Seu electrònica
Group 37Created with Sketch. Accés àrea privada
Seu electrònica
Group 37Created with Sketch. Accés àrea privada

Nom de l'autor: Marta Agraz

Periodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Aparicions en mitjans, Manteniment d'edificis i serveis, Premsa

Nou de cada deu comunitats pateixen impagaments a BCN

La morositat d’alguns propietaris obliga nombrosos edificis a reduir serveis i posposar rehabilitacions de façanes o obres d’accessibilitat Andrea J. treu foc pels queixals fa diverses setmanes perquè per decretàs veïnal li toca netejar el replà de la seva escala al districte de Sants-Montjuïc fins que les finances de la comunitat remuntin. La causa de la retallada en els serveis de la finca és la morositat, que ha portat aquesta petita comunitat de 12 veïns a quedar-se en números vermells i veure perillar fins i tot l’ús de l’ascensor. «És inadmissible que l’impagament d’uns ens afecti a tots o ens obligui a augmentar les quotes», assenyala. Però en la seva queixa no està sola: el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) remarca que entre un 80% i un 90% de les comunitats de la ciutat pateixen impagaments per part d’algun veí, mentre que en una quarta part de les finques la morositat és tan recalcitrant que arriba a afectar-ne el normal funcionament: la retallada de serveis o el retard en obres de manteniment, la rehabilitació de façanes o la millora de l’accessibilitat en solen ser les principals conseqüències. El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) ha reivindicat fa tot just uns dies una reforma legislativa per demanar una cosa que ara és encara més frustrant per a les comunitats: que quan s’embargui una vivenda perquè no se n’ha assumit la hipoteca, sigui obligat comunicar qui és el nou adjudicatari a fi que se li puguin reclamar al més aviat possible els deutes amb la comunitat i no quedin en uns llimbs, com fins ara. «Quan algú arriba a deixar de pagar la seva hipoteca és perquè molt temps abans ja va deixar de pagar les despeses de la comunitat…», reflexiona Lorenzo Viñas, president del col·legi professional, que s’enfronta a aquest tipus de situacions contínuament. «És desesperant» Entre el període d’impagaments previs a les comunitats més els processos d’execució hipotecària i posterior desenllaç de venda de l’immoble, els deutes augmenten any rere any sense que els veïnats en aquests casos sàpiguen a qui reclamar i sigui lent i complicat que els bancs assumeixin aquest dispendi. «És desesperant i afecta molt la convivència de les comunitats», afegeix Viñas. Però també els processos de morositat enquistada en general són els culpables que obres en façanes, vestíbuls, instal·lacions d’ascensors, manteniments i altres intervencions es posposin junta rere junta per no disposar de fons i no estar disposats els que sí que paguen a augmentar les quotes per cobrir els dèficits. Entorn d’un 25% o 28% de les finques, estimen, pateixen aquest mal major. Davant l’augment de cost de les hipoteques i la pressió que tenen per aquest fet moltes llars, la patronal preveu un repunt d’impagaments a curt i mitjà termini. L’administrador Alberto Izquierdo, secretari del CAFBL, relata el cas d’una finca de cinc veïns on s’autogestionaven, fins que van patir uns despreniments que els van obligar a afrontar una rehabilitació important alhora que se’ls obria un expedient sancionador. «Tenien capacitat econòmica limitada i als baixos hi havia una persona que no podia pagar, així que vam assumir l’administració sense cobrar inicialment, vam constituir la comunitat i vam aconseguir un préstec per fer l’obra», que va estar a punt de ser missió impossible per la insolvència de part dels veïns. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «EL PERIÓDICO»: https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20230123/minvant-oferta-preus-record-tensen-vivenda-lloguer-barcelona-81485097 Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Aparicions en mitjans, Premsa

La rehabilitació energètica de pisos, frenada per l’alt cost i la burocràcia

Només 420 de tot Lleida han tramitat ajuts europeus, que financen fins al 80% La rehabilitació energètica d’habitatges a Lleida amb fons europeus Next Generation s’està veient frenada per l’alt cost de les obres i la dificultat de la tramitació dels ajuts. Per això, només 420 pisos del conjunt de les comarques de Lleida han enllestit o tenen en marxa projectes per reduir el consum d’energia. Només 420 habitatges de tot Lleida han enllestit o tenen en marxa projectes de millora de l’eficiència energètica de les seues llars subvencionats amb fons europeus d’un dels programes Next Generation que es van desplegar a començaments de l’any 2022 i que han estat prorrogats fins al juny vinent. “Estem gestionant menys expedients dels que prevèiem”, admet el president del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Lleida, Josep Torres. Explica que s’han fet campanyes de promoció, però “no acabem d’arribar a les persones, o no s’acaben de decidir”, i detalla que les obres més comunes són aïllaments de façanes i cobertes, així com canvis en els sistemes de calefacció i refrigeració o de fusteria i finestres. De fet, l’Institut Català d’Energia gestiona un programa exclusiu per a les finestres, així com un altre per a rehabilitacions en pobles de menys de 5.000 habitants. Per la seua part, el president territorial del Col·legi d’Arquitectes, Lluís de la Fuente, valora que arribar al 30% d’estalvi mínim que s’exigeix “suposa una despesa important, la tramitació no és gens fàcil i falta cultura rehabilitadora”. El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas, afirma que la presa de la decisió a les comunitats de propietaris comporta “un procés lent, d’entre 8 i 12 mesos com a mínim, i ara hem constatat un creixement molt gran”. Destaca que des de fa un parell de mesos la Generalitat anticipa la subvenció durant el transcurs de les obres. Abans, els propietaris les havien de pagar per endavant. Els habitatges que aconsegueixen un estalvi en el consum d’energies no renovables d’entre el 30 i el 45% reben una subvenció màxima del 40 per cent del cost de les obres, amb un límit de 6.300 euros per llar. Els que estalvien entre el 45 i el 60% poden arribar al 65% i 11.600 euros. A partir del 60 per cent de millora se subvenciona el 80% dels treballs, amb 18.800 euros com a màxim. Viñas precisa que la inversió mitjana necessària per arribar al primer tram és de 19.100 euros per propietari (el límit cobriria el 32%), per al segon, de 34.192 (es recuperaria el 33% com a màxim) i per a l’últim, de 44.456 euros (el límit cobriria el 42%). “Només les finestres poden costar 7.500 euros”, afegeix De la Fuente. Així mateix, apunta que la inversió es pot amortitzar gairebé immediatament amb el 80% de subvenció, però adverteix que arribar al 60 per cent d’estalvi és difícil i que les reformes acostumen a implicar obres addicionals no subvencionables. “Són molt exigents i el procés de validació és llarg”, afirma. Només disset dels 71 expedients que tramiten han completat l’acreditació per rebre ajuts. Reducció del consum en trenta centres educatius Trenta centres educatius de les comarques de Lleida també podran estalviar energia gràcies a la inversió de 9.181.500 euros d’Educació, procedents de fons europeus Next Generation. Es tracta d’actuacions que formen part del pla director d’infraestructures escolars i que se centren en la substitució i millora d’elements constructius o d’instal·lacions obsoletes. Els treballs inclouen, per exemple, la renovació de cobertes, calderes, elements de fusteria, il·luminació i instal·lacions, així com la millora d’aïllaments. Aquest últim cas és el de l’institut Guindàvols, en el qual el novembre passat van començar les obres per reforçar l’aïllament de la façana de l’edifici principal, on hi ha despatxos i oficines. El seu director va explicar ahir que els operaris ja han retirat tota la pedra i el recobriment i que els següents passos són cobrir i instal·lar l’aïllament. Va apuntar que els treballs acumulen un retard d’uns dos mesos. Al Joan Oró han millorat la coberta del pavelló i a l’estiu abordaran la de la sala d’actes, per no afectar les classes. Al Màrius Torres sí que han hagut de resituar estudiants dins del mateix centre a causa de les obres de renovació de la coberta, per substituir-la per una altra de més sostenible. A l’Escola del Treball van aprofitar les vacances nadalenques per retirar l’amiant de la teulada. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «SEGRE»: https://www.segre.com/ca/lleida/240203/rehabilitacio-energetica-pisos-frenada-per-l-alt-cost-i-burocracia_331345.html Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Aparicions en mitjans, Premsa, Ràdio

Entrevista Josep Navarro i Albert Navarro: La morositat, un fre a les obres de rehabilitació

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona demana la modificació de la Llei Hipotecària Badalona – Als barris de Sant Roc, el Congrés, la Salut i La Pau és on es concentra un percentatge més elevat de morositat a les comunitats de propietaris a la ciutat segons el Col·legi d’Administradors de finques de Barcelona i Lleida. Un fet que dificulta la rehabilitació dels edificis en un parc d’habitatge ja envellit. En aquest sentit, el Col·legi impulsa una modificació de la llei hipotecària per acabar amb els impagaments. En els casos de morositat hipotecària, són les entitats financeres o bancàries les que s’encarreguen d’executar el deute i de l’adjudicació de l’immoble. Un procés que es pot allargar, com a mínim, 4 anys. I es que els bancs i els fons d’inversió no inscriuen l’habitatge al registre de la propietat fins que l’adquireix un nou comprador. Això provoca que durant molt de temps en aquest document figuri l’antic propietari i, per tant, la comunitat no sàpiga a qui ha de reclamar el deute. Revertir aquest mecanisme és la principal reclamació del Col·legi d’administradors de finques de Barcelona. Els impagaments a la comunitat de veïns provoca que moltes d’aquestes comunitats no disposin de la capacitat econòmica necessària per fer front a actuacions com les ITE’s, les Inspeccions tècniques d’edificis. Casos com el del Passatge de la Torre o el del carrer Granada en són un exemple. A més, es topen amb un altre entrebanc, aconseguir finançament. Tal i com assenyalen des del Col·legi, no hi ha subvencions públiques per assumir aquestes despeses. Únicament es poden acollir als Fons Next Generation en aquells casos que les reformes suposin una millora energètica per a l’edifici. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «BADALONA COMUNICACIÓ»: https://www.bdncom.cat/notice/el-collegi-dadministradors-de-finques-de-barcelona-demana-la-modificacio-de-la-llei-hipotecaria ESCOLTAR EL PODCAST MINUT 6 https://radio.bdncom.cat/embed/podcast?id=radiob_podcast_20785   Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Noticias jurídicas
Manteniment d'edificis i serveis, Premsa

La morositat en les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació

La morositat en les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida impulsa modificar la Llei Hipotecària de 1946 per a acabar amb el problema que suposa la morositat Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) estem treballant activament en una reforma legislativa per a modificar la Llei Hipotecària de 1946, per deixar-ne constància registralment l’adjudicatari en els procediments d’execució sobre béns immobles. És a dir, que el jutjat o tribunal que substanciï el procediment hagi de comunicar al registrador que el referit procediment s’ha acabat i indiqui a qui s’ha adjudicat l’habitatge, per a facilitar a les comunitats de propietaris la possibilitat de reclamar el deute pendent, en cas d’haver-hi. La salut econòmica de les comunitats de propietaris depèn del compliment per part dels copropietaris de les obligacions de pagament de les quotes ordinàries i extraordinàries. Les situacions de morositat es veuen agreujades en aquells contextos en què el propietari a més està sotmès a un procés d’execució sobre l’immoble per impagament de les quotes hipotecàries. Actualment, quan es finalitza el procediment amb l’execució de l’immoble, no és possible conèixer per part de la Comunitat ni la pròpia finalització del procediment, així com tampoc l’adjudicatari definitiu, que és qui hauria de fer front a les responsabilitats i afectacions reals de l’immoble. La morositat en les comunitats de propietaris és un greu problema, ja que entorpeix o per a obres de manteniment o rehabilitació necessàries o imprescindibles, i aquest problema s’agreuja en casos d’execucions judicials per impagament d’hipoteca. De fet, en els casos en els quals es deixa de pagar la hipoteca, significa que mesos anteriors ja s’ha deixat de pagar també la quota comunitària. Si a aquests mesos d’impagament s’afegeixen tots els mesos que dura el procés judicial (fins a 24 mesos) el perjudici per a la comunitat de propietaris és molt greu i una de les principals conseqüències és la impossibilitat de dur a terme obres comunes necessàries com pot ser, per exemple, la instal·lació d’un ascensor, amb la conseqüència negativa cap a persones amb discapacitat o gent gran. També s’afegeix el problema que és que si a qui s’acaba adjudicant l’habitatge no inscriu en el registre aquesta adjudicació és impossible saber qui és aquest nou propietari i, per tant, no se sap a qui se li han de reclamar les quotes pendents. No s’ha d’oblidar que els habitatges en bon estat de conservació i manteniment afavoreixen la qualitat de vida de les persones que viuen i, per tant, és un benefici per a la salut de tot el món. D’aquí la importància de poder garantir en les comunitats de propietaris la seva economia per a dur a terme qualsevol obra de manteniment necessària. Aquesta proposta de modificació de la Llei Hipotecària de 1946 s’enviarà als diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, així com al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana d’Espanya i, a més, per part del CAFBL promourem les reunions institucionals necessàries perquè aquesta modificació tan necessària es pugui dur a terme.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «NOTICIES JURÍDIQUES»: https://noticias.juridicas.com/conocimiento/tribunas/18715-la-morosidad-en-las-comunidades-de-propietarios-un-freno-a-las-obras-de-rehabilitacion/ Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Radio Lleida
Aparicions en mitjans, Premsa

Reclamem canvis de la llei hipotecària per acabar amb la morositat

L’entitat sosté que la normativa, en cas que hi hagi impagaments, suposa «un fre» a les obres de rehabilitació. L’agrupació de professionals vol que la comunitat de veïns conegui el nou propietari d’un immoble quan s’hagi adjudicat, un cop s’ha acabat l’execució hipotecària. D’aquesta manera, segons l’organisme, la resta de propietaris de l’edifici podran reclamar el deute pendent, en cas que n’hi hagi. El col·legi subratlla que, si hi ha impagaments, la normativa és «un fre» per dur a terme obres de rehabilitació i de manteniment. Per tal que s’aconsegueixi canviar la llei hipotecària, l’entitat enviarà la seva proposta als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «LLEIDA RÀDIO UA1»: https://www.ua1.cat/articles/306972/el-col-legi-d-administradors-de-finques-de-barcelona-i-lleida-reclamen-canvis-de-la-llei-hipotecaria-per-acabar-amb-la-morositat Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Premsa-Territori
Modificacions legislatives, Premsa

Els administradors de finques reclamen el canvi de la llei hipotecària de 1946

El CAFBL sosté que la normativa, en cas que hi hagi impagaments, suposa «un fre» a les obres de rehabilitació El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) ha reclamat la modificació de la llei hipotecària de 1946 per acabar amb el problema que suposa la morositat. L’agrupació de professionals vol que la comunitat de veïns conegui el nou propietari d’un immoble quan s’hagi adjudicat, un cop s’ha acabat l’execució hipotecària. D’aquesta manera, segons l’organisme, la resta de propietaris de l’edifici podran reclamar el deute pendent, en cas que n’hi hagi. El col·legi subratlla que, si hi ha impagaments, la normativa és «un fre» per dur a terme obres de rehabilitació i de manteniment. El CAFBL recalca que «els habitatges en bon estat de conservació i manteniment afavoreixen la qualitat de vida de les persones que hi viuen» i per això, destaca la importància de garantir la bona economia de les comunitats de propietaris. Per tal que s’aconsegueixi canviar la llei hipotecària, l’entitat enviarà la seva proposta als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «TERRITORIS»:https://www.territoris.cat/articulo/societat/els-administradors-finques-reclamen-canvi-llei-hipotecaria-1946-pels-problemes-que-suposa-morositat/20240124181705096206.html Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Aparicions en mitjans, Premsa

La morositat en les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació

La morositat en les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) ha anunciat avui la seva iniciativa per a impulsar una reforma legislativa que modificaria la Llei Hipotecària de 1946 amb l’objectiu d’abordar el creixent problema de morositat en les comunitats de propietaris. La proposta consisteix a incloure de manera registral a l’adjudicatari en els procediments d’execució sobre béns immobles. En altres paraules, es busca que el jutjat o tribunal encarregat del procés informe al registrador sobre el final del procediment, identificant al nou propietari de l’habitatge. Aquest canvi facilitaria a les comunitats de propietaris la possibilitat de reclamar deutes pendents en cas d’existir. La salut econòmica de les comunitats de propietaris està intrínsecament lligada al compliment puntual de les obligacions de pagament per part dels copropietaris, tant en quotes ordinàries com extraordinàries. No obstant això, les situacions de morositat es tornen encara més problemàtiques quan els propietaris estan immersos en processos d’execució per impagament de les quotes hipotecàries. Actualment, en finalitzar aquests procediments, la comunitat no té accés a informació sobre la conclusió del procés ni sobre l’adjudicatari definitiu, qui assumiria les responsabilitats i afectacions reals de l’immoble. Lorenzo Viñas, president del CAFBL, destaca la gravetat de la morositat en les comunitats de propietaris, subratllant que aquest problema no sols obstaculitza les obres de manteniment o rehabilitació necessàries, sinó que s’intensifica en casos d’execucions judicials per impagament d’hipoteques. En aquests casos, l’impagament de la quota comunitària s’acumula als mesos previs d’impagament de la hipoteca, generant un perjudici significatiu per a la comunitat, especialment en processos judicials que poden estendre’s fins a 24 mesos.   El Sr. Viñas emfatitza que aquesta situació impedeix la realització d’obres comunes essencials, com la instal·lació d’ascensors, la qual cosa afecta negativament persones amb discapacitat o d’edat avançada. A més, assenyala que la falta de registre de l’adjudicació dificulta la identificació del nou propietari, complicant el procés de reclamació de quotes pendents. És fonamental destacar que els habitatges en bon estat de conservació i manteniment contribueixen al benestar general dels qui les habiten. Per tant, la garantia d’una economia sòlida en les comunitats de propietaris és essencial per a dur a terme qualsevol obra de manteniment necessària. La proposta de modificació de la Llei Hipotecària de 1946 serà enviada als diversos grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, així com al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana d’Espanya. El CAFBL també es compromet a promoure reunions institucionals necessàries per a impulsar aquesta tan necessària modificació legislativa.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «INMO DIARIO»: https://inmodiario.com/186/70583/la-morosidad-en-las-comunidades-de-propietarios-un-freno-a-las-obras-de-rehabilitacion/ Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Notes de premsa

La morositat a les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida impulsa modificar la Llei Hipotecària de 1946 per acabar amb el problema que suposa la morositat   Barcelona, 24 de gener de 2024 – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) està treballant activament en una reforma legislativa per modificar la Llei Hipotecària de 1946 per tal que consti registralment l’adjudicatari en els procediments d’execució sobre béns immobles. És a dir, que el jutjat o tribunal que substanciï el procediment hagi de comunicar al registrador que el referit procediment s’ha acabat i indiqui a qui s’ha adjudicat l’habitatge, per tal de facilitar a les comunitats de propietaris la possibilitat de reclamar el deute pendent, en cas d’haver-n’hi. La salut econòmica de les comunitats de propietaris depèn del compliment per part dels copropietaris de les obligacions  de pagament de les quotes ordinàries i extraordinàries. Les situacions de morositat es veuen agreujades en aquells contextos en què el propietari a més a més està sotmès a un procés d’execució sobre l’immoble per impagament de les quotes hipotecàries. Actualment, quan es finalitza el procediment amb l’execució de l’immoble, no és possible conèixer per part de la Comunitat ni la pròpia finalització del procediment, així com tampoc l’adjudicatari definitiu, que és qui hauria de fer front a les responsabilitats i afectacions reals de l’immoble. El president del CAFBL, Sr. Lorenzo Viñas, posa èmfasi en què “la morositat a les comunitats de propietaris és un greu problema, ja que entorpeix o atura obres de manteniment o rehabilitació necessàries o imprescindibles, i aquest problema s’agreuja en casos d’execucions judicials per impagament d’hipoteca”. De fet, en els casos en els que es deixa de pagar la hipoteca, significa que mesos anteriors ja s’ha deixat de pagar també la quota comunitària. Si a aquests mesos d’impagament s’hi afegeixen tots els mesos que dura el procés judicial (fins a 24 mesos) el perjudici per a la comunitat de propietaris és molt greu i una de les principals conseqüències és la impossibilitat de dur a terme obres comunes necessàries com pot ser, per exemple, la instal·lació d’un ascensor, amb la conseqüència negativa cap a persones amb discapacitat o gent gran. “També s’hi afegeix el problema que és que si a qui s’acaba adjudicant l’habitatge no inscriu en el registre aquesta adjudicació és impossible saber qui és aquest nou propietari i, per tant, no se sap a qui se li han de reclamar les quotes pendents”, indica el Sr. Viñas. No s’ha d’oblidar que els habitatges en bon estat de conservació i manteniment afavoreixen la qualitat de vida de les persones que hi viuen i per tant, és un benefici per a la salut de tothom. D’aquí la importància de poder garantir a les comunitats de propietaris la seva economia per dur a terme qualsevol obra de manteniment necessària. Aquesta proposta de modificació de la Llei Hipotecària de 1946 s’enviarà als diferents grups parlamentaris del Congreso de los Diputados, així com al Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana d’Espanya i, a més, per part del CAFBL es promouran les reunions institucionals necessàries perquè aquesta modificació tan necessària es pugui dur a terme.    DESCARREGAR NOTA DE PREMSA Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Notes de premsa

Les companyies de telecomunicacions no compleixen degudament la llei estatal

Segons Rubén Llach, vicepresident del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, les teleoperadores haurien de avisar abans d’actuar a les façanes dels edificis. Barcelona, 23 de novembre de 2023 – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) es queixa de la problemàtica que provoca el garbuix de cables de les diferents teleoperadores a les façanes dels edificis i denuncia que aquestes companyies de telecomunicacions no compleixen degudament amb la Llei General de Telecomunicació, d’àmbit estatal, que els hi exigeix que comuniquin a les Comunitats de Propietaris el seu interès en efectuar una instal·lació, juntament amb una descripció de l’actuació prevista, amb una antelació mínima d’un mes. A més, s’ha d’informar del dia concret de l’inici de la instal·lació. “Si les companyies preavisessin, les Comunitats de Propietaris o els Administradors de Finques podrien estar presents per supervisar aquestes actuacions i així poder acordar una millor ubicació estètica i funcional de tots els cablejats que ara desllueixen a les façanes dels edificis de totes les ciutats, generant un impacte visual molt negatiu”, explica Rubén Llach, vicepresident del CAFBL. A més a més, sovint aquest tipus d’instal·lacions de cablejats són subcontractats per les companyies a preus baixos, amb la qual cosa la feina es fa a preu fet sense la cura que requeriria per tal d’evitar la imatge de degradació a les façanes que tenim avui en dia. Un altre problema que des del CAFBL denunciem és la dificultat de contactar amb les operadores de qualsevol tipus de subministraments a l’hora d’aconseguir la millor prestació del servei corresponent en benefici dels veïns de les comunitats que administrem. Així doncs, el CAFBL donarà trasllat d’aquestes queixes al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, perquè ajudin a exigir les companyies el compliment de la normativa. Els Administradors de Finques col·legiats treballem per la bona qualitat del parc d’habitatges i això vol dir també vetllar per la dignificació de la seva estètica. Perquè els Administradors de Finques són “els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient”, en paraules del president del CAFBL, Lorenzo Viñas. DESCARREGAR NOTA DE PREMSA Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Desplaça cap amunt