Nom de l'autor: Marta Agraz

Periodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Blog Ciutada mascotes habitatge
Blog del ciutadà

Et poden prohibir tenir mascota a casa teva?

Les mascotes formen part de moltes llars, però a vegades generen dubtes i conflictes dins les comunitats de propietaris. Què diu la llei? Es poden prohibir? I què passa quan provoquen molèsties? T’ho expliquem de manera clara. La comunitat pot prohibir-me tenir mascota? No. De manera general, una comunitat de propietaris no pot prohibir que un propietari tingui animals a casa seva. Els estatuts no poden limitar aquest dret de forma absoluta. Ara bé, això no vol dir que tot s’hi valgui. Les mascotes han de conviure respectant la resta de veïns. Si generen problemes greus, sí que es poden prendre mesures. Per exemple: un gos tranquil dins d’un pis és perfectament legal, però un animal que causa molèsties constants pot derivar en conflicte. Quan poden haver-hi problemes? Els problemes apareixen quan es trenca la convivència. Els casos més habituals són: Sorolls continus, com gossos que borden constantment. Olors desagradables o falta d’higiene. Animals perillosos sense control. Ús inadequat de zones comunes. En aquests casos, la comunitat pot actuar, però no prohibint l’animal directament, sinó exigint que cessin les molèsties. Poden acordar una sèrie de normes d’ús als espais comuns: que els animals vagin sempre lligats és un dels exemples. Què fer si el gos del veí no para de bordar? Si hi ha molèsties, cal seguir un procés: Parlar amb el veí per intentar solucionar-ho de manera amistosa. Informar l’administrador de finques o el president de la comunitat. Si persisteix, es pot iniciar una acció per activitats molestes. La clau és demostrar que el soroll és continu i afecta la convivència. I en un pis de lloguer? Aquí la situació canvia. El propietari del pis sí que pot prohibir tenir mascotes en el contracte de lloguer. Això vol dir que: Si el contracte ho prohibeix, el llogater ho ha de respectar. Si no diu res, en principi sí que es poden tenir animals. Convivència i responsabilitat Tenir mascota és un dret, però també una responsabilitat. Per evitar conflictes: Educa i controla el teu animal. Evita sorolls innecessaris. Mantén la higiene. Respecta els espais comuns. Una bona convivència depèn tant de les normes com del sentit comú. FAQs Una comunitat pot prohibir mascotes?No de forma general. No es poden prohibir en els estatuts, però sí actuar si hi ha molèsties. Què passa si un animal molesta els veïns?Es pot reclamar i, si persisteix, iniciar accions legals per cessar les molèsties. Un propietari pot prohibir mascotes en un lloguer?Sí, si ho especifica al contracte. Quin és el primer pas davant un conflicte?Parlar amb el veí i intentar una solució amistosa.   Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Blog Ciutadà sorolls a casa
Blog del ciutadà

Fins a quina hora es pot fer soroll a casa? Horaris, decibels i normativa

El soroll és una de les causes més habituals de conflicte en una comunitat de propietaris. Una televisió massa alta, una festa, obres fora d’horari o el soroll repetit d’aparells domèstics poden convertir el descans dels veïns en un problema real. A Catalunya, la normativa protegeix la convivència i permet actuar quan les molèsties superen el que és raonable. La idea clau és aquesta: viure en comunitat implica suportar un cert nivell de soroll, però no qualsevol soroll ni a qualsevol hora. Quan la molèstia és persistent, intensa o es produeix en horaris de descans, pot donar lloc a reclamacions i fins i tot a actuacions legals. Què diu la normativa catalana? A Catalunya, la regulació del soroll es basa en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i en les ordenances municipals de cada ajuntament. Barcelona, concretament, es regeix per l’Ordenança del medi ambient de Barcelona. Això vol dir que no hi ha una única norma igual per a tot arreu, sinó que cada municipi concreta horaris, límits i procediments. Horaris: quan es pot fer soroll? Els horaris exactes depenen del municipi, però de manera orientativa a Catalunya les activitats sorolloses es concentren en horari diürn i es restringeixen especialment a la nit. A Barcelona, per exemple, l’ordenança divideix el dia en tres franges: Període diürn (7 h – 21 h) Període vespre (21 h – 23 h) Període nocturn (23 h – 7 h) Tanmateix, l’article 45.4.2c, diu explícitament “Des de les 21 hores de la nit fins a les 8 hores del matí següent no és permès l’ús d’aparells domèstics sorollosos, instruments musicals, cants i activitats necessàriament sorolloses com reparacions de materials o canvi de mobles, o qualsevol activitat que pugui pertorbar el descans aliè”. I pel que fa a les obres, com per exemple, una reforma en un habitatge o edifici, l’horari de treball ha d’estar comprès entre les 8 i les 21 hores, de dilluns a divendres. Decibels: quant soroll és massa? El soroll es mesura en decibels, i els límits també varien segons l’ordenança municipal i l’hora del dia. Com a referència orientativa, durant el dia molts entorns residencials se situen al voltant dels 35-40 dB, mentre que a la nit els valors permesos poden baixar fins als 25-30 dB. Això significa que un soroll que sembla “normal” pot ser problemàtic si és constant, si es produeix de nit o si supera el nivell admès. Per això, la valoració no depèn només de la impressió personal, sinó també de si es sobrepassen els límits objectius fixats per la normativa. Quins sorolls solen generar conflicte? Els casos més freqüents són els més quotidians: música alta, crits, portes que es tanquen amb força, moviment de mobles, festes, electrodomèstics sorollosos o obres fora d’horari. També poden generar queixes els aparells que funcionen de forma continuada (com els aparells d’aire condicionat), si afecten el descans o la tranquil·litat dels veïns. No sempre cal que hi hagi un volum extrem perquè hi hagi problema. El que pesa és la combinació entre intensitat, freqüència, durada i moment en què es produeix el soroll. Un soroll modest però reiterat pot acabar sent més molest que un episodi puntual més intens. Com actuar davant d’un veí sorollós El primer pas sempre hauria de ser el diàleg. Molts conflictes es poden resoldre parlant amb la persona que genera el soroll, perquè de vegades no és conscient de l’impacte que causa. Si això no funciona, el següent pas és avisar el president o l’Administrador de Finques perquè s’activi el procediment intern. Si el problema continua, es pot fer un requeriment formal perquè cessin les molèsties. I si la situació persisteix, es pot valorar una denúncia o una acció judicial de cessació, sempre amb proves suficients. Com es demostra el soroll? Perquè una queixa tingui recorregut, cal poder demostrar el problema. El més habitual és aportar un informe tècnic o una mesura amb sonòmetre, especialment si es vol acreditar que se superen els límits de decibels. També pot ajudar l’actuació de la policia local o dels Mossos si es personen al lloc i constaten la molèstia. Les denúncies han de ser clares, no anònimes i amb una descripció fidel dels fets. Quan hi ha proves, la comunitat i l’administració tenen més marge per actuar amb eficàcia. Consells pràctics per prevenir conflictes Respecta els horaris de descans. Evita música alta, cops forts i obres fora d’horari. Si fas una activitat sorollosa, avisa abans els veïns. Consulta l’ordenança del teu municipi. Si el problema es repeteix, posa-ho en coneixement del president o de l’administrador. Una bona convivència no exigeix silenci absolut, però sí respecte pels altres. Quan això falla, conèixer la normativa és el primer pas per actuar bé. FAQs Quin és l’horari permès per fer soroll a Catalunya?Depèn del municipi, però en general les activitats sorolloses es permeten sobretot en horari diürn i es limiten especialment de nit, de les 21 hores a les 8 hores. Quants decibels es poden fer en un habitatge?Els límits varien segons l’ordenança municipal i l’hora del dia, però en zones residencials solen ser més baixos durant la nit. De dia al voltant dels 35-40 dB, i a la nit els valors permesos poden baixar fins als 25-30 dB. Puc denunciar un veí pel soroll?Sí, si el soroll és reiterat, supera els límits o altera el descans i la convivència de manera clara. Cal provar el soroll per reclamar?Sí, és recomanable aportar proves com enregistraments, testimonis o un informe tècnic de mesurament. Què pot fer la comunitat davant d’un veí sorollós?Pot parlar amb la persona afectada, fer un requeriment formal i, si el problema continua, iniciar accions legals. Els sorolls d’obres també tenen horari?Sí. Les obres i les activitats especialment sorolloses acostumen a tenir franges horàries limitades segons el municipi. Normalment, l’horari per poder fer obres és de 8h a 21h, de dilluns a divendres. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Blog del ciutadà

Majories per aprovar acords a la junta de propietaris: quins percentatges calen?

A les comunitats de propietaris, no tots els acords s’aproven igual. Segons el tipus de decisió, la normativa de Catalunya, que es regeix pel Codi Civil Català (Llibre Cinquè), exigeix diferents majories a la junta de propietaris. Saber-ho és clau per entendre com es prenen les decisions i per evitar dubtes quan una proposta surt a votació. Quina majoria cal a una junta de propietaris? A Catalunya, els acords de la comunitat poden requerir majoria simple, majoria qualificada o unanimitat. La diferència entre una i altra depèn de la importància de l’acord i de com afecta la comunitat. En general, com més rellevant és la decisió, més alt és el percentatge necessari per aprovar-la. Majoria simple: per als acords habituals (més del 50%) La majoria simple és la més habitual en el dia a dia de la comunitat. S’aplica als acords ordinaris i de gestió normal. En aquest cas, cal que hi hagi més vots a favor que en contra, i que aquests vots representin més del 50% de les quotes de participació dels propietaris presents o representats, segons correspongui. Exemples de majoria simple Aprovar el pressupost anual. Contractar serveis de neteja o manteniment. Fer reparacions. Escollir el president o renovar càrrecs. Aprovar normes internes de convivència. Aquesta és la majoria més pràctica per resoldre qüestions del dia a dia sense bloquejar la gestió comunitària. Majoria qualificada (4/5): per a decisions més rellevants (80%) La majoria de 4/5 parts equival al 80% dels propietaris i al 80% de les quotes de participació. És una majoria molt exigent i es reserva per a acords que poden tenir un impacte important en l’edifici o en el seu ús. Exemples de majoria de 4/5 Instal·lar una piscina comunitària. Aprovar estatuts. Modificar el títol constitutiu. Acords que alteren de manera important l’ús d’elements comuns. Algunes actuacions amb incidència econòmica o convivencial elevada (instal·lació d’energies renovables). Com que són decisions amb molt de pes, la norma demana un suport molt ampli perquè siguin realment representatives. Unanimitat: quan calen tots els vots (100%) La unanimitat és la majoria més estricta. Vol dir que tots els propietaris han d’estar d’acord perquè l’acord sigui vàlid. S’exigeix en casos molt concrets, especialment quan es volen modificar les bases jurídiques de la comunitat. Exemples d’unanimitat Canviar les quotes de participació o coeficients. Cedir l’ús exclusiu d’un element comú (per exemple, el terrat) a un o varis propietaris per al seu ús privat. És la majoria menys freqüent, però també la més important quan es tracta de canviar les regles bàsiques de convivència i propietat. En els casos de majoria qualificada i unanimitat, s’entenen com a acords adoptats, si en un mes des de la notificació, cap dels propietaris que no ha participat a la votació, s’hi ha oposat per escrit per qualsevol mitjà fefaent. Com es compten els vots? A la junta de propietaris, el vot no es compta només pel nombre de veïns que hi ha a favor. Es tenen en compte dos factors alhora: El nombre de propietaris (quantes persones hi voten a favor). La quota de participació (què pesa cada finca dins de l’edifici). Què és la quota de participació? La quota de participació és un percentatge que té assignat cada pis, local o plaça d’aparcament. Es fixa a l’escriptura de divisió horitzontal tenint en compte la mida i la ubicació, entre d’altres. Aquesta quota serveix per: repartir les despeses de la comunitat, calcular el pes del vot en molts acords, i en últim extrem, per repartir el valor de la propietat del terreny on està construïda la finca. De manera que si una proposta té més vots però no arriba al percentatge de quotes necessari, no s’aprova. Per què és important? Aquest sistema garanteix que les decisions siguin més proporcionals i equilibrades, especialment en comunitats amb pisos, locals i altres elements privatius de dimensions molt diferents. Les comunitats de propietaris tenen un sistema de presa d’acords altament democràtic, perquè té en compte el vot unitari de cada propietari complementàriament ponderat amb la seva quota de participació (coeficient de copropietat). CAFBL FAQs Quines majories existeixen a la junta de propietaris?Majoritàriament, la majoria simple, la majoria qualificada de 4/5 parts i la unanimitat. Com es compta el vot en una junta de propietaris?Es compta el nombre de propietaris que voten a favor i, alhora, la suma de les seves quotes de participació. Ambdós criteris són necessaris per aprovar un acord. Què és la quota de participació?És el percentatge que té assignat cada pis, local o plaça d’aparcament dins de l’edifici. Serveix per repartir despeses i també per calcular el pes del vot en molts acords. Què passa si una proposta té més vots però no prou quotes?No queda aprovada. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

COPE
Normativa i Legislació, Televisió

Montse Bassas, administradora, parla sobre pisos turístics.

Barcelona, 24 de juliol. Montse Bassas, administradora de finques col·legiada, va parlar al telenotícies de TV3 Els pisos turístics s’han convertit en una realitat cada vegada més present a les ciutats, generant un impacte significatiu en les comunitats de veïns. Per tal d’aprofundir en aquesta qüestió, escoltem la perspectiva del Jaume Montero, resident d’un edifici amb pisos d’aquest tipus, i la Montse Bassas, administradora de finques col·legiada amb àmplia experiència en la gestió d’aquestes situacions. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Normativa i Legislació, Televisió

La regulació del lloguer de temporada

El CAFBL parla sobre la regulació del lloguer de temporada al Telenotícies Vespre de TV3 Barcelona, 4 de juliol. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va parlar al telenotícies vespre de TV3 Ahir va tornar a ser notícia la qüestió dels lloguers de temporada al TN Vespre de TV3. El president del CAFBL, el Lorenzo Viñas va ser convidat a donar la seva opinió sobre la nova proposta. Troba fonamental que es tinguin en compte totes les veus del sector. El debat sobre la regulació dels lloguers de temporada continua obert, i caldrà veure quines són les mesures concretes que s’acaben aprovant i com afecten el mercat de l’habitatge. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Normativa i Legislació, Premsa

El CAFBL es mostra crític amb la llei de l’habitatge

El CAFBL es mostra crític amb la llei de l’habitatge a La Vanguardia Barcelona, 3 de juliol. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va participar en un article de La Vanguardia. L’article parla sobre la posició dels principals col·legis jurídics de Catalunya en relació amb la llei de l’habitatge. Lorenzo Viñas, per part seva, va criticar que la consellera va qualificar en la seva intervenció als immobiliaris de “aprofitats”. “Les administracions no parlen amb els professionals, menys Catalunya que Madrid”, de manera que menyspreen les propostes del sector com facilitar la transformació en habitatges d’oficines i locals comercials o ampliar la densitat edificativa per a poder augmentar l’altura d’alguns edificis. POTS LLEGIR L’ARTICLE SENCER A https://www.lavanguardia.com/economia/20240703/9776927/juristas-catalanes-arremeten-ley-vivienda.html Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

20 MINUTOS
Premsa

Reclamem tenir veu davant la nova legislació dels pisos turístics

Barcelona, 2 de juliol. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va participar en un article de la secció La Información Económica del mitjà 20minutos. L’article parla del sector de l’habitatge i la seva reacció a una possible nova legislació sobre els pisos turístics. El Lorenzo lamenta que el Ministeri no hagi tingut en compte als administradors de finques abans d’anunciar aquesta proposta malgrat la seva bona relació i el contacte directe que tenen amb els afectats per la norma. POTS LLEGIR L’ARTICLE SENCER A https://www.20minutos.es/lainformacion/economia-y-finanzas/sector-vivienda-ve-necesario-analisis-mas-profundo-antes-legislar-pisos-turisticos-5526066/?utm_source=Twitter&utm_medium=social&utm_campaign=mobile_web Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Ràdio

La nova normativa d’ascensors a Catalunya

Barcelona, 26 de juny. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va parlar amb els serveis informatius de Ràdio 4. El Lorenzo Viñas va parlar de la nova normativa d’ascensors que va entrar en vigor a Catalunya l’1 de juliol per incrementar la seguretat i que afectarà a 3 de cada 4 dels que hi ha a Catalunya. POTS ESCOLTAR LA INTERVENCIÓ SENCERA A https://www.rtve.es/play/audios/serveis-informatius-radio-4/edicio-migdia-01-07-2024-suprem-amnistia-lloguer-pluges/16170101/ Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Premsa

La nova normativa d’ascensors a Catalunya.

Barcelona, 26 de juny. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va participar en un article de El Periódico. El Lorenzo Viñas va parlar de la nova normativa d’ascensors que va entrar en vigor a Catalunya l’1 de juliol. POTS LLEGIR L’ARTICLE SENCER A https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20240702/guia-preguntas-reformas-ascensores-plazos-tramites-motivos-102715835 Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Premsa

La nova regulació dels pisos turístics

Barcelona, 26 de juny. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va participar en un article del mitjà sobre economia Expansión. El Lorenzo Viñas va parlar de la nova regulació dels pisos turístics que el Govern espanyol està plantejant. POTS LLEGIR L’ARTICLE SENCER A https://www.expansion.com/economia/2024/06/26/667b2be1468aeb925e8b4595.html Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Desplaça cap amunt