Un de les dubtes més habituals entre inquilins i propietaris és si el propietari de l’habitatge pot entrar al pis simplement perquè tingui un joc de claus. La resposta és clara: no. En un pis llogat, l’inquilí obté el dret a usar i gaudir de l’habitatge de manera exclusiva mentre duri el contracte.
Avui en dia tots estem en mil grups de WhatsApp: el del col·legi dels nens, el de la feina, el de l’equip de futbol, el de la família… i, com no, el de la comunitat de propietaris.
Ser president de la comunitat de propietaris no és un càrrec decoratiu ni voluntari: és una figura legalment necessària que representa la comunitat, convoca les juntes i vetlla pel compliment dels acords, entre altres funcions.
Participar en una junta de propietaris és una de les principals vies que tenim els veïns per decidir sobre el nostre edifici: des d’aprovar el pressupost anual fins a decidir obres, normes de convivència o serveis comuns. Tot i això, sovint genera dubtes: qui hi pot assistir? Es pot votar tot? Quins drets tenim i quines obligacions assumim?
L’aigua és un recurs escàs, més del que ens pensem. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, tot i que el planeta està cobert d’aigua en un 71%, només un 3% és aigua dolça i, d’aquesta, una fracció minúscula —amb prou feines el 0,007%— està realment disponible per als éssers humans.
La nova normativa 11/2026 introdueix canvis importants en la definició de “gran tenidor” a Catalunya, i pot afectar directament molts propietaris que fins ara no es consideraven dins d’aquesta categoria.
Quan arriben les altes temperatures, mantenir la casa fresca és una prioritat. No només és una qüestió de confort, sinó també de salut i benestar. Però a vegades, casa nostra pot convertir-se en un espai molt més incòmode del que voldríem perquè no aconseguim la temperatura ideal. La bona notícia és que amb alguns hàbits senzills, un bon ús de la climatització i un habitatge ben mantingut, es pot reduir molt la calor a l’interior.
L’actualització dels ascensors s’ha convertit en una qüestió prioritària de seguretat i compliment normatiu. La nova regulació obliga a revisar molts aparells antics i, en alguns casos, a fer-hi adaptacions per garantir que continuen funcionant amb les condicions exigides avui.
Les mascotes formen part de moltes llars, però a vegades generen dubtes i conflictes dins les comunitats de propietaris. Què diu la llei? Es poden prohibir? I què passa quan provoquen molèsties? T’ho expliquem de manera clara. La comunitat pot prohibir-me tenir mascota? No. De manera general, una comunitat de propietaris no pot prohibir que un propietari tingui animals a casa seva. Els estatuts no poden limitar aquest dret de forma absoluta. Ara bé, això no vol dir que tot s’hi valgui. Les mascotes han de conviure respectant la resta de veïns. Si generen problemes greus, sí que es poden prendre mesures. Per exemple: un gos tranquil dins d’un pis és perfectament legal, però un animal que causa molèsties constants pot derivar en conflicte. Quan poden haver-hi problemes? Els problemes apareixen quan es trenca la convivència. Els casos més habituals són: Sorolls continus, com gossos que borden constantment. Olors desagradables o falta d’higiene. Animals perillosos sense control. Ús inadequat de zones comunes. En aquests casos, la comunitat pot actuar, però no prohibint l’animal directament, sinó exigint que cessin les molèsties. Poden acordar una sèrie de normes d’ús als espais comuns: que els animals vagin sempre lligats és un dels exemples. Què fer si el gos del veí no para de bordar? Si hi ha molèsties, cal seguir un procés: Parlar amb el veí per intentar solucionar-ho de manera amistosa. Informar l’administrador de finques o el president de la comunitat. Si persisteix, es pot iniciar una acció per activitats molestes. La clau és demostrar que el soroll és continu i afecta la convivència. I en un pis de lloguer? Aquí la situació canvia. El propietari del pis sí que pot prohibir tenir mascotes en el contracte de lloguer. Això vol dir que: Si el contracte ho prohibeix, el llogater ho ha de respectar. Si no diu res, en principi sí que es poden tenir animals. Convivència i responsabilitat Tenir mascota és un dret, però també una responsabilitat. Per evitar conflictes: Educa i controla el teu animal. Evita sorolls innecessaris. Mantén la higiene. Respecta els espais comuns. Una bona convivència depèn tant de les normes com del sentit comú. FAQs Una comunitat pot prohibir mascotes?No de forma general. No es poden prohibir en els estatuts, però sí actuar si hi ha molèsties. Què passa si un animal molesta els veïns?Es pot reclamar i, si persisteix, iniciar accions legals per cessar les molèsties. Un propietari pot prohibir mascotes en un lloguer?Sí, si ho especifica al contracte. Quin és el primer pas davant un conflicte?Parlar amb el veí i intentar una solució amistosa. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
El soroll és una de les causes més habituals de conflicte en una comunitat de propietaris. Una televisió massa alta, una festa, obres fora d’horari o el soroll repetit d’aparells domèstics poden convertir el descans dels veïns en un problema real. A Catalunya, la normativa protegeix la convivència i permet actuar quan les molèsties superen el que és raonable. La idea clau és aquesta: viure en comunitat implica suportar un cert nivell de soroll, però no qualsevol soroll ni a qualsevol hora. Quan la molèstia és persistent, intensa o es produeix en horaris de descans, pot donar lloc a reclamacions i fins i tot a actuacions legals. Què diu la normativa catalana? A Catalunya, la regulació del soroll es basa en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i en les ordenances municipals de cada ajuntament. Barcelona, concretament, es regeix per l’Ordenança del medi ambient de Barcelona. Això vol dir que no hi ha una única norma igual per a tot arreu, sinó que cada municipi concreta horaris, límits i procediments. Horaris: quan es pot fer soroll? Els horaris exactes depenen del municipi, però de manera orientativa a Catalunya les activitats sorolloses es concentren en horari diürn i es restringeixen especialment a la nit. A Barcelona, per exemple, l’ordenança divideix el dia en tres franges: Període diürn (7 h – 21 h) Període vespre (21 h – 23 h) Període nocturn (23 h – 7 h) Tanmateix, l’article 45.4.2c, diu explícitament “Des de les 21 hores de la nit fins a les 8 hores del matí següent no és permès l’ús d’aparells domèstics sorollosos, instruments musicals, cants i activitats necessàriament sorolloses com reparacions de materials o canvi de mobles, o qualsevol activitat que pugui pertorbar el descans aliè”. I pel que fa a les obres, com per exemple, una reforma en un habitatge o edifici, l’horari de treball ha d’estar comprès entre les 8 i les 21 hores, de dilluns a divendres. Decibels: quant soroll és massa? El soroll es mesura en decibels, i els límits també varien segons l’ordenança municipal i l’hora del dia. Com a referència orientativa, durant el dia molts entorns residencials se situen al voltant dels 35-40 dB, mentre que a la nit els valors permesos poden baixar fins als 25-30 dB. Això significa que un soroll que sembla “normal” pot ser problemàtic si és constant, si es produeix de nit o si supera el nivell admès. Per això, la valoració no depèn només de la impressió personal, sinó també de si es sobrepassen els límits objectius fixats per la normativa. Quins sorolls solen generar conflicte? Els casos més freqüents són els més quotidians: música alta, crits, portes que es tanquen amb força, moviment de mobles, festes, electrodomèstics sorollosos o obres fora d’horari. També poden generar queixes els aparells que funcionen de forma continuada (com els aparells d’aire condicionat), si afecten el descans o la tranquil·litat dels veïns. No sempre cal que hi hagi un volum extrem perquè hi hagi problema. El que pesa és la combinació entre intensitat, freqüència, durada i moment en què es produeix el soroll. Un soroll modest però reiterat pot acabar sent més molest que un episodi puntual més intens. Com actuar davant d’un veí sorollós El primer pas sempre hauria de ser el diàleg. Molts conflictes es poden resoldre parlant amb la persona que genera el soroll, perquè de vegades no és conscient de l’impacte que causa. Si això no funciona, el següent pas és avisar el president o l’Administrador de Finques perquè s’activi el procediment intern. Si el problema continua, es pot fer un requeriment formal perquè cessin les molèsties. I si la situació persisteix, es pot valorar una denúncia o una acció judicial de cessació, sempre amb proves suficients. Com es demostra el soroll? Perquè una queixa tingui recorregut, cal poder demostrar el problema. El més habitual és aportar un informe tècnic o una mesura amb sonòmetre, especialment si es vol acreditar que se superen els límits de decibels. També pot ajudar l’actuació de la policia local o dels Mossos si es personen al lloc i constaten la molèstia. Les denúncies han de ser clares, no anònimes i amb una descripció fidel dels fets. Quan hi ha proves, la comunitat i l’administració tenen més marge per actuar amb eficàcia. Consells pràctics per prevenir conflictes Respecta els horaris de descans. Evita música alta, cops forts i obres fora d’horari. Si fas una activitat sorollosa, avisa abans els veïns. Consulta l’ordenança del teu municipi. Si el problema es repeteix, posa-ho en coneixement del president o de l’administrador. Una bona convivència no exigeix silenci absolut, però sí respecte pels altres. Quan això falla, conèixer la normativa és el primer pas per actuar bé. FAQs Quin és l’horari permès per fer soroll a Catalunya?Depèn del municipi, però en general les activitats sorolloses es permeten sobretot en horari diürn i es limiten especialment de nit, de les 21 hores a les 8 hores. Quants decibels es poden fer en un habitatge?Els límits varien segons l’ordenança municipal i l’hora del dia, però en zones residencials solen ser més baixos durant la nit. De dia al voltant dels 35-40 dB, i a la nit els valors permesos poden baixar fins als 25-30 dB. Puc denunciar un veí pel soroll?Sí, si el soroll és reiterat, supera els límits o altera el descans i la convivència de manera clara. Cal provar el soroll per reclamar?Sí, és recomanable aportar proves com enregistraments, testimonis o un informe tècnic de mesurament. Què pot fer la comunitat davant d’un veí sorollós?Pot parlar amb la persona afectada, fer un requeriment formal i, si el problema continua, iniciar accions legals. Els sorolls d’obres també tenen horari?Sí. Les obres i les activitats especialment sorolloses acostumen a tenir franges horàries limitades segons el municipi. Normalment, l’horari per poder fer obres és de 8h a 21h, de dilluns a divendres. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
