Nom de l'autor: CAFBL

Los administradores de fincas piden una solución a las ocupaciones ilegales VIVIENDA OCUPACIONES Lleida, 7 feb (EFE).- El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBLL) pide a la Administración que se responsabilice y tome medidas ante las ocupaciones ilegales de inmuebles y que libere a los propietarios particulares de solucionar y soportar este problema. https://www.lavanguardia.com/vida/20230207/8740050/administradores-fincas-piden-solucion-ocupaciones-ilegales.html

“Les polítiques públiques d’habitatge han estat un total fracàs”, afirma el president de l’CAFBL, Lorenzo Viñas Els administradors de finques de Catalunya reclamen a les administracions públiques una bateria “d’eines legals” per afrontar el problema de l’ocupació. “Calen solucions legislatives perquè els propietaris i/o comunitats de propietaris tinguin més eines al seu abast per lluitar contra aquesta xacra”, ha assenyalat aquest dimarts el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), que també demana una intervenció urgent “policial i judicial” per recuperar la possessió dels immobles. “Fins ara, les polítiques públiques d’habitatge han estat un total fracàs, ja que faciliten i promouen l’ocupació sense cap empara als afectats i és aquí on s’ha de fer un canvi”, ha comentat el president del CAFBL, Lorenzo Viñas. “No oblidem que les ocupacions il·legals degraden els elements, serveis i instal·lacions comunes de les comunitats de propietaris i dificulten la seva rehabilitació i manteniment, a més de provocar problemes de convivència”, ha recordat Viñas, que aposta per “emmirallar-se” en els països de l’entorn per acabar amb aquest “fenomen de l’okupació”. “Cal que es realitzin polítiques actives per a la promoció d’habitatges assequibles i es fomenti la col·laboració pública-privada”, ha exigit el president del CAFBL, que també ha parlat de la necessitat d’aquestes “solucions legislatives” i de la intervenció urgent “policial i judicial” per frenar l’auge d’ocupacions d’immobles. Per tot plegat, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida es posa a disposició de l’administració de justícia. “No podem oblidar que som els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient”, ha conclòs Viñas.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA CIUTAT”: https://laciutat.cat/catalunya/ocupacio-eines-legals-administradors-de-finques

Un resum dels fitxatges més destacats del món professional Imatge d’una cadira | iStock – Marcelino Armenter renova el seu càrrec a Criteria. El patronat de la Fundació La Caixa ha aprovat la reelecció de l’executiu canari com a conseller delegat del grup, segons s’ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. – Carlos Grau, exdirector general de la Fundació Mobile World Capital fins al juny de l’any passat, acaba de constituir la societat Grau Innovation Consulting SL, de la qual n’és soci i administrador únic. L’objectiu d’aquesta firma, amb domicili a Mataró, és la consultoria a empreses públiques i privades. – José Luis Ayllón fitxa per la CEOE. L’expolític barceloní dirigirà un nou departament d’Afers Públics i Relacions amb les Corts a l’organització empresarial. Antic estret col·laborador de Mariano Rajoy, Ayllón treballava a la consultora Llorente & Cuenca. – Canvis a Kave Home. Francesc Julià serà el nou CEO de la firma gironina de mobles, en substitució del seu pare: Francesc Julià Gelabert. Aquest últim, a partir d’ara, concentrarà la seva activitat a la presidència del consell d’administració. – Relleu a la direcció de recursos humans de Mercadona. José Jordá, en substitució de Patricia Cortizas, dirigirà un departament que encara una nova etapa amb la integració de l’àrea de botigues i prescripció. – El consell d’administració d’Enerside Energy ha nomenat Anna Maria Birulés com a presidenta no executiva de la firma d’energia solar. L’exministra de Ciència i Tecnologia al govern de José María Aznar agafa el relleu de Tomàs Casanovas. – Francesc Gómez accedeix a la direcció d’operacions de Mr Wonderful. El dirigent aterra a l’empresa de regals procedent de Sivasdescalzo. Abans ha desenvolupat tasques de logística a firmes com Saltoki, Privalia, Cacaolat, Accenture i Caprabo. – Guillermo Ravell és la persona escollida per dirigir el negoci de Mileway a Espanya i Portugal. Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i formació empresarial a Esade, Ravell ha exercit, entre altres tasques, d’assessor per inversors institucionals. – Lorenzo Viñas ha estat designat nou president del Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya. El mandat del dirigent, que substitueix en el càrrec a Enrique Vendrell, s’estendrà fins a l’any 2027. – Eva Fiter dirigirà l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, un cop el consell rector de l’organisme ha validat la seva candidatura. Des de principis de l’any 2020 i fins a l’actualitat, la politòloga era gerent de la societat Pallarsactiu. – Juan Antonio García s’incorpora a la divisió marítima i aèria de Moldtrans. Des de les oficines de Barcelona, l’executiu s’encarregarà de les negociacions amb proveïdors i la gestió de preus a la firma de transport internacional i logística. El grup també ha incorporat Sandra Ardévol per la direcció comercial. – Josep Solé, nou president de l’Asociación Interprofesional Española de Carne Avícola, en substitució d’Antonio Sánchez. Solé fa trenta anys que treballa al Grup Vall Companys, on dirigeix la divisió avícola. – Noves incorporacions a Marimón Abogados. Marina Gómez serà la responsable de desenvolupament de negoci al despatx d’advocats. Gómez també liderarà les àrees de comunicació i màrqueting. La trajectòria laboral de l’executiva ha transitat per Roca Junyent i Roman.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “VIA EMPRESA”: https://www.viaempresa.cat/economia/moviments-directius-fitxatges_2178391_102.html

El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), Lorenzo Viñas, ha estat elegit nou president del Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya, en substitució d’Enrique Vendrell. El nomenament s’ha fet en el ple del consell i ha estat aprovat per unanimitat per tots els membres, i Viñas ocuparà el càrrec durant els pròxims quatre anys, informa l’entitat en un comunicat aquest divendres. Viñas ha destacat el seu compromís en el sector: “Els administradors de finques som els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient i és per això que hem de treballar amb gran esforç per avançar cap a noves línies de reconeixement social de la professió”. LLEGIR LA NOTÍCIA AL COMPLET A “ALDIA”: https://www.aldia.cat/espanya/noticia-lorenzo-vinas-nou-president-consell-collegis-territorials-dadministradors-finques-20230127115456.html

El actual presidente del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, será el nuevo presidente del Consejo de Colegios Territoriales de Administradores de Fincas de Cataluña durante los próximos cuatro años. Barcelona, 27 ene (EFE).- El actual presidente del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, será el nuevo presidente del Consejo de Colegios Territoriales de Administradores de Fincas de Cataluña durante los próximos cuatro años. Viñas, que sustituye a Enrique Vendrell, ha sido escogido por unanimidad como nuevo presidente por el pleno del consejo, según ha informado este viernes en un comunicado el colegio de administradores de Barcelona-Lleida. El consejo quedará integrado por miembros de los tres colegios catalanes. Lorenzo Viñas ha destacado el papel que juegan los administradores de fincas en el sector de la vivienda y ha pedido un mayor reconocimiento social porque “somos los profesionales que velamos para la preservación del derecho a la vivienda digna en el marco de un parque seguro, sostenible y eficiente”. EFE LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA VANGUARDIA”: https://www.lavanguardia.com/vida/20230127/8713616/lorenzo-vinas-elegido-nuevo-presidente-consejo-colegios-cataluna.html

Llogaters que se senten desprotegits davant impagaments o que discrepen de les polítiques per frenar els preus opten per vendre, fer arrendament temporal o contractar una assegurança d’impagament Llogar una vivenda a Barcelona el 2023 pot resultar més complicat que mai, davant la coincidència de dos fenòmens que castiguen el mercat i que es podrien agreujar aquest any: el preu rècord dels arrendaments (a 1.066 euros mensuals de mitjana segons les últimes dades de fiances dipositades a l’Incasol, en el tercer trimestre del 2022) i la minvant oferta de pisos disponibles de lloguer a la ciutat, amb un estoc que no era tan baix com a mínim des de fa set anys, segons dades dels principals portals immobiliaris. Aquest agitat context, amb entitats socials que urgeixen a aplicar la nova llei de vivenda per frenar-ne els preus, però amb les patronals i agents del sector convençuts que una regulació enfocada només en el control als propietaris encara reduirà més l’escàs mercat, s’afegeix a una previsible demanda més elevada de pisos de lloguer aquest any. Als inquilins per convicció shi sumaran els que no puguin comprar una vivenda per l’encariment de les hipoteques, segons afirmen diferents estudis i analistes. A més, el recurs de les assegurances d’impagament pel qual opten molts llogaters com a salvavides no està a l’abast de gaires candidats a llogar, ja que sol exigir que la renda no superi el 35% dels ingressos, i altres requisits d’estabilitat laboral. El conflicte està servit i xoca amb un dèficit històric de vivenda social (l’ajuntament té en construcció 2.300 pisos), impossible de corregir a mitjà termini i que trasllada la pugna a propietaris i inquilins. Els abusos en els preus i en els augments (vegeu-ho en aquest altre reportatge) són denunciats amb freqüència, però també augmenta la desconfiança en els petits propietaris, que són molts més en termes numèrics que els grans tenidors, i davant les incerteses o la sensació de desprotecció jurídica tendeixen a vendre o deixar d’arrendar. Les seves males experiències, tot i que no siguin majoritàries, també augmenten. E. G. és un dels que han venut el pis de l’Eixample que durant 20 anys va destinar al lloguer: «He tingut de tot, des d’inquilins fantàstics a algun impagament amb destrosses al pis», rememora. Fa uns quants anys, va viure un cas que va acabar en plet i amb la venjança de l’arrendatari, que permetia als seus gossos orinar i defecar a la vivenda. «Quan se’n va anar no hi podíem entrar per l’olor, vam haver de deixar-lo mesos amb les finestres obertes», recorda. Després va haver d’«invertir 30.000 euros a reformar-lo», afegeix. L’expropietari continua pendent d’un deute alt, tot i que el morós ja tenia embargaments previ i el pagament sembla improbable. «Es protegeix el dret a la vivenda, però no al propietari, estem indefensos perquè alguns inquilins saben que ara tenen la paella pel mànec», opina, demanant més corresponsabilitat a les administracions. Impagaments des de la pandèmia Carmen P. i el seu difunt marit van dedicar gairebé tota la seva vida a pagar el seu piset d’Horta i un altre que van comprar just al costat per facilitar la jubilació. Però des que va enviduar i va posar de lloguer aquest últim just abans de la pandèmia, suma tres anys d’impagaments i estrès, que l’han sumit en un llarg conflicte judicial i l’han convertit col·lateralment en morosa: no pot afrontar la derrama per a la instal·lació d’un ascensor a la finca. Des de l’Amèrica del Sud, Luis M. demana que es canviï el seu nom perquè ha rebut amenaces de les persones que van llogar el seu pis a Sants-Montjuïc, van deixar de pagar i van organitzar l’ocupació de diferents pisos de la finca en moments en què eren buits. «Són un clan perillós», afirma. Viu terroritzat per l’experiència, que l’ha obligat a vendre la vivenda. Isidro B. ha optat, en canvi, pel lloguer temporal: «Me’l gestiona una empresa, i així no hi ha problema de cobraments». Va heretar de la seva àvia un pis al Raval, i per no mudar-se del seu a Nova Gràcia va preferir llogar-lo i destinar-lo a cobrir la seva pròpia renda. «Amb el primer inquilí tot va anar bé, tot i que amb prou feines va estar un any. Però el segon el va enganyar. «Era una parella que va presentar nòmines falses que no vaig saber detectar. Al segon mes ja no van pagar i va ser un infern que sortissin del pis, perquè vaig gastar tots els meus estalvis en advocats i no he aconseguit recuperar res». Relata que a l’anar-se’n «es van emportar mobles, els electrodomèstics i fins i tot van arrencar la tassa del vàter i van trencar canonades per ràbia». Són una altra cara de la moneda del problema de la vivenda, en un context en què les «administracions fan recaure les mesures de control de preus en els propietaris sense ajudes compensatòries», insisteix Llorenç Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Aquesta conjuntura ha situat l’oferta de pisos disponibles al mercat de lloguer de Barcelona en un dels mínims de la dècada, complicant l’accés a la vivenda de molts ciutadans. L’últim informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona indicava que de les 785.757 vivendes que té la ciutat, un total de 290.416 estan destinades al lloguer. Els grans tenidors (amb més de 10, segons la llei estatal), copen el 15% dels pisos total de la ciutat, mentre al parc concret de lloguer concentren el 31,9%. A la capital catalana, el 94,7% dels propietaris tenen una o dues vivendes, que en sumen més de 545.000 (69,4%). No obstant, només l’1,8% dels propietaris (9.181, entre físics i jurídics) són els que concentren gairebé 169.000 pisos, o sigui el 21,5% del total, perquè tenen més de 6 unitats. Pel mig, hi ha un 3,6% que posseeixen entre 3 i 5. Aquesta disparitat en els perfils de propietaris fa que les reaccions davant el que el sector anomena «inseguretat jurídica» siguin diferents. Al·ludeixen a les mesures imposades a Catalunya (anul·lades per la justícia) per limitar els preus dels lloguers, els límits a les pujades anuals en un 2% (independentment de l’IPC) prorrogats fins a mitjans

Els representants dels APIs i les promotores carreguen contra les decisions polítiques sobre el mercat immobiliari   Vicenç Hernández, president de l’Associació d’APIs de Catalunya, en el discurs d’obertura de la vuitena Tribuna Immoscòpia | Cedida Els representants del agents de la propietat immobiliària (API) i els analistes econòmics coincideixen a assenyalar que el 2023 serà any “complicat”, “complex” i amb una gran “incertesa” per al sector immobiliari si bé mantenen l’optimisme. Mesos enrere, les previsions eren pitjors tot i que donen per fet una caiguda de les operacions, del voltant del 20%. Així ho han constatat els participants de la vuitena Tribuna Immoscòpia 2023 que aquest dimarts ha analitzat a Barcelona les expectatives dels professionals i les empreses immobiliàries. I no han estalviat les crítiques polítiques. En una taula rodona sobre les perspectives per aquest 2023, Rafael Arcas, soci de Financial Advisory Deloitte España, va indicar que “vénen corbes, però no seran tan pronunciades” com esperaven fa uns mesos. Si bé aquest any “no serà tan bo” com l’anterior, esperen “un mercat actiu” sobretot en el segon semestre de l’any tot i que no ajuda l’encariment dels tipus d’interès. Pel que fa al cas concret de les oficines, hotels i logística, apunta que aquesta crisi limitarà els afectes als actius obsolets, que no tinguin en compte la sostenibilitat o que no responguin a les necessitats dels usuaris. Judit Montoriol, economista principal de CaixaBank Research, va indicar que aquest últim informe preveu una caiguda de les operacions immobiliàries al voltant del 20% per aquest any i que, per que fa al preu, es notarà en l’habitatge de segona mà, que baixarà lleugerment, però no en l’obra nova, que s’estancarà. L’informe també augura una ralentització de l’economia espanyola fins calcular el creixement en només un 1%. Preveu que els tipus d’interès se situaran poc per sobre del 3% com a màxim. Julián Salcedo, president del Foro de Economistas Inmobiliarios, va advertir que els indicadors del govern espanyol “són bons” pel que fa al PIB (al voltant del 5% l’any passat) i a la creació d’ocupació però que apunten cap a una desacceleració quan es comparen amb els del 2021. Davant aquest panorama, va indicar que sorgeixen obstacles com la inflació i el deute públic (que s’ha incrementat en 50.000 milions d’euros en els dos últims anys), un dèficit que, en la seva opinió, es pot convertir en estructural. Sobre l’immobiliari,  va afirmar que l’accés a l’habitatge és un dels problemes “més greus” i que anirà en augment, tan pel que fa a la compra com al lloguer. I va qualificar d’“error” que el govern central estudiï tractar com a “gran tenedor” als propietaris amb cinc o més habitatges per considerar que són “petits tenedors”. En una altra taula rodona sobre la situació del mercat immobiliari, Vicenç Hernández, president de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i de l’Asociación Nacional de Agentes Inmobiliarios, va indicar que hi ha indicis que apunten a un “canvi de cicle”. I va apuntar, per aquest any, un lleuger descens en els preus de l’habitatge de segona mà i el manteniment en els d’obra nova. Xavier Vilajoana, president d’APCE: “Hi ha un dèficit estructural de producció d’habitatge, se n’hauria de construir 25.000 a l’any i s’està en 15.000” Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), va subratllar que hi ha un “dèficit estructural” de producció d’habitatge: se n’hauria de construir 25.000 a l’any i està en 15.000, segons les seves dades. Es va queixar que els promotors triguin tant temps en la tramitació administrativa com en la construcció de l’immoble. Sobre els preus, va recordar que “els promotors venen al preu que el mercat pot absorbir”. I va ser molt crític amb la reserva del 30% per a habitatge social que aplica l’Ajuntament de Barcelona. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, es va centrar en la rehabilitació d’habitatge al recordar que “és una oportunitat extraordinària, única” perquè arriben molts fons europeus per aquestes actuacions “i ho hem de saber aprofitar”. També va ser crític amb l’administració com la majoria dels participants quan va reclamar que faci una “intervenció mínima, la justa, sense posar traves al mercat”. Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va posar l’accent en que cal potenciar la rehabilitació (l’any passat, va caure un 1,6% respecte el 2021) i va celebrar que ja s’hagin imposat els criteris de sostenibilitat. Gerard Duelo, president del Col·legi d’APIs de Barcelona i president del Consell General de Col·legis d’APIs d’Espanya, va exhibir optimisme, però no per les dades exposades, sinó perquè com a president dels Apis li toca “posar aquesta cara”. Vicenç Hernández, president de l’Associació d’APIs de Catalunya, demana als polítics que “deixin d’utilitzar el sector immobiliari com a camp de proves inútils” El més crític cap a l’administració va ser, precisament, Vicenç Hernández, president de l’entitat organitzadora de la tribuna, que en el discurs inicial va demanar a la classe política que “deixin d’utilitzar el sector immobiliari com a camp de proves inútils” i que “no imposin la ideologia”. Va demanar que els governants acabin amb l’ocupació il·legal, amb la reserva del 30% per a habitatge social a Barcelona, amb la “burocràcia administrativa” i amb els “topalls” a les rendes del lloguer. També va carregar contra la gestió dels fons Next Generation: “són una qüestió de fe, molts diuen que existeixen, però pocs els han vist”. Marina Berasategui, secretaria d’Habitatge de la Generalitat, va oferir “mà estesa i col·laboració”. I va esposar tres reptes: les dificultats dels joves per accedir a l’habitatge, l’envelliment del parc d’habitatge i el seu encariment, fet que el converteix en un element per a l’especulació. Francisco Javier Martín, director general d’Habitatge i Sòl del Govern d’Espanya, es va centrar en la necessitat de produir habitatge assequible, en la sostenibilitat i en la defensa de la col·laboració publico privada. Va subratllar que el repte és que l’habitatge social s’atansi a la mitjana europea.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “VIA EMPRESA”: https://www.viaempresa.cat/economia/immobiliari-caiguda-operacions_2177638_102.html