Premsa

L’arribada dels fons europeus per a la rehabilitació energètica dels edificis residencials suposa una “oportunitat històrica” per a aconseguir que els habitatges siguin mediambientalment i econòmicament més sostenibles. Així ho ha destacat el director de la Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, en la sessió de Diàlegs en La Vanguardia que amb la col·laboració de BBVA ha reunit de manera telemàtica aquesta setmana a diferents agents públics i privats que coordinaran esforços perquè aquestes ajudes puguin fer més sostenibles i eficients els edificis d’habitatges catalans. La publicació de les convocatòries per a accedir als fons europeus, revela Fornt, serà “immediata”, ja que està prevista per a les pròximes setmanes, “entre desembre i gener” concretament. Per a analitzar com accedir a ells, a més del director de la Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, han participat en el debat la responsable de l’oficina NGEU en BBVA, Ana Climente; l’administrador de finques i vocal de la junta de govern del Col∙legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Víctor Tapiol, i l’agent rehabilitadora i gerent de Asecener i Grup BC, Belén López.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA VANGUARDIA”: https://www.lavanguardia.com/economia/20211123/7878964/fondos-impulsan-rehabilitacion-energetica-viviendas-brl.html

També es reclama que es reconsideri la definició del concepte “gran forquilla” així com l’obligació als propietaris d’oferir i facilitar un lloguer social a les persones que han ocupat una propietat privada de manera il·legítima. Notícia completa 

El sector de l’habitatge està patint una davallada de l’oferta dels pisos de lloguer, fet que provoca que la gran demanda que existeix a Tarragona no es pugui cobrir amb tanta facilitat com en altres temps. Aquesta falta de demanda vindria provocada a partir de  l’aplicació de la nova Llei de regulació del preu dels lloguers. Segons declara al Diari Més Fabian Huguet, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona, «hi ha gent que no vol llogar depenent de quin preu». Segons sembla, la Llei que va entrar en vigor fa més d’un any i la qual pretenia regular els preus del lloguer de l’habitatge està provocant un efecte contradictori, i és que molts propietaris estan fent marxa enrere i deixen de llogar per a posar els seus immobles a la venda. «Aquesta crisi és causada per un cúmul de coses, com ara inseguretat jurídica, o la regularització dels preus», remarcava Huguet. Notícia completa 

Totes les associacions professionals del sector immobiliari a Catalunya van emetre ahir un document conjunt contra la nova llei antidesnonaments que tramita en el Parlament, per l’obligació que imposa als propietaris de més de 10 habitatges de llogar a preus molt baixos, com a lloguer social, a les persones sense recursos que no paguin la renda.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA VANGUARDIA”: https://www.lavanguardia.com/economia/20211109/7848189/inmobiliarios-cargan-ley-catalana-antidesahucios.html

Durant la pandèmia hi ha hagut força conflictes entre propietaris   La normativa anticovid va canviant constantment a mesura que evoluciona la pandèmia i hi ha molta gent que no sap què cal fer i quines són les obligacions en espais especials, com són les comunitats de veïns. Ara que afluixa la pandèmia i que la majoria de la població està vacunada, a moltes escales de veïns hi ha persones que circulen sense mascareta ni tenir en compte les mesures bàsiques contra el covid-19. Però… estan obligats a posar-se la mascareta i a mantenir la distància en una zona privada com és una escala de veïns? Les mesures són les mateixes Durant la pandèmia hi ha hagut força conflictes entre propietaris per interpretacions contraposades del que s’ha de fer i el que no. Per això hem consultat Alberto Izquierdo, secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL), per treure’n l’entrellat. Izquierdo deixa clar que “sí, la mascareta és obligatòria perquè és un espai tancat i, en aquells espais en què no podem mantenir la distància d’un metre i mig, hem d’aplicar les mesures preventives que determina la Generalitat”. L’expert afegeix que “en l’última flexibilització del 25 de juny diu expressament que continua sent obligatori l’ús de la mascareta en els espais tancats d’ús públic. D’una forma anàloga, entenem que el vestíbul de la comunitat és un espai tancat i és d’ús privat, però d’accés públic”. Per més informació:  http://ow.ly/5Qgn50GeZJK  

El sector immobiliari exigeix canvis “estructurals” en matèria d’habitatge per substituir la imposició “forçosa” del lloguer social obligatori amb mesures alternatives i efectives que retornin la responsabilitat de la protecció de les persones vulnerables a l’administració pública en comptes del sector privat. Emergència Entitats del sector immobiliari català han comparegut aquest matí al Parlament amb motiu de la ponència sobre la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència de l’habitatge. Els representants del sector immobiliari han valorat negativament la imposició d’aquest requeriment en considerar no només que incompleix el dret a la propietat, sinó que és una mesura inefectiva i que a més afavoreix l’ocupació il·legal. Per contra, han reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. També han estat presents membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i del grup que va promoure la iniciativa legislativa popular (ILP) de la Llei 24/2015, la qual va imposar l’obligació d’un lloguer social. Per la seva banda, han qualificat la normativa d’una proposta “de mínims” i ha fet una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport a les mesures “de xoc” davant una situació “crítica”. Il·legal El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha assegurat que el lloguer social obligatori, el qual no s’ha de confondre amb el lloguer social, comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. Vendrell ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” per la vulneració del dret a la propietat i ha recordat que la jurisprudència establerta és “molt clara” sobre la necessitat de “proporcionalitat” en les mesures de l’administració. A parer seu, el lloguer social obligatori desvia la resolució del problema de l’habitatge al sector privat, quan hauria de ser responsabilitat de l’administració pública. És a dir, en comptes de destinar fons a crear habitatge social per a les persones més vulnerables o ajudar-les a pagar el preu del lloguer amb ajuts, l’administració es limita a imposar aquesta responsabilitat als propietaris forçosament sense oferir res a canvi. Així ho ha descrit Vendrell: Ens trobem, doncs, davant uns propietaris forçats a exercir una funció subjectiva de la responsabilitat de l’administració pública cap a la protecció social de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. “Pitjor que l’expropiació” En concret, el vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, ha assegurat que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. D’aquesta manera, Ràfols ha assegurat que els propietaris renuncien a 770 euros de mitjana i han de fer front a unes despeses de manteniment d’aproximadament 130 euros el mes. “Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació”, ha lamentat, ja que l’expropiació contempla la compensació del propietari. Davant aquesta situació, Ràfols ha reclamat a la Generalitat subvencionar la diferència entre la renda provinent del lloguer social i aquella que es podria obtenir a preu de mercat. És a dir, retornar la responsabilitat de protegir als més vulnerables al sector públic, ja que aquesta és la seva funció. Limitar la llei En aquest sentit s’ha pronunciat també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també ha demanat fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. Per la seva banda, el president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, Joan Company, ha assegurat que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són “antieconòmics” i vulneren el dret a la propietat. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys. Així mateix, ha alertat dels efectes de l’entrada en vigor de la llei. Company ha assegurat que el nombre de pisos destinats al lloguer ha baixat notablement en els darrers anys i ha afirmat que els grups promotors estan desviant inversions cap a altres zones de l’Estat davant la legislació catalana en matèria d’habitatge.   ERC ho celebra Tot i les discrepàncies del sector, ERC ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Lucía Delgado, ha defensat la importància dels lloguers socials obligatoris per “protegir” les llars vulnerables. En resposta a les declaracions de les associacions d’empreses immobiliàries, Delgado ha assegurat que si un gran tenidor no actua “agressivament” com un “fons voltor” la llei “no entrarà en joc”. Tot i això, ha assegurat que la normativa és una mesura necessària perquè les empreses facin lloguer social. La definició dels grans tenidors Fins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. En aquest sentit, el president del COAPI a Catalunya ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. En cas que es mantingui la relació amb el nombre d’habitatges, Company ha

El sector immobiliari reclama mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir en el preu El sector immobiliari ha reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats han comparegut en el Parlament en referència a la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i han demanat “replantejar” el lloguer social obligatori, la definició de grans tenidors i “no donar cobertura” a l’ocupació. Per la seva banda, la representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, ha qualificat la normativa d’una proposta “de mínims” i ha fet una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport mesures “de xoc” davant una situació “crítica”. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha assegurat que el lloguer social obligatori comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” per la vulneració del dret a la propietat i ha recordat que la jurisprudència establerta és “molt clara” sobre la necessitat de “proporcionalitat” en les mesures de l’administració. En concret, el vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, ha assegurat que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. D’aquesta manera, Ràfols ha assegurat que els propietaris renuncien a 770 euros de mitjana i han de fer front a unes despeses de manteniment d’aproximadament 130 euros el mes. “Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació”, ha lamentat. Davant aquesta situació, Ràfols ha reclamat a la Generalitat subvencionar la diferència entre la renda provinent del lloguer social i aquella que es podria obtenir a preu de mercat. En aquest sentit s’ha pronunciat també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també ha demanat fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. Per la seva banda, el president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, Joan Company, ha assegurat que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són “antieconòmics” i vulneren el dret a la propietat. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys.Així mateix, ha alertat dels efectes de l’entrada en vigor de la llei. Company ha assegurat que el nombre de pisos destinats al lloguer ha baixat notablement en els darrers anys i ha afirmat que els grups promotors estan desviant inversions cap a altres zones de l’Estat davant la legislació catalana en matèria d’habitatge.Tot i les discrepàncies del sector, ERC ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Lucía Delgado, ha defensat la importància dels lloguers socials obligatoris per “protegir” les llars vulnerables. En resposta a les declaracions de les associacions d’empreses immobiliàries, Delgado ha assegurat que si un gran tenidor no actua “agressivament” com un “fons voltor” la llei “no entrarà en joc”. Tot i això, ha assegurat que la normativa és una mesura necessària perquè les empreses facin lloguer social. La definició dels grans tenidorsFins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. En aquest sentit, el president del COAPI a Catalunya ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. En cas que es mantingui la relació amb el nombre d’habitatges, Company ha proposat deixar-ho en els quinze immobles actuals i que hi quedin exclosos els immobles de fora de Catalunya i la residència principal del propietari. Per la seva banda, el president de l’Associació de Promotors de Catalunya ha assegurat que l’estructura del parc d’habitatges de Catalunya està “extremadament atomitzada”. De fet, Vilajoana ha afirmat que el 75% dels propietaris tenen un o dos habitatges, mentre que només el 3,1% dels propietaris tenen entre onze i quinze immobles. “Tenint en compte aquestes dades, totes les obligacions de la normativa afecten a un percentatge no majoritari de propietaris, és a dir, que tampoc seria una amenaça generalitzada l’aprovació de la llei per a tots els propietaris de Catalunya. No consideren que propietaris que tenen més de quinze habitatges i que han estat traient beneficis en els últims anys, poden assumir que algun dels seus habitatges sigui considerat de lloguer social?”, s’ha qüestionat la diputada d’En Comú Podem, Susanna Segovia.La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ha assegurat que l’ampliació de la definició el gran tenidor és un aspecte “vital” per tal que la norma funcioni amb “totalitat i eficàcia”. Delgado ha assegurat que l’objectiu és evitar que les entitats bancàries i els fons voltors “trossegin” els seus actius per evitar complir

El sector reclama al Parlament mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir en el preu El sector immobiliari ha demanat aquest dilluns “no donar cobertura” a l’ocupació, “replantejar” la definició de grans tenidors i mantenir els supòsits actuals previstos per aplicar el lloguer social obligatori. Les entitats han comparegut en el Parlament en referència a la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i han reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Fins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. Joan Company, president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. Per la seva banda, el president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. Un altre aspecte que ha generat debat ha estat el concepte d’ocupació sense títol habilitant en la Proposició de llei. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha destacat el “preocupant creixement exponencial” de l’ocupació d’habitatges i ha assegurat que la nova regulació “no pot donar cobertura a situacions il·legítimes”. En referència al lloguer social obligatori, Vendrell ha assegurat que aquest comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” que vulnera el dret a la propietat i ha exigit mesures “proporcionals” de l’administració. En aquesta qüestió, Company ha coincidit en que els ingressos provinents del lloguer social obligatori vulneren el dret fonamental. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys. Tot i les discrepàncies del sector, el diputat d’ERC Pau Morales, ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. Per més informació  http://ow.ly/aLGV50Gdyy6  

Les entitats demanen «replantejar» el lloguer social obligatori i la definició de grans tenidors El sector immobiliari ha reclamat mesures «estructurals» per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats van comparèixer ahir al Parlament per la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i van demanar «replantejar» el lloguer social obligatori, la definició de grans tenidors i «no donar cobertura» a l’ocupació. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, va qualificar la normativa d’una proposta «de mínims» i va fer una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport mesures «de xoc» davant una situació «crítica». El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, va assegurar que el lloguer social obligatori comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, va dir que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. «Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació», va lamentar. En aquest sentit es va pronunciar també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també va demanar fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. El president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària a Catalunya, Joan Company, va dir que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són «antieconòmics» i vulneren el dret a la propietat. Company va defensar mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries. Per més informació : http://ow.ly/Zfsq50GdxCL