luminades, que poden facilitar intrusions o actes vandàlics. A més, en aquests espais s’hi guarden vehicles, bicicletes i patinets, i en moltes finques hi ha accés directe als trasters o fins i tot a l’edifici. Per això, una intrusió al pàrquing pot acabar afectant tota la comunitat. Hàbits essencials per a veïns i veïnes Els petits gestos del dia a dia són la primera línia de defensa. Alguns consells clau: Tancar sempre la porta del garatgeEspera que la porta s’hagi tancat del tot abans de marxar amb el vehicle. No marxis mentre encara està oberta. No facilitar l’entrada a desconegutsEvita que persones que no coneixes entrin aprofitant que tu accedeixes amb cotxe o a peu. Si tens dubtes, no t’hi sentis obligat a obrir. Vigilar què deixes dins el vehicleNo deixis bosses, dispositius electrònics, claus, documentació o eines a la vista. Si poden veure-ho des de fora, es converteix en un reclam. Protegir bicicletes, motos i patinetsEncadena’ls a punts fixos amb cadenats resistents, encara que estiguin dins el pàrquing comunitari. No compartir comandaments o clausEvita prestar comandaments o còpies de claus a persones que no siguin residents o autoritzades. Comunicar incidènciesSi detectes panys forçats, portes que no tanquen bé, brutícia sospitosa, marques o persones rondant, informa’n l’administrador de finques i, si cal, truca als cossos de seguretat. Què pot fer la comunitat per reforçar la seguretat? Més enllà dels hàbits individuals, la comunitat pot acordar millores que reforcin la seguretat del pàrquing: Revisar i mantenir portes i tancamentsAssegurar que portes automàtiques i accessos de vianants tanquen correctament, i reparar de seguida qualsevol avaria. Millorar la il·luminacióInstal·lar o reforçar punts de llum a rampes, accessos, zones de gir i racons poc visibles. Una bona llum dissuadeix i ajuda a detectar moviments estranys. Controlar els accessosValorar sistemes de control (targetes, comandaments codificats, panys electrònics) i limitar-ne les còpies. Portes sempre tancades, mai blocades en posició oberta. Ordenar els espaisEvitar que el pàrquing es converteixi en un magatzem improvisat. Objectes abandonats o apilats poden servir d’amagatall i augmenten el risc d’incendi. Considerar la videovigilànciaSi la comunitat ho acorda, es poden instal·lar càmeres en accessos i zones de pas, respectant la normativa de protecció de dades i la senyalització obligatòria. Preveure protocols d’actuacióAcordar com s’han de comunicar incidències, a qui s’ha d’avisar i quin procediment se segueix davant de danys, robatoris o intrusions. El paper de l’administrador de finques i la informació visible L’administrador o administradora de finques pot ajudar la comunitat a: Detectar punts febles i proposar millores. Tramitar pressupostos i coordinar actuacions de manteniment i seguretat. Actualitzar el reglament de règim intern per recollir normes d’ús del pàrquing. Els Mossos d’Esquadra posen a disposició una guia i una infografia amb consells pràctics per millorar la seguretat als garatges comunitaris. Es important col·locar-los en un punt visible del pàrquing (entrada de vianants, rampa o zona d’ascensor), ja que una bona difusió pot ajudar a reduir riscos i reforçar la seguretat de tots els veïns i veïnes. Consells de seguretat al pàrquing Consells de seguretat a l’habitatge La seguretat al pàrquing comunitari és una responsabilitat compartida: cada gest compta, i la col·laboració entre veïnat, comunitat i administració de finques és clau per protegir persones i béns.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Si el teu veí no paga les quotes de la comunitat, no tot està perdut. A Catalunya hi ha terminis legals per reclamar aquests deutes, però cal saber quan caduquen i com actuar a temps. Amb els passos correctes, la comunitat pot protegir els seus drets i evitar problemes futurs. Quant temps tens per reclamar deutes al teu veí morós? A Catalunya, els deutes dels propietaris morosos no es poden reclamar indefinidament, ja que arriba un moment en què deixen de poder-se reclamar perquè han prescrit. Però a dia d’avui encara hi ha molta confusió sobre quan “caduquen” i per tant, la comunitat deixa de poder exigir-los per via judicial. La normativa catalana i la interpretació dels tribunals no són homogènies i això genera una important inseguretat jurídica per a les comunitats de propietaris. Què és la prescripció d’un deute comunitari? Quan un deute prescriu, el que s’extingeix és el dret de reclamar-lo judicialment si la part deutora ho al·lega en el procediment. Les quotes de comunitat, derrames, fons de reserva o altres despeses aprovades en junta són obligacions periòdiques que, si no es reclamen a temps, poden quedar jurídicament en no-res. Per això és tan important actuar aviat quan hi ha impagaments i no deixar passar els anys. Per què hi ha debat a Catalunya? A la resta d’Espanya, la jurisprudència del Tribunal Suprem s’ha decantat per considerar que aquests deutes prescriuen als cinc anys. A Catalunya, però, existeix una normativa pròpia i els criteris dels tribunals no són unànimes: 10 anys: tesi que utilitza l’Audiència Provincial de Barcelona, entenent el deute com una obligació “ordinària”, segons l’article 121-20 del CCat. 3 anys: tesi que aplica la normativa catalana d’obligacions periòdiques, amb terminis més curts (a la resta d’Espanya, aquestes obligacions prescriuen als 5 anys). Aquest mosaic d’interpretacions provoca que, depenent del jutjat o de l’audiència, un mateix cas pugui tenir resultats diferents. De manera que aquesta disparitat deixa les comunitats en una situació delicada: complint les mateixes obligacions i tramitant les mateixes reclamacions, poden trobar-se que en un partit judicial se’ls reconegui el dret a cobrar i, en un altre, se’ls digui que el deute ha prescrit. Fins que no hi hagi un criteri unificat per part dels tribunals catalans o una reforma legislativa clara, aquesta incertesa seguirà present. Què recomanen els professionals? Justament per aquesta falta d’un criteri únic, la recomanació és no apurar mai els terminis. L’estratègia més prudent és actuar com si el termini de prescripció fos el més curt dels que es debaten (3 anys), per evitar sorpreses desagradables quan el cas arribi als jutjats, en cas que arribi. En la pràctica, això vol dir que una comunitat no es pot permetre tenir durant anys un veí morós sense iniciar cap acció formal: com més aviat es reclami, menys risc hi ha de perdre el dret a cobrar. És molt important documentar bé cada pas: acords de junta, notificacions al propietari, comprovants d’enviament i qualsevol intent de solució amistosa. Tot això serà clau si s’acaba acudint als tribunals i el veí intenta oposar-se al·legant prescripció o errors de forma en el procediment. Quins passos ha de seguir la comunitat? Quan una comunitat detecta un impagament, el procediment acostuma a ser esglaonat i combina intents d’entesa amb mecanismes legals: 1. Convocar una junta de propietaris S’hi presenta el deute acumulat i es comprova que les quantitats estan ben calculades. La junta aprova la liquidació del deute i la decisió de reclamar-lo.  2. Notificar el propietari morós Es comunica l’acord de junta al propietari: de manera personal, al seu domicili o, si no és possible, al tauler d’anuncis de la finca, d’acord amb la normativa. En aquesta comunicació s’informa de l’import del deute i del termini per regularitzar la situació. 3. Intent de mediació o solució amistosa La normativa actual obliga a intentar una via alternativa de resolució de conflictes (com la mediació) abans d’interposar la demanda judicial. Sovint, el fet de rebre una reclamació formal ja fa que molts propietaris decideixin pagar abans d’arribar als jutjats. 4. Demanda judicial Si el deutor segueix sense pagar, la comunitat pot presentar la demanda, adjuntant l’acord de la junta i les notificacions fetes. Com afecta la morositat a la vida quotidiana? La morositat afecta directament la salut econòmica de la comunitat i la convivència: obliga la resta de veïns a avançar diners per cobrir despeses comunes com la neteja, l’ascensor o les obres. El missatge clau és que la prescripció existeix i pot fer perdre el dret a cobrar, però es pot prevenir si la comunitat, amb l’ajuda d’un Administrador de Finques, actua de seguida i segueix els passos adequats.