Nom de l'autor: CAFBL

Segons l’informe trimestral de preus de venda de pisos.com , l’habitatge de segona mà a Catalunya el març del 2022 va tenir un preu mitjà de 2.527 euros per metre quadrat. Aquesta xifra va suposar un ascens del 0,12% davant del desembre del 2021, el menys voluminós d’Espanya . Catalunya ha estat la quarta autonomia més cara, darrere de les Balears (3.343 €/m²), entre d’altres. El preu de l’habitatge de segona mà continua intensificant la trajectòria a l’alça. Per Ferran Font , director d’Estudis de pisos.com, “ El vigor del sector residencial ha assolit la seva cota màxima, llançant xifres de compravenda que no vèiem des de l’època del boom ”. El portaveu del portal immobiliari justifica aquest ímpetu a la tornada al totxo com a valor refugi, l’estalvi acumulat durant la pandèmia i les bones condicions de finançament. Precisament, un dels aspectes que l’efervescència compradora podria frenar és el futur escenari dels tipus d’interès. ” La inflació està disparada, i si la guerra a Ucraïna s’allarga, aquest indicador podria trencar rècords . Davant d’aquesta situació, el Banc Central Europeu intentaria contenir la seva escalada pujant els tipus oficials, ho faria les hipoteques menys atractives per al comprador”. Font destaca que “l’encariment dels materials obligarà els promotors a apujar el preu dels nous desenvolupaments residencials”. L’expert afegeix que “fins ara, el sector promotor havia absorbit aquests sobrecostos, però ha arribat un punt en què, per obtenir una rendibilitat que faci que valgui la pena continuar construint, cal repercutir cert marge al client”. LLEIDA LA PROVÍNCIA MÉS ASSEQUIBLE PER COMPRAR Lleida vista des del barri de Cappont.Foto d’ARXIU EUROPA PRESS Trimestralment, Barcelona (0,57%) va ser l’única província catalana que va créixer. Per la seva banda, Girona (-3,04%) va registrar la quarta retallada més cridanera de la regió. Interanualment, totes les províncies van pujar, destacant Lleida (6,38%), que va liderar els repunts nacionals. En qüestió de preus, la província més cara va ser Barcelona (2.878 €/m²) i va ocupar el quart lloc entre les més costoses d’Espanya. La més barata de la regió va ser Lleida (979 €/m²), que va ocupar la catorzena posició al rànquing nacional de les més barates. Pel que fa a les capitals catalanes, Girona (2,83%) va ser la dècima que més va créixer del país, mentre que Tarragona (-2,28%) va ser la cinquena que més va destacar al llistat de caigudes nacionals. Enfront del març del 2021, totes les capitals catalanes van pujar. Girona (9,46%) va ser la cinquena capital espanyola que més va créixer. Amb 4.376 euros per metre quadrat el març del 2022, Barcelona va ser la segona capital de província més cara d’Espanya. Al costat oposat hi va haver Lleida (1.182 €/m²), que va ser la cinquena més assequible del país. DESCOBREIX ELS BARRIS MÉS CARS I MÉS BARATS DE BARCELONA PER COMPRAR UN PIS Imatge de la recollida selectiva de residus que es triplica a Sarrià després d’implantar-la al porta a porta Foto d’ARXIU EUROPAPRESS Pel que fa als districtes de Barcelona capital, els increments trimestrals més marcats van venir de la mà de Sant Martí (4,82%), Sarrià-Sant Gervasi (4,07%) i Nou Barris (1,86%). En aquest mateix període, les úniques caigudes van ser les de les Corts (-4,28%) i Sants-Montjuïc (-3,95%). D’un any a l’altre, els que van créixer més van ser Sarrià-Sant Gervasi (9,34%), Sant Martí (7,55%) i Horta-Guinardó (7,34%). Els descensos més intensos es van localitzar a Sants-Montjuïc (-3,62%), les Corts (-3,10%) i Sant Andreu (-1,80%). Sarrià-Sant Gervasi (5.879 €/m²), L´Eixample (5.345 €/m²) i Les Corts (5.110 €/m²) van ser els districtes més cars, mentre que els més barats van ser Nou Barris (2.493 €/m²), Sant Andreu (3.093 €/m²) i Horta-Guinardó (3.242 €/m²). VIC PUJA ELS SEUS PREUS I MARTORELL ELS BAIXA Pel que fa als municipis catalans, Vic (11,32%), a Barcelona, va ser la segona localitat que més va pujar d’Espanya a l’interval trimestral. Per part seva, Deltebre (-9,12%), a Tarragona, va ser el vuitè municipi que més va caure del país en aquest període. D’un any altre, Salou (26,64%), a Tarragona, va registrar la pujada més intensa del país. Per part seva, Martorell (-15,23%), a Barcelona, va ser el quart municipi espanyol que més va retrocedir a nivell nacional. La població barcelonina d’Esplugues de Llobregat (4.525 €/m²) va ser la sisena més cara del país, mentre que Mollerussa (725 €/m²) a Lleida va ser la més barata de la regió. EL SECTOR IMMOBILIARI PREOCUPAT Set organitzacions representatives del sector immobiliari català van emetre al març un comunicat conjunt en què lamenten la “inseguretat jurídica” al mercat de l’habitatge. Ho han dit després de la resolució del Tribunal Constitucional que assenyala que Catalunya no té competències per establir criteris per fixar els preus de lloguer d’habitatges. “Desgraciadament, no se’ns va escoltar, no se’ns ha escoltat i no se’ns escolta”, han afirmat, i han explicat que han intentat traslladar al Govern la inseguretat jurídica que suposa l’aplicació d’aquesta llei. Han recordat que el Consell de Garanties Estatutàries va advertir tots els grups parlamentaris i els promotors de la llei aquest fet i ha subratllat les “reiterades resolucions contràries” a la norma i que aquest fet agreuja la situació d’inseguretat jurídica. Han reclamat que s’afronti la problemàtica de l’habitatge en la seva profunditat amb mesures estructurals “i no amb normatives populistes que només provoquen l’efecte contrari”, per la qual cosa cal crear un marc adequat en què tots els actors del sector hi puguin participar . Han signat el text el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província, el Consell de Col·legis d´Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, l´Associació de Promotors i Constructors d´Edificis de Catalunya (APCE) i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida.

Els propietaris que vulguin optar a aquests crèdits, amb un import màxim de 12.000 euros, poden presentar la sol·licitud fins al 15 de maig |  Teulada d’un edifici del Centre Històric de Manresa | Pere Fontanals L’Oficina Municipal d’Habitatge de Manresa ha obert la convocatòria per a l’atorgament de microcrèdits per part de l’Ajuntament de Manresa a petits propietaris per a l’arranjament d’habitatges buits de la ciutat. Aquesta convocatòria té per objecte concedir crèdits, sense interès, per a finançar obres d’adequació de les condicions d’habitabilitat d’habitatges privats buits, amb preferència per al centre històric de la ciutat. Els microcrèdits tindran un 0% d’interès, amb un termini màxim de devolució de 6 anys i una amortització per quotes mensuals. L’import serà d’un màxim de 12.000 euros. Per optar als microcrèdits, es pot presentar la sol·licitud fins al proper 15 de maig, a través del web de l’Ajuntament o també presencialment a l’Oficina Municipal d’Habitatge (c/ Amigant, 5). Les obres susceptibles per ser finançades són la dotació dels elements mínims de l’equip de cuina (aigüera, cocció, extracció de fums…); la dotació dels elements mínims de la cambra higiènica (rentamans, inodor, plat de dutxa o banyera, ventilació…); l’accessibilitat a l’interior de l’habitatge, i i evitar perill per pavimentació deficient. També es finançaran actuacions com la instal·lació elèctrica mínima, la instal·lació d’aigua calenta sanitària mínima (inclou la caldera o sistema alternatiu), les obres necessàries per poder instal·lar una rentadora; la col·locació de baranes en desnivells interiors, la demolició i/o construcció d’envans per tal d’aconseguir habitacions (cosa que inclou obertures per al millor accés a estances necessàries per a l’habitabilitat) i la instal·lació de portes. Per últim, també es finançaran intervencions que tinguin en compte mesures d’eficiència energètica, aïllament tèrmic, estanqueïtat o ventilació que no afectin als elements comunitaris; obres per evitar problemes de salubritat i per arranjar el sistema elèctric d’il·luminació de l’espai d’accés a l’habitatge. Nova línia d’ajuts dels fonts Next Generation D’altra banda, el proper 27 d’abril s’obrirà una nova línia d’ajuts, en aquest cas provinents dels fons Next Generation, destinats a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici, tant plurifamiliar com unifamiliars. El programa té com a objectiu, tant a l’àmbit urbà com al rural, el finançament d’obres als edificis I habitatges (d’ús predominant residencial) on s’obtingui una millora acreditada de l’eficiència energètica. Els destinataris són comunitats de propietaris i propietats verticals, tant si són persones físiques com jurídiques. Els sol·licitants s’hauran d’adreçar prèviament al tècnic de capçalera (arquitecte o arquitecte tècnic) o a l’administrador de finques de l’edifici, ja que són els agents encarregats de fer passos previs en la tramitació de l’expedient. Ofereixen assessorament i tramiten la subvenció i les gestions amb els col·legis d’arquitectes i els col·legis d’aparelladors, els arquitectes tècnics i els enginyers de l’edificació, a fi de resoldre les qüestions tècniques. Com a requisits per sol·licitar aquests ajuts, cal tenir la inspecció tècnica de l’edifici (ITE) aprovada o admesa a tràmit. El termini de presentació de sol·licituds començarà el 27 d’abril i s’allargarà fins al 31 de desembre o fins a l’exhauriment dels fons. Per poder realitzar els tràmits, es pot consultar el web de l’Ajuntament, o contactar les entitats relacionades amb els tràmits previs: el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona o el Col·legi d’Administradors de Finques. Per a més informació, es pot adreçar a les oficines de Rehabilitació i Habitatge: Fòrum SA (per edificis situats al centre històric de Manresa) o el Consell Comarcal del Bages (per edificis situats a la resta de Manresa). La següent convocatòria serà per a la millora de l’eficiència energètica A banda de les dues línies d’ajuts ja esmentades, el proper mes de maig sortirà una tercera línia d’ajudes, vinculada als fons Next Generation, i que en aquest cas anirà destinada a la millora de l’eficiència energètica d’habitatges. El termini de sol·licituds, en aquest cas, s’obrirà l’11 de maig. Mesures per millorar el parc d’habitatge existent Aquests ajuts per a la rehabilitació d’habitatges buits és una de les mesures posades en marxa per l’Ajuntament de Manresa per treballar per una millora general del parc d’habitatges de la ciutat, tenint en compte que una part està en males condicions o presenta un envelliment important. Entre altres, l’Ajuntament ofereix estímuls per a la rehabilitació i reforma d’habitatge, com ara ajuts per obtenir la cèdula d’habilitat, avançaments de lloguers per a la rehabilitació de reformes i els esmentats ajuts per a la rehabilitació. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “NACIÓ MANRESA”: https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/102612/manresa/habitatge-microcredits

Aquest impost s’ha disparat un 63% des de 2006 a la ciutat, a un ritme superior a la pujada de preus o dels lloguers   El impuesto de bienes inmuebles (IBI) se ha disparado en Barcelona. El gravament se ha incrementado un 63% entre 2006 y 2020 o un 43% si se ajusta a los datos de inflación. Lo ha denunciado el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) basándose en datos del Idescat y el INE. Según la organización, este aumento es “desmesurado” y “castiga de forma desorbitada a los propietarios de viviendas”. Los alquileres suben, pero menos Según el colegio, este incremento “es contradictorio e incoherente con las supuestas finalidades de control de precios en el alquiler”. Unas medidas intervencionistas que, recuerda, “han provocado la reducción de la oferta de alquiler”. En el mismo periodo, el precio medio del alquiler ha subido un 34% en Barcelona, o un 11% neto teniendo en cuenta la inflación, una evolución que, según el CAFBL, se queda lejos de compensar el golpe del IBI.

Reclamen a l’Ajuntament que tingui en compte els propietaris a l’hora de fer polítiques d’habitatge En primer terme, pla detall d’un cartell de lloguer en un local de la Rambla de Girona; al fons, la Rambla aquest 30 d’abril del 2021 (Horitzontal) El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida reclama a l’Ajuntament de la capital catalana que tingui en compte els propietaris a l’hora de fer polítiques d’habitatge, tot recordant l’augment del 62,51% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) entre el 2006 i el 2020 a Barcelona és “insostenible”, citant dades de l’Institut d’Estadístic de Catalunya (Idescat). En un comunicat, els administradors denuncien que aquest increment s’ha donat en paral·lel a “polítiques de control de rendes oprimeixen cada vegada més als propietaris”. Segons indiquen, “es força la reducció del lloguer i es limita la seva actualització” però també “s’incrementa la càrrega de despesa en impostos i en les despeses de manteniment i eficiència energètica”.   Per això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida fan una crida al consistori perquè promogui “polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant tant a arrendadors com a arrendataris”. L’ens assegura que, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, en el període comprés entre el 2006 i el 2020, l’increment de l’IBE va ser del 62,51%, el qual deduint la inflació que va ser del 19,5%, queda en un increment net del 43,01%. Segons els administradors “l’augment tan desmesurat de l’IBI castiga d’una manera desorbitada els propietaris d’habitatges”. i suposa que els propietaris de béns immobles hagin de suportar uns costos cada cop més elevats, “mentre que el preu del lloguer es troba tensat per la regulació intervencionista i estigmatitzadora dels arrendadors, provocant una greu inseguretat a les relacions jurídiques”. En aquest sentit, recorden que governs d’altres ciutats europees com Lisboa, les polítiques de promoció de l’habitatge de lloguer intenten ajudar als propietaris amb, per exemple, bonificacions de l’IBI, “al contrari que aquí”, lamenten. Amb tot això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida volem fer una crida a l’Ajuntament de Barcelona per oferir la nostra col·laboració per promoure polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant a les dues parts, tant a arrendataris com a les persones propietàries que destinen els seus habitatges a l’arrendament.   LLEGIR NOTÍCIA COMPLETA A “LA MANYANA”: https://www.lamanyana.cat/els-administradors-de-finques-denuncien-un-increment-insostenible-de-libi-del-62-a-barcelona-en-14-anys/

ACN Barcelona – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida reclama a l’Ajuntament de la capital catalana que tingui en compte els propietaris a l’hora de fer polítiques d’habitatge, tot recordant l’augment del 62,51% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) entre el 2006 i el 2020 a Barcelona és “insostenible”, citant dades de l’Institut d’Estadístic de Catalunya (Idescat). En un comunicat, els administradors denuncien que aquest increment s’ha donat en paral·lel a “polítiques de control de rendes oprimeixen cada vegada més als propietaris”. Segons indiquen, “es força la reducció del lloguer i es limita la seva actualització” però també “s’incrementa la càrrega de despesa en impostos i en les despeses de manteniment i eficiència energètica”. Per això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida fan una crida al consistori perquè promogui “polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant tant a arrendadors com a arrendataris”. L’ens assegura que, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, en el període comprés entre el 2006 i el 2020, l’increment de l’IBE va ser del 62,51%, el qual deduint la inflació que va ser del 19,5%, queda en un increment net del 43,01%. Segons els administradors “l’augment tan desmesurat de l’IBI castiga d’una manera desorbitada els propietaris d’habitatges”. i suposa que els propietaris de béns immobles hagin de suportar uns costos cada cop més elevats, “mentre que el preu del lloguer es troba tensat per la regulació intervencionista i estigmatitzadora dels arrendadors, provocant una greu inseguretat a les relacions jurídiques”. En aquest sentit, recorden que governs d’altres ciutats europees com Lisboa, les polítiques de promoció de l’habitatge de lloguer intenten ajudar als propietaris amb, per exemple, bonificacions de l’IBI, “al contrari que aquí”, lamenten. Amb tot això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida volem fer una crida a l’Ajuntament de Barcelona per oferir la nostra col·laboració per promoure polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant a les dues parts, tant a arrendataris com a les persones propietàries que destinen els seus habitatges a l’arrendament.   LLEGIR NOTÍCIA COMPLETA A “LA REPÚBLICA”: https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/els-administradors-de-finques-denuncien-un-increment-insostenible-de-libi-del-62-a-barcelona-en-14-anys/

L’increment de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a Barcelona “ha arribat a una situació gairebé insostenible”, després d’un increment del 62,51% entre 2006 i 2020, segons el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida L’increment de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a Barcelona “ha arribat a una situació gairebé insostenible”, després d’un increment del 62,51% entre 2006 i 2020, segons el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Ha criticat que aquest augment s’ha donat “mentre les polítiques de control de rendes oprimeixen cada vegada més els propietaris” i l’han titllat de contradictòria i incoherent amb les finalitats de control de preus en el lloguer. Ha assegurat que, deduint l’augment de la inflació en aquest període, “queda un increment net de l’11,36%” en el preu dels lloguers a la ciutat. L’entitat ha assenyalat que “d’una banda, es força la reducció del lloguer i es limita la seua actualització i, per l’altra, s’incrementa la càrrega de despesa” en impostos i en les despeses de manteniment i eficiència energètica dels habitatges. Per això, ha ofert la seua col·laboració a l’Ajuntament de Barcelona per “promoure polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant les dos parts”. Mentrestant, Lleida continua encapçalant el rànquing de les 52 capitals de província amb l’Impost de Béns Immobles (IBI) més car de tot l’Estat. Segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), per un immoble amb un valor cadastral de 80.000 euros un resident a Lleida, amb un tipus impositiu del 0,967%, va pagar l’any 2021 774 euros, la qual cosa en suposa 627 més que en Sant Sebastià, la ciutat amb la taxa més barata, de 147 euros i un tipus de 0,191%. La segona amb un rebut de l’IBI menor és Bilbao, amb 142 euros.   LLEGIR NOTÍCIA COMPLETA A “SEGRE”: https://www.segre.com/noticies/guia/2022/04/04/l_increment_ibi_barcelona_gairebe_insostenible_segons_els_administradors_propietats_encara_que_lleida_continua_sent_provincia_mes_cara_166834_1111.html

La escalada en el precio de los combustibles obliga a los propietarios de edificios con caldera centralizada a bajar la temperatura y a aprobar derramas El aumento del coste de la calefacción se ha llevado por delante los ahorros de los propietarios.ZVONKO1959 Las comunidades de propietarios están sufriendo intensamente por el alza desbocada del precio de los combustibles que usan para sus calefacciones centralizadas y por la escalada brutal del coste de la luz en sus zonas comunes. La crisis económica provocada por la guerra de Rusia en Ucrania ha dado una nueva estocada —antes fue la pandemia— a las comunidades de vecinos, aunque el coste del gas natural y la electricidad comenzó a encarecerse meses atrás. Cada vez son más las fincas con calderas centralizadas (colocadas también en edificios de reciente construcción por su mayor eficiencia energética) que se han quedado con la caja completamente vacía tras hacer frente a los recibos extraordinarios por el consumo de calefacción. “Las cuotas son absolutamente insuficientes para cubrir el gasto real, pues las previsiones se realizaron para un escenario diferente”, señala Ángel Hernández, presidente del Colegio de Administradores de Fincas de Salamanca. Y remata: “Si la comunidad mantuviera un remanente suficientemente amplio, podría demorar el ajuste de las cuotas, pero será inevitable”. No quedará otra que subir cuotas, emitir derramas o recurrir a los fondos de reserva. Pablo Ruiz, de Acerta Gestión y vocal del Colegio de Administradores de Fincas de Madrid, explica que hay comunidades “que se han comido la tesorería”, y cuenta el caso de una finca en Madrid que tenía en la caja 80.000 euros para rehabilitar la fachada y se lo ha gastado en pagar la calefacción. Miguel Ruiz Lizondo, administrador de fincas de Zaragoza y presidente del Colegio de Aragón, afirma que “todas las comunidades que no tenían una economía saneada han tenido que aprobar derramas extraordinarias, en algunos casos bastante elevadas y siempre en función de los saldos que tenían en las cuentas, si bien en otras muchas el tema se ha salvado reduciendo drásticamente el horario de la calefacción y bajando la temperatura de las calderas”. Todos los administradores de fincas consultados dan por seguro un importante incremento de la morosidad en los próximos meses, aún difícil de cuantificar. “Es una situación económica límite”, sentencia Salvador Díaz, presidente del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas. La economía de guerra ha llegado a las comunidades de propietarios. Algunas han apagado la calefacción este 31 de marzo, cuando lo habitual es hacerlo en la segunda semana de mayo. En otras, el conserje tiene la orden de encenderla solo media jornada (normalmente por la tarde). En definitiva, están tratando de “estirar el combustible recortando horas de calefacción y bajando la temperatura de la caldera”, comenta Hernández. Aunque las medidas no están gustando a todos por igual. Esta “reducción considerable del horario de calefacción ha supuesto tensiones vecinales en algunas comunidades”, dice Nerea García, administradora de fincas colegiada de Madrid, que gestiona 60 edificios. El primero que ha puesto contra las cuerdas a los vecinos es el gas natural. Es la gran piedra en el zapato de las comunidades. Lorenzo Viñas, gerente del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, pone un ejemplo muy clarificador: cargar una caldera de 15.000 litros suponía en enero de 2021 una factura de 12.684 euros. En enero de 2022, antes incluso de la guerra en Ucrania, ya era de 43.113 euros. Conoce en profundidad todas las caras de la moneda. SUSCRÍBETE En algunas fincas las facturas de gas natural se han multiplicado por tres. “A propietarios que el año previo pagaban 120 euros al mes de gas natural, ahora les ha subido a 360 euros”, expone Pablo Ruiz. Este administrador cuenta que hay comercializadoras que este invierno han roto los contratos de gas que tenían suscritos con algunas comunidades, y además se queja de que estas tengan que contratar en el mercado libre como si fueran una gran empresa y no puedan acogerse a una tarifa regulada. En otras comunidades de propietarios las subidas no han sido tan intensas: en una de las que administra Nerea García, de 18 viviendas, el alza del coste del gas natural entre marzo de 2021 y marzo de 2022 ha sido del 40%. Algunos gestores vieron llegar la gran ola. “Durante el mes de octubre, algunos administradores de fincas, viendo que los precios podrían subir más, decidieron cerrar precios fijos para un año (desde mediados de diciembre de 2021 a noviembre de 2022) a 0,0595 euros/Kwh, lo cual fue un gran acierto, ya que el precio de gas para calefacción se está pagando a 0,090 euros/Kwh”, dice Viñas. La segunda tortura para las fincas con calefacción centralizada es el gasóleo. El presidente del Colegio de Administradores de Fincas de Salamanca vuelve con un ejemplo: la carga de una caldera de 15.000 litros se pagó a 9.300 euros el 17 de marzo de 2021. El 18 de marzo de 2022 costó 19.000 euros. “En enero de 2021, el precio por litro de gasoil para calefacción fue de 0,50 euros y en marzo 2022 ha sido de 1,154 euros por litro”, añade. Pero no todo es gas natural o gasóleo. Hay edificios con calderas de biomasa. Aunque no es tan sangrante, el coste también se ha disparado debido a que para la producción de pellet se necesita electricidad y los fabricantes han estado produciendo a costes altísimos. “El pellet ha subido en torno a un 30% o un 40% desde septiembre hasta hoy y esto es lo que la gran mayoría de fabricantes están repercutiendo en las comunidades”, dice Juan Cabello, director general de Calordom, una de las principales empresas del sector, que dice no estar subiendo precios gracias a su importante capacidad de almacenaje. “Muchos fabricantes están paralizando producción hasta sanear cuentas”, afirma Cabello. Y añade: “El pellet va a subir en torno a un 100% la temporada que viene, el invierno que viene”. El hueso de aceituna se encarecerá entre un 20% y un 30%, calcula. Ahogados por la luz