Manteniment d’edificis i serveis

Blog del ciutadà, Manteniment d'edificis i serveis

Recomanacions d’actuació en assegurances per l’apagada elèctrica

Carlota Perea, Directora Ferrer&Ojeda Network Com ja és de coneixement general, el 28 d’abril de 2025, Espanya va patir una apagada elèctrica generalitzada al voltant de les 12:30 hores, que també va afectar Portugal. Segons Red Eléctrica Española, va ser causada per una “oscil·lació molt forta del flux de potència de les xarxes”. Aquest esdeveniment va desconnectar Espanya del sistema elèctric europeu. En moments com aquest, des de Ferrer&Ojeda reforcem el nostre compromís amb els nostres clients, persones, empreses i institucions i hem activat un equip especialitzat d’atenció a sinistres relacionats amb l’apagada per oferir-los tot el suport i acompanyament que necessitin. Quins són els casos més habituals que ens podem trobar? Moltes persones i empreses es pregunten en aquests moments si tenen cobertura en la seva assegurança pels danys i perjudicis soferts arran de l’apagada. La resposta dependrà de la determinació de la causa i de la durada de l’incident. Estudiarem cada cas de manera individual tenint en compte el condicionat i les garanties de cada pòlissa, així com els danys i perjudicis concrets. La casuística pot ser molt variada, però podem agrupar tres grans blocs de casos habituals i fer unes primeres recomanacions per a cadascun: 1.  Pèrdua d’aliments en frigorífics i béns refrigerats Habitual en sinistres de llar, comerços, restauració i empreses, cadenes de fres i productes químics a temperatura controlada. Segons el condicionat de cada pòlissa, poden existir carències temporals i límits. Recomanem recollir la següent informació: Fotografies dels aliments malmesos, per documentar el Fotografies de l’interior del frigorífic per verificar la seva capacitat d’emmagatzematge. Llistat detallat i quantificat dels aliments 2.  Paralització del negoci La clau en aquest cas dependrà de la causa i durada de l’apagada, segons el condicionat i les garanties Pot haver-hi períodes de carència segons la pòlissa. Recomanem recollir la següent informació: Documentació que justifiqui la pèrdua d’ingressos per la paralització de l’activitat: facturació diària habitual, comandes no lliurades, augment de costos d’explotació, etc. És probable que moltes asseguradores iniciïn un procediment pericial per tramitar correctament el Això pot implicar que els terminis de resposta no siguin immediats, però farem seguiment acurat de cada cas. Sobretot en aquells més complexos (transport de mercaderies, robatoris, danys a accessos, reclamacions de tercers, etc.). La cobertura per paralització del negoci requereix tenir contractada la garantia de pèrdua de beneficis i l’extensió de “Fallada de subministraments públics (aigua, gas, electricitat)”, així com la concurrència d’un dany material a les instal·lacions del proveïdor d’electricitat causat per un sinistre amb causa coberta per la pòlissa (ex. incendi, riscos naturals, etc.). El període de carència sol ser d’un mínim de 24 hores. 3.  Danys elèctrics per sobretensió En aquest cas és fonamental actuar amb la màxima diligència i rapidesa, segons el condicionat i les garanties contractades. Especialment en el cas de maquinària crítica. Recomanem recollir la següent informació: Valor i antiguitat dels equips i maquinària afectada, en una primera valoració. Assegurar-se que no es descarti cap component fins que es realitzi el peritatge per part de l’asseguradora, i fer fotografies i vídeos sempre que sigui possible. Informes tècnics que detallin el motiu de l’avaria i pressupostos de reparacions i actuacions fetes. Com actuar amb l’assegurança en aquests moments? Com a corredoria d’assegurances, treballem perquè totes les empreses associades, col·laboradors, agremiats i socis rebin l’assistència necessària perquè els processos relacionats amb les seves reclamacions es desenvolupin de la manera més àgil i eficient possible. Estem treballant conjuntament amb les companyies asseguradores i els seus equips de sinistres, dedicant el màxim esforç a donar resposta a les afectacions derivades de l’apagada. Malgrat la incertesa i el desconeixement sobre les causes de l’incident, volem transmetre un missatge de tranquil·litat i confiança en el sector assegurador, que ha estat i estarà sempre al costat dels seus clients, també en situacions de màxima complexitat. Estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot el que puguem.

Aparicions en mitjans, Manteniment d'edificis i serveis, Premsa

Els Administradors de Finques reclamen subvencions per a finançar els ascensors

Barcelona, 23 de maig. Lorenzo Viñas, president del CAFBL, va participar en un article de El Periódico. Tant les empreses d’instal·lació i manteniment com els administradors de finques reclamen subvencions per a finançar les reparacions que la norma desencadenarà. “En alguns casos, la inversió pot arribar a 20.000, 25.000 o 30.000 euros”, augura Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. “Moltes comunitats tindran dificultats. Hi ha edificis amb alta vulnerabilitat i és molt difícil que puguin assumir inversions de cop tan significatives”, avisa. Viñas advoca per crear “un fons de reserva que minimitzi l’impacte final”. Al seu torn, l’agrupació d’ascensoristes ha sol·licitat una línia de subsidis a la Agència de l’Habitatge de Catalunya, dependent de la Generalitat. “Sens dubte, les reformes seran més necessàries en habitatges, que és la gran part del mercat”, assenyala la gerent del gremi d’ascensors, Beatriu de la Forja. “Ara com ara, hi ha ajudes específiques per a la instal·lació d’ascensors nous. Estem en converses i cridant a portes”, postil·la. La Agència de l’Habitatge respon a EL PERIÓDICO que no té previstes subvencions per a sufragar les obres. LLEGEIX LA NOTÍCIA COMPLETA A https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20240523/ascensores-obras-normativa-seguridad-102696709

Betevé
Aparicions en mitjans, Manteniment d'edificis i serveis, Televisió

Piscines comunitàries: costos i manteniments addicionals per a les comunitats

Rubén Llach, vicepresident del CAFBL, és entrevistat al programa “Bàsics” de Betevé Barcelona, 17 d’abril. Rubén Llach, vicepresident del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va ser entrevistat al programa “Bàsics” de Betevé. En Rubén va explicar en l’entrevista el que suposaria en costos i manteniment addicionals per a les comunitats. La previsió és que les comunitats “preferiran deixar les piscines inutilitzades abans de donar pas a qualsevol que passi pel carrer i vulgui fer servir la seva piscina”. MIRA LA INTERVENCIÓ COMPLETA A https://beteve.cat/basics/es-viable-obrir-piscines-privades-tothom-comunitats-preferiran-deixar-inutilitzades/

Aparicions en mitjans, Manteniment d'edificis i serveis, Premsa

Nou de cada deu comunitats pateixen impagaments a BCN

La morositat d’alguns propietaris obliga nombrosos edificis a reduir serveis i posposar rehabilitacions de façanes o obres d’accessibilitat Andrea J. treu foc pels queixals fa diverses setmanes perquè per decretàs veïnal li toca netejar el replà de la seva escala al districte de Sants-Montjuïc fins que les finances de la comunitat remuntin. La causa de la retallada en els serveis de la finca és la morositat, que ha portat aquesta petita comunitat de 12 veïns a quedar-se en números vermells i veure perillar fins i tot l’ús de l’ascensor. “És inadmissible que l’impagament d’uns ens afecti a tots o ens obligui a augmentar les quotes”, assenyala. Però en la seva queixa no està sola: el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) remarca que entre un 80% i un 90% de les comunitats de la ciutat pateixen impagaments per part d’algun veí, mentre que en una quarta part de les finques la morositat és tan recalcitrant que arriba a afectar-ne el normal funcionament: la retallada de serveis o el retard en obres de manteniment, la rehabilitació de façanes o la millora de l’accessibilitat en solen ser les principals conseqüències. El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) ha reivindicat fa tot just uns dies una reforma legislativa per demanar una cosa que ara és encara més frustrant per a les comunitats: que quan s’embargui una vivenda perquè no se n’ha assumit la hipoteca, sigui obligat comunicar qui és el nou adjudicatari a fi que se li puguin reclamar al més aviat possible els deutes amb la comunitat i no quedin en uns llimbs, com fins ara. “Quan algú arriba a deixar de pagar la seva hipoteca és perquè molt temps abans ja va deixar de pagar les despeses de la comunitat…”, reflexiona Lorenzo Viñas, president del col·legi professional, que s’enfronta a aquest tipus de situacions contínuament. “És desesperant” Entre el període d’impagaments previs a les comunitats més els processos d’execució hipotecària i posterior desenllaç de venda de l’immoble, els deutes augmenten any rere any sense que els veïnats en aquests casos sàpiguen a qui reclamar i sigui lent i complicat que els bancs assumeixin aquest dispendi. “És desesperant i afecta molt la convivència de les comunitats”, afegeix Viñas. Però també els processos de morositat enquistada en general són els culpables que obres en façanes, vestíbuls, instal·lacions d’ascensors, manteniments i altres intervencions es posposin junta rere junta per no disposar de fons i no estar disposats els que sí que paguen a augmentar les quotes per cobrir els dèficits. Entorn d’un 25% o 28% de les finques, estimen, pateixen aquest mal major. Davant l’augment de cost de les hipoteques i la pressió que tenen per aquest fet moltes llars, la patronal preveu un repunt d’impagaments a curt i mitjà termini. L’administrador Alberto Izquierdo, secretari del CAFBL, relata el cas d’una finca de cinc veïns on s’autogestionaven, fins que van patir uns despreniments que els van obligar a afrontar una rehabilitació important alhora que se’ls obria un expedient sancionador. “Tenien capacitat econòmica limitada i als baixos hi havia una persona que no podia pagar, així que vam assumir l’administració sense cobrar inicialment, vam constituir la comunitat i vam aconseguir un préstec per fer l’obra”, que va estar a punt de ser missió impossible per la insolvència de part dels veïns. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “EL PERIÓDICO”: https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20230123/minvant-oferta-preus-record-tensen-vivenda-lloguer-barcelona-81485097

Noticias jurídicas
Manteniment d'edificis i serveis, Premsa

La morositat en les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació

La morositat en les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida impulsa modificar la Llei Hipotecària de 1946 per a acabar amb el problema que suposa la morositat Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) estem treballant activament en una reforma legislativa per a modificar la Llei Hipotecària de 1946, per deixar-ne constància registralment l’adjudicatari en els procediments d’execució sobre béns immobles. És a dir, que el jutjat o tribunal que substanciï el procediment hagi de comunicar al registrador que el referit procediment s’ha acabat i indiqui a qui s’ha adjudicat l’habitatge, per a facilitar a les comunitats de propietaris la possibilitat de reclamar el deute pendent, en cas d’haver-hi. La salut econòmica de les comunitats de propietaris depèn del compliment per part dels copropietaris de les obligacions de pagament de les quotes ordinàries i extraordinàries. Les situacions de morositat es veuen agreujades en aquells contextos en què el propietari a més està sotmès a un procés d’execució sobre l’immoble per impagament de les quotes hipotecàries. Actualment, quan es finalitza el procediment amb l’execució de l’immoble, no és possible conèixer per part de la Comunitat ni la pròpia finalització del procediment, així com tampoc l’adjudicatari definitiu, que és qui hauria de fer front a les responsabilitats i afectacions reals de l’immoble. La morositat en les comunitats de propietaris és un greu problema, ja que entorpeix o per a obres de manteniment o rehabilitació necessàries o imprescindibles, i aquest problema s’agreuja en casos d’execucions judicials per impagament d’hipoteca. De fet, en els casos en els quals es deixa de pagar la hipoteca, significa que mesos anteriors ja s’ha deixat de pagar també la quota comunitària. Si a aquests mesos d’impagament s’afegeixen tots els mesos que dura el procés judicial (fins a 24 mesos) el perjudici per a la comunitat de propietaris és molt greu i una de les principals conseqüències és la impossibilitat de dur a terme obres comunes necessàries com pot ser, per exemple, la instal·lació d’un ascensor, amb la conseqüència negativa cap a persones amb discapacitat o gent gran. També s’afegeix el problema que és que si a qui s’acaba adjudicant l’habitatge no inscriu en el registre aquesta adjudicació és impossible saber qui és aquest nou propietari i, per tant, no se sap a qui se li han de reclamar les quotes pendents. No s’ha d’oblidar que els habitatges en bon estat de conservació i manteniment afavoreixen la qualitat de vida de les persones que viuen i, per tant, és un benefici per a la salut de tot el món. D’aquí la importància de poder garantir en les comunitats de propietaris la seva economia per a dur a terme qualsevol obra de manteniment necessària. Aquesta proposta de modificació de la Llei Hipotecària de 1946 s’enviarà als diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, així com al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana d’Espanya i, a més, per part del CAFBL promourem les reunions institucionals necessàries perquè aquesta modificació tan necessària es pugui dur a terme.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “NOTICIES JURÍDIQUES”: https://noticias.juridicas.com/conocimiento/tribunas/18715-la-morosidad-en-las-comunidades-de-propietarios-un-freno-a-las-obras-de-rehabilitacion/

Desplaça cap amunt