Nom de l'autor: Marta Agraz

Periodista. Directora de Comunicació del CAFBL

LVG
Aparicions en mitjans, Premsa

Les desenes de milers de pisos buits encoratgen l’ocupació a Catalunya

Más de 7.300 denuncias por usurpación y allanamiento de morada, el 42% del total de España Mataró, un paraíso ocupa En este antiguo banco de Sant Gervasi viven familias con menores procedentes de Rumanía y seguidas por trabajadores sociales de Barcelona. Ana Jiménez Catalunya tiene decenas de miles de viviendas vacías, la inmensa mayoría de grandes tenedores, principalmente de entidades financieras y fondos de inversión, y de la Sareb, el banco malo. Este es uno de los factores que allanan la ocupación. En el 2021, siendo la segunda comunidad en población –por detrás de Andalucía y por delante de Madrid–, fue, a gran distancia de las demás, en la que se presentaron más denuncias por los delitos de usurpación y allanamiento de morada, 7.345, el 42,3% del total de España, según el Ministerio del Interior. Un problema a la hora de analizar este fenómeno es el baile de cifras sobre cuál es el número de inmuebles deshabitados. Carles Sala, secretario de Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat, señala que en el registro creado en el 2015 para inscribir las viviendas vacías o sin título habilitante procedentes de ejecuciones hipotecarias constan 34.856, pero que la situación es muy cambiante. Sala considera que no se ajustan en nada a la realidad los datos, de un lejano 2011, del INE, de 448.000 casas desocupadas. Y otra aproximación es la del Ministerio de Fomento del 2019 que hablaba de 75.685 pisos nuevos a estrenar sin nadie dentro. En el 2020, Territori cuantificó 27.558 en manos de grandes tenedores –personas físicas con más de 15 viviendas o jurídicas con más de diez– que llevaban más de dos años vacíos. Muchos datos y poca concreción. En todo caso, hay un cierto consenso en que son decenas de miles los inmuebles deshabitados. Este elevado volumen y la regulación catalana sobre el derecho a la vivienda, muy controvertida, son dos factores clave. La ley 1/2022, que modifica otras tres del 2007, el 2015 y el 2016 para afrontar la emergencia en el ámbito residencial, reconoce el derecho de los ocupantes de inmuebles de grandes propietarios a recibir una oferta de alquiler social que les permita quedarse en el inmueble si reúnen una serie de condiciones, entre ellas no haber rechazado ninguna opción de realojo y estar en riesgo de exclusión habitacional. La norma, critica Enrique Vendrell, presidente del Col.legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, “reconoce la ocupación como un modo de acceso al derecho residencial, no hay nada equivalente en otras comunidades”. Desde una posición muy distinta, Santi Mas de Xaxàs , de la PAH, una de las entidades más activas en la defensa del derecho a la vivienda, ve positiva la ley porque “obliga a bancos y fondos buitre a ofrecer alquileres sociales a familias vulnerables”. El sector inmobiliario considera injusto que la legislación catalana legitime las ocupaciones Sònia Lacalle, responsable de la asesoría jurídica de Càritas Barcelona, precisa que para hacer una fotografía más ajustada a la realidad cabría sumar los procedimientos civiles, por lo que intuye que el montante global de ocupaciones podría rondar los 14.000. El importante número de inmuebles deshabitados desde el estallido de la burbuja inmobiliaria en el 2008; el elevado precio del alquiler; el gran déficit de vivienda pública, y el preocupante aumento del número de personas que sufren exclusión social en Catalunya –el 29,1%, un 12% más que en el 2018 y un 6% por encima de la media de España, según el último informe Foessa– conforman un cóctel que aboca a no pocas familias al sinhogarismo. El déficit de alquiler social no justifica la ocupación, claman promotores y API Pero aún hay más ingredientes que alimentan este peligroso combinado. La emergencia de grupos mafiosos que se apropian de pisos tanto de pequeños como de grandes propietarios y los ofrecen por 2.000 o 3.000 euros a ciudadanos con escasos recursos, sobre todo a inmigrantes sin papeles y por tanto sin capacidad para formalizar un alquiler, alimenta la usurpación de casas. También que cada vez haya menos naves disponibles en zonas como el Poblenou, que alojaban a centenares de personas, ha desviado la ocupación a pisos y locales comerciales que han cesado su actividad, apunta Raúl Martínez, subdirector en los últimos años de la fundación Cepaim. Las entidades sociales exigen que las viviendas vacías de bancos, fondos y Sareb pasen a ser de alquiler social Otros motivos son “el aumento de los desahucios, estamos en el mismo nivel que en el último trimestre del 2019, y el incremento de las ejecuciones hipotecarias, que crecieron un 57% en el cuarto trimestre del 2021”, alerta Sònia Lacalle. Durante los tres primeros meses de este 2022 se ejecutaron 2.410 lanzamientos, el 21,8% de los realizados en el conjunto de España. “El 40% de las personas atendidas ahora por Càritas –añade– viven en una habitación realquilada frente al 25% del 2017”. Vecinos concentrados durante el desahucio de una mujer con dos menores en Ciutat Vella Miquel González / Shooting Carme Trilla, presidenta de la fundación Hàbitat 3, no es la única que reivindica “un pacto de Estado para dedicar los inmuebles vacíos, que son un caladero de ocupaciones, a alquiler social. Incluso a nosotros, que somos gestores de vivienda social, nos ocupan pisos, se debe luchar contra la idea de que esto es correcto”. Trilla urge a aprobar una “normativa que permita sacar en dos días” a las personas que usurpan una casa. “Esto es la ley de la selva, las mafias, cuando entran en una propiedad, no distinguen si es de un gran tenedor o de un ciudadano”, añade. “Debemos ser cuidadosos, hay quien quiere dar a entender, de manera interesada, que no puedes ir a comprar el pan porque cuando vuelves a casa te la han ocupado y esto es una falacia”, advierte Santi Mas de Xaxàs. Este activista de la PAH precisa que la inmensa mayoría de casos son de inmuebles vacíos pertenecientes a grandes propietarios y que por ello están “plenamente legitimados, especialmente los que son o fueron de

Radio Estel
Aparicions en mitjans, Ràdio

Parlem de pisos

Entrevista a José María Aguilá, assessor jurídic del CAFBL, al programa de Ràdio Estel «Tot anirà bé».   Escoltar entrevista en aquest enllaç (a partir del minut 19′): https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20220610-17_00TOTANIRABE.MP3 Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Actualitat

Subvencions Amunt Persianes – Aparadors Vius

L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ha creat la convocatòria de subvencions “Aparadors Vius”, dins del marc del programa Amunt Persianes, amb la finalitat de millorar l’atractivitat exterior del comerç a través del canvi de persianes. De manera que els locals que canviïn les seves persianes cegues per altres que permetin veure l’interior de la botiga (persianes encunyades, de malla o qualsevol altre tipus que faciliti la visió de l’aparador fora de l’horari comercial) podran acollir-se a aquestes subvencions, amb un màxim de fins a 2.000 € per a cada canvi de persiana i un màxim de 3 persianes per persona sol·licitant. El termini de presentació de sol·licituds és des del 17 de maig fins al 30 de setembre de 2022 o fins a l’exhauriment del crèdit pressupostari disponible. La sol·licitud s’ha de fer en línia. En aquest ENLLAÇ trobaràs tota la informació de la subvenció. Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Actualitat

SUBVENCIONS BO LLOGUER JOVE

AGÈNCIA CATALANA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA RESOLUCIÓ DSO/1650/2022 de 26 de maig S’OBRE LA CONVOCATÒRIA PER A LA CONCESSIÓ DE LES SUBVENCIONS DEL BO LLOGUER JOVE   Amb aquesta Resolució, la Generalitat obre la convocatòria de sol·licitud de subvencions per facilitar el gaudi d’un habitatge en lloguer o en cessió d’ús a les persones joves amb pocs recursos econòmics. La convocatòria es regeix per la Resolució DSO/1422/2022 d’11 de maig (DOGC 8668) que estableix les Bases Reguladores de la Concessió de les subvencions del BO LLOGUER JOVE. El termini per presentar la sol·licitud s’inicia el dia 8 de juny de 2022, a les 9 hores i finalitza el dia 17 de juny de 2022 a les 17 hores. En el següent enllaç t’informem de: Requisits Import de la subvenció Normativa reguladora del bo lloguer Jove Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Actualitat

Debat Municipalista ‘Fons Next Generation: Rehabilitació d’habitatges per al lloguer social’

L’Associació Catalana de Municipis i el departament de Drets Socials organitzaran, per streming, aquest proper dijous 1 de juny de 12.00 a 14.00 h, una jornada amb tots els municipis que estan associats per parlar dels programes dels Fons Next Generation. L’acte serà inaugurat per l’Il·lm. Sr. Lluís Soler i Panisello, president de l’ACM i alcalde de Deltebre, i l’Hble. Sra. Violant Cervera i Gòdia, consellera de Drets Socials. El Sr. Lorenzo Viñas, en representació del CAFBL, participarà al debat sobre la rehabilitació, on també estaran presents els altres dos col·legis professionals, el Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació, a més del Sr. Carles Sala, secretari d’Habitatge i Inclusió Social, i alcaldes i alcaldesses representants del món local. En aquest ENLLAÇ tens el programa complet de l’acte i des d’on et podràs apuntar. T’animem a que t’inscriguis i segueixis aquest debat per via telemàtica! Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

LVG
Aparicions en mitjans, Premsa

«A Barcelona l’Administració avala obertament a l’okupació» – VIDEOCONTRA

España y el resto de Europa, dos formas distintas de entender la okupacion IMA SANCHÍS Enrique Vendrell es el Presidente del Consejo de Colegios de Administradores de Fincas de Cataluña, Vicepresidente 1º del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España y profesor de de la Facultad de Derecho ESADE. Está aquí para hablarnos del fenómeno de la ocupación, preocupante fundamentalmente en Catalunya, donde se registran el 50 % de las ocupaciones de toda España, el 75 % de estas en Barcelona, un fenómeno que no deja de crecer. Se trata de un delito penal según el Convenio Europeo de Derechos Humanos. «Estamos ante una situación insostenible», argumenta Vendrell, «donde, además, no olvidemos, se promueve la creación de organizaciones criminales y mafias que se aprovechan de las personas y familias gracias a la laxitud y lentitud de las reacciones policiales y judiciales». La ocupación ilegal se resuelve de forma inmediata en el resto de los países de nuestro entorno. Francia equipara la ocupación ilegal a la figura del allanamiento de morada y es castigada con un año de prisión y multa de 15.000 euros, en Italia también la expulsión de los ocupantes es inmediata y está castigada con prisión de dos años y multas, lo mismo ocurre en el Reino Unido o en Alemania, donde las casas son desalojadas 24 horas después de conocerse y denunciar la ocupación por parte de los propietarios. En Países Bajos basta con denunciar ante la Policía, que, una vez verificado el título de propiedad, puede personarse de inmediato con una autorización judicial para desalojar a los okupas. En España nada de todo eso sirve, el proceso judicial para que un propietario recupere su vivienda es de unos tres años. «Se dan casos en los que durante esos tres años los okupas viven en el hogar de una familia mientras esta tiene que vivir en un hostal mientras paga todos los gastos de consumo de agua y electricidad de los okupas». VEURE LA NOTÍCIA COMPLETA A «LA VANGUARDIA – LA CONTRA»: https://www.lavanguardia.com/lacontra/20220529/8298567/barcelona-administracion-avalan-abiertamente-okupacion.html Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Aparicions en mitjans, Televisió

Okupació

Entrevista en directe a Lorenzo Viñas, gerent del CAFBL, als informatius del vespre d’Antena 3 per parlar sobre okupació il·legal dels habitatges.   Veure el vídeo en aquest enllaç (minut 26’30»): https://www.atresplayer.com/antena3/noticias/noticias-fin-de-semana/mayo-2022/28-05-22-la-vacuna-espanola-contra-el-coronavirus-protege-contra-la-viruela-del-mono_62926212f348b0e49acc6bde/ Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

ECONOMIA DE GUERRA
Aparicions en mitjans, Televisió

Habitatge, un dret o un luxe?

En Lorenzo Viñas, gerent del CAFBL, és entrevistat al programa de TV «Economia de Guerra» per parlar sobre: L’habitatge és un dret o un luxe? Analitzem l’actualitat immobiliària, la demanda, poca oferta i si hi haurà una nova bombolla.   Pots veure el vídeo en aquest enllaç (a partir del minut 24’40»): https://www.8tv.cat/edg/videos/2022-05-27.html  Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL

Aparicions en mitjans, Premsa

Com estalviar en la factura de la llum amb la rehabilitació energètica del teu edifici

Els fons Next Generation destinaran 480 milions d’euros a millorar l’eficiència dels edificis de Catalunya L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya i els administradors de finques hi jugaran un paper fonamental La rehabilitació energètica té una gran quantitat d’avantatges /CEDIDA / GENA MELÉNDREZ L’eficiència energètica és un dels punts febles del parc immobiliari de Catalunya. Principalment perquè més del 80% dels immobles ja estan obsolets. Molts van ser construïts abans que existís una normativa d’aïllament tèrmic que va arribar en la dècada dels 80 i uns anys abans del 2006, quan es va posar en marxa una normativa d’estalvi energètic. Només una dada: després del transport, les edificacions suposen el 40% del consum energètic de la Unió Europea. La rehabilitació, doncs, és l’única mesura viable per capgirar aquesta situació i solucionar un problema que impacta en la capacitat econòmica dels ciutadans però, també, en matèria de sostenibilitat. Per pal·liar aquest problema, els fons Europeus Next Generation destinaran a Catalunya, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, 480 milions d’euros que es repartiran en 5 programes. Un d’ells servirà per millorar els barris, un altre per a l’obertura d’oficines de rehabilitació, un altre a edificis, un quart per a habitatges i l’últim per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent. L’objectiu és rehabilitar un total de 1.500 edificis (que inclouen uns22.750 habitatges, aproximadament) abans de 2023 i uns 65.000 abans de finals de l’any 2026. QUINS BENEFICIS APORTA LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA? La rehabilitació energètica de l’edifici aporta una sèrie de beneficis que resulten atractius i pels quals val la pena apostar: Estalvi en la factura de la llum: Aquest benefici repercuteix directament en la butxaca. Una bona eficiència energètica redueix el consum d’energia utilitzat per a escalfar o refredar la llar i, per tant, la factura energètica es redueix. Confort i regulació tèrmica: L’aïllament tèrmic és una de les claus per a aconseguir més eficiència energètica. Un bon aïllament manté la temperatura adequada tant a l’hivern com a l’estiu i millora el confort de la llar. Combatre el canvi climàtic: La reducció del consum energètic també té un impacte positiu en l’empremta de carboni que generen les llars. Deduccions fiscals: Entre el 6 d’octubre de 2021 i fins al 31 de desembre de 2023, els propietaris d’habitatges que s’hagin sotmès a un procés de rehabilitació energètica podran deduir-se fins a un 60% del que paguen de les obres si compleixen uns requisits. El paper dels Administradors de Finques Els Administradors de Finques jugaran un paper molt important en l’impuls dels processos de rehabilitació energètica que derivin del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya i l’Agència d’Habitatge de Catalunya (AHC) han arribat a un acord en el que el primer ha creat l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya (OTRC) a la seu del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona – Lleida (CAFBL). El principal objectiu d’aquesta oficina, que servirà de nexe entre l’administració pública i la societat, serà coordinar, informar i facilitar la gestió de les ajudes i la prestació de serveis que contribueixin a implementar i gestionar integralment projectes de rehabilitació energètica en l’àmbit residencial. Es destinaran 480 milions dels Fons Next Generation a la rehabilitació energètica/CEDIDA / ALBERT GONZÁLEZ   «Hem apostat pels administradors de finques com a prescriptors que han de fer possible aquesta rehabilitació energètica. Serà important que els ciutadans entenguin la importància d’aquest projecte, convèncer-los dels beneficis i facilitar-los el camí perquè es puguin acollir a les subvencions dels Next Generation», va assegurar Carles Sala i Roca, secretari d’Habitatge i Inclusió Social, durant la presentació de l’OTRC. REQUISITS PER OBTENIR LES SUBVENCIONS Per poder obtenir les subvencions dels Next Generation per a la rehabilitació energètica d’edificis s’han de complir alguns requisits. És imprescindible disposar de la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE) i del Certificat d’Eficiència Energètica (CEE), a més de: Si amb les obres es redueix un 30% del consum d’energia no renovable Si es redueix un 25% en la zona climàtica C o un 35% en les zones D i E en la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració. Si en els últims 4 anys s’han dut a terme intervencions de millora en l’eficiència energètica en les quals es pugui acreditar el segon punt. En cas de no complir aquest requisit, es podrà sumar aquesta actuació amb la reducció que es podria aconseguir en una de nova. Els edificis amb protecció històrica i arquitectònica demostrable no hauran de complir la reducció de demanda sempre que presentin els punts en els quals estan limitats. Com funciona l’OTRC amb els col·legiats? Un dels papers fonamentals que jugarà l’OTRC serà el suport als Administradors de Finques perquè coneguin tot allò que fa referència a aquestes ajudes. Aquesta funció és fruit d’un dels requisits de l’acord firmat amb l’AHC. Quins recursos s’han posat en mans dels col·legiats? Formació: En aquestes formacions telemàtiques i presencials s’explicaran les condicions i els requisits tècnics i jurídics de la subvenció, les mesures d’excepció fiscal aplicables, les condicions de crèdit que ofereixen les entitats financeres, el protocol d’actuació documental administratiu i les modificacions del Llibre V del Codi Civil de Catalunya. Assessorament: Aquest assessorament es desenvoluparà amb l’assessoria d’arquitectura del CAFBL i s’atendrà qualsevol consulta dels col·legiats amb cita prèvia. A més, un tècnic extern els oferirà una orientació de millora energètica prèvia al procés. Acompanyament: Hi haurà una atenció i seguiment personalitzat als col·legiats en el control i la correcció d’esmenes i errors documentals. També es facilitarà l’operativa econòmica i administrativa de la retribució dels drets als AFC. Difusió de les condicions del programa de subvenció a la rehabilitació: L’OTRC també durà a terme una difusió per als Administradors de Finques col·legiats amb cartes, contingut informatiu a la plataforma del programa de rehabilitació, amb la instal·lació d’un bàner accessible des del web de cada col·legi d’Administradors de Finques de Catalunya i amb la col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) per donar informació conjunta i coherent. Per obtenir més informació sobre les subvencions ofertes per a la rehabilitació energètica i l’OTRC, es pot consultar el seu web. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «EL PERIÓDICO»: https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20220531/com-estalviar-factura-llum-rehabilitacion-energetica-13603670 Marta AgrazPeriodista. Directora de

Desplaça cap amunt