Normativa i Legislació

Barcelona, 19 de febrer del 2026 Cada vegada és més habitual veure cables i carregadors en els garatges. Encara que Espanya camina molt lluny de complir amb l’objectiu d’aconseguir 5 milions de cotxes elèctrics en 2030, la instal·lació de punts de recàrrega continua avançant. Moltes comunitats de veïns estan adaptant els seus pàrquings per a acollir cotxes endollables i aprofitar les ajudes públiques disponibles, però encara són molts els edificis que no estan preparats i on instal·lar un punt de recàrrega requereix planificació i assessorament professional. Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col.legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, alerta que “els carregadors elèctrics mal instal·lats poden posar en risc a tota la comunitat”. Explica que, abans de col·locar un punt de recàrrega en un pàrquing comunitari, és imprescindible enviar un projecte tècnic al president o a l’administrador de la comunitat amb almenys 30 dies d’antelació i obtenir l’aprovació corresponent, sobretot si la instal·lació afecta elements comuns com a forjats o canalitzacions. Segons Carbonell, “la comunitat valora la demanda de punts de recàrrega. Si tenim 20 places i 8 persones ho sol·liciten, s’estudia si convé fer la instal·lació a nivell comunitari o bé s’autoritza que cada propietari instal·li el seu punt de manera individual”. Carbonell remarca que, en la majoria dels casos, la comunitat pot autoritzar la instal·lació amb una majoria simple, sempre que no afecti elements comuns. “Si l’obra compromet l’estructura o implica modificacions importants, la comunitat pot oposar-se, però raons estètiques o preferències personals no tenen pes legal”, aclareix. Encara que la penetració del cotxe elèctric no avança al ritme previst, cada vegada més garatges comunitaris escometen la instal·lació de punts de recàrrega A més, insisteix en la importància de garantir la seguretat de la instal·lació. Els punts de recàrrega han de ser realitzats per professionals autoritzats, comptar amb butlletí que certifiqui la seva legalitat i, en garatges amb vehicles elèctrics, disposar de detectors de fum i, de manera molt recomanable, dispersors d’aigua per a prevenir riscos d’incendis. “Els bombers recomanen aquests sistemes per a reduir al mínim qualsevol risc en cas d’incendi. Pel que expliquen, és molt diferent entrar en un pàrquing per a apagar el foc d’un cotxe elèctric sense dispersor d’aigua que amb ell. Quan aquest dispersor està funcionat el bomber pot arribar fàcilment fins al punt d’origen del foc”. Carbonell també adverteix sobre errors freqüents en les instal·lacions. “A vegades, els propietaris instal·len únicament el seu punt de recàrrega sense preveure espai o canalització per a futurs usuaris. La normativa exigeix deixar un 15% addicional de la seva capacitat en els tubs i canalitzacions, perquè altres veïns puguin connectar els seus vehicles més endavant”. “Si l’obra afecta a elements comuns, la comunitat pot oposar-se”, afirma Elisabet Carbonell Per això, aconsella planificar la instal·lació pensant en el conjunt de la comunitat i confiar en professionals que garanteixin que tot compleix amb la normativa. Així mateix, recorda que el manteniment periòdic és fonamental per a evitar sobrecàrregues o fallades que puguin posar en risc als veïns. Quant als costos, Carbonell explica que una instal·lació individual en un habitatge unifamiliar sol rondar entre 2.000 i 3.000 euros, mentre que una instal·lació col·lectiva en un pàrquing comunitari és més cara, encara que permet dimensionar correctament la infraestructura per a tots els veïns i garantir major seguretat. “Encara que resulti més econòmic fer la instal·lació per separat, planificar-la de manera col·lectiva assegura que els quadres elèctrics suportin la demanda futura i que cada punt de recàrrega compleixi amb la normativa”, assenyala. Finalment, pel que respecta al consum d’electricitat, Elisabet Carbonell explica que cada propietari ha de pagar el seu propi consum. En instal·lacions col·lectives, és fonamental comptar amb un sistema de càrrega intel·ligent que mesuri el consum individual i permeti que la potència contractada de la comunitat suporti diversos vehicles carregant-se al mateix temps. “Així s’eviten sobrecàrregues i que un propietari pagui l’electricitat d’un altre”, puntualitza, recordant que aquest tipus de sistemes faciliten la planificació i garanteixen un ús segur i ordenat de la instal·lació. Pots llegir la notícia completa a Elisabet Carbonell, administradora de fincas: “Un cargador de coche eléctrico mal instalado puede ser un peligro para todo el edificio”. 

Barcelona, 10 de febrer del 2026 La nostra vicepresidenta, Montse Bassas Fuste, ha participat als micròfons de COPE Catalunya i Andorra, al programa “La Linterna”.  Durant la intervenció ha analitzat quan prescriu el deute d’un veí morós. A Catalunya la normativa no és prou clara: tot i una sentència del Tribunal Suprem, amb legislació pròpia el termini pot oscil·lar entre 3 i 10 anys. Pots recuperar l’entrevista sencera al web de COPE Catalunya i Andorra: 19:00H | 10 FEBRER 2026 |LA LINTERNA A COPE CATALUNYA I ANDORRA  

Barcelona, 4 de febrer del 2026 Un veí morós és el malson de les comunitats de propietaris, perquè el deute recau en la comunitat i pot arribar a ser molt alt. La comunitat de veïns pot acabar demandant el propietari que no paga, però cal anar amb compte amb els terminis, perquè el deute prescriu al cap d’uns anys. Una sentència recent del Tribunal Suprem fixa en 5 anys la prescripció dels deutes en una comunitat de veïns, però a Catalunya aquest termini pot ser diferent. “A Catalunya tenim normativa i jurisdicció pròpia, això vol dir que la sentència del Tribunal Suprem no és directament aplicable als edificis emplaçats a Catalunya”, diu Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Lleida i Barcelona, al programa “Matins”. Aquesta última sentència del Suprem reitera altres d’anteriors, del 2020 i 2021, i diu que el pagament de les quotes a la comunitat de propietaris és una “obligació periòdica” i que prescriu al cap de 5 anys. “El problema és que a Catalunya tenim normativa pròpia amb terminis diferents i amb una jurisdicció que no acaba al Tribunal Suprem sinó al Tribunal Superior de Justícia, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no s’ha pronunciat sobre aquest tema”, explica Bassas. Els presidents de les audiències provincials de Barcelona van emetre un criteri unificat en el qual consideraven que són 10 anys, però si fem cas de la normativa catalana de les obligacions periòdiques parlem de 3 anys. També hi ha una minoria que considera que s’ha de seguir el criteri del Suprem, diu l’administradora de finques. Indefensió i inseguretat dels veïns afectats Els veïns són els perjudicats en els casos de morositat en una comunitat, i aquesta inconcreció de la llei a Catalunya causa “indefensió i inseguretat” als propietaris afectats per veïns morosos, diu als “Matins” l’advocat de comunitats Xavier Prats, i propietari afectat. Hi ha morosos per diverses raons, “gent que no pot pagar la hipoteca i automàticament deixa de pagar les quotes comunitàries”, explica Prats, o també per defuncions. “Els fills no accepten l’herència, o es fan el ronso o no apareix l’hereu”, com un cas a Lleida on fa 20 anys que intenten trobar el propietari d’un pis després de la mort del seu propietari. Hi ha propietaris, explica, que “han hagut fer moltes derrames i bestretes per pagar les despeses de cada mes, com llum, ascensor, assegurança…” Tot i que la majoria dels casos es donen en veïns que conviuen a la mateixa escala, diu Bassa segons la seva experiència, durant la crisi immobiliària i la covid, molts pisos van caure en mans de bancs i de fons d’inversió i van créixer els impagaments. “Vam tenir un problema de pisos desocupats i dels que ells mateixos no sabien què teníem a la cartera”, diu. I afegeix que hi ha bancs que “tenen el costum d’aguantar sense pagar fins que venen el pis i això obliga la resta de la comunitat a finançar les despeses”. A Catalunya la llei obliga a vendre el pis sense càrregues, és a dir, amb tots els deutes pagats, però no aclareix fins a quants anys de deure endarrerit pot reclamar la comunitat. Presentar la reclamació com més aviat millor Els dos especialistes recomanen a les comunitats amb veïns morosos que no esperin a presentar la demanda judicial per evitar “que tot i tenir dret a reclamar, (el deute) estigui fora de termini, estigui prescrit, i per veure com han de reduir el deute”, diu Prats. El criteri de les comunitats ha de ser de prudència: no esperar el venciment de 3 anys, reitera Bassas, i “abans d’aquest venciment, posar la reclamació per no haver de dependre de si el jutjat que ens toca és del criteri de 3 anys o de 10 anys”. Com presentar una reclamació per morositat El primer pas és convocar una reunió o junta de veïns de la comunitat i que en tingui coneixement el morós. A la reunió s‘aprovarà la liquidació del deute pendent i la decisió de presentar reclamació extrajudicial, primer, i judicial, si cal, per majoria simple. “Ara mateix és obligatòria la mediació com a pas previ a la interposició de la demanda judicial”, diu Bassa, i, per tant, primer s’ha de parlar amb el veí de manera extrajudicial. Es comunicarà la decisió de la junta al propietari morós, personalment, al seu domicili o — si no és possible — al cartell d’anuncis de l’escala. Es pot reclamar l’impagament de quotes generals, aportacions a un fons de reserva, o d’obres a la comunitat, per un valor màxim de 250.000 euros. La reclamació al jutjat ha d’anar acompanyada de l’acord de junta i de la comunicació al deutor. Si la reclamació és superior als 2.000 € i cal tenir advocat i procurador, també es poden afegir a la demanda el pagament de les costes al morós. Si la demanda és acceptada, el jutge reclamarà el deute al propietari denunciat, a pagar en un termini de 20 dies, o se li embargaran els béns pel valor de l’import reclamat, més els interessos i despeses judicials. Una comunicació que és força dissuasiva, segons Prats. Amb tot, el demandat pot presentar al·legacions i proves si creu que el deute és inexistent o ja ha fet el pagament. Pots llegir la notícia completa a Quan prescriu el deute d’un veí morós: la llei a Catalunya no és clara – 3CatInfo. 

Barcelona, 4 de febrer del 2026 La normativa que obliga a erradicar l’amiant d’aquí al 2028 en edificis públics i abans del 2032 en propietats privades està intensificant l’extracció del component tòxic encara instal·lat. Les empreses dedicades a arrencar la substància nociva quan es deteriora i desprèn pols admeten trobar-se al límit de la seva capacitat per la sobrecàrrega d’encàrrecs a Catalunya. L’auge s’aprecia també en la gran concurrència de particulars, ajuntaments, empreses i entitats en les últimes convocatòries de subvencions de la Generalitat per costejar les retirades de materials d’aïllament i construcció que, com sostres i tuberies de fibrociment, contenen el mineral condemnat a desaparèixer. El 58,7% de les 3.002 sol·licituds presentades el 2025 es va desestimar perquè la quantitat que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va dedicar per finançar obres es va quedar curta davant l’allau de peticions. Les 1.762 instàncies denegades per falta de pressupost per eliminar uns 940.000 metres quadrats d’amiant sumaven una reclamació de 25,7 milions d’euros, que l’ARC no ha abonat perquè la línia de subsidis va ser insuficient. Davant el voluminós nombre de requeriments, l’última campanya va augmentar la partida en dues ocasions per repescar demandes. Tot i així, n’han quedat moltes sense atendre, admeten fonts coneixedores del repartiment. En la primera resolució dictada el 2025, la Generalitat va comprometre el pagament de 7,4 milions d’euros a 281 sol·licitants. Després d’ampliar l’assignació, va acordar transferir 4,9 milions a 260 demandants més. Abans d’acabar l’any, va tornar a destinar fons per a una pròrroga definitiva i va concedir 8,6 milions en auxilis a 581 peticions més. La convocatòria es va tancar amb 1.122 subvencions atorgades, per valor de 20,9 milions per sufragar la retirada, el trasllat i el tractament per complet d’una mica més d’un milió de metres quadrats amb amiant. A part, 118 reclamacions es van arxivar per desistiment o no complir condicions. Esgotades en pocs dies Fonts consultades afirmen que no és la primera vegada que la demanda sobrepassa les previsions. Expliquen que, fa uns sis anys, la dotació no excedia els dos milions d’euros i ni tan sols s’esgotava, però la situació ha fet un tomb. De mitjana, es reserven uns 22 milions anuals que es consumeixen en pocs dies. Posen com a exemple una convocatòria extraordinària del 2023, en la qual es van oferir 50 milions per substituir sostres de fibrociment per plaques solars i va obtenir peticions per uns 150 milions. En la llista dels qui s’han quedat sense ajuda, figuren des de grans empreses a títol individual, passant per pimes, municipis de diferent mida i comunitats de propietaris. La instància rebutjada per una quantia més baixa és d’un particular que va pregar 100 euros per suprimir 12 metres quadrats de fibrociment, mentre que la més alta la va formular El Corte Inglés, que va reclamar 965.034,40 euros per desprendre’s de 46.674 metres quadrats de material amb amiant. La segona més abundant entre les excloses és d’un altre particular, que va demanar 476.135 euros. Més de 400 expedients gestionats per empreses s’han rebutjat, per un import d’11,68 milions. Cada cas és singular, també els efectes de la denegació. Proquip, una companyia química amb seu a Vilanova del Camí (Anoia), va tramitar dos auxilis per 291.543,10 euros per desfer-se de 8.385 metres quadrats de sostres amb asbest. «Les obres encara no s’han fet, però no ens ha suposat un daltabaix, les cobertes estan en bon estat», comenta la companyia, que esperarà a pròxims subsidis per reemplaçar-les. A una empresa amb una nau a la Selva del Camp (Baix Camp), Itursa Clal, sí que l’ha trastocat no rebre 182.549 euros de subvenció. «Ens ha retardat l’inici de les obres», assegura. «Tenim una ajuda concedida el 2024 per una altra retirada molt petita i esperàvem per fer-ho tot alhora, però haurem d’emprendre la primera obra per justificar-la a temps», diu. La Generalitat dona 27 mesos per demostrar que les tasques s’han efectuat. Les sol·licituds es resolen per estricte ordre d’entrada, per tant, es prioritza les que es registren abans, sense distingir per cost o projectes. «Ens hi adaptarem la pròxima vegada per presentar la documentació el primer dia», confessen a Itursa Clal. De la mateixa manera, una cooperativa de Lleida va pregar 94.990 euros que es van denegar per treure dos teulades de fibrociment en mal estat. «Fa moltes dècades que es van construir i treure-les de cop són molts diners, a més, vam haver de fer una altra reparació més urgent i no podem endeutar-nos tant ara canviant també els sostres», al·lega. Municipis i veïns Així mateix, es compten 58 expedients per 742.362,06 euros cursats per 39 ajuntaments amb resultat negatiu. La petició més elevada d’un consistori era la de Martorell, 301.892,25 euros per retirades en set equipaments amb 15.094,61 metres quadrats d’amiant. La desestimació comporta un increment de despesa per a les arques municipals. A l’edifici de la Creu Roja de les Carolines s’ha eliminat el mineral perillós, per fer-ho a Ca n’Oliveras s’han obtingut fons europeus i cinc actuacions més s’ajornen per a pròximes línies d’ajuda. L’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre) no ha obtingut finançament de la Generalitat per a dos extraccions en sengles immobles, amb un cost de 57.038,85 euros. «La Generalitat ens ha dit que les nostres peticions estaran subvencionades en les pròximes convocatòries», apunta l’alcalde, Xavier Royo, que adverteix que l’ajuda «no sempre resulta operativa»: «Està molt bé que ens financin, però el sostre queda descobert i s’han de treure uns diners dels quals la majoria de vegades no disposem per realitzar una nova coberta». Alpens (Lluçanès), amb menys de 300 habitants, ha assumit una factura de 34.640 euros, equivalent al 5% del seu pla d’inversions el 2026. «Es tractava de recuperar els diners per estalviar-nos l’obra feta i destinar-lo a una altra cosa», explica el petit ajuntament, perjudicat perquè 1.370 sol·licituds s’interposessin abans que la seva. Al seu torn, més d’un miler de particulars que demanaven 8,22 milions d’euros n’han quedat exclosos. «És clau que hi hagi més subvencions, són manifestament insuficients», avalua Joan Maria Soler, membre de la comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona. «És fonamental perquè retirar-lo bé és car i el gran risc és que pugin les retirades no declarades i els abocaments il·legals», prevé. A més, més d’un centenar de

Barcelona, 3 de febrer del 2026 La vicepresidenta Montse Bassas ha intervingut en directe al programa Els Matins de Som3Cat per aclarir els dubtes existents sobre la normativa catalana en matèria d’habitatge. Durant la seva participació, Bassas va assenyalar que aquesta qüestió “no està resolta”, ja que Catalunya disposa d’una regulació pròpia amb terminis diferenciats. Segons la vicepresidenta, el debat actual se situa “entre els 3 i els 10 anys”, un marge que genera incertesa i obre la porta a interpretacions diverses entre professionals i ciutadania. Pots recuperar la intervenció completa a: Matins – 03/02/2026 – 3Cat

Barcelona, 15 de gener del 2026   La vicepresidenta Montse Bassas ha participat al programa Lideratges, un espai de Lideratges dedicat a analitzar l’economia en clau d’igualtat. L’episodi se centra en l’evolució del mercat immobiliari, tant en lloguer com en compravenda, així com en les darreres novetats en regulació i les mesures que poden afectar propietaris, compradors i inversors. Bassas ha compartit anàlisi amb Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, i Dolors Jiménez, directora territorial de Gesvalt. Tots tres han examinat les tendències que poden marcar el futur del mercat de l’habitatge en un context d’intervencionisme creixent per part del Govern i un escenari immobiliari en transformació. Pots escoltar el programa aquí: Evolució del mercat immobiliari – Lideratges | Onda Cero Radio

Barcelona, 14 de gener del 2026 El president Lorenzo Viñas Periz ha intervingut al programa Migdia COPE a Catalunya i Andorra de COPE Catalunya per analitzar les noves propostes del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en matèria d’habitatge i el seu possible impacte en el mercat del lloguer. Viñas ha advertit que aquestes mesures podrien incrementar la inseguretat jurídica tant per a propietaris com per a inquilins, dificultant l’entrada de més habitatge al mercat de lloguer. Durant la seva intervenció, el president ha subratllat que, sense garanties efectives per als propietaris, serà impossible augmentar i estabilitzar el parc de lloguer, un element clau per garantir l’accés a l’habitatge i la seguretat de totes les parts implicades. Pots recuperar l’entrevista completa al web de COPE Catalunya: 13:00H | 14 GENER 2026 | MIGDIA COPE A CATALUNYA I ANDORRA

Barcelona, 14 de gener del 2026 L’any 2026 continuarà marcat per la crisi residencial a Barcelona, en la mesura en què tant oferta de lloguer com de venda continuarà sent insuficient per a una creixent demanda propulsada per la pròpia evolució demogràfica de la ciutat i una dada significativa: el “23% de les compres les fan actualment estrangers”. La xifra de 2025 l’ha destacat el tinent d’alcalde d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, durant la Tribuna Inmoscopia que han organitzat aquest dimecres els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya. El sector en ple ha estat crític amb l’excés normatiu que s’està donant en matèria d’habitatge, sobretot a Catalunya, perquè espanta als propietaris, que cada vegada recelen més de llogar en el mercat tradicional de llarga durada, han alertat. L’esdeveniment anual dels API ha omplert en alguns moments l’aforament de l’auditori de L’Illa Diagonal, que enguany analitzava les perspectives del mercat per a 2026, amb participació de representants de l’administració pública, promotors, agents immobiliaris, propietaris, arquitectes i administradors de finques, entre altres. Montserrat Junyent, presidenta del Col·legi de API de Barcelona i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), ha denunciat la “inestabilitat jurídica” a Catalunya, que ha comportat “menys oferta, més tensió i un accés a l’habitatge més difícil per als col·lectius vulnerables”. A més d’insistir en la necessitat d’un pacte transversal entre totes les parts, ha urgit a les administracions a moure fitxa i facilitar que la comunitat incorpori entre 20.000 i 25.000 habitatges anuals, amb més dotació pressupostària i col·laboració públic-privada. Encara que Valls s’ha mostrat obert al diàleg entre totes les parts, no ha pogut recollir personalment les reivindicacions perquè ha acudit només a la presentació de la jornada. En la seva intervenció ha emfatitzat que la població forana ha passat del 5% l’any 2000 al 26% actual, ampliant la demanda de pisos en la capital catalana; i en paral·lel, la compra per part d’estrangers que era del 7% en 2007 (en temps de bombolla) és ara a aquest 23%. Per això, sosté que “qui vingui aquí perquè té capital no té per què tenir les mateixes condicions fiscals”, i reclama “avançar cap a models de rendibilitats limitades”.  La xifra procedeix dels registres notarials de 2025, amb un saldo de 16.828 compravendes a Barcelona, de les quals 3.868 van ser signades per estrangers, tant residents com no residents a la ciutat. El representant municipal també s’ha compromès a donar “seguretat al sector privat, a canvi de col·laboració i assequibilitat en el preu”, avisant que és possible que Barcelona necessiti “més de sis anys per a tenir un mercat de producció important”.  Diferents intervencions, com la ponència ‘Immigració, pobresa, i habitatge de lloguer. Una visió catalana’, amb dades ja difoses prèviament, a càrrec del Catedràtic d’Economia Aplicada (UAB) Josep Oliver i Alonso, han incidit en què l’arribada de nova població estrangera mantindrà la necessitat creixent de nova oferta d’habitatge i la creació d’unitats més petites. És a dir, replantejar els criteris de densitat residencial, com ja estan fent alguns municipis, destaca Junyent.  “Odi i confrontació” per l’habitatge La jornada ha inclòs una taula rodona sobre l’accés a l’habitatge, en la qual Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3, ha estat contundent en lamentar que l’àmbit de l’habitatge sempre ha estat marcat per “interessos contraposats”, però que en els últims temps la “visceralitat” del debat ha portat al “odi i la confrontació” entre les parts, la qual cosa “condiciona la proliferació de normes i ataca a la capacitat de diàleg”. Fent gala de la seva experiència, ha defensat fins i tot que “cal poder comprar per a llogar, si els preus estan controlats”, per a ampliar el mercat del lloguer. “No ho augmentarem posant pisos un a un en el mercat”, ha agregat, defensant la potencial “concentració” per part d’alguns agents per a alimentar l’oferta reglada “sense haver d’esperar 15 anys al fet que es construeixin habitatges”.   Altres ponents com Helena Beunza, presidenta de l’associació de propietaris Asval; Dolors Clavell, advocada especialista en dret administratiu; i Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, han coincideixo a clamar contra l’allau normativa que genera “més inseguretat jurídica” als petits propietaris, que estan darrere de la majoria d’habitatges posats en lloguer. Beunza ha insistit que bona part de la normativa no està recolzada a nivell tècnic i generen molts dubtes sobre la lletra petita, com davant l’anunci d’aquesta setmana de Pedro Sánchez de bonificacions del 100% de l’IRPF per a propietaris que no pugin el lloguer. Conesa creu que la regulació és “reactiva i fragmentada”, i “càrrega al propietari el pes de suportar l’ajuda a les famílies”. “No es pot fer equivalent rendibilitat i especulació”, ha carregat, defensant rendibilitats limitades. Carles Sala, que ara és el nou sotssecretari general de APCE Catalunya (Associació de Promotors de Catalunya), ha lamentat que la Generalitat no aclareixi els nombrosos dubtes que genera amb la suposada sobreregulació. “Fa gairebé un any presentem 13 preguntes i seguim sense respostes”, la qual cosa fa difícil el treball diari del sector. Abasten dubtes sobre sancions, grans tenidors i altres punts clau. Des de la Agència Catalana de l’Habitatge, Xavier Roig, Director del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, ha defensat que els canvis normatius continus no pretenen complicar la gestió del sector, sinó “corregir, pal·liar i adaptar la situació.   Promotors, administradors i arquitectes Xavier Vilajoana, president de APCE, ha insistit en un dels debats en què el creixement de població fa urgent més habitatge i infraestructures, arremetent contra els llargs terminis burocràtics de l’administració. Entre llargs aplaudiments, ha reclamat més inversió, sòl i incentius fiscals. Reivindicacions que ha compartit Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, reclamant també millorar les polítiques de mobilitat, rehabilitació del parc existent i de cohesió social. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d”Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFB), ha explicat les dificultats que viuen els professionals amb la interpretació de les successives lleis i qüestionat “la criminalització dels petits propietaris”. Ha recordat que el col·lectiu demana fa anys les bonificacions que ara proposa Sánchez, recordant que l’ajuntament podrien incentivar l’oferta flexibilitzant la normativa de la reserva del 30% d’habitatge social en noves promocions i rehabilitacions, i

Barcelona, 13 de gener del 2026 La majoria de blocs d’habitatges no estan adaptats per tenir punts de recàrrega de vehicles elèctrics als seus pàrquings, la qual cosa pot generar un alt cost tant a la instal·lació com en el subministrament. Així ho asseguren els administradors de finques i professionals del sector elèctric, que diuen que és “un merder”. Els cotxes elèctrics continuen sent minoritaris, però la venda augmenta progressivament i cada vegada hi ha més particulars i comunitats de propietaris que volen instal·lar punts de recàrrega als aparcaments dels blocs de pisos.  Tanmateix, la majoria d’immobles de Lleida no hi estan preparats i la instal·lació pot suposar, a part de les molèsties que generen les obres, un cost econòmic considerable i problemes derivats, com que l’edifici no compti amb la potència elèctrica necessària per tenir aquesta instal·lació. Així ho asseguren els administradors de finques i professionals del sector, que assenyalen que col·locar aquests punts “és un merder”. “Col·locar punts de recàrrega de vehicles elèctrics als pàrquings comunitaris no té cap impediment legal, només s’ha de comunicar al president de la comunitat, a l’administrador, presentar el projecte i els veïns hauran de decidir si fer la instal·lació individual o col·lectiva”, explica Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida. “El més convenient és fer-la completa i després ja cada veí decidirà si habilitar el punt a la seua plaça, però s’ha de permetre la instal·lació individual sempre que no afecti espais comuns”, afegeix. Precisament, aquest és l’aspecte que més complexitat generen aquests punts, a banda d’ampliar la potència elèctrica. I és que segons explica el titular d’una empresa elèctrica, per a una instal·lació individual “s’ha de fer tota la instal·lació des del comptador de l’habitatge fins a la plaça de pàrquing, on cal posar una caixa de proteccions i el punt de càrrega”. Va indicar que com a mínim costa uns 1.200 euros. El preu pot encarir-se en funció d’on estiguin els comptadors, ja que a la planta baixa, just a sobre de l’aparcament, serà més barat que si són a la coberta o en un altre lloc més allunyat de la plaça. A part de la instal·lació, el punt de recàrrega s’ha de legalitzar amb un butlletí annex al de l’habitatge. Si no es fa, l’assegurança del pàrquing no es farà càrrec de les incidències. Quant a la instal·lació a nivell col·lectiu, l’actuació “consisteix a posar una entrada general al pàrquing i un quadre de comptadors perquè cada propietari pugui habiliti un punt de recàrrega”. Tanmateix, hi ha edificis el subministrament elèctric dels quals no tenen prou potència per a aquesta instal·lació col·lectiva. En d’altres, els comptadors estan a cada pis, la qual cosa complica sobre manera que el titular pugui fer arribar des d’allà un cable fins a la seua plaça de pàrquing. Una opinió que comparteix Carbonell. “Els immobles més moderns estan preparats per tenir punts de recàrrega, però a la resta cal treball i inversió extra, és una dificultat afegida, però recomanem que, si s’ha de posar, es faci de forma comunitària per reduir els costos i per seguretat”, conclou. Més de 100 punts de recàrrega públics a la província La província de Lleida compta amb més d’un centenar de punts de recàrrega de vehicles elèctrics públics, segons les últimes dades del departament d’Acció Climàtica. Al voltant de mig centenar es troben a Lleida ciutat i voltants, però també n’hi ha un número important a Tàrrega, amb una vintena; a Mollerussa, amb aproximadament una quinzena; i a Balaguer i localitats properes com Bellcaire d’Urgell, Cubells, Vallfogona de Balaguer, Gerb o Linyola, amb 11. Recentment, l’ajuntament de Lleida ha elaborat un reglament per regular l’ús dels punts de recàrrega públics al detectar que alguns vehicles hi estacionaven sense recarregar o bé hi eren més temps del que està permès. Dos situacions que amb el reglament poden comportar una sanció i que el cotxe sigui portat per la grua al dipòsit municipal.  La norma estableix que es pot estacionar 45 minuts en els punts amb equips de més de 22 kW, 90 per als d’entre 11 i 22 kW i 6 hores en els de menys de11 o 7 en el cas de carregadors en pàrquings fora de la via pública. La tarifa és de 0,35 euros/kW per energia consumida. A tot Catalunya hi ha un total de 2.163 punts de recàrrega públics, segons la Generalitat. Pots llegir la notícia completa a: La majoria de pàrquings de pisos de Lleida són poc aptes per recarregar cotxes elèctrics: “és un merder”

Barcelona, 5 de gener del 2026 Després d’un any marcat per l’augment dels preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer a Barcelona, i per la creixent dificultat d’accés per a molts col·lectius, les previsions per al 2026 dins del sector són poc encoratjadores per als barcelonins. La forta demanda a la capital catalana mantindrà els preus a l’alça en tots dos fronts, amb la sospita que molts habitatges de lloguer de temporada sortiran del mercat arran de la nova regulació i optaran per la venda, cosa que incrementarà la competència pel lloguer convencional, segons pronostiquen associacions de propietaris, d’agents de la propietat, d’administradors de finques i portals immobiliaris especialitzats consultats per aquest diari. Aquestes seran algunes de les claus del proper any: Evolució dels preus encara a l’alça Hi ha unanimitat entre els consultats sobre l’empenta dels preus, fins i tot en un context de limitació de rendes com el que va imposar la Generalitat, que en el darrer registre oficial de l’Incasol ja mostraven un repunt a la majoria de zones de Barcelona. Això s’explica per les actualitzacions legals anuals i per l’evident incompliment de la normativa en molts casos, davant un operatiu sancionador que no actua d’ofici en cadascun dels contractes. Segons la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, “els preus seguiran a l’alça encara que de manera més moderada que el 2025”. En compravenda preveuen increments “continguts” per la demanda molt activa en “zones consolidades”, encara que els tipus d’interès podrien encarir-se. Tot i això, la demanda continuarà essent “solvent”, fet que mantindrà “viu el ritme de vendes”, detalla el seu gerent i analista, Òscar Gorgues. En canvi, creuen que en lloguer l’estoc continuarà reduint-se o estancat, afavorint “una forta competència entre llogaters”. També l’associació de propietaris ASVAL apunta a un “desequilibri estructural entre una demanda que creix i una oferta que no aconsegueix acompanyar-la”. Vaticinen un augment de preus i un estoc de lloguer “rígic i amb menys rotació”, amb “més propietaris que surten o no entren” a causa del control de preus, que ha comportat un “deteriorament de l’oferta, amb immobles més petits i de pitjor qualitat”. Des d’API BCN pronostiquen la “continuïtat dels preus a l’alça”, sobretot en zones ben connectades, donada la poca oferta. Alerten de la sortida massiva de producte de lloguer tradicional, “no per una lògica especulativa sinó buscant un marc jurídic més estable”, com fins ara podien ser els contractes temporals, per evitar possibles sancions i riscos afegits. El col·lectiu d’agents de la propietat immobiliària considera que el lloguer de temporada respon a una demanda “real”, però no resol la necessitat d’habitatge habitual. Pronostiquen que les solucions temporals o compartides seran l’única via per a qui no pot accedir a un contracte llarg, cada cop més disputat. Qui s’ho pugui permetre farà el salt cap a la compra. Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, afegeix “sense risc d’error” que en els pròxims 24 mesos es mantindrà el desacoblament entre oferta i demanda, “forçant” l’augment dels preus, cosa que derivarà cada cop més en un “país de propietaris endeutats”. Opina que “l’intervencionisme” del Govern comportarà “la impossibilitat d’accedir a l’habitatge de lloguer” fins i tot per a famílies amb capacitat econòmica suficient, davant el dèficit de pisos oferts. Si no hi ha canvis normatius, creu que els joves ho tindran difícil el 2026. Els analistes d’Idealista afegeixen que “a Barcelona, per la seva situació peculiar, els preus de compravenda creixeran a un sol dígit —el 2025 van pujar un 9,4% interanual en l’últim trimestre—, ja que la reducció de l’oferta s’ha vist compensada pels habitatges provinents del mercat del lloguer”, com a efecte de la limitació de les rendes. Des de les patronals catalanes de propietaris, el president de l’Associació de Propietaris de Catalunya, Sergi Llagostera, creu que l’any vinent l’oferta de lloguer continuarà a la baixa per la por dels propietaris, mentre augmenten els aspirants a llogaters, en perjudici de “joves, famílies i persones amb poca solvència econòmica”. Som Habitatge apunta que els propietaris continuaran sortint del mercat de lloguer, empesos per la impossibilitat de desnonar llogaters “declarats vulnerables”, obligant els particulars “a assumir una càrrega social que hauria de correspondre a l’Estat”, pels índexs de referència que “no reflecteixen els costos reals” ni permeten un retorn de la inversió, i un “règim sancionador desproporcionat”. Millor any per comprar o llogar? La gran pregunta de qui busca pis és quina opció és l’adequada amb els preus pels núvols en la majoria de zones de Barcelona. ASVAL subratlla que la mobilitat laboral i la creació de noves llars dificultaran encara més l’accés al lloguer, ja que l’oferta que surt del mercat “no es reposarà”, i urgeix reactivar “de forma clara la producció d’habitatge nou destinat al lloguer”. En canvi, la Cambra de la Propietat no dubta que “en termes relatius, el 2026 serà millor comprar perquè el lloguer estarà molt disputat”, cosa que ja impulsa “moviments cap a la perifèria” per comprar. Aquesta opció “ofereix més estabilitat, previsibilitat de costos i protecció”, i les actuals hipoteques fixes “aporten certesa al comprador”. Gorgues recorda també que “el lloguer és una despesa, mentre que la quota hipotecària té un component d’inversió patrimonial”, especialment a Barcelona. Els API de la ciutat consideren que tot depèn de l’estabilitat laboral, l’estalvi i la capacitat d’endeutament de cadascú, però afegeixen que “esperar que tot baixi no és avui una estratègia realista”. La competència serà el principal handicap per llogar per a qui busqui flexibilitat; però qui tingui un “horitzó de permanència” pot “valorar la compra amb prudència i bon assessorament”. Els administradors de finques apunten que “ja no és una qüestió de lliure elecció”, ja que “qui pugui pagar una hipoteca haurà d’acudir a la compra, i qui no, haurà d’allunyar-se de la ciutat”. Fotocasa alerta de la tendència a assolir preus màxims històrics en habitatges de venda, mentre que les pujades en el lloguer es moderen, tot i que continuaran essent inaccessibles per a les rendes més baixes,