Blog del ciutadà

Blog del ciutadà

Com protegir la teva llar durant les vacances

Carlos Argila, Tècnic de Comunicació del CAFBL L’època de vacances ha arribat. Un moment perfecte per desconnectar i gaudir, però també un període crucial per extremar les precaucions i protegir la nostra llar. Per això, des del Col·legi us volem fer un seguit de recomanacions pràctiques i senzilles que us ajudaran a assegurar la vostra propietat i a disfrutar de les vacances amb la màxima tranquil·litat. Prevenció i planificació com a pilars per unes vacances segures Comencem per la porta d’entrada, la primera línia de defensa contra possibles intrusions. Invertir en una porta blindada amb frontisses reforçades és una decisió intel·ligent. No oblidis equipar la porta amb un pany d’alta seguretat que incorpori sistemes anti-bumping, una tècnica cada vegada més utilitzada per obrir portes sense forçar-les. La correspondència acumulada a la bústia és un clar indicador que la casa està deshabitada, un reclam per als lladres. Per evitar-ho, demana a un familiar, amic o veí de confiança que reculli la correspondència regularment. Si no és possible, pots contactar amb el servei de correus per retenir-la durant les vacances. També pots parlar amb el conserge o porter de l’edifici perquè et faci aquest favor. Compte amb el que comparteixes per les xarxes socials Les xarxes socials, tot i ser una eina fantàstica per compartir experiències, poden ser un taló d’Aquil·les per a la nostra seguretat. És important no anunciar públicament les teves dates de vacances, ni el lloc on vas ni la data de retorn. Evita publicar fotografies durant el viatge, ja que això permet als lladres saber que la casa és buida. Configura el teu perfil perquè només els contactes puguin veure les publicacions, i espera a tornar a casa per compartir les millors imatges de les vacances. La discreció és un altre factor clau S’ha d’informar només a les persones de confiança de la teva marxa, aquelles que poden donar un cop de mà en cas de necessitat. Evita carregar l’equipatge al cotxe davant de desconeguts, ja que aquesta acció pot despertar l’interès dels lladres. Seguint en aquesta línia, és important no deixar un missatge al contestador del telèfon fix de casa informant que estàs de vacances.  Abans de marxar, assegura’t que les portes, finestres i balcons queden ben tancats. Deixa les persianes pujades a mig fer i amb les cortines tancades, fins i tot si vivim en un pis en altura. L’ús de temporitzadors automàtics per encendre i apagar els llums, la televisió o la ràdio és un recurs senzill i efectiu. Aquesta acció crea la impressió que la casa està habitada i actua com a dissuasió per als intrusos. No oblidis tampoc guardar els objectes de valor en un lloc segur. Finalment, comptar amb una assegurança de la llar que cobreixi el robatori és una mesura de protecció essencial. Encara que prenguis totes les precaucions sempre hi ha un risc, i una assegurança et pot ajudar a fer front a les despeses i a recuperar els teus béns. Segueix aquests consells i gaudeix d’unes vacances més que merescudes!

Blog del ciutadà

Què vol dir ser “gran tenidor”? Descobreix-ho sense embuts!

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Si has sentit a parlar últimament del concepte de “gran tenidor” i t’ha quedat el cap com un timbal, no ets l’únic! La regulació sobre aquesta figura ha anat canviant i, com a ciutadà, potser et preguntes: què implica exactament ser gran tenidor? Quines obligacions tenen? I, sobretot, com pot afectar això als llogaters i propietaris? Aquí t’ho explico de manera clara i sense tecnicismes. Qui és un gran tenidor? El terme “gran tenidor” no és només una etiqueta per a grans empreses immobiliàries. Segons la normativa actual, a Catalunya, en termes generals, es considera gran tenidor a qui té: 5 o més immobles d’ús residencial en zona tensionada, o En zona no tensionada, més de 10 immobles o una superfície superior a 1.500 m² d’ús residencial (excloent garatges i trasters, però comptant almenys un habitatge a Catalunya). Obligacions i responsabilitats Ser gran tenidor comporta una sèrie de deures que no es poden passar per alt. Aquí tens els més destacats: Oferta i contracte clar: Si l’habitatge està en una zona de mercat tensionat, cal indicar la condició de gran tenidor tant a l’oferta com al contracte de lloguer. No fer-ho pot comportar multes de 9.001 € a 90.000 €. Contenció del preu del lloguer: S’ha de fixar la renda que resulti inferior entre la del contracte anterior i l’índex de referència estatal en habitatge de zona tensionada. Actualització de la renda: Sempre s’ha d’aplicar l’IPC o l’índex que correspongui sobre l’última renda percebuda. Pròrroga extraordinària: Si ets llogater i estàs en situació de vulnerabilitat, pots demanar una pròrroga d’un any quan s’acabi el teu contracte. El gran tenidor està obligat a acceptar-la si el contracte és posterior al 26 de maig de 2023. Lloguer social abans de desnonar: Abans d’iniciar un desnonament per impagament, el gran tenidor ha d’oferir una proposta de lloguer social a famílies sense alternativa d’habitatge. Saltar-se aquest pas també pot comportar multes importants. Inscripció al registre: Els grans tenidors han d’inscriure’s al registre oficial. No fer-ho és una infracció greu. Dret de tanteig i retracte: Si es ven un habitatge en zona tensionada i el propietari és una persona jurídica, la Generalitat té preferència per comprar-lo. Tens un resum d’aquesta informació en format infografia que et pots descarregar AQUÍ. I si tens dubtes? Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida sabem que la normativa pot ser un embolic. Per això, estem treballant per aclarir conceptes i oferir criteris clars. Consulta el blog del ciutadà i les nostres xarxes socials (LinkedIn, Instagram, X), on anirem publicant contingut d’interès. Recorda: estar informat és la millor manera d’evitar ensurts i sancions!

Blog del ciutadà

Arriben els Prèstecs Emancipació per als més joves

Carlos Argila, Tècnic de Comunicació del CAFBL Des del 30 de juny ja ha entrat en funcionament una nova iniciativa per ajudar els joves a adquirir el seu primer habitatge a Catalunya. Es tracta de la línia de Préstecs Emancipació, destinada a joves de fins a 35 anys i que ofereix finançament per a la compra d’una llar. Els ajuts estan pensats per als joves que poden assumir una hipoteca però que encara no tenen els estalvis suficients per fer front a l’entrada. Aquesta línia de préstecs cobrirà fins al 20% del valor de l’immoble, amb un topall de 50.000 euros, mentre que la resta serà finançada per entitats bancàries adherides al programa, entre elles Arquia, Banc Sabadell, Bankinter, BBVA, CaixaBank, imagin, Caixa Enginyers, Caixa Guissona i LABORAL Kutxa. El joves no hauran de pagar interessos i no hauran de començar a retornar el principal fins que hagin acabat d’amortitzar la hipoteca. La carència màxima serà de 30 anys i, un cop pagada la hipoteca, disposaran de cinc anys per retornar el préstec. A més, els habitatges finançats mitjançant aquest programa passaran a tenir la categoria d’habitatge protegit (HPO) de manera permanent. Les sol·licituds es podran fer a partir del 30 de juny a través del web de l’Institut Català de Finances. Un cop aprovades, els joves hauran de contactar amb una de les entitats adherides per solicitar la hipoteca, que tindrà una durada màxima de 30 anys, amb condicions acordades entre el banc i el client. Requisits pels sol·licitants Els sol·licitants han d’estar empadronats a Catalunya i tenir entre 18 i 35 anys (inclosos). L’habitatge ha de ser el primer que compra la persona sol·licitant i ha d’esdevenir la seva residència habitual. Els ingressos bruts anuals de les persones que hi viuran, incloent-hi menors i persones que no sol·licitin el préstec, no podran superar l’indicador de renda de suficiència de Catalunya multiplicat per 6,5. El Govern de Catalunya invertirà 500 milions d’euros en aquesta iniciativa durant els pròxims cinc anys, amb l’objectiu d’ampliar l’accés a l’habitatge per als joves catalans.

Blog del ciutadà

Piscines inflables i barbacoes a balcons i terrasses: què puc fer?

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Amb l’arribada de l’estiu, les terrasses i balcons dels habitatges esdevenen espais d’oci i convivència. Tanmateix, la instal·lació de piscines inflables i l’ús de barbacoes en comunitats de propietaris generen cada cop més dubtes, conflictes i riscos. Per això, és molt important conèixer i respectar la normativa vigent per garantir la seguretat i la bona convivència veïnal. Piscines inflables: es permeten a balcons i terrasses? Tot i que la normativa no prohibeix expressament instal·lar piscines inflables en terrasses o balcons d’ús privat, els experts desaconsellen el seu ús a causa dels greus riscos estructurals que poden suposar per als edificis, especialment els més antics. El Codi Tècnic de l’Edificació estableix que els habitatges nous han de suportar una càrrega de 200 kg per metre quadrat; això equival a una piscina amb 20 cm d’aigua aproximadament. Calcular el pes d’una piscina és senzill: 1 litre equival a 1 kg, de manera que 1m3 d’aigua pesa uns 1000 kg aproximadament. Per això, per tal que el pes d’una piscina no sobrepassi els 200 kg/m2 de sobrecàrrega que pot suportar l’estructura de l’edifici, no hauria de tenir més de 20 cm d’alçada.  Recomanem consultar sempre un arquitecte abans d’instal·lar una piscina inflable per avaluar si l’estructura pot suportar el pes. A més, encara que no hi ha obligació legal de comunicar la instal·lació en balcons privats, sí que cal informar i sol·licitar permís a la comunitat si es tracta d’un espai comunitari, com pot ser el terrat comunitari. Recomanacions bàsiques: Consultar un professional tècnic abans d’instal·lar qualsevol piscina inflable. No superar els 20 cm d’alçada d’aigua, per no excedir els 200 kg/m² permesos a la majoria d’edificis. Comunicar la instal·lació a la comunitat i respectar la convivència, evitant molèsties i possibles danys.   Barbacoes en comunitats de propietaris: què diu la normativa? L’ús de barbacoes en terrasses i balcons a Catalunya està condicionat per diverses normatives i, sobretot, pels estatuts de cada comunitat de propietaris i les ordenances municipals. En la majoria de casos, els estatuts comunitaris poden regular —i fins i tot prohibir— l’ús de barbacoes si generen molèsties, fums o riscos per a la seguretat dels veïns. A més, la normativa de les barbacoes va relacionada amb les llicències d’activitat del sector de la restauració i obliga que qualsevol punt que emeti fum o gasos estigui a 1,5 metres per damunt del punt més alt de l’edifici. I, si està per sota, no pot haver al voltant una façana en un radi de 10 metres. Sense oblidar, també, que, amb l’objectiu de prevenir incendis, alguns ajuntaments han endurit recentment les restriccions sobre l’ús del foc en terrasses, balcons i terrats, especialment a Barcelona, on es prohibeixen les barbacoes i es contemplen sancions si s’incompleix la normativa. Aquesta prohibició es recull al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Claus per a l’ús de barbacoes: Consultar sempre els estatuts de la comunitat de propietaris i les ordenances municipals abans d’utilitzar una barbacoa. Prioritzar barbacoes elèctriques o de gas, menys contaminants i més segures. Evitar barbacoes de carbó o llenya en zones urbanes, on poden estar expressament prohibides pel risc d’incendi. Respectar el dret al descans i la convivència, evitant fums i sorolls excessius.   Convivència i sentit comú, la millor recepta La clau està a aplicar el sentit comú i el respecte mutu. I en qualsevol cas, sempre pots dirigir-te al teu administrador de finca col·legiat, qui segur estarà a disposició de tots per assessorar i mediar en cas de dubtes o desacords. En resum: Abans d’instal·lar una piscina inflable o encendre una barbacoa al teu balcó o terrassa, informa’t, consulta els professionals i respecta les normes de la teva comunitat. Així, l’estiu serà segur i agradable per a tothom.

Blog del ciutadà

Ja es poden demanar les subvencions Bo Lloguer Jove!

Carlos Argila, tècnic de comunicació del CAFBL Ets jove i vius en règim de lloguer o cessió d’ús?Doncs atent que aquesta informació t’interessa! L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha llençat unes ajudes per a facilitar l’accés a l’habitatge de 250 euros per a joves de fins a 35 anys, o sigui que també serveix pels no tan joves. I quins són els requisits? Doncs per reclamar aquest ajut hauràs de residir legalment a Catalunya i estar empadronat a l’habitatge pel qual estàs demanant l’ajut. A més, has de tenir uns ingressos regulars no superiors a 25.200 € i tenir-los ben acreditats. El bo es pot demanar tant per habitació, com per pis compartit o habitatge sencer. No entren però els pisos de familiars. Si encara no has signat el contracte però estàs a punt de fer-ho, hauràs de formalitzar-lo en un màxim de 2 mesos des que s’atorga l’ajut. Si compartiu pis i voleu demanar més d’un aquest bo podeu fer-ho, però la suma de les ajudes no pot superar el preu del contracte de lloguer o cessió. Per rebre la subvenció tots els lloguers han d’estar pagats, ja sigui per transferència, bizum, etc. i han d’estar ben acreditats. Límits al preu del lloguer El preu del contracte no pot ser superior a:  Dona’t pressa! Que només tens fins el dia 23 de maig a les 14.00 h de la tarda i les sol·licituds es tramiten segons l’ordre de presentació Pots consultar tota la informació de la subvenció Bo Lloguer Jove fent clic en aquest enllaç https://www.youtube.com/shorts/m3EIXDoUmfc

Blog del ciutadà, Manteniment d'edificis i serveis

Recomanacions d’actuació en assegurances per l’apagada elèctrica

Carlota Perea, Directora Ferrer&Ojeda Network Com ja és de coneixement general, el 28 d’abril de 2025, Espanya va patir una apagada elèctrica generalitzada al voltant de les 12:30 hores, que també va afectar Portugal. Segons Red Eléctrica Española, va ser causada per una “oscil·lació molt forta del flux de potència de les xarxes”. Aquest esdeveniment va desconnectar Espanya del sistema elèctric europeu. En moments com aquest, des de Ferrer&Ojeda reforcem el nostre compromís amb els nostres clients, persones, empreses i institucions i hem activat un equip especialitzat d’atenció a sinistres relacionats amb l’apagada per oferir-los tot el suport i acompanyament que necessitin. Quins són els casos més habituals que ens podem trobar? Moltes persones i empreses es pregunten en aquests moments si tenen cobertura en la seva assegurança pels danys i perjudicis soferts arran de l’apagada. La resposta dependrà de la determinació de la causa i de la durada de l’incident. Estudiarem cada cas de manera individual tenint en compte el condicionat i les garanties de cada pòlissa, així com els danys i perjudicis concrets. La casuística pot ser molt variada, però podem agrupar tres grans blocs de casos habituals i fer unes primeres recomanacions per a cadascun: 1.  Pèrdua d’aliments en frigorífics i béns refrigerats Habitual en sinistres de llar, comerços, restauració i empreses, cadenes de fres i productes químics a temperatura controlada. Segons el condicionat de cada pòlissa, poden existir carències temporals i límits. Recomanem recollir la següent informació: Fotografies dels aliments malmesos, per documentar el Fotografies de l’interior del frigorífic per verificar la seva capacitat d’emmagatzematge. Llistat detallat i quantificat dels aliments 2.  Paralització del negoci La clau en aquest cas dependrà de la causa i durada de l’apagada, segons el condicionat i les garanties Pot haver-hi períodes de carència segons la pòlissa. Recomanem recollir la següent informació: Documentació que justifiqui la pèrdua d’ingressos per la paralització de l’activitat: facturació diària habitual, comandes no lliurades, augment de costos d’explotació, etc. És probable que moltes asseguradores iniciïn un procediment pericial per tramitar correctament el Això pot implicar que els terminis de resposta no siguin immediats, però farem seguiment acurat de cada cas. Sobretot en aquells més complexos (transport de mercaderies, robatoris, danys a accessos, reclamacions de tercers, etc.). La cobertura per paralització del negoci requereix tenir contractada la garantia de pèrdua de beneficis i l’extensió de “Fallada de subministraments públics (aigua, gas, electricitat)”, així com la concurrència d’un dany material a les instal·lacions del proveïdor d’electricitat causat per un sinistre amb causa coberta per la pòlissa (ex. incendi, riscos naturals, etc.). El període de carència sol ser d’un mínim de 24 hores. 3.  Danys elèctrics per sobretensió En aquest cas és fonamental actuar amb la màxima diligència i rapidesa, segons el condicionat i les garanties contractades. Especialment en el cas de maquinària crítica. Recomanem recollir la següent informació: Valor i antiguitat dels equips i maquinària afectada, en una primera valoració. Assegurar-se que no es descarti cap component fins que es realitzi el peritatge per part de l’asseguradora, i fer fotografies i vídeos sempre que sigui possible. Informes tècnics que detallin el motiu de l’avaria i pressupostos de reparacions i actuacions fetes. Com actuar amb l’assegurança en aquests moments? Com a corredoria d’assegurances, treballem perquè totes les empreses associades, col·laboradors, agremiats i socis rebin l’assistència necessària perquè els processos relacionats amb les seves reclamacions es desenvolupin de la manera més àgil i eficient possible. Estem treballant conjuntament amb les companyies asseguradores i els seus equips de sinistres, dedicant el màxim esforç a donar resposta a les afectacions derivades de l’apagada. Malgrat la incertesa i el desconeixement sobre les causes de l’incident, volem transmetre un missatge de tranquil·litat i confiança en el sector assegurador, que ha estat i estarà sempre al costat dels seus clients, també en situacions de màxima complexitat. Estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot el que puguem.

Accessibilitat i Sostenibilitat, Blog del ciutadà, Col·laboradors

La sostenibilitat energètica

Lucía Salas, Directora Departament AAFF de Factorenergia La sostenibilitat energètica és un dels pilars clau en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient. En aquest context, la seva aplicació a les comunitats de propietaris representa una oportunitat real i concreta per contribuir a la transició energètica cap a models més nets, eficients i sostenibles, donada la seva estructura col·lectiva i el seu potencial de consum col·lectiu. L’autoconsum fotovoltaic compartit Una de les principals estratègies per arribar a un futur més sostenible és el foment de l’autoconsum fotovoltaic compartit. Gràcies als avenços en la regulació i tecnologia, avui és possible que una comunitat de propietaris instal·li plaques solars a la teulada de l’edifici i comparteixi l’energia produïda entre els diferents habitatges. Aquesta energia, neta i renovable, redueix la dependència de fonts fòssils i permet un estalvi econòmic en la factura de la llum. A més de l’estalvi, l’autoconsum compartit aporta un avantatge clau: la independència i la seguretat energètica. Al generar la seva pròpia energia, les comunitats augmenten la seva autonomia davant les fluctuacions de preu del mercat energètic. Aquesta independència proporciona una major estabilitat i previsió en l’accés a l’energia, protegint els veïns de pujades inesperades en el cost de l’electricitat, una cosa cada vegada més freqüent en el context energètic actual. El sistema Blockchain Com a complement a tots els avantatges de l’autoconsum, entra en joc la digitalització del consum energètic. Actualment les comunitats de propietaris, amb sistemes de mesurament intel·ligents, permeten monitoritzar el consum i l’ús de l’energia de cadascun dels participants i així detectar ineficiències o hàbits que puguin corregir-se. Un dels sistemes més innovadors que permeten un control total de la producció solar en instal·lacions col·lectives, és el sistema Blockchain, que permet una anàlisi de la producció, els excedents i el consum de cadascun dels participants. Més enllà de l’impacte ambiental i l’estalvi econòmic, aquest tipus de transformacions reforcen el valor de l’immoble, el modernitzen i el preparen per a un futur on l’eficiència energètica serà cada cop més exigida per la normativa i valorada tant per propietaris com per llogaters. En definitiva, les comunitats de propietaris no només poden ser beneficiàries de la transició energètica, sinó també agents actius de canvi. A través de mesures concretes —com l’autoconsum solar, la rehabilitació, la digitalització o la participació col·lectiva—, poden contribuir de forma directa a un sistema energètic més sostenible, just i robust.

Blog del ciutadà, Gran Tenidor

Com comunicar la condició de gran tenidor d’habitatge?

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL El passat 27 de febrer de 2025 va entrar en vigor el Decret Llei 2/2025, que obliga totes les persones i empreses considerades grans tenidores d’habitatges a inscriure’s en un nou registre creat per la Generalitat de Catalunya. Qui és considerat gran tenidor? Qualsevol persona física o jurídica que tingui cinc o més habitatges en zones tensionades, o deu o més en altres zones. També qui tingui més de 1.500 m² construïts destinats a habitatge. Com es fa el tràmit? S’ha habilitat un tràmit específic a la web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per comunicar aquesta condició. No té cap cost ni cal aportar documentació concreta, però l’Administració pot demanar els títols de propietat si ho considera necessari. Què passa si no es fa la comunicació? La manca d’inscripció es considera una infracció greu i pot comportar multes d’entre 9.001 i 90.000 euros. Accedir al tràmit

Accessibilitat i Sostenibilitat, Blog del ciutadà

Guim Costa: Junts podem construir un relat més enllà del manteniment bàsic i que posi l’accent en la millora qualitativa dels edificis

Guillem Costa Calsamiglia (Barcelona, 1968) és arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB). Ha treballat als despatxos de Pepe Llinàs i d’Ignasi de Solà-Morales i actualment al seu estudi Costa Calsamiglia Arquitecte al Districte 22@. La seva trajectòria professional inclou projectes en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme, com la seu de la multinacional alemanya EFD a Bangalore o les oficines centrals de d’e-Dreams al WTC de Barcelona, així com del disseny de mobiliari, amb la sèrie Gidlööf Originals. Ha combinat el seu treball amb l’edició editorial – Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i Editorial Gustavo Gili- i amb la seva dedicació al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). També ha escrit articles a revistes de divulgació general i la seva obra ha estat publicada a diversos mitjans digitals i de paper. Actualment és degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, director del Congrés Mundial d’Arquitectes UIA 2026, membre de la comissió executiva de la Fundació Manuel Blancafort, patró de la Fundació Ginesta (ASPROSEAT) i soci de l’ADIFAD. Parlem amb ell per saber què opina sobre l’accessibilitat i la sostenibilitat en el dia a dia de les persones i els habitatges.  Quin paper ha de jugar la rehabilitació del parc d’habitatges existent en la transició cap a un model més sostenible i saludable a Catalunya? La rehabilitació del parc d’habitatges existent ha de ser una peça clau en la transició cap a un model urbà més sostenible i saludable. A Catalunya, tenim un parc edificat que hem d’aprendre a tractar segons l’època en què va ser construït i de la manera i materials amb què va ser construït també. En molts casos és antic i de bona qualitat i en altres casos és vell, d’una qualitat constructiva molt justa i poc eficient energèticament. Tot el parc edificat antic requereix ser tractat, estudiat i rehabilitat per a tornar a posar en ús els edificis pre-existents. A vegades rehabilitant de manera integral, a vegades renovant energèticament els edificis. Aquest fet té grans conseqüències ambientals i també socials i econòmiques. Des del COAC defensem que apostar per la rehabilitació és apostar per la qualitat de vida, per la reducció d’emissions i per la resiliència davant el canvi climàtic. Rehabilitar vol dir millorar l’aïllament, incorporar energies renovables, eliminar barreres arquitectòniques i fer que els habitatges siguin més confortables i més sans. A més, és una oportunitat per activar el teixit econòmic local, generar ocupació qualificada i revitalitzar barris sencers. Però perquè això sigui possible cal un compromís ferm de les administracions: amb finançament, amb una normativa clara i amb una aposta decidida per posar l’habitatge en una posició central. Quins considera que són els principals reptes per a incorporar mesures d’accessibilitat universal en edificis residencials antics i com poden afrontar-se des de l’arquitectura? Un dels principals reptes és la pròpia configuració física dels edificis. Parlem sovint d’immobles construïts abans que existissin normatives específiques sobre accessibilitat, amb escales estretes, espais reduïts i mancances estructurals que dificulten, per exemple, la instal·lació d’ascensors o rampes. També hi ha una dificultat social i econòmica important. Molts d’aquests edificis estan habitats per comunitats amb recursos limitats i en què arribar a acords és complex. Cal tenir molt present que la transformació cap a una accessibilitat plena és una qüestió de drets, però també de convivència, equitat i salut pública. Des de l’arquitectura, tenim un paper clau a jugar aportant solucions creatives, adaptades a cada cas i amb una mirada global. Els arquitectes tenim la capacitat de detectar les millors opcions tècniques i funcionals per millorar l’accessibilitat sense comprometre el valor arquitectònic ni la viabilitat econòmica de les actuacions. I per fer-ho possible, és essencial treballar colze a colze amb els administradors de finques, amb les comunitats de veïns i amb les administracions públiques. Només a partir d’aquesta col·laboració podrem avançar cap a edificis i barris cada cop més inclusius, on totes les persones, independentment de la seva edat o condició, puguin viure amb dignitat i autonomia. Quina importància té l’elecció de materials en la sostenibilitat i salubritat d’un habitatge, i quins criteris recomana per a la seva selecció? L’elecció de materials és una decisió molt important en qualsevol projecte, ja que incideix de manera directa tant en la sostenibilitat mediambiental com en la salubritat de l’habitatge. Aquest procés ha d’anar molt més enllà del cost inicial i considerar criteris com el cicle de vida de l’edifici les emissions associades, la toxicitat i la resposta als canvis de temperatura i humitat. Cal prioritzar materials amb un baix impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida i amb una petjada de carboni reduïda, tant en fase de fabricació com de transport i manteniment. També és fonamental promoure l’ús de materials locals, reciclats o reciclables, així com sistemes constructius reversibles que facilitin la desmuntabilitat i reutilització en el futur. És essencial seleccionar materials lliures de compostos orgànics volàtils, metalls pesants i altres substàncies contaminants. La transpirabilitat dels materials, l’absència de ponts tèrmics i la correcta gestió de la humitat són aspectes claus per a la qualitat de l’aire interior i per evitar les condensacions. Recomanem els paràmetres verificables com ara certificacions ambientals (BREEAM, LEED, WELL, Passivhaus) i eines d’avaluació com el Level(s) de la UE. Tot això ha d’anar acompanyat per una bona direcció facultativa i un seguiment acurat en obra. I sobre tot, és clau traslladar aquesta informació tècnica a les comunitats de propietaris, per a poder prendre decisions de manera més informada i responsable. Quin paper juga el COAC a promoure pràctiques sostenibles entre els seus col·legiats? Des del COAC tenim el ferm compromís de situar la sostenibilitat com un eix transversal en la pràctica professional de l’arquitectura. En un context d’emergència climàtica i transició energètica, la responsabilitat de les arquitectes i els arquitectes en la transformació del parc construït és central, i el nostre deure com a institució és dotar-nos de les eines, el coneixement i el marc de criteris necessaris per incorporar aquesta visió de manera efectiva. Per això, impulsem la formació contínua, oferim programes tècnics especialitzats en

Accessibilitat i Sostenibilitat, Blog del ciutadà, Col·laboradors

Accessibilitat a les Comunitats de Propietaris: reforma de la Llei de Dependència i Discapacitat

Cristina Pallàs, Directora de la Fundació Mutua de Propietarios L’accessibilitat en els edificis residencials s’ha convertit en una qüestió prioritària davant l’envelliment progressiu de la població i l’avanç cap a una societat més inclusiva. Accessibilitat Obligatòria: Nous Reptes per a les Comunitats de Propietaris Aquest canvi de paradigma impacta no només en una millora de la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda, sinó també en un compromís legal i ètic que les comunitats de propietaris han d’assumir, especialment amb la imminent reforma de la Llei de Dependència i Discapacitat. Des del punt de vista dels Administradors de Finques, aquest nou escenari implica un paper més actiu en la gestió i adequació dels entorns comuns. L’accessibilitat deixa de ser una opció desitjable per convertir-se en un dret exigible. La reforma legal reforça aquest dret, simplifica el reconeixement de la discapacitat i amplia els mecanismes per fer valer aquest dret en l’àmbit de l’habitatge. Un dels canvis més rellevants serà l’obligació de realitzar les obres necessàries per garantir l’accessibilitat a les zones comunes de l’edifici, des de portals, rampes i ascensors fins a senyalització i control d’accessos. La llei obligarà la comunitat a atendre sol·licituds de les persones residents amb discapacitat o majors de 70 anys que demanin adaptacions necessàries, sempre que l’import repercutit anualment del cost de les obres, un cop descomptades les subvencions o ajudes, no excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes. Per als Administradors de Finques, això comporta gestionar sol·licituds amb més agilitat, assessorar les comunitats sobre les noves exigències normatives, tramitar ajudes i subvencions disponibles (com el Programa d’Ajudes Sense Barreres de la Fundació Mútua de Propietaris) i facilitar la comunicació entre veïns i tècnics. A Catalunya, on ja existeix una legislació avançada en matèria d’accessibilitat (Llei 13/2014 i el decret 209/2023 que aprova el Codi d’Accessibilitat de Catalunya), la reforma estatal no substitueix el marc autonòmic, sinó que el reforça i harmonitza els drets de les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat. A més, podria suposar un increment de les ajudes de les diferents administracions per a l’adaptació d’edificis, la qual cosa representaria una oportunitat per a les comunitats que han d’abordar aquestes reformes. Administradors de Finques: Figures Clau en aquest Procés Com a figures clau, els Administradors de Finques estan cridats a liderar aquest procés de transformació. Informar, sensibilitzar i acompanyar les comunitats en l’eliminació de barreres arquitectòniques serà fonamental per complir amb la legalitat, però també per construir entorns on totes les persones puguin viure amb autonomia i dignitat. En definitiva, l’aprovació de la nova llei marcarà un abans i un després en la gestió de l’accessibilitat. El compromís dels administradors serà essencial per aconseguir comunitats més inclusives, segures i adaptades al futur.

Desplaça cap amunt