Premsa

Normativa i Legislació, Premsa

El CAFBL alerta sobre la necessitat d’adaptar els ascensors antics als nous requisits de seguretat

Barcelona, 25 de maig del 2026 Elisabet Carbonell, vicepresidenta del CAFBL, ha participat al programa COPE Catalunya Migdia per explicar els nous requisits de seguretat que afecten els ascensors més antics. Els ascensors amb més de 30 anys poden requerir actuacions d’adaptació per complir els nous requisits de seguretat. Davant d’aquesta situació, és important que les comunitats de propietaris coneguin les seves obligacions i planifiquin amb temps les actuacions que siguin necessàries. La vicepresidenta del CAFBL, Elisabet Carbonell, ha abordat aquesta qüestió al programa COPE Catalunya Migdia, on ha explicat la importància que les comunitats estiguin informades, revisin l’estat de les inspeccions dels seus ascensors i comptin amb una planificació adequada davant de possibles actuacions. La revisió de les inspeccions i el seguiment de l’estat de les instal·lacions són aspectes clau per garantir la seguretat dels usuaris i facilitar que les comunitats puguin anticipar-se a les actuacions que hagin de dur a terme. Vols escoltar l’entrevista completa? Pots consultar-la al web de COPE Catalunya i Andorra. 14:20H | 25 MAIG 2025 | MIGDIA COPE A CATALUNYA I ANDORRA

Normativa i Legislació, Premsa

Els Certificats d’Estalvi, una via per millorar l’eficiència energètica de l’habitatge

Barcelona, 24 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, en una entrevista amb EFE. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Certificats d’Estalvi Energètic Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. «Subjectes obligats» Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica a EFE la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Una eina «excel·lent», però desaprofitada Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Més pedagogia i col·laboració publicoprivada Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro, una vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda. 

Normativa i Legislació, Premsa

El 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, però es poden estalviar fins a 140 euros

Barcelona, 24 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) poden suposar un estalvi mitjà d’entre 115 i 140 euros per megawatt hora Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica a EFE el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE —vigents des de 2023— es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en el sector industrial. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’entre 115 i 140 euros per MWh per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Pots llegir la notícia completa aquí El 80% de los edificios en España son ineficientes energéticamente, pero se pueden ahorrar hasta 140 euros. 

Normativa i Legislació, Premsa

Els Certificats d’Estalvi, una via per millorar l’eficiència energètica de l’habitatge

Barcelona, 24 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Certificats d’Estalvi Energètic, què són? Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Una eina «excel·lent», però desaprofitada Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Més pedagogia i col·laboració publicoprivada Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro, una vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda – EFE Verde. 

Normativa i Legislació, Premsa

Els Certificats d’Estalvi, una via per millorar l’eficiència energètica de l’habitatge

Barcelona, 23 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Certificats d’Estalvi Energètic, què són? Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Una eina «excel·lent», però desaprofitada Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Més pedagogia i col·laboració publicoprivada Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro, una vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda. 

Normativa i Legislació, Premsa

Què són els Certificats d’Estalvi, la via per millorar l’eficiència energètica de l’habitatge

Barcelona, 23 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, en una entrevista amb EFE. Terminis de la UE Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Certificats d’Estalvi Energètic, què són? Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica a EFE la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Una eina desaprofitada Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Col·laboració publicoprivada Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Qué son los certificados de Ahorro, la vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda. 

Normativa i Legislació, Premsa

Els Certificats d’Estalvi, una via per millorar l’eficiència energètica de l’habitatge

Barcelona, 23 de maig del 2026 Madrid, 23 maig (EFE).- Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, en una entrevista amb EFE. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica a EFE la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro, una vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda – Infobae. 

Normativa i Legislació, Premsa

Els Certificats d’Estalvi Energètic impulsen la rehabilitació energètica a Espanya

Barcelona, 23 de maig del 2026 L’eficiència energètica s’ha convertit en una prioritat absoluta per a Europa i Espanya afronta un enorme repte: prop del 80 % dels habitatges són energèticament ineficients, una situació que dificulta complir els objectius de descarbonització fixats per la Unió Europea per al 2050. En aquest context, els Certificats d’Estalvi Energètic emergeixen com una fórmula capaç d’incentivar econòmicament les reformes destinades a millorar l’aïllament, renovar els sistemes de climatització i reduir la despesa energètica de milions de llars. Els Certificats d’Estalvi Energètic permeten que propietaris i comunitats recuperin part de la inversió realitzada en actuacions d’eficiència, creant un sistema que combina sostenibilitat, estalvi econòmic i reducció d’emissions. Experts del sector adverteixen que Espanya necessita accelerar radicalment la rehabilitació energètica, ja que el ritme actual és insuficient per transformar el parc residencial durant els propers anys. Certificats d’Estalvi Energètic: així funciona el sistema que recompensa les reformes eficients Els Certificats d’Estalvi Energètic són documents electrònics oficials que acrediten l’estalvi aconseguit després d’executar actuacions d’eficiència energètica. Cada certificat equival a 1 quilowatt hora (kWh) estalviat a l’any, fet que permet monetitzar part de l’estalvi obtingut mitjançant millores en habitatges, edificis o instal·lacions. El mecanisme funciona mitjançant intermediaris autoritzats que avaluen l’actuació realitzada, calculen l’estalvi energètic i tramiten els certificats. Posteriorment, aquests CAE poden ser adquirits per companyies energètiques obligades a complir objectius nacionals d’eficiència, generant així una compensació econòmica directa per al propietari. Entre les actuacions més habituals destaquen les millores de l’aïllament tèrmic, la substitució de finestres, la renovació de calderes, la instal·lació de bombes de calor o la modernització dels sistemes de climatització. Totes elles permeten reduir el consum energètic, millorar el confort i disminuir la factura mensual d’electricitat i calefacció. El problema energètic dels habitatges espanyols accelera l’interès pels Certificats d’Estalvi Energètic Espanya afronta un dels principals reptes energètics d’Europa a causa de l’envelliment del seu parc immobiliari. Milers d’edificis presenten un aïllament deficient, sistemes tèrmics obsolets i elevats nivells de consum energètic, fet que incrementa tant les emissions contaminants com la despesa de les llars. Experts del sector adverteixen que el ritme actual de rehabilitació energètica és extremadament lent. Segons administradors de finques i especialistes en eficiència, la taxa de rehabilitació amb prou feines arriba al 0,15 % anual, una xifra insuficient per complir els compromisos climàtics marcats per Brussel·les per a les properes dècades. En aquest escenari, els Certificats d’Estalvi Energètic es posicionen com un instrument clau per accelerar les reformes. La possibilitat d’obtenir una devolució econòmica millora la rendibilitat de les inversions i pot incentivar comunitats de propietaris i particulars a executar obres que fins ara resultaven difícils d’assumir. Per què els Certificats d’Estalvi Energètic encara avancen lentament en el sector residencial Malgrat el seu potencial, els Certificats d’Estalvi Energètic encara són poc coneguts entre propietaris i comunitats de veïns. El sector residencial presenta una elevada fragmentació i gestionar milers de petites actuacions resulta molt més complex que tramitar grans projectes industrials o terciaris. A més del desconeixement ciutadà, el sistema s’enfronta a obstacles administratius, tècnics i financers. Molts propietaris desconeixen quines actuacions poden acollir-se al mecanisme, com sol·licitar la certificació o quin estalvi econòmic poden arribar a obtenir després de la rehabilitació. Els especialistes també reclamen una major implicació de les administracions públiques per simplificar els procediments, reforçar la informació ciutadana i facilitar l’accés als ajuts. El sector considera essencial impulsar una col·laboració publicoprivada més intensa que permeti convertir els Certificats d’Estalvi Energètic en un dels principals motors de la transició energètica espanyola. Tot el que has de saber dels ‘Certificats d’Estalvi Energètic’ Els Certificats d’Estalvi Energètic representen una oportunitat estratègica per transformar el parc residencial espanyol, reduir el consum energètic i abaratir les factures domèstiques en un context marcat per l’augment dels costos energètics i les exigències climàtiques europees. La clau ara passa per augmentar la divulgació, simplificar els tràmits i facilitar l’accés de particulars i comunitats a aquest sistema. Si Espanya aconsegueix accelerar la rehabilitació energètica mitjançant incentius eficaços com els CAE, el sector residencial podria convertir-se en un dels grans protagonistes de la descarbonització i la sostenibilitat durant les properes dècades. Què són els Certificats d’Estalvi Energètic? Els Certificats d’Estalvi Energètic són documents oficials que acrediten l’estalvi energètic aconseguit després de realitzar una actuació eficient, com ara millorar l’aïllament o canviar els sistemes de climatització. Qui pot sol·licitar els Certificats d’Estalvi Energètic? Els poden sol·licitar particulars, comunitats de propietaris, empreses i indústries que executin actuacions d’eficiència energètica reconegudes dins del sistema CAE. Quines reformes permeten obtenir Certificats d’Estalvi Energètic? Les actuacions més habituals inclouen l’aïllament tèrmic, la substitució de finestres, la instal·lació de bombes de calor, la renovació de calderes i la millora dels sistemes de climatització. Quants diners es poden recuperar amb els Certificats d’Estalvi Energètic? La compensació depèn de l’estalvi energètic generat, tot i que el sistema pot aportar entre 115 i 140 euros per MWh estalviat, segons estimacions del sector. Per què són importants els Certificats d’Estalvi Energètic? Perquè ajuden a impulsar la rehabilitació energètica, reduir les emissions contaminants i accelerar la modernització d’habitatges i edificis a Espanya. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro Energético impulsan la rehabilitación energética en España

Desplaça cap amunt