Normativa i Legislació

Barcelona, 18 d’agost del 2026 L’Ajuntament de Barcelona amplia els ajuts a les comunitats de propietaris que prohibeixin pisos turístics a la finca. La primera convocatòria es va publicar al febrer i des de llavors s’han presentat més de 80 sol·licituds, una xifra per sobre del que s’esperava en un primer moment. Davant d’aquest «èxit», el consistori ha decidit augmentar el pressupost de la iniciativa de 56.000 a 256.000 euros i ha ampliat el termini per presentar les sol·licituds fins al 31 de desembre. La convocatòria subvenciona, principalment, les despeses de gestió derivades de la modificació dels estatuts de la comunitat per limitar els usos turístics a la finca. En concret, les comunitats de propietaris poden demanar fins al 50 % dels costos de les despeses de gestió per modificar els seus estatuts, com poden ser les despeses de notaria, registre o honoraris professionals. Així, poden sol·licitar fins a un màxim de 1.500 euros en cas que modifiquin els estatuts vigents i fins a un màxim de 2.500 euros en aquells casos en què els estatuts siguin de nova creació. El tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, ha subratllat que l’objectiu dels ajuts és «contribuir a l’eliminació dels pisos turístics a la ciutat» i ha recordat que l’aportació de la primera convocatòria es va aprovar en el marc dels acords amb ERC. Segons ha detallat Valls, el govern municipal ha decidit ampliar els ajuts amb 200.000 euros més per poder donar resposta a la demanda, que ha superat en un 30 % les previsions del consistori.  La iniciativa s’emmarca en el conveni de col·laboració a tres bandes que van signar l’Ajuntament, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona. La línia d’ajuts econòmics es va posar en marxa el 27 de febrer i el termini per sol·licitar la subvenció era de sis mesos. Ara, però, s’ha ampliat el marge per demanar els ajuts fins a finals d’any. Per accedir a la subvenció, la comunitat de propietaris ha de complir diversos requisits. Rosa Mari Peris, assessora jurídica de la presidència de la Cambra, ja va recomanar en declaracions a l’ACN vetar els pisos turístics, tot i que la previsió municipal sigui prohibir-los el 2028. «Més val prevenir que curar», va dir llavors. Peris també va aclarir que amb els ajuts les comunitats poden modificar els estatuts per prohibir que s’instal·lin pisos turístics, però no per vetar aquells que ja existeixen.  Llegeix la notícia completa aquí: Barcelona amplia els ajuts a les comunitats de propietaris que prohibeixin pisos turístics a la finca – Diari de Barcelona | Diari de Barcelona

Barcelona, 18 d’agost del 2026 L’Ajuntament de Barcelona ha decidit ampliar la dotació pressupostària i el termini de la línia d’ajuts destinada a les comunitats de propietaris que prohibeixin els habitatges d’ús turístic a les seves finques. Davant l’elevada resposta ciutadana, el consistori ha elevat la partida econòmica de 56.000 a 256.000 euros. Aquesta mesura, gestionada a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), permetrà atendre la demanda, que ha superat en un 30% les previsions inicials del programa. La subvenció cobreix fins al 50% de les despeses de gestió necessàries per modificar els estatuts de la comunitat. Els ajuts poden arribar als 1.500 euros per a la modificació d’estatuts vigents i fins als 2.500 euros en el cas de creació de nous estatuts, incloent-hi costos de notaria, registre i honoraris professionals. Per accedir a aquests fons, les comunitats han d’incloure expressament la prohibició de l’ús turístic als seus estatuts, utilitzant una clàusula homologada pel Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona. A més, és obligatori que el document estigui inscrit al Registre de la Propietat i que la comunitat estigui al corrent de les seves obligacions tributàries. Llegeix la notícia completa aquí: Barcelona amplia els ajuts contra els pisos turístics | Diari de Catalunya

Barcelona, 18 d’agost del 2026 La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat quintuplicar el pressupost de les ajudes a les comunitats de propietaris que prohibeixin els pisos turístics després de l’»èxit» inicial de la mesura, que passa de 56.000 a 256.000 euros. Així ho ha anunciat el consistori en un comunicat aquest dimarts, 18 d’agost, en què el tinent d’alcalde d’Habitatge, Jordi Valls, ha justificat que l’ampliació permetrà «donar resposta a la demanda, que ha superat en un 30% les previsions«. Valls ha sostingut que l’objectiu de les ajudes, acordades en primera instància amb ERC, és «contribuir a l’eliminació» dels habitatges d’ús turístic fins a l’entrada en vigor de l’eliminació total d’aquest tipus de llicències el 2028. Fins a 2.500 euros En concret, la mesura està dissenyada per subvencionar les despeses de gestió a l’hora de modificar els estatuts de la comunitat, pel qual els propietaris poden sol·licitar fins al 50% del cost total dels serveis de notaria, registre de la propietat o honoraris. D’aquesta manera, poden sol·licitar fins a un màxim de 1.500 euros en cas que modifiquin els estatuts vigents i fins a un màxim de 2.500 euros en aquells casos en què els estatuts siguin de nova creació. La iniciativa s’emmarca en el conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, la primera convocatòria de la qual es va publicar el febrer passat i que va rebre més de 80 sol·licituds. Llegeix la notícia completa aquí: Barcelona quintuplica les ajudes a comunitats per prohibir pisos turístics als seus estatuts: inversió de 256.000 euros  

Barcelona, 18 d’agost del 2026 (ACN) L’Ajuntament de Barcelona amplia els ajuts a les comunitats de propietaris que prohibeixin pisos turístics a la finca. La primera convocatòria es va publicar al febrer i, des de llavors, s’han presentat més de 80 sol·licituds, una xifra per sobre del que s’esperava en un primer moment. Davant d’aquest “èxit”, el consistori ha decidit augmentar el pressupost de la iniciativa de 56.000 a 256.000 euros i ha ampliat el termini per presentar les sol·licituds fins al proper 31 de desembre. La convocatòria subvenciona, principalment, les despeses de gestió derivades de la modificació dels estatuts de la comunitat per limitar els usos turístics a la finca. Ajuts per modificar els estatuts En concret, les comunitats de propietaris poden demanar fins al 50 % dels costos de les despeses de gestió per modificar els seus estatuts, com poden ser notaria, registre o honoraris professionals. Així, poden sol·licitar fins a un màxim de 1.500 euros en cas que modifiquin els estatuts vigents i fins a un màxim de 2.500 euros en aquells casos en què els estatuts siguin de nova creació. El tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, ha subratllat que l’objectiu dels ajuts és “contribuir a l’eliminació dels pisos turístics a la ciutat”. Per això, apunta, el govern municipal ha decidit ampliar-los amb 200.000 euros més per poder donar resposta a la demanda, que ha superat en un 30 % les previsions del consistori. La iniciativa s’emmarca en el conveni de col·laboració a tres bandes que van signar l’Ajuntament, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona. La línia d’ajuts econòmics es va posar en marxa el 27 de febrer i el termini per sol·licitar la subvenció era de sis mesos. Ara, però, s’ha ampliat el marge per sol·licitar els ajuts fins a finals d’any. Fruit d’un pacte amb ERC L’aportació de la primera convocatòria d’aquests ajuts és fruit d’un acord amb ERC. La líder dels republicans a l’Ajuntament, Elisenda Alamany, ha celebrat a través de les xarxes socials que és una mesura per “protegir la nostra Barcelona”. Llegeix la notícia completa aquí: S’amplien els ajuts a les comunitats que prohibeixin els pisos turístics  

Barcelona, 7 d’agost del 2026 El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) ha demanat que les comunitats de propietaris puguin disposar d’eines jurídiques per vehicular “de manera àgil i amb garanties” els casos d’ocupacions que “afecten greument la convivència, la seguretat i el manteniment dels edificis”, com és el cas dels narcopisos. En un comunicat aquest dijous, el col·legi adverteix que hi ha situacions en què les comunitats de veïns queden “desprotegides” quan el propietari de l’espai ocupat no actua o ho fa amb retard. Per a l’organisme, les ocupacions sense títol poden convertir-se en focus de conflicte veïnal, degradació de l’edifici, problemes de seguretat i bloqueigs de les “intervencions necessàries en elements comuns”. El Col·legi d’Administradors demana una “resposta legal equilibrada, amb control judicial” que permeti actuar davant casos on, per “inacció”, les comunitats acaben assumint costos i riscos que no els corresponen. Com a exemple, el CAFBL descriu una ocupació recent d’un immoble de l’Eixample de Barcelona amb sospites d’activitat vinculada al narcotràfic i una afectació sostinguda sobre el veïnat. El president del CAFBL, Lorenzo Viñas, ha assegurat que el col·legi “no demana buidar de contingut el dret de propietat” sinó que aquest dret “vagi acompanyat de la responsabilitat de garantir la seguretat i la convivència de l’edifici”. L’organisme opina que “la legitimació per actuar hauria de dependre de l’afectació real sobre la comunitat i no només de la condició del titular de l’immoble”. Llegeix la notícia completa aquí: Els administradors de finques demanen que les comunitats de veïns puguin “actuar” davant ocupacions conflictives – La Mañana. 

Barcelona, 7 d’agost del 2026 Els administradors de finques reclamen més potestats perquè les comunitats puguin denunciar aquestes situacions Els veïns d’un edifici del carrer de Muntaner, a l’altura del carrer de Mallorca, demanen a l’Ajuntament de Barcelona que faciliti com més aviat millor el desallotjament d’un habitatge ocupat per persones amb greus problemes de drogues que els estan fent la vida impossible. En cas que el consistori intervingui, la recuperació d’aquesta propietat es podria allargar fàcilment un any i mig. Si l’administració local no pren la iniciativa i els possibles hereus d’aquest pis no assumeixen cap responsabilitat, el desallotjament es podria complicar encara més. La Vanguardia explicava aquest dijous que el propietari d’aquest pis va morir recentment després d’haver-lo cedit d’alguna manera a unes persones molt conflictives. Des de fa més d’un any, els veïns d’aquesta finca es troben cada vegada amb més freqüència amb persones drogades; alguns d’aquests toxicòmans es queden estirats al vestíbul i d’altres els insulten i amenacen habitualment. Aquesta comunitat ja ha instal·lat càmeres a les zones comunes i ha contractat un vigilant que patrulla els replans durant la matinada. La Guàrdia Urbana i els Mossos incrementen la seva presència als voltants «Ja vam presentar les denúncies corresponents davant dels Mossos d’Esquadra i la veritat és que truquem contínuament al 112», expliquen aquests veïns de Muntaner. «També tenim dues demandes interposades pel no-pagament de les quotes i per la proliferació d’activitats molestes. Davant de l’Ajuntament també vam presentar tres queixes per insalubritat i pel trànsit constant de persones. Però com que no som els propietaris d’aquest pis no podem denunciar-ne l’ocupació ni demanar-ne el desallotjament, malgrat tot el que està passant. El que sí que podem fer segons la llei és instar l’Ajuntament perquè ho faci. Esperem que prengui mesures com més aviat millor». De fet, aquest divendres representants d’aquesta comunitat es van reunir amb un lletrat de l’Ajuntament per estudiar aquesta petició. En qualsevol cas, el govern de l’alcalde no es pronunciarà sobre aquest assumpte fins que pugui estudiar detalladament la instància que finalment presentin aquests veïns. «Mentrestant —apunten fonts del govern de l’alcalde Jaume Collboni—, arran de les denúncies dels veïns, els equips de policia de barri de la Guàrdia Urbana han reforçat, juntament amb els Mossos d’Esquadra, la vigilància a la zona». Dimecres a la nit, una patrulla de la Guàrdia Urbana de paisà va denunciar una de les persones que sembla que viuen en aquest pis. Va ser acusada d’un presumpte furt després que es presentés a l’edifici carregant una bicicleta d’una de les empreses de lloguer. L’home no va poder acreditar que la bicicleta havia estat llogada legalment i tampoc va saber explicar per què pretenia pujar-la fins al quart pis. Fonts policials subratllen que, malgrat que en aquest pis el consum de drogues és constant, l’immoble no pot considerar-se un punt de venda d’estupefaents. Aquesta circumstància, assenyala Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, també dificulta la recuperació d’aquesta propietat. «En aquest sentit —explica—, perquè la policia actuï, necessita un il·lícit provat. En principi, el consum de drogues o els insults no són suficients per desencadenar un desallotjament. El dret a ser propietari ha d’anar acompanyat de la responsabilitat de garantir la seguretat i la convivència de l’edifici. Quan aquesta responsabilitat no s’exerceix, les comunitats han de tenir la potestat, amb control judicial i garanties, de poder actuar per protegir els veïns, evitar la degradació de la finca i aturar d’arrel situacions que posen en perill la salut i la seguretat de les persones. A aquesta comunitat de Muntaner només li queda presentar una instància a l’Ajuntament per demanar-li que intervingui i, mitjançant un procediment civil, insti el desallotjament». El regidor del PP Daniel Sirera afegeix que l’Ajuntament «ha de localitzar els hereus del propietari i, si cal, denunciar l’ocupació. Les administracions s’han d’implicar en aquests casos abans que facin la vida impossible a la comunitat». Llegeix la notícia completa aquí: Vecinos de Muntaner piden al Consistorio que desaloje el piso tomado por toxicómanos

Barcelona, 6 d’agost del 2026 El CAFBL reclama noves eines jurídiques per procedir quan un propietari no respon davant d’una ocupació El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) ha demanat que les comunitats de propietaris puguin disposar d’eines jurídiques per vehicular «de manera àgil i amb garanties» els casos d’ocupacions que «afecten greument la convivència, la seguretat i el manteniment dels edificis», com és el cas dels narcopisos.  En un comunicat aquest dijous, el col·legi adverteix que hi ha situacions en què les comunitats de veïns queden «desprotegides» quan el propietari de l’espai ocupat no actua o ho fa amb retard. Per a l’organisme, les ocupacions sense títol poden convertir-se en focus de conflicte veïnal, degradació de l’edifici, problemes de seguretat i bloqueigs de les «intervencions necessàries en elements comuns». El Col·legi d’Administradors demana una «resposta legal equilibrada, amb control judicial» que permeti actuar davant casos on, per «inacció», les comunitats acaben assumint costos i riscos que no els corresponen. Llegeix la notícia completa aquí: Els administradors de finques demanen que les comunitats de veïns puguin «actuar» davant ocupacions conflictives

Barcelona, 6 d’agost del 2026 El cas d’una finca del carrer de Muntaner, on el veïnat denuncia problemes de convivència amb un suposat narcopís, torna a posar el focus en les ocupacions conflictives El CAFBL reclama una reforma legal perquè les comunitats de propietaris puguin intervenir judicialment en aquests casos i disposin d’eines per protegir el veïnat. El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas, ho explica a betevé arran del cas d’una finca del carrer de Muntaner. Recupera la seva intervenció a betevé. betevé notícies vespre

Barcelona, 6 d’agost del 2026 El cas d’una finca del carrer de Muntaner, on el veïnat denuncia problemes de convivència amb un suposat narcopís, torna a posar el focus en les ocupacions conflictives El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) reclama una reforma legal perquè les comunitats de propietaris puguin intervenir davant el jutjat en casos d’ocupacions que generen problemes greus de convivència. L’entitat alerta que hi ha casos en què les comunitats queden desprotegides quan el propietari de l’immoble no actua o ho fa amb retard. “Això no és anar en contra de la propietat, al contrari, és enfortir la propietat en benefici de la resta de veïns i garantir una convivència sana”, ha assegurat el president del CAFBL, Lorenzo Viñas. El col·legi planteja modificar l’article 553-40 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya perquè les comunitats de propietaris tinguin legitimació per intervenir judicialment en aquests casos, especialment quan el propietari és inactiu, es tracta d’una societat en concurs o no hi ha representació efectiva. Protegir la seguretat del veïnat El CAFBL insisteix que l’objectiu de la reforma és protegir les persones que conviuen a l’edifici. Segons Viñas, les ocupacions conflictives poden provocar “problemes de convivència gravíssims, danys a les instal·lacions comunes i una sensació d’inseguretat” entre els residents. L’entitat defensa que el debat no s’ha de centrar únicament en la titularitat de l’habitatge, sinó també en les conseqüències que aquestes situacions tenen sobre la resta del veïnat. Per això, reclama una resposta normativa més clara que permeti actuar quan la comunitat no disposa d’eines efectives. El cas que ha reobert el debat La reclamació del CAFBL arriba després que La Vanguardia i RAC1 s’hagin fet ressò de la situació que denuncien els veïns d’un edifici del carrer de Muntaner. Els residents asseguren que un suposat narcopís ha alterat greument la convivència de la finca i expliquen que fa mesos que conviuen amb un tràfec constant de persones, sorolls, baralles i episodis d’inseguretat. “Estem en perill, ens fa molta por. Aquí hi viuen famílies amb nens petits i gent gran”, ha explicat una veïna a RAC1. Segons el seu relat, “hi ha gent entrant i sortint del pis constantment, crits, cops de porta, baralles… fins i tot un dia un home rondava per l’escala amb un ganivet”. L’Ajuntament confirma tres instàncies L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, confirma que ha rebut tres instàncies relacionades amb aquest cas. Des del mes de gener, els veïns han alertat del trànsit constant de persones al pis, han demanat assessorament legal davant un possible desallotjament i també han denunciat l’acumulació de mobles al balcó de l’habitatge. El consistori assegura que ha atès tots els requeriments i que ha donat resposta a cadascun. Com a darrera actuació, la Guàrdia Urbana va denunciar aquest dimecres una de les persones que ocupaven el pis per un presumpte delicte d’apropiació indeguda. A més, l’Ajuntament confirma que, arran de les denúncies veïnals, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han reforçat la vigilància de la zona i mantenen un seguiment de la situació. Llegeix la notícia completa aquí: El CAFBL reclama actuar davant ocupacions conflictives

Barcelona, 6 d’agost del 2026 Foment, API i propietaris reclamen aparcar la norma pactada entre l’Executiu català i els Comuns. L’esmena a la totalitat que el Consell de Garanties Estatutàries ha fet a la proposició de llei per restringir la compra d’habitatge no ha agafat per sorpresa el sector empresarial i immobiliari. Des que el Govern va acceptar aquesta iniciativa dels Comuns a canvi dels seus vots per aprovar els pressupostos del 2026, entitats i col·legis professionals han advertit que contravenia preceptes fonamentals de la Constitució i l’Estatut. Ho van posar de manifest reiteradament Foment del Treball, els agents de la propietat immobiliària (API), propietaris i especialistes en Dret Administratiu i Urbanístic. Avisos que van caure en sac foradat. Ara que l’òrgan consultiu català els ha donat la raó, consideren que no n’hi ha prou amb modificar el text, tal com va suggerir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, dimarts passat. Defensen, en canvi, que l’Executiu d’Illa ha de marcar un punt i a part en les polítiques d’habitatge i obrir un diàleg constructiu amb el sector. És necessari —prossegueixen— per trobar mesures “eficaces i jurídicament sòlides” contra la crisi d’accés a l’habitatge que pateix Catalunya, especialment en l’àmbit del lloguer. Empresaris i professionals consideren que l’Executiu ha d’obrir-se al diàleg. El primer pas passa per retirar definitivament la llei per limitar la compra d’habitatge, ara en tramitació parlamentària. Així ho sol·liciten Foment, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, l’Associació de Promotors, el Col·legi d’Administradors de Finques, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana i el Consell Oficial de Col·legis d’API de Catalunya. “El Govern no es pot limitar a introduir retocs formals o a buscar una nova fórmula jurídica per mantenir intacta la mateixa voluntat intervencionista”, van considerar des de la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre. El dictamen del Consell de Garanties considera per unanimitat que la proposta dels Comuns i el Govern del PSC vulnera el dret a la propietat privada i la llibertat d’empresa, envaeix competències estatals i pretén alterar aspectes essencials del dret civil mitjançant una modificació de la legislació urbanística. Tot plegat, malgrat que la Generalitat va assegurar que la proposició de llei era viable i tenia encaix legal. Aquesta va ser la conclusió del comitè d’experts designats pel Govern i el partit de l’exalcaldessa Ada Colau a principis d’any. Tot i que l’anàlisi del Consell no és vinculant, deixa en entredit tant la feina del comitè d’experts com la mateixa proposició de llei, coincideixen empresaris i sector immobiliari. Aquesta busca que els municipis de zones tensionades puguin vetar la compra d’habitatge en funció del seu ús. D’aquesta manera, els immobles només es podrien adquirir per destinar-los a residència del comprador o a lloguer habitual amb els preus limitats. Més oferta, mobilització de sòl, agilitat administrativa i seguretat jurídica són algunes de les demandes. La intenció del sector, però, no és quedar-se ancorat en els retrets, sinó col·laborar per buscar solucions. “Qualsevol reforma legislativa ha d’aportar seguretat jurídica, afavorir la col·laboració publicoprivada i incentivar l’increment de l’oferta d’habitatge, principal repte estructural que afronta Catalunya”, assenyalen API i propietaris. Foment ha sol·licitat també que el Govern convoqui els agents econòmics, socials i municipals per acordar una política d’habitatge “estable, rigorosa i efectiva”. “Catalunya necessita més oferta, més sòl disponible, menys burocràcia, més agilitat administrativa i seguretat jurídica”, afegeixen. Pel que fa a aquest últim punt, subratllen que des del gener del 2025 Catalunya ha aprovat cinc normes amb incidència directa en el mercat de l’habitatge —els decrets llei 1/2025, 2/2025 i 3/2026, i les lleis 11/2025 i 11/2026— que han modificat successivament aspectes essencials de la publicitat d’habitatges, la contractació, els lloguers temporals, la definició de gran tenidor i el règim sancionador. Malgrat això, els problemes d’accés a l’habitatge persisteixen. Els API recorden en aquest sentit que fins i tot la mateixa Agència de l’Habitatge de Catalunya va haver de publicar criteris interpretatius sobre l’aplicació del règim de contenció de rendes un cop ja era vigent, “fet que posa de manifest la manca de previsibilitat del marc regulador”. Ara, conclouen tots, és el moment d’aturar-se i consensuar els passos següents. Llegeix la notícia completa aquí: El sector de la vivienda pide un pacto al Govern tras el fiasco de la ley para restringir la compra