Madrid, 8 d’abril de 2025 A Espanya es rehabiliten a l’any entre un 0,11% i un 0,15%, i en 2023 només s’han rehabilitat 30.000 habitatges. Amb aquest ritme de creixement anual, en 2030 s’haurien rehabilitat entorn de 285.000 habitatges, molt lluny dels 1.200.000 habitatges previstos pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana per a 2030. Amb el desenvolupament de la rehabilitació energètica s’aconseguiria una reducció del consum en un 50% dels edificis, amb una revaloració del preu dels immobles de fins a un 20%. El Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas –CGCAFE-, ha presentat un Informe sobre la situació actual de la rehabilitació energètica al nostre país, informant que, malgrat l’esforç econòmic realitzat a través dels Fons Next Generation, l’increment del nombre d’habitatges que es rehabiliten cada any sol ha crescut un 10%, la qual cosa suposa que, en 2023, s’han rehabilitat un total de 30.000 habitatges en tota Espanya. Si s’aconsegueix mantenir aquest ritme de creixement anual, en 2030 s’haurien rehabilitat entorn de 285.000 habitatges al nostre país, cosa que significaria que no es podria complir amb els objectius establerts pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana -MIVAU- que s’ha marcat com a meta rehabilitar 1.200.000 habitatges fins a 2030. L’Informe que s’ha presentat analitza aquesta situació des del punt de vista dels Administradors de Finques col·legiats, la posició dels quals, en el centre de tots els processos de rehabilitació, els permet un punt de vista global i en contacte directe amb la realitat. Per això proposen 33 mesures perquè s’aconsegueixi un major ritme en la rehabilitació energètica per a poder complir amb l’objectiu europeu de la neutralitat d’emissions dels edificis per a 2050. Rehabilitació energètica obligatòria A Espanya existeixen 25,7 milions d’habitatges, dels quals un 42,7% es van construir abans de 1980 sense cap mena d’aïllament, i un 48,3% es van edificar abans de 2007, any en què no s’havia aprovat el Codi de l’Edificació. D’ells, anualment es rehabilita entre un 0,11% a 0,15%, per la qual cosa a aquest ritme es necessitarien més de 600 anys per a rehabilitar aquest parc immobiliari. En paraules de Pablo Abascal, president del CGCAFE, “si aconseguim un major increment dels edificis rehabilitats, estaríem parlant d’una reducció del consum en un 50% dels edificis, amb una revaloració del preu dels immobles de fins a un 20%, a més de la millora del conforti en reduir problemes d’humitat i l’augment del benestar tèrmic”. Peio Mendia, tresorer del CGCAFE, va destacar que “la rehabilitació energètica hauria de ser obligatòria en les comunitats de propietaris, així com una major deducció i bonificació en IRPF i IBI per millora d’eficiència energètica, però també aquestes deduccions haurien d’aplicar-se en l’IRPF sobre els rendiments del lloguer, sense oblidar-nos de l’aplicació del tipus reduït d’IVA o la creació del compte estalvi energètic”. Marc legal i ajudes sense canvis constants El CGCAFE considera que el procés rehabilitador requereix d’una marc legal i ajudes sense canvis constants, a més d’impulsar la definició professional i formació de noves figures professionals -agent rehabilitador o gestor de comunitats energètiques, entre altres-, i regular, a través d’una norma estatal, les seves funcions. Per això, Antonio Jaume, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Balears, va explicar que una de les propostes és “l’establiment de la rehabilitació energètica com una obligació per a les comunitats de propietaris, sense que es precisi l’acord de la Junta de Propietaris per a la seva execució i compliment. També hauria de ser obligatori constituir un fons obligatori amb fixació d’una quantitat mínima d’aportació”. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va incidir en la necessitat de reformar, en el sentit de les propostes, el Codi Civil Català, a més de simplificar els tràmits administratius de la petició de les subvencions, actualment molt complexos. “Creació de la finestreta única en els tràmits administratius, que ha de tenir el suport de les oficines de rehabilitació gestionades pels col·legis professionals implicats en aquests processos: arquitectes, arquitectes tècnics i administradors de finques, amb la finalitat d’afavorir la tramitació de les ajudes”, explico Viñas. Els administradors i administradores de finques col·legiats tenen com a objectiu treballar en benefici de la ciutadania, i per la seva activitat professional coneixen, de primera mà, les seves necessitats en matèria d’habitatge i rehabilitació energètica, per la qual cosa les seves propostes al Govern, als Grups Parlamentaris i a les diferents administracions públiques, es basen en un coneixement profund dels problemes dels veïns/as, i consideren que l’aprovació pel Govern de les mesures proposades pel CGCAFE, repercutiran molt favorablement, no sols a evitar conflictes en les comunitats de propietaris, sinó per a anticipar-nos als problemes que sorgeixin en les pròximes dècades.
