Premsa

Barcelona, 4 de febrer del 2026 La normativa que obliga a erradicar l’amiant d’aquí al 2028 en edificis públics i abans del 2032 en propietats privades està intensificant l’extracció del component tòxic encara instal·lat. Les empreses dedicades a arrencar la substància nociva quan es deteriora i desprèn pols admeten trobar-se al límit de la seva capacitat per la sobrecàrrega d’encàrrecs a Catalunya. L’auge s’aprecia també en la gran concurrència de particulars, ajuntaments, empreses i entitats en les últimes convocatòries de subvencions de la Generalitat per costejar les retirades de materials d’aïllament i construcció que, com sostres i tuberies de fibrociment, contenen el mineral condemnat a desaparèixer. El 58,7% de les 3.002 sol·licituds presentades el 2025 es va desestimar perquè la quantitat que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va dedicar per finançar obres es va quedar curta davant l’allau de peticions. Les 1.762 instàncies denegades per falta de pressupost per eliminar uns 940.000 metres quadrats d’amiant sumaven una reclamació de 25,7 milions d’euros, que l’ARC no ha abonat perquè la línia de subsidis va ser insuficient. Davant el voluminós nombre de requeriments, l’última campanya va augmentar la partida en dues ocasions per repescar demandes. Tot i així, n’han quedat moltes sense atendre, admeten fonts coneixedores del repartiment. En la primera resolució dictada el 2025, la Generalitat va comprometre el pagament de 7,4 milions d’euros a 281 sol·licitants. Després d’ampliar l’assignació, va acordar transferir 4,9 milions a 260 demandants més. Abans d’acabar l’any, va tornar a destinar fons per a una pròrroga definitiva i va concedir 8,6 milions en auxilis a 581 peticions més. La convocatòria es va tancar amb 1.122 subvencions atorgades, per valor de 20,9 milions per sufragar la retirada, el trasllat i el tractament per complet d’una mica més d’un milió de metres quadrats amb amiant. A part, 118 reclamacions es van arxivar per desistiment o no complir condicions. Esgotades en pocs dies Fonts consultades afirmen que no és la primera vegada que la demanda sobrepassa les previsions. Expliquen que, fa uns sis anys, la dotació no excedia els dos milions d’euros i ni tan sols s’esgotava, però la situació ha fet un tomb. De mitjana, es reserven uns 22 milions anuals que es consumeixen en pocs dies. Posen com a exemple una convocatòria extraordinària del 2023, en la qual es van oferir 50 milions per substituir sostres de fibrociment per plaques solars i va obtenir peticions per uns 150 milions. En la llista dels qui s’han quedat sense ajuda, figuren des de grans empreses a títol individual, passant per pimes, municipis de diferent mida i comunitats de propietaris. La instància rebutjada per una quantia més baixa és d’un particular que va pregar 100 euros per suprimir 12 metres quadrats de fibrociment, mentre que la més alta la va formular El Corte Inglés, que va reclamar 965.034,40 euros per desprendre’s de 46.674 metres quadrats de material amb amiant. La segona més abundant entre les excloses és d’un altre particular, que va demanar 476.135 euros. Més de 400 expedients gestionats per empreses s’han rebutjat, per un import d’11,68 milions. Cada cas és singular, també els efectes de la denegació. Proquip, una companyia química amb seu a Vilanova del Camí (Anoia), va tramitar dos auxilis per 291.543,10 euros per desfer-se de 8.385 metres quadrats de sostres amb asbest. «Les obres encara no s’han fet, però no ens ha suposat un daltabaix, les cobertes estan en bon estat», comenta la companyia, que esperarà a pròxims subsidis per reemplaçar-les. A una empresa amb una nau a la Selva del Camp (Baix Camp), Itursa Clal, sí que l’ha trastocat no rebre 182.549 euros de subvenció. «Ens ha retardat l’inici de les obres», assegura. «Tenim una ajuda concedida el 2024 per una altra retirada molt petita i esperàvem per fer-ho tot alhora, però haurem d’emprendre la primera obra per justificar-la a temps», diu. La Generalitat dona 27 mesos per demostrar que les tasques s’han efectuat. Les sol·licituds es resolen per estricte ordre d’entrada, per tant, es prioritza les que es registren abans, sense distingir per cost o projectes. «Ens hi adaptarem la pròxima vegada per presentar la documentació el primer dia», confessen a Itursa Clal. De la mateixa manera, una cooperativa de Lleida va pregar 94.990 euros que es van denegar per treure dos teulades de fibrociment en mal estat. «Fa moltes dècades que es van construir i treure-les de cop són molts diners, a més, vam haver de fer una altra reparació més urgent i no podem endeutar-nos tant ara canviant també els sostres», al·lega. Municipis i veïns Així mateix, es compten 58 expedients per 742.362,06 euros cursats per 39 ajuntaments amb resultat negatiu. La petició més elevada d’un consistori era la de Martorell, 301.892,25 euros per retirades en set equipaments amb 15.094,61 metres quadrats d’amiant. La desestimació comporta un increment de despesa per a les arques municipals. A l’edifici de la Creu Roja de les Carolines s’ha eliminat el mineral perillós, per fer-ho a Ca n’Oliveras s’han obtingut fons europeus i cinc actuacions més s’ajornen per a pròximes línies d’ajuda. L’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre) no ha obtingut finançament de la Generalitat per a dos extraccions en sengles immobles, amb un cost de 57.038,85 euros. «La Generalitat ens ha dit que les nostres peticions estaran subvencionades en les pròximes convocatòries», apunta l’alcalde, Xavier Royo, que adverteix que l’ajuda «no sempre resulta operativa»: «Està molt bé que ens financin, però el sostre queda descobert i s’han de treure uns diners dels quals la majoria de vegades no disposem per realitzar una nova coberta». Alpens (Lluçanès), amb menys de 300 habitants, ha assumit una factura de 34.640 euros, equivalent al 5% del seu pla d’inversions el 2026. «Es tractava de recuperar els diners per estalviar-nos l’obra feta i destinar-lo a una altra cosa», explica el petit ajuntament, perjudicat perquè 1.370 sol·licituds s’interposessin abans que la seva. Al seu torn, més d’un miler de particulars que demanaven 8,22 milions d’euros n’han quedat exclosos. «És clau que hi hagi més subvencions, són manifestament insuficients», avalua Joan Maria Soler, membre de la comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona. «És fonamental perquè retirar-lo bé és car i el gran risc és que pugin les retirades no declarades i els abocaments il·legals», prevé. A més, més d’un centenar de

Barcelona, 3 de febrer del 2026 La vicepresidenta Montse Bassas ha intervingut en directe al programa Els Matins de Som3Cat per aclarir els dubtes existents sobre la normativa catalana en matèria d’habitatge. Durant la seva participació, Bassas va assenyalar que aquesta qüestió “no està resolta”, ja que Catalunya disposa d’una regulació pròpia amb terminis diferenciats. Segons la vicepresidenta, el debat actual se situa “entre els 3 i els 10 anys”, un marge que genera incertesa i obre la porta a interpretacions diverses entre professionals i ciutadania. Pots recuperar la intervenció completa a: Matins – 03/02/2026 – 3Cat

Barcelona, 15 de gener del 2026   La vicepresidenta Montse Bassas ha participat al programa Lideratges, un espai de Lideratges dedicat a analitzar l’economia en clau d’igualtat. L’episodi se centra en l’evolució del mercat immobiliari, tant en lloguer com en compravenda, així com en les darreres novetats en regulació i les mesures que poden afectar propietaris, compradors i inversors. Bassas ha compartit anàlisi amb Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, i Dolors Jiménez, directora territorial de Gesvalt. Tots tres han examinat les tendències que poden marcar el futur del mercat de l’habitatge en un context d’intervencionisme creixent per part del Govern i un escenari immobiliari en transformació. Pots escoltar el programa aquí: Evolució del mercat immobiliari – Lideratges | Onda Cero Radio

Barcelona, 14 de gener del 2026 El president Lorenzo Viñas Periz ha intervingut al programa Migdia COPE a Catalunya i Andorra de COPE Catalunya per analitzar les noves propostes del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en matèria d’habitatge i el seu possible impacte en el mercat del lloguer. Viñas ha advertit que aquestes mesures podrien incrementar la inseguretat jurídica tant per a propietaris com per a inquilins, dificultant l’entrada de més habitatge al mercat de lloguer. Durant la seva intervenció, el president ha subratllat que, sense garanties efectives per als propietaris, serà impossible augmentar i estabilitzar el parc de lloguer, un element clau per garantir l’accés a l’habitatge i la seguretat de totes les parts implicades. Pots recuperar l’entrevista completa al web de COPE Catalunya: 13:00H | 14 GENER 2026 | MIGDIA COPE A CATALUNYA I ANDORRA

Barcelona, 14 de gener del 2026 L’any 2026 continuarà marcat per la crisi residencial a Barcelona, en la mesura en què tant oferta de lloguer com de venda continuarà sent insuficient per a una creixent demanda propulsada per la pròpia evolució demogràfica de la ciutat i una dada significativa: el “23% de les compres les fan actualment estrangers”. La xifra de 2025 l’ha destacat el tinent d’alcalde d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, durant la Tribuna Inmoscopia que han organitzat aquest dimecres els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya. El sector en ple ha estat crític amb l’excés normatiu que s’està donant en matèria d’habitatge, sobretot a Catalunya, perquè espanta als propietaris, que cada vegada recelen més de llogar en el mercat tradicional de llarga durada, han alertat. L’esdeveniment anual dels API ha omplert en alguns moments l’aforament de l’auditori de L’Illa Diagonal, que enguany analitzava les perspectives del mercat per a 2026, amb participació de representants de l’administració pública, promotors, agents immobiliaris, propietaris, arquitectes i administradors de finques, entre altres. Montserrat Junyent, presidenta del Col·legi de API de Barcelona i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), ha denunciat la “inestabilitat jurídica” a Catalunya, que ha comportat “menys oferta, més tensió i un accés a l’habitatge més difícil per als col·lectius vulnerables”. A més d’insistir en la necessitat d’un pacte transversal entre totes les parts, ha urgit a les administracions a moure fitxa i facilitar que la comunitat incorpori entre 20.000 i 25.000 habitatges anuals, amb més dotació pressupostària i col·laboració públic-privada. Encara que Valls s’ha mostrat obert al diàleg entre totes les parts, no ha pogut recollir personalment les reivindicacions perquè ha acudit només a la presentació de la jornada. En la seva intervenció ha emfatitzat que la població forana ha passat del 5% l’any 2000 al 26% actual, ampliant la demanda de pisos en la capital catalana; i en paral·lel, la compra per part d’estrangers que era del 7% en 2007 (en temps de bombolla) és ara a aquest 23%. Per això, sosté que “qui vingui aquí perquè té capital no té per què tenir les mateixes condicions fiscals”, i reclama “avançar cap a models de rendibilitats limitades”.  La xifra procedeix dels registres notarials de 2025, amb un saldo de 16.828 compravendes a Barcelona, de les quals 3.868 van ser signades per estrangers, tant residents com no residents a la ciutat. El representant municipal també s’ha compromès a donar “seguretat al sector privat, a canvi de col·laboració i assequibilitat en el preu”, avisant que és possible que Barcelona necessiti “més de sis anys per a tenir un mercat de producció important”.  Diferents intervencions, com la ponència ‘Immigració, pobresa, i habitatge de lloguer. Una visió catalana’, amb dades ja difoses prèviament, a càrrec del Catedràtic d’Economia Aplicada (UAB) Josep Oliver i Alonso, han incidit en què l’arribada de nova població estrangera mantindrà la necessitat creixent de nova oferta d’habitatge i la creació d’unitats més petites. És a dir, replantejar els criteris de densitat residencial, com ja estan fent alguns municipis, destaca Junyent.  “Odi i confrontació” per l’habitatge La jornada ha inclòs una taula rodona sobre l’accés a l’habitatge, en la qual Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3, ha estat contundent en lamentar que l’àmbit de l’habitatge sempre ha estat marcat per “interessos contraposats”, però que en els últims temps la “visceralitat” del debat ha portat al “odi i la confrontació” entre les parts, la qual cosa “condiciona la proliferació de normes i ataca a la capacitat de diàleg”. Fent gala de la seva experiència, ha defensat fins i tot que “cal poder comprar per a llogar, si els preus estan controlats”, per a ampliar el mercat del lloguer. “No ho augmentarem posant pisos un a un en el mercat”, ha agregat, defensant la potencial “concentració” per part d’alguns agents per a alimentar l’oferta reglada “sense haver d’esperar 15 anys al fet que es construeixin habitatges”.   Altres ponents com Helena Beunza, presidenta de l’associació de propietaris Asval; Dolors Clavell, advocada especialista en dret administratiu; i Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, han coincideixo a clamar contra l’allau normativa que genera “més inseguretat jurídica” als petits propietaris, que estan darrere de la majoria d’habitatges posats en lloguer. Beunza ha insistit que bona part de la normativa no està recolzada a nivell tècnic i generen molts dubtes sobre la lletra petita, com davant l’anunci d’aquesta setmana de Pedro Sánchez de bonificacions del 100% de l’IRPF per a propietaris que no pugin el lloguer. Conesa creu que la regulació és “reactiva i fragmentada”, i “càrrega al propietari el pes de suportar l’ajuda a les famílies”. “No es pot fer equivalent rendibilitat i especulació”, ha carregat, defensant rendibilitats limitades. Carles Sala, que ara és el nou sotssecretari general de APCE Catalunya (Associació de Promotors de Catalunya), ha lamentat que la Generalitat no aclareixi els nombrosos dubtes que genera amb la suposada sobreregulació. “Fa gairebé un any presentem 13 preguntes i seguim sense respostes”, la qual cosa fa difícil el treball diari del sector. Abasten dubtes sobre sancions, grans tenidors i altres punts clau. Des de la Agència Catalana de l’Habitatge, Xavier Roig, Director del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, ha defensat que els canvis normatius continus no pretenen complicar la gestió del sector, sinó “corregir, pal·liar i adaptar la situació.   Promotors, administradors i arquitectes Xavier Vilajoana, president de APCE, ha insistit en un dels debats en què el creixement de població fa urgent més habitatge i infraestructures, arremetent contra els llargs terminis burocràtics de l’administració. Entre llargs aplaudiments, ha reclamat més inversió, sòl i incentius fiscals. Reivindicacions que ha compartit Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, reclamant també millorar les polítiques de mobilitat, rehabilitació del parc existent i de cohesió social. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d”Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFB), ha explicat les dificultats que viuen els professionals amb la interpretació de les successives lleis i qüestionat “la criminalització dels petits propietaris”. Ha recordat que el col·lectiu demana fa anys les bonificacions que ara proposa Sánchez, recordant que l’ajuntament podrien incentivar l’oferta flexibilitzant la normativa de la reserva del 30% d’habitatge social en noves promocions i rehabilitacions, i

Barcelona, 13 de gener del 2026 La majoria de blocs d’habitatges no estan adaptats per tenir punts de recàrrega de vehicles elèctrics als seus pàrquings, la qual cosa pot generar un alt cost tant a la instal·lació com en el subministrament. Així ho asseguren els administradors de finques i professionals del sector elèctric, que diuen que és “un merder”. Els cotxes elèctrics continuen sent minoritaris, però la venda augmenta progressivament i cada vegada hi ha més particulars i comunitats de propietaris que volen instal·lar punts de recàrrega als aparcaments dels blocs de pisos.  Tanmateix, la majoria d’immobles de Lleida no hi estan preparats i la instal·lació pot suposar, a part de les molèsties que generen les obres, un cost econòmic considerable i problemes derivats, com que l’edifici no compti amb la potència elèctrica necessària per tenir aquesta instal·lació. Així ho asseguren els administradors de finques i professionals del sector, que assenyalen que col·locar aquests punts “és un merder”. “Col·locar punts de recàrrega de vehicles elèctrics als pàrquings comunitaris no té cap impediment legal, només s’ha de comunicar al president de la comunitat, a l’administrador, presentar el projecte i els veïns hauran de decidir si fer la instal·lació individual o col·lectiva”, explica Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida. “El més convenient és fer-la completa i després ja cada veí decidirà si habilitar el punt a la seua plaça, però s’ha de permetre la instal·lació individual sempre que no afecti espais comuns”, afegeix. Precisament, aquest és l’aspecte que més complexitat generen aquests punts, a banda d’ampliar la potència elèctrica. I és que segons explica el titular d’una empresa elèctrica, per a una instal·lació individual “s’ha de fer tota la instal·lació des del comptador de l’habitatge fins a la plaça de pàrquing, on cal posar una caixa de proteccions i el punt de càrrega”. Va indicar que com a mínim costa uns 1.200 euros. El preu pot encarir-se en funció d’on estiguin els comptadors, ja que a la planta baixa, just a sobre de l’aparcament, serà més barat que si són a la coberta o en un altre lloc més allunyat de la plaça. A part de la instal·lació, el punt de recàrrega s’ha de legalitzar amb un butlletí annex al de l’habitatge. Si no es fa, l’assegurança del pàrquing no es farà càrrec de les incidències. Quant a la instal·lació a nivell col·lectiu, l’actuació “consisteix a posar una entrada general al pàrquing i un quadre de comptadors perquè cada propietari pugui habiliti un punt de recàrrega”. Tanmateix, hi ha edificis el subministrament elèctric dels quals no tenen prou potència per a aquesta instal·lació col·lectiva. En d’altres, els comptadors estan a cada pis, la qual cosa complica sobre manera que el titular pugui fer arribar des d’allà un cable fins a la seua plaça de pàrquing. Una opinió que comparteix Carbonell. “Els immobles més moderns estan preparats per tenir punts de recàrrega, però a la resta cal treball i inversió extra, és una dificultat afegida, però recomanem que, si s’ha de posar, es faci de forma comunitària per reduir els costos i per seguretat”, conclou. Més de 100 punts de recàrrega públics a la província La província de Lleida compta amb més d’un centenar de punts de recàrrega de vehicles elèctrics públics, segons les últimes dades del departament d’Acció Climàtica. Al voltant de mig centenar es troben a Lleida ciutat i voltants, però també n’hi ha un número important a Tàrrega, amb una vintena; a Mollerussa, amb aproximadament una quinzena; i a Balaguer i localitats properes com Bellcaire d’Urgell, Cubells, Vallfogona de Balaguer, Gerb o Linyola, amb 11. Recentment, l’ajuntament de Lleida ha elaborat un reglament per regular l’ús dels punts de recàrrega públics al detectar que alguns vehicles hi estacionaven sense recarregar o bé hi eren més temps del que està permès. Dos situacions que amb el reglament poden comportar una sanció i que el cotxe sigui portat per la grua al dipòsit municipal.  La norma estableix que es pot estacionar 45 minuts en els punts amb equips de més de 22 kW, 90 per als d’entre 11 i 22 kW i 6 hores en els de menys de11 o 7 en el cas de carregadors en pàrquings fora de la via pública. La tarifa és de 0,35 euros/kW per energia consumida. A tot Catalunya hi ha un total de 2.163 punts de recàrrega públics, segons la Generalitat. Pots llegir la notícia completa a: La majoria de pàrquings de pisos de Lleida són poc aptes per recarregar cotxes elèctrics: “és un merder”

Barcelona, 5 de gener del 2026 Després d’un any marcat per l’augment dels preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer a Barcelona, i per la creixent dificultat d’accés per a molts col·lectius, les previsions per al 2026 dins del sector són poc encoratjadores per als barcelonins. La forta demanda a la capital catalana mantindrà els preus a l’alça en tots dos fronts, amb la sospita que molts habitatges de lloguer de temporada sortiran del mercat arran de la nova regulació i optaran per la venda, cosa que incrementarà la competència pel lloguer convencional, segons pronostiquen associacions de propietaris, d’agents de la propietat, d’administradors de finques i portals immobiliaris especialitzats consultats per aquest diari. Aquestes seran algunes de les claus del proper any: Evolució dels preus encara a l’alça Hi ha unanimitat entre els consultats sobre l’empenta dels preus, fins i tot en un context de limitació de rendes com el que va imposar la Generalitat, que en el darrer registre oficial de l’Incasol ja mostraven un repunt a la majoria de zones de Barcelona. Això s’explica per les actualitzacions legals anuals i per l’evident incompliment de la normativa en molts casos, davant un operatiu sancionador que no actua d’ofici en cadascun dels contractes. Segons la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, “els preus seguiran a l’alça encara que de manera més moderada que el 2025”. En compravenda preveuen increments “continguts” per la demanda molt activa en “zones consolidades”, encara que els tipus d’interès podrien encarir-se. Tot i això, la demanda continuarà essent “solvent”, fet que mantindrà “viu el ritme de vendes”, detalla el seu gerent i analista, Òscar Gorgues. En canvi, creuen que en lloguer l’estoc continuarà reduint-se o estancat, afavorint “una forta competència entre llogaters”. També l’associació de propietaris ASVAL apunta a un “desequilibri estructural entre una demanda que creix i una oferta que no aconsegueix acompanyar-la”. Vaticinen un augment de preus i un estoc de lloguer “rígic i amb menys rotació”, amb “més propietaris que surten o no entren” a causa del control de preus, que ha comportat un “deteriorament de l’oferta, amb immobles més petits i de pitjor qualitat”. Des d’API BCN pronostiquen la “continuïtat dels preus a l’alça”, sobretot en zones ben connectades, donada la poca oferta. Alerten de la sortida massiva de producte de lloguer tradicional, “no per una lògica especulativa sinó buscant un marc jurídic més estable”, com fins ara podien ser els contractes temporals, per evitar possibles sancions i riscos afegits. El col·lectiu d’agents de la propietat immobiliària considera que el lloguer de temporada respon a una demanda “real”, però no resol la necessitat d’habitatge habitual. Pronostiquen que les solucions temporals o compartides seran l’única via per a qui no pot accedir a un contracte llarg, cada cop més disputat. Qui s’ho pugui permetre farà el salt cap a la compra. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, afegeix “sense risc d’error” que en els pròxims 24 mesos es mantindrà el desacoblament entre oferta i demanda, “forçant” l’augment dels preus, cosa que derivarà cada cop més en un “país de propietaris endeutats”. Opina que “l’intervencionisme” del Govern comportarà “la impossibilitat d’accedir a l’habitatge de lloguer” fins i tot per a famílies amb capacitat econòmica suficient, davant el dèficit de pisos oferts. Si no hi ha canvis normatius, creu que els joves ho tindran difícil el 2026. Els analistes d’Idealista afegeixen que “a Barcelona, per la seva situació peculiar, els preus de compravenda creixeran a un sol dígit —el 2025 van pujar un 9,4% interanual en l’últim trimestre—, ja que la reducció de l’oferta s’ha vist compensada pels habitatges provinents del mercat del lloguer”, com a efecte de la limitació de les rendes. Des de les patronals catalanes de propietaris, el president de l’Associació de Propietaris de Catalunya, Sergi Llagostera, creu que l’any vinent l’oferta de lloguer continuarà a la baixa per la por dels propietaris, mentre augmenten els aspirants a llogaters, en perjudici de “joves, famílies i persones amb poca solvència econòmica”. Som Habitatge apunta que els propietaris continuaran sortint del mercat de lloguer, empesos per la impossibilitat de desnonar llogaters “declarats vulnerables”, obligant els particulars “a assumir una càrrega social que hauria de correspondre a l’Estat”, pels índexs de referència que “no reflecteixen els costos reals” ni permeten un retorn de la inversió, i un “règim sancionador desproporcionat”. Millor any per comprar o llogar? La gran pregunta de qui busca pis és quina opció és l’adequada amb els preus pels núvols en la majoria de zones de Barcelona. ASVAL subratlla que la mobilitat laboral i la creació de noves llars dificultaran encara més l’accés al lloguer, ja que l’oferta que surt del mercat “no es reposarà”, i urgeix reactivar “de forma clara la producció d’habitatge nou destinat al lloguer”. En canvi, la Cambra de la Propietat no dubta que “en termes relatius, el 2026 serà millor comprar perquè el lloguer estarà molt disputat”, cosa que ja impulsa “moviments cap a la perifèria” per comprar. Aquesta opció “ofereix més estabilitat, previsibilitat de costos i protecció”, i les actuals hipoteques fixes “aporten certesa al comprador”. Gorgues recorda també que “el lloguer és una despesa, mentre que la quota hipotecària té un component d’inversió patrimonial”, especialment a Barcelona. Els API de la ciutat consideren que tot depèn de l’estabilitat laboral, l’estalvi i la capacitat d’endeutament de cadascú, però afegeixen que “esperar que tot baixi no és avui una estratègia realista”. La competència serà el principal handicap per llogar per a qui busqui flexibilitat; però qui tingui un “horitzó de permanència” pot “valorar la compra amb prudència i bon assessorament”. Els administradors de finques apunten que “ja no és una qüestió de lliure elecció”, ja que “qui pugui pagar una hipoteca haurà d’acudir a la compra, i qui no, haurà d’allunyar-se de la ciutat”. Fotocasa alerta de la tendència a assolir preus màxims històrics en habitatges de venda, mentre que les pujades en el lloguer es moderen, tot i que continuaran essent inaccessibles per a les rendes més baixes,

Barcelona, 10 de desembre del 2026 La vicepresidenta Elisabet Carbonell va participar  al programa L’Altaveu de RTVE Catalunya, on va posar el focus en la necessitat urgent de millorar l’accessibilitat a les comunitats de propietaris. Durant la seva intervenció, Carbonell va destacar que totes les comunitats “han de poder ser accessibles per a tots els veïns”, i va insistir que les institucions han d’impulsar ajudes i subvencions que facin assumibles les reformes necessàries. Segons la vicepresidenta, garantir l’accessibilitat és una qüestió de dignitat i igualtat d’oportunitats, ja que “ningú s’hauria de quedar tancat a casa per falta d’accessibilitat”. La seva aportació s’emmarca en el format del programa, que dona veu a diferents agents implicats per analitzar temes socials d’actualitat amb profunditat. Pots recuperar la intervenció completa al programa aquí (comença a 1:01:50): Robatori de pernils, rescat al metro i xarxes – L’Altaveu

Barcelona, 3 de desembre del 2025 La vicepresidenta Elisabet Carbonell ha participat al programa Infobarris de Betevé, on ha reflexionat sobre les barreres arquitectòniques que encara afecten moltes comunitats de propietaris de Barcelona. El programa, conduït per la periodista Núria Llabina, aborda diàriament la realitat dels barris de Barcelona amb testimonis i anàlisis d’experts, seguint l’objectiu d’apropar el batec del territori a la ciutadania. Pots recuperar la intervenció completa al programa aquí: Infobarris 54

Barcelona, 29 de novembre del 2025 “La vessa de l’ascensor és una ruïna”, afirma Milagros Cuartero, de 67 anys, pensionista i propietària d’un immoble construït a principis dels anys 80 en l’àrea metropolitana de Barcelona. En la seva comunitat, formada per vuit propietaris, han hagut de desemborsar durant l’últim any més de 35.000 euros per a reparar aquest equipament i adaptar-lo a les recents exigències d’accessibilitat i seguretat dels ascensors comunitaris. “Hem hagut de canviar el motor, el cablejat i actualitzar la botonera a una més moderna, però a més ara ens toca substituir les portes perquè la cabina sigui més accessible”, explica. “És una dinerada”, es lamenta, “especialment per a comunitats petites com la nostra, on les despeses es reparteixen entre molt pocs veïns”. El seu testimoniatge reflecteix el malestar i la preocupació amb els quals viuen moltes comunitats -especialment les que compten amb elevadors més antics-, des de l’entrada en vigor, fa una mica més d’un any, d’aquesta nova normativa que, segons estima el Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya (GEDAC), afectarà tres de cada quatre aparells instal·lats. Encara que la mesura, que busca situar les exigències dins dels estàndards europeus, suposa una modernització i una millora en la seguretat, per a moltes llars es tracta d’un desemborsament difícil d’assumir. “Els costos econòmics sempre són els que generen majors tensions entre veïns, més enllà de la presa de decisions o la durada dels treballs”, explica Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Francisco Armada i Ángel Miralles, de 61 i 65 anys, tots dos amb mobilitat reduïda i usuaris de cadira de rodes, defensen les adequacions com una qüestió de justícia i dignitat. “Per a nosaltres, l’ascensor no és un luxe, és una necessitat bàsica. Sense ell, estem atrapats”, explica Armada. “Quan ha fallat l’ascensor, m’han hagut de pujar en braços a casa”, afirma Miralles. “Qualsevol millora en l’accessibilitat i la seguretat dels edificis és un pas endavant cap a una societat més inclusiva, on les persones amb discapacitat puguem valer-nos per nosaltres mateixes”, afegeix. Així i tot, reconeix que no sempre sent la comprensió de la resta de veïns. “Hi ha qui es queixa de pagar, però no es posa en el nostre lloc. Aquestes millores beneficien a tots, avui per uns i demà per uns altres”, explica. “En alguns casos, el cost derivat d’adaptar-se a les noves exigències pot rondar els 20.000 o 30.000 euros per aparell, encara que en unes certes comunitats, on es requereixen modificacions estructurals o més importants, aquesta xifra pot superar fàcilment els 50.000 euros”, assegura Carbonell. Aquests números no sols suposen un problema per a les economies familiars més humils, sinó que també porten a disputes veïnals que, sovint, veuen l’adequació com una imposició injustificada. “Ens van dir que era obligatori i que si no fèiem les reformes anaven a haver d’inhabilitar-ho”, explica Isidora Muñoz, de 90 anys, que és viuda i cobra la pensió mínima. “Estic operada del maluc i, sense l’ascensor, no puc sortir al carrer”, afirma. “La vessa em trastoca la butxaca, però no tinc més remei que pagar-la”. A Adolfo, de 80 anys, president de la comunitat, li costa entendre que un elevador “que funcionava perfectament, havia passat totes les inspeccions i manteniments religiosament” hagi de modificar-se de manera obligatòria. “Hem hagut de fer front a gairebé 10.000 euros de vessa. Sabem que es tracta d’una millora que beneficia a tots els veïns, però moltes llars no poden assumir-ho”, adverteix. Les discrepàncies derivades d’aquestes adequacions a la nova normativa també es fan evidents dins de les pròpies comunitats. “Qualsevol despesa relacionada amb l’ascensor no em beneficia en res”, explica Patricia, de 45 anys, que viu en un baix. “Entenc que calgui fer-ho pels veïns majors o amb mobilitat reduïda, però per a mi es tracta d’uns diners a fons perduts”, assegura. La seva postura, compartida per molts propietaris dels pisos més baixos, els qui a penes depenen d’aquest equipament en el seu dia a dia, alimenta la tensió en les reunions d’escala, on els arguments econòmics i solidaris xoquen de front. “Un dels principals problemes és que la nova normativa no ve acompanyada d’ajudes ni subvencions públiques”, explica Carbonell. A pesar que la Agència de l’Habitatge de Catalunya gestiona subvencions per a la instal·lació d’ascensors i millores en l’accessibilitat dels edificis, la veritat és que es no contempla cap mena d’ajuda específica per al manteniment o les millores en la seguretat dels aparells ja existents. “Les comunitats se senten desemparades davant un desemborsament econòmic en un termini ajustat de temps i del qual acostumen a tenir molt poca informació”, assegura la vicepresidenta. A Catalunya, a més, segons apunta el GEDAC, la normativa en matèria de seguretat és fins i tot més restrictiva. “Als administradors de finques ens toca fer una labor pedagògica que, per sort, la majoria de veïns acaba valorant positivament quan comprèn que aquestes millores representen un benefici comú”, afegeix. Des del GEDAC adverteixen a més de que, si bé la normativa de seguretat permet una progressivitat en l’adaptació, a mesura que s’hagin d’anar passant les inspeccions periòdiques reglamentàries, la veritat és que “els terminis d’execució establerts són difícilment assumibles” i haurien de ser revisats”. El Departament d’Empresa i Treball, responsable últim de les tasques d’inspecció, explica que, en funció de la data d’instal·lació de cada aparell, les comunitats disposen d’entre tres i deu anys per a realitzar les modificacions de seguretat requerides. No obstant això, des del GEDAC es matisa que, en la majoria dels casos -uns 100.000 aparells-, es contempla únicament un termini de fins a 6 mesos per a les adequacions de fàcil resolució que, a causa de la falta de mitjans per a dur-les a terme, pot resultar en inhabilitacions que tal vegada no són extremadament urgents. Mentrestant, amb l’entrada en vigor de la nova normativa, en moltes comunitats de veïns les converses d’ascensor ja no giren entorn del temps, sinó a pressupostos, vesses i terminis de pagament. I és que, en els temps que corren, a més d’un propietari poder pujar-se a l’ascensor pot acabar