El 50% de les okupacions es registren a Catalunya i, d’aquesta xifra, el 75% són a la ciutat de Barcelona Les polítiques d’habitatge són un total fracàs, ja que faciliten i promouen l’okupació sense cap empara als afectats Barcelona, 16 de maig – Cada vegada més es venen succeint nombrosos conflictes i accidents que són causa de danys personals i que tenen com a origen les ocupacions d’immobles. La posició del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida és, en tot moment, de condemna i denúncia demanant a les diferents Administracions Públiques que intervinguin en el que considerem un autèntic i greu problema social i de seguretat, creant-se baralles i amenaces entre okupes i veïns, víctimes en un incendi… És per aquest motiu que exigim mesures legislatives urgents per poder posar fre a l’okupació. Portem ja molt de temps afirmant que les polítiques d’habitatge són un total fracàs a l’hora d’abordar aquesta qüestió, ja que faciliten i promouen l’okupació sense cap empara als afectats. Per part de la majoria dels grups polítics hi ha una gran indiferència i la seva inacció està provocant greus conseqüències econòmiques, socials i psicològiques per a les persones que ho estan patint. Segons explica el Sr. Enrique Vendrell, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, “l’ocupació il·legal d’immobles és un delicte penal i, a més, afecta al dret de propietat, que no sols està reconegut en la Constitució sinó que a més, així ho ha proclamat el Conveni Europeu de Drets Humans, per la qual cosa és incomprensible que la ciutadania no trobi una resposta eficaç ni penal ni civil que la protegeixi amb eficàcia d’aquestes actuacions delictives i dels danys materials que aquests fets ocasionen”. La sensació d’impotència i impunitat que suposa no sols afecta directament als titulars dels immobles okupats, sense consentiment i per la força, sinó que propicia sempre un greu problema de convivència i inseguretat per a la resta dels residents de l’edifici, del barri o de la urbanització a conseqüència d’actuacions de veritables bandes organitzades i mafioses, situacions que “els Administradors de Finques hem de tractar de gestionar sense tenir mitjans legals ni cobertura o assistència policial per a resoldre’ls”, diu el Sr. Vendrell. La realitat d’aquesta situació està sent recollida diàriament pels mitjans, amb altercats seriosos i mates mortals, com recentment hem pogut comprovar en l’incendi d’un edifici en Santa Coloma de Gramenet, o d’un local en la Plaça Tetuan a Barcelona. No obstant això, sent Catalunya la comunitat on estadísticament es venen produint pràcticament el 50% de les ocupacions del conjunt de l’Estat i d’aquestes el 75% a Barcelona, és on les regulacions que es venen promovent des de l’Administració avalen obertament a l’okupació com una forma legítima de la possessió d’un habitatge, reforçant-se encara més aquestes polítiques permissives o laxes sobre la base d’una errada interpretació del dret a un habitatge digne i a la vulnerabilitat residencial, “com si aquesta justifiqués el delicte i l’apropiació de la propietat privada o, fins i tot, de la propietat pública destinada a arbitrar de forma ordenada les solucions residencials dels més necessitats, als qui també s’acaba perjudicant”, indica el Sr. Vendrell. L’últim exemple d’això ho tenim en la llei catalana 1/2022, del 3 de març, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016 per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, que presumiblement serà recorreguda amb èxit davant el Tribunal Constitucional. Considerem que el dret a l’habitatge no és incompatible amb el dret a la propietat privada, tots dos han de ser protegits, i, tal com explica el Sr. Vendrell, “no és admissible que s’emparin, protegeixin o justifiquin accions delictives dels qui els esgrimeixen”. Estem davant d’una situació insostenible on a més, no oblidem, es promou la creació d’organitzacions criminals i màfies que s’aprofiten de les persones i famílies més necessitades gràcies a la laxitud i lentitud de les reaccions policials i judicials. Per tot això, és necessari un canvi legislatiu com el que ja ha estat proposat des dels nostres col·legis professionals i l’advocacia catalana, referits a les lleis processals civils i penals, així com al règim de la propietat horitzontal, que permetin una acció judicial immediata, i que s’adoptin mesures efectives amb la regulació vigent que vetlli per la seguretat i protecció dels afectats, com les adoptades per la Comunitat de Madrid, en aplicació de l’Article 964 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que permet, des de l’1 de maig, realitzar judicis ràpids per delictes lleus d’okupació d’habitatges i d’aquesta manera, poder agilitzar els tràmits de desnonaments. DESCARREGAR NOTA DE PREMSA Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
