T’informem que el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona està organitzant les II Jornades Jurídiques (on line) que se celebraran els dies 14 i 28 d’octubre, 4 i 11 de novembre. Et trametem el programa corresponent a la ponència del primer dia així com l’accés a la inscripció. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
AJUNTAMENT DE BARCELONA: DOGC núm. 80505 de 20/9/2021 ha publicat l’Anunci sobre l’aprovació definitiva en tot l’àmbit del municipi de BARCELONA com a àrea d’habitatge tens d’acord amb la llei 11/2020 per un període de 5 anys, amb possibilitat de pròrroga, d’acord amb les següents característiques: Per un període de 5 ANYS, amb possibilitat de pròrroga. Minoració d’un 5 % del preu de referència d’acord amb la Disposició addicional 1a de la Llei 11/2020. Inclusió dels habitatges de més de 150 m² com a inclosos a la llei 11/2020. Més informació Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
S’ha publicat en el BOE núm. 233 de data 29 de setembre de 2021, el Reial decret llei 18/2021, de 28 de setembre, de mesures urgents per a la protecció de l’ocupació, la recuperació econòmica i la millora del mercat de treball. En els següents apartats es resumeixen les modificacions de més interès reflectides en el RD-Llei 18/21, de 28 de setembre: I – Pròrroga dels ERTOS que actualment estan en vigor II – Empreses que volen mantenir els ERTOS a partir de novembre de 2021 III – Nous ERTOS d’impediment i limitació IV – Accions formatives V – Exempcions de quotes a la Seguretat Social VI – Manteniment de l’Ocupació VII – Quantia de la prestació per desocupació VIII – Limitacions dels ERTOS Com sempre, per a qualsevol dubte o més informació sobre aquest tema et pots dirigir al nostre servei d’assessoria laboral, presencial amb cita prèvia, per telèfon o a través de les assessories en línia del web col·legial www.cafbl.cat. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
El nou import del SMI (RD 817/2021) es fixa per als treballadors fixos, per als eventuals o temporers i per als empleats de la llar, sent les seves quanties les següents: SMI per a qualsevol activitat sense distinció de sexe ni edat: 32,17 euros/dia 965 euros/mes SMI que cal tenir en compte a l’efecte de compensació i absorció: 13.510 euros/any (965 euros per 14 pagues) SMI per a persones treballadores eventuals i temporeres (fins a 120 dies): 45,70 euros/jornada legal en l’activitat SMI per a persones empleades de llar que treballen per hores: 7,55 euros/hora efectivament treballada En el Salari Mínim només es computa la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquell, i està referit a la jornada legal de treball en cada activitat. Si es realitza una jornada inferior es percebrà la part proporcional. Respecte a les persones treballadores eventuals i temporeres, els serveis dels quals en una mateixa empresa no excedeixin de 120 dies, junt al SMI percebran la part proporcional de la retribució corresponent a diumenges i festius i de les dues gratificacions extraordinàries. Finalment indicar que l’increment del SMI no afectarà a l’estructura ni a la quantia dels salaris professionals que vagin percebent els treballadors, quan aquests salaris en el seu conjunt i en còmput anual fossin superiors a aquest salari mínim. Com sempre, per a qualsevol dubte o més informació sobre aquest tema et pots dirigir al nostre servei d’assessoria laboral, presencial amb cita prèvia, per telèfon o a través de les assessories en línia del web col·legial www.cafbl.cat Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
Deprés del parèntesi del 2020, ens il·lusiona molt reprendre els bons i bonics costums i és per això que et comuniquem que ja pots participar en el IV Concurs de Dibuix Infantil. El Nadal amb els teus veïns. Els dibuixos hauran d’estar elaborats per infants, d’entre 6 i 10 anys, que siguin familiars de col·legiats/des, així com de les persones treballadores dels despatxos. La temàtica principal del concurs és el Nadal i es valoraran aquells treballs que vagin relacionats amb la nostra professió. Anima als petits de casa a participar! Tens temps de presentar els seus dibuixos fins a les 23:59h del dia 5 de novembre de 2021, a través de la Intranet del CAFBL. Posteriorment, el jurat del concurs, que estarà integrat per vocals de la Junta de Govern i de l’equip executiu del CAFBL, decidirà de forma anònima el dibuix guanyador que serà la imatge de la felicitació nadalenca. El 15 de novembre de 2021 es farà públic el nom del guanyador, que a més, serà premiat amb 2 entrades de dia d’adult i 2 entrades infantils per anar a Port Aventura. Accedeix al següent enllaç per visualitzar les bases del concurs i assegura’t de complir tots els requisits. Molta sort!! Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
A la majoria de comunitats es donen casos de molèsties i no totes es gestionen amb la mateixa facilitat Amb els anys, la gent es trasllada d’una casa a una altra, i quan no som nosaltres, són els pisos del costat els que canvien d’inquilins. De vegades tenim sort i són gent respectuosa amb la resta dels veïns, però d’altres tenim la desgràcia que són una família sorollosa. Tenim un problema. Segons el cas, amb els veïns sorollosos es pot fer una cosa o una altra, i la majoria de vegades, amb més o menys dificultats, s’acaba resolent el conflicte. Primer, tracte directe El secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL), Alberto Izquierdo, explica que hi ha una mena de protocol a seguir en cas que els veïns tinguin per costum causar molèsties acústiques a la resta dels propietaris. “El soroll és un problema greu i habitual a les comunitats de propietaris, que s’ha aguditzat amb la pandèmia perquè passem més temps a casa. Però cal diferenciar el soroll puntual (d’una nit o d’una activitat molt determinada) del soroll recurrent que es repeteix i et perjudica greument durant molt de temps”, aclareix Izquierdo, que explica que si es tracta d’una nit puntual, vas a demanar-los que abaixin el volum i no et fan cas, l’únic que et queda és trucar a la Guàrdia Urbana, que, però, tampoc té gaire poder. “La qüestió és si es tracta d’una activitat sorollosa contínua, que es repeteix al llarg del temps. Si les festes d’aquest veí són diàries, hauràs de resoldre el problema identificant el veí que causa aquest perjudici, fer-li veure el greuge que et genera i advertir-lo que deixi de fer-ho”, indica l’administrador de finques. “Si després d’haver-ho dit al veí sorollós, ho has dit a la comunitat de propietaris i has avisat l’administrador de finques, l’única possibilitat és derivar-ho a un mediador abans d’anar al procés judicial”, explica el secretari del CAFBL. Si després d’haver-ho dit al veí sorollós, ho has dit a la comunitat de propietaris i has avisat l’administrador de finques, l’única possibilitat és derivar-ho a un mediador, abans d’anar al procés judicial Alberto Izquierdo secretari del CAFBL. Per més informació: http://ow.ly/9Zdn50Gl73g Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
La normativa anti-Covid va canviant constantment a mesura que evoluciona la pandèmia. Pot haver gent que no sàpiga què cal fer en espais especials, com per exemple les comunitats de veïns. Per moltes escales de veïns hi ha ja persones que circulen sense mascareta. La pregunta és… estan ara mateix obligats a posar-se la mascareta i a mentenir la distància de seguretat ? Aquesta i altres preguntes en les contesta el senyor Alberto Izquierdo, secretari del Col.legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida. L’Alberto ens explica que “és cert que la majoria de propietaris durant la pandèmia han respectat molt les normes. Però si que és cert que a mesura que les restriccions es van aixecant, els problemes han començat a sortir de nou. Per exemple, la mascareta, tenint en compte que una escala de veïns és un espai tancat, és obligatòria. Els vestíbols són zones privades però d’ús públic, el que vol dir que la mascareta és obligatòria. Els conflictes dins la comunitat de propietaris són freqüents, però no recomanem trucar a la guàrdia urbana. Hem de tenir en compte que els veïns continuaran sent veïns, i sempre és millor solucionar les coses parlant, perquè hem de compartir espais i tornar-nos a veure durant molts anys. Per això el Col.legi d’Administradors ofereix els seus serveis com a mediador”. Altres normes que cal tenir en compte també ens les ha explicat l’Alberto: “Sí, a l’ascensor també cal portar la mascareta, i no s’ha de compartir ascensor, només fer-lo servir en bombolles familiars. Si ve un repartidor a casa teva a portar-te alguna cosa, se l’ha de rebre amb la mascareta posada i mantenint la distància de seguretat Per més informació : http://ow.ly/N8V650GirvW Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
Durant la pandèmia hi ha hagut força conflictes entre propietaris La normativa anticovid va canviant constantment a mesura que evoluciona la pandèmia i hi ha molta gent que no sap què cal fer i quines són les obligacions en espais especials, com són les comunitats de veïns. Ara que afluixa la pandèmia i que la majoria de la població està vacunada, a moltes escales de veïns hi ha persones que circulen sense mascareta ni tenir en compte les mesures bàsiques contra el covid-19. Però… estan obligats a posar-se la mascareta i a mantenir la distància en una zona privada com és una escala de veïns? Les mesures són les mateixes Durant la pandèmia hi ha hagut força conflictes entre propietaris per interpretacions contraposades del que s’ha de fer i el que no. Per això hem consultat Alberto Izquierdo, secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL), per treure’n l’entrellat. Izquierdo deixa clar que “sí, la mascareta és obligatòria perquè és un espai tancat i, en aquells espais en què no podem mantenir la distància d’un metre i mig, hem d’aplicar les mesures preventives que determina la Generalitat”. L’expert afegeix que “en l’última flexibilització del 25 de juny diu expressament que continua sent obligatori l’ús de la mascareta en els espais tancats d’ús públic. D’una forma anàloga, entenem que el vestíbul de la comunitat és un espai tancat i és d’ús privat, però d’accés públic”. Per més informació: http://ow.ly/5Qgn50GeZJK Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i província, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Consell de Col·legis oficials d’Agents de la Propietat immobiliària de Catalunya han elaborat un document que conté 12 propostes d’acció de Govern en matèria de polítiques públiques d’habitatge. El document, enviat a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària, respon a l’esperit de satisfer el dret a l’habitatge, un dels principals problemes no resolt adequadament i que precisa de la concertació de totes les parts actores per a trobar les millors i més diverses solucions. Cal destacar que la majoria de les mesures aprovades durant aquesta última dècada, tant per part de l’Estat com de les comunitats autònomes, comporten obligacions de gran impacte per als privats, els qui senten que acaben assumint la responsabilitat de l’execució de polítiques assistencials pròpies de l’Administració. És per això que les 12 propostes d’acció plantejades als grups polítics que configuren el Parlament de Catalunya van en la direcció de corregir aquesta situació. La primera actuació va encaminada a crear i assegurar un marc regulador estable que ofereixi seguretat jurídica a totes les parts, permetent alhora la celebració de les actuacions d’inversió en el sector de la construcció residencial de manera sostenible. La segona, té el focus en les preassignacions pressupostàries per a les polítiques d’habitatge, que haurien d’incrementar el seu pes en el pressupost català fins al 1,5% del PIB. En definitiva, es pretén que a llarg termini es garanteixi un increment suficient dels recursos de la Generalitat en matèria d’habitatge. La tercera acció vol impulsar un acord de col·laboració públic-privat per al rellançament sostenible de la promoció d’habitatge nou. Es planteja un acord pluriennal entre el sector i l’Administració, que estableixi els canals i les mesures de col·laboració per a la promoció d’habitatge a preu assequible i social. En aquest sentit, seria absolutament necessari aconseguir cicles de promoció de fins a 25.000 habitatges a l’any de diversa tipologia, lliures i protegits, en règim d’accés en lloguer, venda, dret de superfície i cessió d’ús o copropietat. Aconseguir aquesta xifra d’habitatges significaria la generació de més de 60.000 llocs de treball i una recaptació fiscal per al conjunt de les Administracions superior als 1.500 milions d’euros. Pel que respecta a la quarta acció se centra en la mobilització del sòl reservat destinat a habitatge assequible i social, avaluant quines són les actuacions més eficients per a accelerar la creació d’una nombrosa oferta d’aquesta mena d’habitatge. La cinquena actuació planteja que l’Administració desenvolupi instruments no coercitius per a avançar cap al dret subjectiu de l’habitatge, en línia amb el que es va implantar a França o al País Basc. Des de l’acció pública -sense interferir ni anar en detriment dels drets dels titulars del parc d’habitatges privat- haurien de buscar-se fórmules i recursos suficients per a proporcionar el sostre adequat en aquells col·lectius de la població amb més dificultats per a accedir a un habitatge. Les línies de suport d’accés a un habitatge nou configurarien la sisena proposta d’acció, que no tan sols aniria a remolc del que pugui establir el Pla d’Habitatge Estatal, sinó de disposar de línies pròpies amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Els fons europeus Next Generation EU són una oportunitat per a tot el sector -i també per al ciutadà- per a reactivar la construcció residencial davant la incertesa de l’impacte que comporta l’escenari post-Covid sobre l’economia. Precisament, la setena acció seria facilitar l’aplicació d’aquests fons en l’àmbit de la construcció residencial, seguint-li la vuitena actuació, fonamentada en l’adopció de mesures de simplificació administrativa i millora de l’agilitat en tràmits i altres aspectes per part de l’Administració. L’acció novena pretén modificar les imposicions als propietaris realitzades per la Llei 24/2015 i els Decrets llei 17/2019 i 1/2020. En aquest sentit, es proposa obrir un diàleg amb el Govern sobre la definició de gran forquilla, el lloguer social obligatori, la viabilitat de les actuacions de promoció urbanística i la protecció davant l’ocupació il·legal d’habitatges. La fórmula triada per l’executiu català per a intentar contenir les rendes de lloguer és considerada contraproduent per a la generació del propi lloguer. De fet, la interpretació de la llei afecta als contractes signats entre els anys 1995 i 2015, suposant un greu perjudici per a tots aquells propietaris que històricament han posat habitatges de la seva titularitat en el mercat de lloguer, de manera que augmenta objectivament la possibilitat que aquestes es retirin de l’oferta de mercat. A més, la llei realitza una inadequada aplicació de l’índex de referència, ignorant aspectes essencials que tenen un pes objectiu en la valoració a realitzar-se del preu de lloguer. Cal afegir que l’impuls per part del Govern d’una normativa de lloguer catalana comportarà una nova confrontació competencial, considerant l’acord signat al 2018 entre l’Estat i la Generalitat, on s’explica que els dos governs coincideixen que qualsevol intent de regulació dels arrendaments urbans és competència de l’Estat. Les actuacions desena i onzena contemplen la revocació d’aquestes normatives pels efectes adversos sobre el lloguer i destacar que l’estabilitat i la seguretat jurídica en les normes que regulen els contractes d’arrendament han de tenir present que l’objectiu és facilitar el dret bàsic de l’accés a l’habitatge, responent equilibradament a les necessitats de propietaris i arrendataris. L’acció dotzena és reclamar als grups parlamentaris -i molt especialment al Govern de la Generalitat de Catalunya-, que en aquesta legislatura es posi en marxa una nova política de concertació en matèria del dret a l’habitatge, mitjançant la promoció d’un nou Pacte Nacional d’Habitatge en el qual estiguin representats tots els actors i agents intervinents. Això vol dir escoltar i facilitar la participació dels representants dels propietaris i dels col·lectius empresarials i professionals, que han de ser actors intervinents juntament amb els representants dels diferents nivells i àmbits de governança de
El sector immobiliari exigeix canvis «estructurals» en matèria d’habitatge per substituir la imposició «forçosa» del lloguer social obligatori amb mesures alternatives i efectives que retornin la responsabilitat de la protecció de les persones vulnerables a l’administració pública en comptes del sector privat. Emergència Entitats del sector immobiliari català han comparegut aquest matí al Parlament amb motiu de la ponència sobre la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència de l’habitatge. Els representants del sector immobiliari han valorat negativament la imposició d’aquest requeriment en considerar no només que incompleix el dret a la propietat, sinó que és una mesura inefectiva i que a més afavoreix l’ocupació il·legal. Per contra, han reclamat mesures «estructurals» per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. També han estat presents membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i del grup que va promoure la iniciativa legislativa popular (ILP) de la Llei 24/2015, la qual va imposar l’obligació d’un lloguer social. Per la seva banda, han qualificat la normativa d’una proposta «de mínims» i ha fet una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport a les mesures «de xoc» davant una situació «crítica». Il·legal El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha assegurat que el lloguer social obligatori, el qual no s’ha de confondre amb el lloguer social, comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. Vendrell ha afirmat que aquesta situació planteja un «important conflicte legal» per la vulneració del dret a la propietat i ha recordat que la jurisprudència establerta és «molt clara» sobre la necessitat de «proporcionalitat» en les mesures de l’administració. A parer seu, el lloguer social obligatori desvia la resolució del problema de l’habitatge al sector privat, quan hauria de ser responsabilitat de l’administració pública. És a dir, en comptes de destinar fons a crear habitatge social per a les persones més vulnerables o ajudar-les a pagar el preu del lloguer amb ajuts, l’administració es limita a imposar aquesta responsabilitat als propietaris forçosament sense oferir res a canvi. Així ho ha descrit Vendrell: Ens trobem, doncs, davant uns propietaris forçats a exercir una funció subjectiva de la responsabilitat de l’administració pública cap a la protecció social de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. «Pitjor que l’expropiació» En concret, el vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, ha assegurat que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. D’aquesta manera, Ràfols ha assegurat que els propietaris renuncien a 770 euros de mitjana i han de fer front a unes despeses de manteniment d’aproximadament 130 euros el mes. «Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació», ha lamentat, ja que l’expropiació contempla la compensació del propietari. Davant aquesta situació, Ràfols ha reclamat a la Generalitat subvencionar la diferència entre la renda provinent del lloguer social i aquella que es podria obtenir a preu de mercat. És a dir, retornar la responsabilitat de protegir als més vulnerables al sector públic, ja que aquesta és la seva funció. Limitar la llei En aquest sentit s’ha pronunciat també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també ha demanat fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. Per la seva banda, el president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, Joan Company, ha assegurat que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són «antieconòmics» i vulneren el dret a la propietat. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat «replantejar» la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys. Així mateix, ha alertat dels efectes de l’entrada en vigor de la llei. Company ha assegurat que el nombre de pisos destinats al lloguer ha baixat notablement en els darrers anys i ha afirmat que els grups promotors estan desviant inversions cap a altres zones de l’Estat davant la legislació catalana en matèria d’habitatge. ERC ho celebra Tot i les discrepàncies del sector, ERC ha celebrat l’arribada a un «punt d’acord» sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Lucía Delgado, ha defensat la importància dels lloguers socials obligatoris per «protegir» les llars vulnerables. En resposta a les declaracions de les associacions d’empreses immobiliàries, Delgado ha assegurat que si un gran tenidor no actua «agressivament» com un «fons voltor» la llei «no entrarà en joc». Tot i això, ha assegurat que la normativa és una mesura necessària perquè les empreses facin lloguer social. La definició dels grans tenidors Fins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és «contraproduent» i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. En aquest sentit, el president del COAPI a Catalunya ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la «funció social» de la propietat. En cas que es mantingui la relació amb el nombre d’habitatges, Company ha
