Normativa i Legislació

Barcelona, 23 de setembre del 2026 El personatge de la Maya, administradora de finques a Com si fos ahir (3Cat), torna a posar en valor la professió i, aquesta vegada, es troba davant d’un nou conflicte de convivència dins d’una comunitat. En aquest episodi, la Maya ha d’intervenir davant les queixes dels veïns per un propietari que fa obres al seu pis a qualsevol hora, una situació que posa sobre la taula els límits i les molèsties que poden generar les obres en una comunitat de propietaris. Vols recuperar l’episodi? La intervenció de la Maya a la plataforma 3Cat. Com si fos ahir – T10xC12 – 3Cat

Barcelona, 22 de setembre del 2026 La manca d’habitatge és un problema social i estructural que afecta tant propietaris com llogaters. En aquest context, la confrontació entre les dues parts no contribueix a resoldre les dificultats actuals del mercat de l’habitatge. Lourdes Ciuró i Buldó, assessora jurídica del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, ha intervingut al programa Connecta’t de TV Sabadell-Vallès per analitzar la situació actual i reflexionar sobre com recuperar la confiança entre propietaris i llogaters. Durant la seva intervenció, Ciuró ha destacat la necessitat de disposar d’una legislació adequada i d’un marc de garanties que permeti a totes dues parts conèixer els seus drets, deures i obligacions, i tenir la seguretat que es compliran. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’abordar el problema de l’habitatge des d’una perspectiva global, amb respostes que tinguin en compte les necessitats i responsabilitats de propietaris i llogaters. Recupera la intervenció completa de Lourdes Ciuró a Connecta’t de TV Sabadell-Vallès. Connecta’t amb Josep Marín, Lourdes Ciuró, Oriol Sorrat i Ona Gutiérrez – TV Sabadell

Barcelona, 18 de setembre del 2026 La vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida explica els tràmits i terminis per electrificar les places d’aparcament L’auge dels cotxes elèctrics i híbrids endollables ha transformat la mobilitat urbana i ha obert un debat recurrent a les comunitats de propietaris. Cada vegada més usuaris es pregunten quins passos han de seguir si volen instal·lar un punt de recàrrega a la seva plaça de garatge i què passa si sorgeixen discrepàncies amb la resta de l’edifici. Aquesta situació ha generat dubtes freqüents i discrepàncies relacionades amb les obres en elements comuns i amb l’assumpció dels costos econòmics. Per resoldre aquests dubtes, Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, ha explicat el marc legal i les pautes que regulen aquest tipus d’actuacions. La vicepresidenta ha aclarit que no és necessari sotmetre la petició a votació de la junta de propietaris. D’aquesta manera, el propietari d’una plaça d’aparcament pot electrificar el seu espai per instal·lar-hi un punt de recàrrega per al seu vehicle. Comunicació prèvia i terminis legals Tot i que no cal una votació formal, Carbonell ha subratllat que el propietari no pot començar les obres unilateralment sense avisar prèviament la comunitat. En aquest sentit, cal fer una comunicació formal prèvia al president o a l’administrador de la finca. Així mateix, la persona interessada ha de presentar un projecte tècnic i donar un termini de 30 dies a la comunitat perquè pugui valorar la situació. Durant aquest mes, els propietaris poden estudiar si prefereixen executar una instal·lació comunitària que doti de la infraestructura necessària tot el garatge. Carbonell ha explicat que, si la comunitat no vol assumir aquesta inversió, ha de permetre la instal·lació particular del propietari. En aquest cas, el cost de la instal·lació l’assumeix íntegrament el propietari que ha sol·licitat el punt de recàrrega. Per norma general, els comptadors se situen a la planta baixa, a prop de les places d’aparcament, de manera que la intervenció acostuma a limitar-se al pas de la instal·lació. Tanmateix, si el recorregut ha de passar per zones compartides i es produeixen danys en elements comuns, la junta pot oposar-se a aquest traçat. Una inversió de futur per a la comunitat Des de la perspectiva de la gestió immobiliària, la vicepresidenta ha recomanat que les comunitats s’anticipin a l’augment de la demanda i apostin per instal·lacions col·lectives. Carbonell ha recordat que les vendes de vehicles electrificats continuen augmentant i ja representen entre un 22 % i un 25 % del mercat. Davant d’aquest escenari, ha assenyalat que no resulta pràctic acumular instal·lacions individuals quan una xarxa comunitària pot ser més eficient. A més, ha destacat que la modernització de la instal·lació elèctrica pot incrementar el valor de l’immoble i revaloritzar les places d’aparcament de cara a un futur lloguer o venda. «La nostra funció com a administradors és conscienciar que aquesta inversió s’ha de fer de manera conjunta, ja que és un tema de sostenibilitat i de futur», ha afirmat Carbonell. Seguretat tècnica i habitatges de lloguer Pel que fa a la seguretat al garatge, Carbonell ha insistit que els requisits tècnics són clars i rigorosos per evitar qualsevol risc. Per aquest motiu, ha precisat que el projecte tècnic l’ha de realitzar un enginyer qualificat abans de fer qualsevol connexió. Així mateix, el titular ha de comunicar la instal·lació a la seva assegurança del vehicle per disposar de cobertura davant d’un possible incendi, mentre que la comunitat ha d’informar la seva assegurança de l’edifici. Finalment, Carbonell ha aclarit què passa quan la plaça d’aparcament està en règim de lloguer. En aquests casos, l’arrendatari no pot dirigir-se directament als òrgans de la comunitat. Segons ha explicat la vicepresidenta, és el propietari qui ha de sol·licitar a la comunitat la instal·lació del carregador, com a interlocutor davant de l’administració de la finca. Pots llegir la noticia completa aquí: ¿Puedo instalar un punto de recarga de coche eléctrico en el garaje comunitario sin el aval de los vecinos?

Barcelona, 17 de setembre del 2026 Elisabet Carbonell aborda a Ràdio Arenys els dubtes sobre la instal·lació de carregadors per a vehicles elèctrics La mobilitat elèctrica planteja noves qüestions en la gestió dels garatges comunitaris. Quins passos ha de seguir un propietari que vol instal·lar un punt de recàrrega? I qui n’ha d’assumir les despeses? La vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Elisabet Carbonell, ha participat a Ràdio Arenys per explicar com funciona aquest tipus d’instal·lació i quins requisits cal complir. Durant la seva intervenció, Carbonell ha explicat que no és necessari obtenir el vot favorable de tota la comunitat, però que cal comunicar prèviament la instal·lació i presentar el projecte tècnic. Escolta la intervenció completa d’Elisabet Carbonell a Ràdio Arenys. La Ràdio – Ràdio Arenys

Barcelona, 14 de setembre del 2026 L’escassetat d’habitatge fa que la demanda sigui molt superior a l’oferta. Però, què busquen els propietaris a l’hora d’escollir llogater? I què passa quan es cobren despeses de gestió als inquilins? Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, aborda aquestes qüestions i explica també com alguns professionals del sector recorren a la intel·ligència artificial per gestionar l’elevat volum de sol·licituds que reben per cada habitatge disponible. La vicepresidenta del CAFBL ha intervingut a betevé per analitzar la situació actual del mercat de lloguer i els reptes que afronten tant propietaris com llogaters. Mira la intervenció completa de Montse Bassas a betevé. betevé notícies migdia  

Barcelona, 14 de setembre del 2026 Aconseguir un pis de lloguer de tres habitacions a Barcelona per 1.000 € al mes i amb un contracte per cinc anys de durada actualment és un fet noticiable i “una loteria”. Així ho ha viscut el Joaquim Pujolar i la Selén Dikmen, una parella jove que va signar el contracte el 31 d’agost. El propietari del pis els va dir que l’anunci de lloguer a internet, que van retirar-lo en menys d’una hora, va rebre fins a 1.800 sol·licituds. El que no sabien els “afortunats” és que l’API que es va fer càrrec de la intermediació a través del portal Idealista no els havia de cobrar absolutament res per la gestió o el canvi de nom dels subministraments del pis, però va demanar-los 242 €. “Ara és obligatori que ho assumeixi el propietari i no hi ha cap manera de fer trampes, qui faci això estarà fent un frau”, afirma la Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. IA per filtrar les sol·licituds de lloguer L’oferta i la demanda de pisos de lloguer a Barcelona és tan extremament desigual que per cada pis que es posa al mercat, els administradors de finques, els API o els propietaris reben una quantitat de sol·licituds inassolible per poder revisar. És per això que hi ha professionals del sector que fan servir la intel·ligència artificial per seleccionar els millors candidats. Ho explica a betevé la Montse Bassas, que està al capdavant de Basmi Finques. En el cas d’aquesta parella, quan van veure el pis a internet van enviar una sol·licitud a l’API que gestionava l’oferta i també van insistir moltíssim amb trucades fins que van poder parlar amb ella i així concertar la visita del pis. Els propietaris volen llogaters amb bons ingressos El fet que els propietaris puguin escollir entre centenars de candidats també els dona el poder de filar molt prim sobre el perfil que creuen que més els encaixa. Segons el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el que busquen els propietaris bàsicament és solvència però també estabilitat, és a dir, volen llogaters que paguin cada mes i no marxin, que finalitzin els contractes signats per no haver de buscar-ne d’altres. El Joaquim i la Selén van presentar les nòmines, la vida laboral, una carta de presentació i també van afegir una carta de recomanació de l’antiga propietària del pis on estaven. El Joaquim assegura que en altres ocasions els havien arribat a demanar fins i tot l’extracte bancari. “Et demanen molts requeriments abans d’aconseguir la visita”, afirma. Diversitat d’interpretacions sobre drets i deures Actualment els administradors de finques i els API no poden cobrar als llogaters les despeses de gestió d’un contracte de lloguer residencial, tot i que segueix passant, però on no hi ha una norma única es sobre qui ha de pagar l’IBI o les despeses de comunitat. En el cas d’aquesta parella se’ls ha cobrat les dues quantitats. Paguen un contracte de lloguer de 911 €, 391 € d’IBI anuals i 56,98 € mensuals de despeses de comunitat, així que acaben pagant mensualment 1.000,62 € pel pis. Segons la Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, hi ha “massa normativa” i reclama a les administracions canvis realistes per dinamitzar el mercat de lloguer. “Corregir allà on ens hem equivocat”. Posa d’exemple el fet que segons el seu parer, i el col·legi que representa, “mai s’hauria de considerar com a gran tenidor un propietari de cinc habitatges“. Llegeix la notícia completa aquí: 2.000 sol·licituds en una hora per llogar un pis de 1.000 €

Barcelona, 9 de setembre del 2026 El personatge de la Maya, Administradora de Finques a Com si fos ahir (3Cat), torna a posar en valor la professió i, aquesta vegada, mostra una de les situacions que també formen part del dia a dia de la gestió de comunitats. La sèrie torna així a apropar al públic, des de l’humor i les situacions quotidianes, algunes de les qüestions amb què es poden trobar els professionals que gestionen comunitats de propietaris. Vols recuperar l’episodi? La intervenció de la Maya la trobaràs a partir del minut 8, a la plataforma 3Cat. Com si fos ahir – T10xC3 – 3Cat

Barcelona, 19 d’agost del 2026 El pressupost de la convocatòria augmenta i passa de 56.000 a 256.000 euros, i el termini per presentar sol·licituds s’allarga fins al 31 de desembre. Els ajuts cobreixen part de les despeses derivades de modificar els estatuts de la comunitat per limitar els usos turístics a la finca. Les comunitats de propietaris poden demanar fins al 50% de les despeses de gestió per modificar els seus estatuts, com els de notaria, registre o honoraris professionals. L’import màxim a sol·licitar és de 1.500 euros en cas que modifiquin els estatuts vigents, i fins a un màxim de 2.500 euros en aquells casos en què els estatuts siguin de nova creació. La primera convocatòria es va posar en marxa al febrer i ja ha rebut més de vuitanta sol·licituds, una demanda superior a la prevista, la qual cosa ha motivat l’ampliació del programa. La iniciativa forma part del conveni de col·laboració entre el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i l’Ajuntament. Requisits per demanar els ajuts Per accedir a la subvenció, la comunitat de propietaris ha de complir els requisits següents: Modificació o creació d’estatuts: aprovar la creació o modificació dels estatuts de la comunitat per incloure-hi expressament la prohibició de l’ús turístic o d’activitats econòmiques que puguin alterar la convivència. Clàusula homologable: el text aprovat ha de ser homologable a la clàusula establerta per la Cambra de la Propietat Urbana, el Col·legi d’Administradors de Finques i l’Ajuntament. Inscripció registral: és imprescindible que els nous estatuts s’hagin elevat a document públic i s’hagin inscrit degudament en el Registre de la Propietat per garantir-ne la validesa davant de tercers. Obligacions fiscals: la comunitat ha d’estar al corrent de les obligacions tributàries amb l’Estat, la Generalitat i la Seguretat Social. Llegeix la notícia completa aquí: S’amplien els ajuts a les comunitats que prohibeixin els pisos turístics | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Barcelona, 18 d’agost del 2026 L’Ajuntament de Barcelona amplia els ajuts a les comunitats de propietaris que prohibeixin pisos turístics a la finca. La primera convocatòria es va publicar al febrer i des de llavors s’han presentat més de 80 sol·licituds, una xifra per sobre del que s’esperava en un primer moment. Davant d’aquest «èxit», el consistori ha decidit augmentar el pressupost de la iniciativa de 56.000 a 256.000 euros i ha ampliat el termini per presentar les sol·licituds fins al proper 31 de desembre.  La convocatòria subvenciona, principalment, les despeses de gestió derivades de la modificació dels estatuts de la comunitat per limitar els usos turístics a la finca. En concret, les comunitats de propietaris poden demanar fins al 50% dels costos de les despeses de gestió per modificar els seus estatuts, com poden ser notaria, registre o honoraris professionals. Així, poden sol·licitar fins a un màxim de 1.500 euros en cas que modifiquin els estatuts vigents i fins a un màxim de 2.500 euros en aquells casos en què els estatuts siguin de nova creació. El tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, ha subratllat que l’objectiu dels ajuts és «contribuir a l’eliminació dels pisos turístics a la ciutat» i ha recordat que l’aportació de la primera convocatòria es va aprovar en el marc dels acords amb ERC. Segons ha detallat Valls, el govern municipal ha decidit ampliar els ajuts amb 200.000 euros més per poder donar resposta a la demanda, que ha superat en un 30% les previsions del consistori. La iniciativa s’emmarca en el conveni de col·laboració a tres bandes que van signar l’Ajuntament, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona. La línia d’ajuts econòmics es va posar en marxa el 27 de febrer i el termini per sol·licitar la subvenció era de sis mesos. Ara, però, s’ha ampliat el marge per sol·licitar els ajuts fins a finals d’any. Eliminar tots els pisos turístics  Cal recordar que una de les principals promeses de Jaume Collboni és eliminar tots els pisos turístics en els pròxims anys. El socialista planteja no renovar llicències i que els 10.000 habitatges turístics existents ara a la capital catalana passin a ser residencials el novembre del 2028. Per fer-ho, el consistori farà servir el decret llei de la Generalitat de regulació dels habitatges d’ús turístic i eliminarà la figura del pis turístic a Barcelona.   La norma de la Generalitat estableix que en els municipis que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent, l’activitat de pis turístic només és possible si ho permet expressament el planejament urbanístic i sempre que es justifiqui que hi ha prou sòl per a l’ús d’habitatge destinat al domicili habitual i permanent dels residents. Llegeix la notícia completa aquí: Barcelona amplia els ajuts a les comunitats de propietaris que prohibeixin pisos turístics a la finca | Públic

Barcelona, 18 d’agost del 2026 L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat la convocatòria d’ajuts destinada a les comunitats de propietaris que modifiquin els seus estatuts per prohibir els pisos turístics. El pressupost passa dels 56.000 als 256.000 euros i el termini per presentar sol·licituds s’allarga fins al 31 de desembre de 2026. La decisió, aprovada per la Comissió de Govern, arriba després que la primera convocatòria hagi superat les previsions inicials, amb més de 80 sol·licituds presentades des del febrer. Les ajudes poden arribar als 2.500 euros Les subvencions cobreixen fins al 50% de les despeses de gestió derivades de la modificació dels estatuts de la comunitat per limitar els usos turístics de la finca. Les comunitats poden obtenir: Fins a 1.500 euros si modifiquen uns estatuts ja existents. Fins a 2.500 euros si han de crear uns estatuts nous. Les despeses subvencionables inclouen, entre d’altres, la notaria, el registre i els honoraris professionals. La demanda supera en un 30% les previsions El tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, ha assenyalat que els ajuts tenen com a objectiu contribuir a l’eliminació dels pisos turístics de Barcelona. Segons Valls, la demanda de la primera convocatòria ha estat un 30% superior a les previsions, fet que ha portat el govern municipal a ampliar el pressupost en 200.000 euros. La iniciativa s’emmarca en el conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona. Més de 10.000 pisos turístics deixaran de tenir llicència el 2028 L’ampliació dels ajuts arriba en paral·lel al pla municipal per posar fi als habitatges d’ús turístic (HUT) a la ciutat. L’Ajuntament ha anunciat que no prorrogarà les llicències dels més de 10.000 pisos turístics de Barcelona més enllà del 2028. Segons l’últim baròmetre municipal, aquesta decisió compta amb el suport del 75% de la població de Barcelona. Un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), citat pel consistori, calculava que el retorn dels HUT al mercat residencial podria comportar una reducció d’entre el 8% i el 13,4% dels preus del lloguer i del 6,1% dels preus de compravenda, sense afectar el PIB de la ciutat. Quins requisits han de complir les comunitats? Per poder accedir als ajuts, les comunitats de propietaris han d’aprovar la creació o modificació dels estatuts per incloure-hi expressament la prohibició de l’ús turístic o d’activitats econòmiques que puguin alterar la convivència. A més, la clàusula aprovada ha de ser homologable al model establert per la Cambra de la Propietat Urbana, el Col·legi d’Administradors de Finques i l’Ajuntament. Els nous estatuts també s’han d’elevar a document públic i inscriure’s al Registre de la Propietat perquè tinguin validesa davant de tercers. Finalment, la comunitat ha d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries amb l’Estat, la Generalitat i la Seguretat Social. Llegeix la notícia completa aquí: Barcelona amplia els ajuts a les comunitats que prohibeixin els pisos turístics