Nom de l'autor: CAFBL

Aparicions en mitjans, Premsa

Caixa d’Enginyers i el CAFBL signen un conveni per impulsar la rehabilitació energètica

Caixa d’Enginyers i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i de Lleida (CAFBL) han signat un conveni de col·laboració per promoure i impulsar la rehabilitació energètica dels edificis a Catalunya, segons un comunicat conjunt aquest dimecres. Amb aquest acord, finançat dins els Fons Next Generation, el Col·legi tindrà com a entitat col·laboradora Caixa d’Enginyers, que facilitarà el finançament per a les actuacions energètiques a les comunitats de propietaris de totes dues demarcacions. El CAFBL ha definit com un “gran repte” la transició energètica del parc d’habitatges català a causa de l’antiguitat que té la majoria del parc. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “ALDIA”: https://www.aldia.cat/espanya/noticia-caixa-denginyers-cafbl-signen-conveni-per-impulsar-rehabilitacio-energetica-20220706174507.html

Actualitat

Modificacions fiscals introduides per la Llei 12/2022, de 30 de juny

El passat dia 1 de juliol es va publicar en el BOE la Llei 12/2002 de 30 de juny, de regulació per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre. S’ hi adopten modificacions respecte als límits de les aportacions a Plans de pensions a efectes d’ IRPF, així com altres normes tributàries relacionades, i que detallem en aquest document.

Notes de premsa

Caixa d’Enginyers signa un conveni amb el Col·legi d’Administradors de Finques per seguir impulsant la rehabilitació energètica

En el marc dels Fons Next Generation EU i a través del Préstec ECO Rehabilita, Caixa d´Enginyers reafirma el seu compromís amb la promoció de la rehabilitació energètica dels edificis i la seva aposta per un món més sostenible Amb aquest conveni, ambdues entitats facilitaran el finançament i la millora de l’eficiència energètica a les comunitats de propietaris de Barcelona i de Lleida   Barcelona, 5 de juliol de 2022 – Caixa d’Enginyers, cooperativa de crèdit de serveis financers i asseguradors, i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i de Lleida (CAFBL), han signat un conveni de col·laboració per promoure i impulsar la rehabilitació energètica dels edificis a Catalunya. Amb aquest acord, finançat en el marc dels Fons Next Generation EU, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el CAFBL tindrà com a entitat col·laboradora a Caixa d’Enginyers, que facilitarà el finançament per a les actuacions energètiques a les comunitats de propietaris. Dins de la clara aposta de Caixa d´Enginyers per contribuir a la sostenibilitat i el medi ambient, disposa del Préstec ECO Rehabilita, el qual té l’objectiu de col·laborar en la concessió de finançament a particulars, empreses i comunitats de propietaris per a la rehabilitació d’habitatges en matèria de millora de l’eficiència, transició energètica, accessibilitat o conservació. Aquest préstec ja està relacionat amb els programes d’ajudes subvencionats dels Fons Next Generation; el programa 3 (ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici) i el programa 4 (d’ajuda a les actuacions per a la millora de l’eficiència energètica als habitatges), vigents fins el 31 de desembre d’aquest any. Per al CAFBL, participar de forma activa en aquesta transició energètica del parc d’habitatges de Catalunya és un gran repte, tenint en compte que gran part dels edificis catalans tenen una antiguitat que els fa ineficients i tenen de les pitjors qualificacions energètiques d’Europa. De manera que per poder liderar projectes de rehabilitació a Catalunya, el Col·legi contínuament està buscant eines per facilitar les tasques professionals als seus col·legiats. I és que gràcies al profund coneixement dels Administradors de Finques sobre les particularitats de cada comunitat de propietaris, és el sector professional més qualificat per ajudar a que aquesta rehabilitació energètica es faci realitat. Jaime Asián, director de l’àrea de serveis al soci de Caixa d’Enginyers afirma que “amb aquest acord, Caixa d’Enginyers torna a demostrar el seu ferm compromís amb el medi ambient, posant a l’abast de tots els col·legiats i, per suposat, dels nostres socis i sòcies, alternatives que minimitzin la seva petjada ambiental, apostant per l’eficiència energètica”. Per la seva part, Enrique Vendrell, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, ha explicat que “gràcies a aquest conveni amb Caixa d’Enginyers, posarem a disposició dels nostres col·legiats el suport i els serveis de l’entitat cooperativa, per tal de seguir formant i millorant la qualitat de les prestacions professionals dels nostres col·legiats, així com millorant l’eficiència energètica dels habitatges de Catalunya”.   DESCARREGAR NOTA DE PREMSA

Actualitat

Aprovació de la convocatòria referent als Fons Next Generation per a la ciutat de Barcelona

  Avui, dia 27 de juny, el Consorci d’Habitatge de Barcelona (CHB) ha publicat al DOGC l’aprovació de la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública no competitiva, de subvencions a l’empara del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU, per a la ciutat de Barcelona. Les actuacions que es subvencionen amb la present convocatòria corresponen als programes següents: Programa 3 d’ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici. Programa 4 d’ajuts a les actuacions de millora d’eficiència energètica en habitatges. Programa 5 d’ajuts per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació. El termini de presentació de sol·licituds de cadascun dels programes s’obrirà l’endemà de la publicació al DOGC d’aquesta convocatòria i acabarà el 30 de juny de 2023.

Actualitat

Mesures urgents de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna

S’ha publicat el Reial Decret-Llei 11/2022 de 25 de juny, de Mesures urgents de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna. A continuació t’expliquem els punts més rellevants. Aquest Reial Decret-Llei estableix les següents mesures: Ajuda de 200 euros per a treballadors, autònoms i aturats. Rebaixa de l’IVA de la llum: del 10 % al 5 % fins al 31 desembre 2022. Bonificació del carburant Increment de l’Ingrés Mínim Vital i de les pensions no contributives. Liquiditat per a les empreses: Pròrroga de 3 mesos dels ajornaments especials de les quotes de la Seguretat Social a un interès reduït. Pròrroga de les rebaixes dels preus energètics. Congelació de la bombona de butà en 19,55 euros. SUSPENSIÓ DELS DESNONAMENTS. MESURES SOBRE EL LLOGUER D’HABITATGES: PRÒRROGA DE LA LIMITACIÓ DE L’IPC A UN MÀXIM DEL 2 % FINS 31/12/2022. Reducció de l’abonament transport. Sostenibilitat del sector de transport de mercaderies per carretera. Ajudes directes a la indústria gas intensiva Mesures per l’erupció del volcà de La Palma. Mesures d’ajuts al sector agrícola, ramader, pesquer i aqüícola. Per a més informació pots clicar aquí.

Actualitat

Activació per a la presentació de sol·licituds de les convocatòries del Programa 5

T’informem que a partir d’avui s’inicia el termini d’obertura de presentació de sol·licituds al Portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya de les convocatòries del Programa 5 per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, tal i com es va publicar a la RESOLUCIÓ DSO/1147/2022, de 20 d’abril. De manera que, com ja et vam informar en un anterior comunicat, les dates del nou termini del Programa 5 seran del 20 de juny de 2022 fins el 31 de desembre de 2022, inclòs.

LVG
Aparicions en mitjans, Premsa

Les desenes de milers de pisos buits encoratgen l’ocupació a Catalunya

Más de 7.300 denuncias por usurpación y allanamiento de morada, el 42% del total de España Mataró, un paraíso ocupa En este antiguo banco de Sant Gervasi viven familias con menores procedentes de Rumanía y seguidas por trabajadores sociales de Barcelona. Ana Jiménez Catalunya tiene decenas de miles de viviendas vacías, la inmensa mayoría de grandes tenedores, principalmente de entidades financieras y fondos de inversión, y de la Sareb, el banco malo. Este es uno de los factores que allanan la ocupación. En el 2021, siendo la segunda comunidad en población –por detrás de Andalucía y por delante de Madrid–, fue, a gran distancia de las demás, en la que se presentaron más denuncias por los delitos de usurpación y allanamiento de morada, 7.345, el 42,3% del total de España, según el Ministerio del Interior. Un problema a la hora de analizar este fenómeno es el baile de cifras sobre cuál es el número de inmuebles deshabitados. Carles Sala, secretario de Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat, señala que en el registro creado en el 2015 para inscribir las viviendas vacías o sin título habilitante procedentes de ejecuciones hipotecarias constan 34.856, pero que la situación es muy cambiante. Sala considera que no se ajustan en nada a la realidad los datos, de un lejano 2011, del INE, de 448.000 casas desocupadas. Y otra aproximación es la del Ministerio de Fomento del 2019 que hablaba de 75.685 pisos nuevos a estrenar sin nadie dentro. En el 2020, Territori cuantificó 27.558 en manos de grandes tenedores –personas físicas con más de 15 viviendas o jurídicas con más de diez– que llevaban más de dos años vacíos. Muchos datos y poca concreción. En todo caso, hay un cierto consenso en que son decenas de miles los inmuebles deshabitados. Este elevado volumen y la regulación catalana sobre el derecho a la vivienda, muy controvertida, son dos factores clave. La ley 1/2022, que modifica otras tres del 2007, el 2015 y el 2016 para afrontar la emergencia en el ámbito residencial, reconoce el derecho de los ocupantes de inmuebles de grandes propietarios a recibir una oferta de alquiler social que les permita quedarse en el inmueble si reúnen una serie de condiciones, entre ellas no haber rechazado ninguna opción de realojo y estar en riesgo de exclusión habitacional. La norma, critica Enrique Vendrell, presidente del Col.legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, “reconoce la ocupación como un modo de acceso al derecho residencial, no hay nada equivalente en otras comunidades”. Desde una posición muy distinta, Santi Mas de Xaxàs , de la PAH, una de las entidades más activas en la defensa del derecho a la vivienda, ve positiva la ley porque “obliga a bancos y fondos buitre a ofrecer alquileres sociales a familias vulnerables”. El sector inmobiliario considera injusto que la legislación catalana legitime las ocupaciones Sònia Lacalle, responsable de la asesoría jurídica de Càritas Barcelona, precisa que para hacer una fotografía más ajustada a la realidad cabría sumar los procedimientos civiles, por lo que intuye que el montante global de ocupaciones podría rondar los 14.000. El importante número de inmuebles deshabitados desde el estallido de la burbuja inmobiliaria en el 2008; el elevado precio del alquiler; el gran déficit de vivienda pública, y el preocupante aumento del número de personas que sufren exclusión social en Catalunya –el 29,1%, un 12% más que en el 2018 y un 6% por encima de la media de España, según el último informe Foessa– conforman un cóctel que aboca a no pocas familias al sinhogarismo. El déficit de alquiler social no justifica la ocupación, claman promotores y API Pero aún hay más ingredientes que alimentan este peligroso combinado. La emergencia de grupos mafiosos que se apropian de pisos tanto de pequeños como de grandes propietarios y los ofrecen por 2.000 o 3.000 euros a ciudadanos con escasos recursos, sobre todo a inmigrantes sin papeles y por tanto sin capacidad para formalizar un alquiler, alimenta la usurpación de casas. También que cada vez haya menos naves disponibles en zonas como el Poblenou, que alojaban a centenares de personas, ha desviado la ocupación a pisos y locales comerciales que han cesado su actividad, apunta Raúl Martínez, subdirector en los últimos años de la fundación Cepaim. Las entidades sociales exigen que las viviendas vacías de bancos, fondos y Sareb pasen a ser de alquiler social Otros motivos son “el aumento de los desahucios, estamos en el mismo nivel que en el último trimestre del 2019, y el incremento de las ejecuciones hipotecarias, que crecieron un 57% en el cuarto trimestre del 2021”, alerta Sònia Lacalle. Durante los tres primeros meses de este 2022 se ejecutaron 2.410 lanzamientos, el 21,8% de los realizados en el conjunto de España. “El 40% de las personas atendidas ahora por Càritas –añade– viven en una habitación realquilada frente al 25% del 2017”. Vecinos concentrados durante el desahucio de una mujer con dos menores en Ciutat Vella Miquel González / Shooting Carme Trilla, presidenta de la fundación Hàbitat 3, no es la única que reivindica “un pacto de Estado para dedicar los inmuebles vacíos, que son un caladero de ocupaciones, a alquiler social. Incluso a nosotros, que somos gestores de vivienda social, nos ocupan pisos, se debe luchar contra la idea de que esto es correcto”. Trilla urge a aprobar una “normativa que permita sacar en dos días” a las personas que usurpan una casa. “Esto es la ley de la selva, las mafias, cuando entran en una propiedad, no distinguen si es de un gran tenedor o de un ciudadano”, añade. “Debemos ser cuidadosos, hay quien quiere dar a entender, de manera interesada, que no puedes ir a comprar el pan porque cuando vuelves a casa te la han ocupado y esto es una falacia”, advierte Santi Mas de Xaxàs. Este activista de la PAH precisa que la inmensa mayoría de casos son de inmuebles vacíos pertenecientes a grandes propietarios y que por ello están “plenamente legitimados, especialmente los que son o fueron de

Radio Estel
Aparicions en mitjans, Ràdio

Parlem de pisos

Entrevista a José María Aguilá, assessor jurídic del CAFBL, al programa de Ràdio Estel “Tot anirà bé”.   Escoltar entrevista en aquest enllaç (a partir del minut 19′): https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20220610-17_00TOTANIRABE.MP3

Actualitat

Subvencions Amunt Persianes – Aparadors Vius

L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ha creat la convocatòria de subvencions “Aparadors Vius”, dins del marc del programa Amunt Persianes, amb la finalitat de millorar l’atractivitat exterior del comerç a través del canvi de persianes. De manera que els locals que canviïn les seves persianes cegues per altres que permetin veure l’interior de la botiga (persianes encunyades, de malla o qualsevol altre tipus que faciliti la visió de l’aparador fora de l’horari comercial) podran acollir-se a aquestes subvencions, amb un màxim de fins a 2.000 € per a cada canvi de persiana i un màxim de 3 persianes per persona sol·licitant. El termini de presentació de sol·licituds és des del 17 de maig fins al 30 de setembre de 2022 o fins a l’exhauriment del crèdit pressupostari disponible. La sol·licitud s’ha de fer en línia. En aquest ENLLAÇ trobaràs tota la informació de la subvenció.

Actualitat

SUBVENCIONS BO LLOGUER JOVE

AGÈNCIA CATALANA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA RESOLUCIÓ DSO/1650/2022 de 26 de maig S’OBRE LA CONVOCATÒRIA PER A LA CONCESSIÓ DE LES SUBVENCIONS DEL BO LLOGUER JOVE   Amb aquesta Resolució, la Generalitat obre la convocatòria de sol·licitud de subvencions per facilitar el gaudi d’un habitatge en lloguer o en cessió d’ús a les persones joves amb pocs recursos econòmics. La convocatòria es regeix per la Resolució DSO/1422/2022 d’11 de maig (DOGC 8668) que estableix les Bases Reguladores de la Concessió de les subvencions del BO LLOGUER JOVE. El termini per presentar la sol·licitud s’inicia el dia 8 de juny de 2022, a les 9 hores i finalitza el dia 17 de juny de 2022 a les 17 hores. En el següent enllaç t’informem de: Requisits Import de la subvenció Normativa reguladora del bo lloguer Jove

Desplaça cap amunt