Premsa

Aparicions en mitjans, Premsa

La mascareta a les comunitats de veïns: encara és obligatòria a l’ascensor, al portal o a l’escala?

Durant la pandèmia hi ha hagut força conflictes entre propietaris   La normativa anticovid va canviant constantment a mesura que evoluciona la pandèmia i hi ha molta gent que no sap què cal fer i quines són les obligacions en espais especials, com són les comunitats de veïns. Ara que afluixa la pandèmia i que la majoria de la població està vacunada, a moltes escales de veïns hi ha persones que circulen sense mascareta ni tenir en compte les mesures bàsiques contra el covid-19. Però… estan obligats a posar-se la mascareta i a mantenir la distància en una zona privada com és una escala de veïns? Les mesures són les mateixes Durant la pandèmia hi ha hagut força conflictes entre propietaris per interpretacions contraposades del que s’ha de fer i el que no. Per això hem consultat Alberto Izquierdo, secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL), per treure’n l’entrellat. Izquierdo deixa clar que “sí, la mascareta és obligatòria perquè és un espai tancat i, en aquells espais en què no podem mantenir la distància d’un metre i mig, hem d’aplicar les mesures preventives que determina la Generalitat”. L’expert afegeix que “en l’última flexibilització del 25 de juny diu expressament que continua sent obligatori l’ús de la mascareta en els espais tancats d’ús públic. D’una forma anàloga, entenem que el vestíbul de la comunitat és un espai tancat i és d’ús privat, però d’accés públic”. Per més informació:  http://ow.ly/5Qgn50GeZJK  

LVG
Actualitat, Aparicions en mitjans, Premsa

El sector immobiliari planteja 12 propostes d’acció en matèria d’habitatge

L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i província, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Consell de Col·legis oficials d’Agents de la Propietat immobiliària de Catalunya han elaborat un document que conté 12 propostes d’acció de Govern en matèria de polítiques públiques d’habitatge. El document, enviat a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària, respon a l’esperit de satisfer el dret a l’habitatge, un dels principals problemes no resolt adequadament i que precisa de la concertació de totes les parts actores per a trobar les millors i més diverses solucions. Cal destacar que la majoria de les mesures aprovades durant aquesta última dècada, tant per part de l’Estat com de les comunitats autònomes, comporten obligacions de gran impacte per als privats, els qui senten que acaben assumint la responsabilitat de l’execució de polítiques assistencials pròpies de l’Administració. És per això que les 12 propostes d’acció plantejades als grups polítics que configuren el Parlament de Catalunya van en la direcció de corregir aquesta situació. La primera actuació va encaminada a crear i assegurar un marc regulador estable que ofereixi seguretat jurídica a totes les parts, permetent alhora la celebració de les actuacions d’inversió en el sector de la construcció residencial de manera sostenible. La segona, té el focus en les preassignacions pressupostàries per a les polítiques d’habitatge, que haurien d’incrementar el seu pes en el pressupost català fins al 1,5% del PIB. En definitiva, es pretén que a llarg termini es garanteixi un increment suficient dels recursos de la Generalitat en matèria d’habitatge. La tercera acció vol impulsar un acord de col·laboració públic-privat per al rellançament sostenible de la promoció d’habitatge nou. Es planteja un acord pluriennal entre el sector i l’Administració, que estableixi els canals i les mesures de col·laboració per a la promoció d’habitatge a preu assequible i social. En aquest sentit, seria absolutament necessari aconseguir cicles de promoció de fins a 25.000 habitatges a l’any de diversa tipologia, lliures i protegits, en règim d’accés en lloguer, venda, dret de superfície i cessió d’ús o copropietat. Aconseguir aquesta xifra d’habitatges significaria la generació de més de 60.000 llocs de treball i una recaptació fiscal per al conjunt de les Administracions superior als 1.500 milions d’euros. Pel que respecta a la quarta acció se centra en la mobilització del sòl reservat destinat a habitatge assequible i social, avaluant quines són les actuacions més eficients per a accelerar la creació d’una nombrosa oferta d’aquesta mena d’habitatge. La cinquena actuació planteja que l’Administració desenvolupi instruments no coercitius per a avançar cap al dret subjectiu de l’habitatge, en línia amb el que es va implantar a França o al País Basc. Des de l’acció pública -sense interferir ni anar en detriment dels drets dels titulars del parc d’habitatges privat- haurien de buscar-se fórmules i recursos suficients per a proporcionar el sostre adequat en aquells col·lectius de la població amb més dificultats per a accedir a un habitatge. Les línies de suport d’accés a un habitatge nou configurarien la sisena proposta d’acció, que no tan sols aniria a remolc del que pugui establir el Pla d’Habitatge Estatal, sinó de disposar de línies pròpies amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Els fons europeus Next Generation EU són una oportunitat per a tot el sector -i també per al ciutadà- per a reactivar la construcció residencial davant la incertesa de l’impacte que comporta l’escenari post-Covid sobre l’economia. Precisament, la setena acció seria facilitar l’aplicació d’aquests fons en l’àmbit de la construcció residencial, seguint-li la vuitena actuació, fonamentada en l’adopció de mesures de simplificació administrativa i millora de l’agilitat en tràmits i altres aspectes per part de l’Administració. L’acció novena pretén modificar les imposicions als propietaris realitzades per la Llei 24/2015 i els Decrets llei 17/2019 i 1/2020. En aquest sentit, es proposa obrir un diàleg amb el Govern sobre la definició de gran forquilla, el lloguer social obligatori, la viabilitat de les actuacions de promoció urbanística i la protecció davant l’ocupació il·legal d’habitatges. La fórmula triada per l’executiu català per a intentar contenir les rendes de lloguer és considerada contraproduent per a la generació del propi lloguer. De fet, la interpretació de la llei afecta als contractes signats entre els anys 1995 i 2015, suposant un greu perjudici per a tots aquells propietaris que històricament han posat habitatges de la seva titularitat en el mercat de lloguer, de manera que augmenta objectivament la possibilitat que aquestes es retirin de l’oferta de mercat. A més, la llei realitza una inadequada aplicació de l’índex de referència, ignorant aspectes essencials que tenen un pes objectiu en la valoració a realitzar-se del preu de lloguer. Cal afegir que l’impuls per part del Govern d’una normativa de lloguer catalana comportarà una nova confrontació competencial, considerant l’acord signat al 2018 entre l’Estat i la Generalitat, on s’explica que els dos governs coincideixen que qualsevol intent de regulació dels arrendaments urbans és competència de l’Estat. Les actuacions desena i onzena contemplen la revocació d’aquestes normatives pels efectes adversos sobre el lloguer i destacar que l’estabilitat i la seguretat jurídica en les normes que regulen els contractes d’arrendament han de tenir present que l’objectiu és facilitar el dret bàsic de l’accés a l’habitatge, responent equilibradament a les necessitats de propietaris i arrendataris. L’acció dotzena és reclamar als grups parlamentaris -i molt especialment al Govern de la Generalitat de Catalunya-, que en aquesta legislatura es posi en marxa una nova política de concertació en matèria del dret a l’habitatge, mitjançant la promoció d’un nou Pacte Nacional d’Habitatge en el qual estiguin representats tots els actors i agents intervinents. Això vol dir escoltar i facilitar la participació dels representants dels propietaris i dels col·lectius empresarials i professionals, que han de ser actors intervinents juntament amb els representants dels diferents nivells i àmbits de governança de

Aparicions en mitjans, Premsa

El sector immobiliari reclama una reestructuració del lloguer social obligatori

El sector immobiliari exigeix canvis “estructurals” en matèria d’habitatge per substituir la imposició “forçosa” del lloguer social obligatori amb mesures alternatives i efectives que retornin la responsabilitat de la protecció de les persones vulnerables a l’administració pública en comptes del sector privat. Emergència Entitats del sector immobiliari català han comparegut aquest matí al Parlament amb motiu de la ponència sobre la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència de l’habitatge. Els representants del sector immobiliari han valorat negativament la imposició d’aquest requeriment en considerar no només que incompleix el dret a la propietat, sinó que és una mesura inefectiva i que a més afavoreix l’ocupació il·legal. Per contra, han reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. També han estat presents membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i del grup que va promoure la iniciativa legislativa popular (ILP) de la Llei 24/2015, la qual va imposar l’obligació d’un lloguer social. Per la seva banda, han qualificat la normativa d’una proposta “de mínims” i ha fet una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport a les mesures “de xoc” davant una situació “crítica”. Il·legal El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha assegurat que el lloguer social obligatori, el qual no s’ha de confondre amb el lloguer social, comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. Vendrell ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” per la vulneració del dret a la propietat i ha recordat que la jurisprudència establerta és “molt clara” sobre la necessitat de “proporcionalitat” en les mesures de l’administració. A parer seu, el lloguer social obligatori desvia la resolució del problema de l’habitatge al sector privat, quan hauria de ser responsabilitat de l’administració pública. És a dir, en comptes de destinar fons a crear habitatge social per a les persones més vulnerables o ajudar-les a pagar el preu del lloguer amb ajuts, l’administració es limita a imposar aquesta responsabilitat als propietaris forçosament sense oferir res a canvi. Així ho ha descrit Vendrell: Ens trobem, doncs, davant uns propietaris forçats a exercir una funció subjectiva de la responsabilitat de l’administració pública cap a la protecció social de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. “Pitjor que l’expropiació” En concret, el vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, ha assegurat que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. D’aquesta manera, Ràfols ha assegurat que els propietaris renuncien a 770 euros de mitjana i han de fer front a unes despeses de manteniment d’aproximadament 130 euros el mes. “Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació”, ha lamentat, ja que l’expropiació contempla la compensació del propietari. Davant aquesta situació, Ràfols ha reclamat a la Generalitat subvencionar la diferència entre la renda provinent del lloguer social i aquella que es podria obtenir a preu de mercat. És a dir, retornar la responsabilitat de protegir als més vulnerables al sector públic, ja que aquesta és la seva funció. Limitar la llei En aquest sentit s’ha pronunciat també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també ha demanat fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. Per la seva banda, el president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, Joan Company, ha assegurat que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són “antieconòmics” i vulneren el dret a la propietat. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys. Així mateix, ha alertat dels efectes de l’entrada en vigor de la llei. Company ha assegurat que el nombre de pisos destinats al lloguer ha baixat notablement en els darrers anys i ha afirmat que els grups promotors estan desviant inversions cap a altres zones de l’Estat davant la legislació catalana en matèria d’habitatge.   ERC ho celebra Tot i les discrepàncies del sector, ERC ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Lucía Delgado, ha defensat la importància dels lloguers socials obligatoris per “protegir” les llars vulnerables. En resposta a les declaracions de les associacions d’empreses immobiliàries, Delgado ha assegurat que si un gran tenidor no actua “agressivament” com un “fons voltor” la llei “no entrarà en joc”. Tot i això, ha assegurat que la normativa és una mesura necessària perquè les empreses facin lloguer social. La definició dels grans tenidors Fins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. En aquest sentit, el president del COAPI a Catalunya ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. En cas que es mantingui la relació amb el nombre d’habitatges, Company ha

Aparicions en mitjans, Premsa

El sector immobiliari reclama mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir en el preu

El sector immobiliari reclama mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir en el preu El sector immobiliari ha reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats han comparegut en el Parlament en referència a la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i han demanat “replantejar” el lloguer social obligatori, la definició de grans tenidors i “no donar cobertura” a l’ocupació. Per la seva banda, la representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, ha qualificat la normativa d’una proposta “de mínims” i ha fet una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport mesures “de xoc” davant una situació “crítica”. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha assegurat que el lloguer social obligatori comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” per la vulneració del dret a la propietat i ha recordat que la jurisprudència establerta és “molt clara” sobre la necessitat de “proporcionalitat” en les mesures de l’administració. En concret, el vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, ha assegurat que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. D’aquesta manera, Ràfols ha assegurat que els propietaris renuncien a 770 euros de mitjana i han de fer front a unes despeses de manteniment d’aproximadament 130 euros el mes. “Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació”, ha lamentat. Davant aquesta situació, Ràfols ha reclamat a la Generalitat subvencionar la diferència entre la renda provinent del lloguer social i aquella que es podria obtenir a preu de mercat. En aquest sentit s’ha pronunciat també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també ha demanat fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. Per la seva banda, el president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, Joan Company, ha assegurat que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són “antieconòmics” i vulneren el dret a la propietat. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys.Així mateix, ha alertat dels efectes de l’entrada en vigor de la llei. Company ha assegurat que el nombre de pisos destinats al lloguer ha baixat notablement en els darrers anys i ha afirmat que els grups promotors estan desviant inversions cap a altres zones de l’Estat davant la legislació catalana en matèria d’habitatge.Tot i les discrepàncies del sector, ERC ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Lucía Delgado, ha defensat la importància dels lloguers socials obligatoris per “protegir” les llars vulnerables. En resposta a les declaracions de les associacions d’empreses immobiliàries, Delgado ha assegurat que si un gran tenidor no actua “agressivament” com un “fons voltor” la llei “no entrarà en joc”. Tot i això, ha assegurat que la normativa és una mesura necessària perquè les empreses facin lloguer social. La definició dels grans tenidorsFins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. En aquest sentit, el president del COAPI a Catalunya ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. En cas que es mantingui la relació amb el nombre d’habitatges, Company ha proposat deixar-ho en els quinze immobles actuals i que hi quedin exclosos els immobles de fora de Catalunya i la residència principal del propietari. Per la seva banda, el president de l’Associació de Promotors de Catalunya ha assegurat que l’estructura del parc d’habitatges de Catalunya està “extremadament atomitzada”. De fet, Vilajoana ha afirmat que el 75% dels propietaris tenen un o dos habitatges, mentre que només el 3,1% dels propietaris tenen entre onze i quinze immobles. “Tenint en compte aquestes dades, totes les obligacions de la normativa afecten a un percentatge no majoritari de propietaris, és a dir, que tampoc seria una amenaça generalitzada l’aprovació de la llei per a tots els propietaris de Catalunya. No consideren que propietaris que tenen més de quinze habitatges i que han estat traient beneficis en els últims anys, poden assumir que algun dels seus habitatges sigui considerat de lloguer social?”, s’ha qüestionat la diputada d’En Comú Podem, Susanna Segovia.La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ha assegurat que l’ampliació de la definició el gran tenidor és un aspecte “vital” per tal que la norma funcioni amb “totalitat i eficàcia”. Delgado ha assegurat que l’objectiu és evitar que les entitats bancàries i els fons voltors “trossegin” els seus actius per evitar complir

Aparicions en mitjans, Premsa

Les entitats immobiliàries condemnen la cobertura legislativa de l’ocupació d’habitatges

El sector reclama al Parlament mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir en el preu El sector immobiliari ha demanat aquest dilluns “no donar cobertura” a l’ocupació, “replantejar” la definició de grans tenidors i mantenir els supòsits actuals previstos per aplicar el lloguer social obligatori. Les entitats han comparegut en el Parlament en referència a la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i han reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Fins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. Joan Company, president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. Per la seva banda, el president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. Un altre aspecte que ha generat debat ha estat el concepte d’ocupació sense títol habilitant en la Proposició de llei. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha destacat el “preocupant creixement exponencial” de l’ocupació d’habitatges i ha assegurat que la nova regulació “no pot donar cobertura a situacions il·legítimes”. En referència al lloguer social obligatori, Vendrell ha assegurat que aquest comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” que vulnera el dret a la propietat i ha exigit mesures “proporcionals” de l’administració. En aquesta qüestió, Company ha coincidit en que els ingressos provinents del lloguer social obligatori vulneren el dret fonamental. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys. Tot i les discrepàncies del sector, el diputat d’ERC Pau Morales, ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. Per més informació  http://ow.ly/aLGV50Gdyy6  

Aparicions en mitjans, Premsa

El sector immobiliari reclama al Parlament mesures «estructurals» per augmentar l’oferta d’habitatge

Les entitats demanen «replantejar» el lloguer social obligatori i la definició de grans tenidors El sector immobiliari ha reclamat mesures «estructurals» per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats van comparèixer ahir al Parlament per la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i van demanar «replantejar» el lloguer social obligatori, la definició de grans tenidors i «no donar cobertura» a l’ocupació. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, va qualificar la normativa d’una proposta «de mínims» i va fer una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport mesures «de xoc» davant una situació «crítica». El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, va assegurar que el lloguer social obligatori comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, va dir que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. «Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació», va lamentar. En aquest sentit es va pronunciar també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també va demanar fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. El president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària a Catalunya, Joan Company, va dir que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són «antieconòmics» i vulneren el dret a la propietat. Company va defensar mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries. Per més informació : http://ow.ly/Zfsq50GdxCL  

LVG
Aparicions en mitjans, Premsa

El sector immobiliari reclama mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir en el preu

El sector immobiliari ha reclamat aquest dilluns mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats han comparegut en el Parlament en referència a la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i han demanat “replantejar” la definició de grans tenidors, “no donar cobertura” a l’ocupació i mantenir els supòsits actuals previstos per aplicar el lloguer social obligatori. Fins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. El president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, Joan Company, ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. Per la seva banda, el president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. Un altre dels aspectes més debatuts ha estat la referència al concepte d’ocupació en la Proposició de llei. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha admès “molta preocupació” pel “creixement exponencial” de l’ocupació d’habitatges i ha assegurat que la nova regulació “no pot donar cobertura a situacions il·legítimes”. En referència al lloguer social obligatori, Vendrell ha assegurat que aquest comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” per la vulneració del dret a la propietat i ha recordat que la jurisprudència establerta és “molt clara” sobre la necessitat de “proporcionalitat” en les mesures de l’administració. En aquest sentit, Company ha assegurat que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són “antieconòmics” i vulneren el dret a la propietat. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24\/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys.Tot i les discrepàncies del sector, ERC ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. LLEGEIX LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA VANGUARDIA” : http://ow.ly/TCVw50Gdz4h  

Aparicions en mitjans, Premsa

Conflictes veïnals per les noves tarifes de la llum

Administradors de Finques demanen als veïns no posar la rentadora en l’hora més barata «Preguem a tots els veïns respectin les normes de convivència i extremin al màxim les mesures evitant produir sorolls molestos que pertorbin el descans de la resta de veïns, abstenint-se de posar rentadores i assecadores entre les 22h i les 08h». Aquest és el contundent missatge que van rebre de la seva Administració de Finques els veïns d’una comunitat situada en la Vall de l’Arrabassada, a Tarragona. El missatge és perfectament comprensible. Si no fos perquè aquestes hores en què no s’ha de «pertorbar» el descans són just aquelles en les quals l’electricitat, ara en màxims històrics, és més barata. Sorgeixen així els primers conflictes entre aquells veïns que volen dedicar les hores nocturnes a descansar i aquells que busquen estalviar-se uns euros en una factura desbocada. Llegir notícia completa: https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Administradores-de-Fincas-piden-a-los-vecinos-no-poner-la-lavadora-en-la-hora-mas-barata-20210817-0043.html

Aparicions en mitjans, Premsa

‘AMUNT PERSIANES’ VOL OMPLIR ELS LOCALS BUITS DE BARCELONA AMB COMERÇ DE BARRI

L’Ajuntament de Barcelona va destinar setze milions d’euros a la compra d’establiments el mes de juny passat. A partir de setembre, buscarà emprenedors que vulguin muntar un negoci. El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) suma forces amb Barcelona Activa en la campanya municipal ” Amunt Persianes  “ que té com a objectiu reobrir els locals buits de la ciutat amb comerços de barri. Es calcula que, avui, a Barcelona hi ha al voltant de 5.300 locals de planta baixa desocupats. O cosa que és el mateix, 1,5 milions de m² que es podrien activar. Llegir notícia completa    https://www.thenewbarcelonapost.com/amunt-persianes-locales-vacios-comercio-barrio/

Aparicions en mitjans, Premsa

Mútua de Propietaris llança el seu IV índex d’Influència a Twitter

Estem d’enhorabona! Un any més , hem elaborat el nostre, ja consolidat, rànquing de influencers en els sectors d’Administració de Finques i Mediació d’Assegurances en la xarxa social Twitter, que distingeix entre comptes gestionats per entitats i comptes personals, i assenyala quins són els perfils imprescindibles per a seguir l’actualitat en la xarxa social. Us presentem el nostre IV Índex d’Influència. Aquestes són les més influents! https://blog.mutuadepropietarios.es/mutua-de-propietarios-lanza-su-iv-indice-de-influencia-en-twitter/

Desplaça cap amunt