Premsa

Té com a objectiu detectar i abordar els problemes de convivència derivats d’aquest fenomen FEDE CEDÓ: BADALONA Badalona disposa des d’avui d’una nova eina per a actuar contra l’ocupació il·legal i els problemes de convivència que pot implicar aquest fenomen. L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, i el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Ignacio Viñas, han signat aquest migdia un conveni de col·laboració entre els administradors de finques i l’ajuntament per a actuar, de manera coordinada, en els supòsits d’ocupació il·legal d’habitatges, locals i habitatges sobreocupadas. Entre els principals objectius d’aquest conveni es troba la cerca de solucions, tant preventives com executives enfront de les eventuals ocupacions il·legals o sobreocupacions d’habitatges. Amb aquesta col·laboració recíproca s’estableix un sistema d’alerta davant les situacions d’ocupacions il·legals, especialment enfront d’aquelles dutes a terme per grups que operen per a treure un profit econòmic. (…) LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A LA VANGUARDIA :https://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20240228/9530660/badalona-firma-acuerdo-colegio-administradores-fincas-ocupaciones.html

“Si no gastem els recursos que Catalunya té assignats per a l’eficiència dels edificis, bastirem una pèssima imatge per al nostre país” “Estem pressionant perquè s’ajorni el venciment de les subvencions. Potser si tots insistim en aquesta línia ho aconseguirem” El perfil Lorenzo Viñas és president del Cafbl i del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya. És graduat en estudis immobiliaris per la Universitat de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha desenvolupat la seva professió d’administrador de finques a l’empresa Temple Grup Consultors al llarg de 38 anys. També és advocat en exercici FRANCESC MUÑOZ DORADO – BARCELONA Els ajuts per a la reha­bi­li­tació d’edi­fi­cis estan sent un fracàs? En aquests moments, clara­ment, no. Ha cos­tat molt arren­car, però des de fa uns mesos estem notant que la corba d’entrada d’expe­di­ents està pujant d’una manera molt clara. N’hi ha moltíssims més que abans. Ara bé, tot i que la recu­pe­ració és claríssima, el temps que tenim és limi­tat i malau­ra­da­ment estem fent tard. Suposo que es refe­reix al fet que les obres s’han d’exe­cu­tar abans que acabi juny del 2026. Sí, i tenint en compte que el període que va des que s’aprova una obra fins que s’exe­cuta se situa entre 12 i 18 mesos de mit­jana, les sol·lici­tuds s’hau­rien de pre­sen­tar aquest any o, a tot esti­rar, el pri­mer tri­mes­tre del 2025, perquè més enllà toquen cam­pa­nes i entrem en un ter­reny nou. Per això estem pres­si­o­nant perquè s’ajorni el ven­ci­ment dels ajuts. Ja sabem que no depèn de Cata­lu­nya ni d’Espa­nya, sinó d’Europa, però si tots hi anem insis­tint, pot­ser arri­ba­rem a algun lloc. Quins efec­tes pot tenir que els fons assig­nats a Cata­lu­nya vagin a un altre ter­ri­tori més àgil? Doncs, pri­mer, que no gene­ren riquesa al nos­tre país, ni con­fort a les per­so­nes. Però després hi ha un fac­tor psi­cològic molt greu en el sen­tit que sem­bla que no estem ali­ne­ats amb la tasca de fer Europa ni amb l’objec­tiu de la sos­te­ni­bi­li­tat. I això crec que bas­teix una pèssima imatge per al nos­tre país. Què ha pas­sat, per què ha cos­tat arren­car? Podríem enu­me­rar diver­ses bar­re­res que hem anat tro­bant. D’entrada, la dis­bauxa que va supo­sar que tres orga­nis­mes dife­rents, l’Agència de l’Habi­tatge de Cata­lu­nya, el Con­sorci Metro­po­lità de l’Habi­tatge i el Con­sorci de l’Habi­tatge de Bar­ce­lona, fes­sin con­vo­catòries amb mesos d’endar­re­ri­ment entre si. Després, la incer­tesa i la des­con­fiança que tenia la gent res­pecte a l’arri­bada dels ajuts, que s’ha resolt ara amb bes­tre­tes que anti­ci­pen part de la sub­venció ator­gada tant a les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris com per pagar els hono­ra­ris dels tècnics. Això ha donat molta tran­quil·litat al sec­tor. Després vam detec­tar ine­ficiències en el pro­ce­di­ment de revisió dels expe­di­ents i el dis­po­si­tiu en gene­ral, i això ho hem trac­tat amb l’Agència de l’Habi­tatge i s’ha cor­re­git també, amb la qual cosa hem gua­nyat temps. Hi ha orga­nis­mes més efi­ci­ents que d’altres? Les difi­cul­tats es van evi­den­ciar en les tres zones i la revi­fada actual, també. No seria just asse­nya­lar un actor en con­cret. El Col·legi també va adver­tir de la moro­si­tat a les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris com una bar­rera impor­tant. El tema de la moro­si­tat afecta greu­ment una comu­ni­tat de pro­pi­e­ta­ris perquè, si un no paga, algú ha de cobrir aquesta des­pesa. I si això és un pro­blema quan par­lem del man­te­ni­ment ordi­nari d’un immo­ble, molt més quan s’han de fer obres de reha­bi­li­tació, perquè les quan­ti­tats són sig­ni­fi­ca­ti­ves. Si ja en un esce­nari nor­mal les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris tenen un període de madu­ració de les deci­si­ons llarg, quan s’ajunta que hi ha un impa­ga­ment o més en escala, o bé no ate­nen aques­tes neces­si­tats, o bé ajor­nen sine die la decisió d’actuar… Si arriba el cas que el deute acaba en un pro­ce­di­ment d’exe­cució hipo­tecària, poden pas­sar fàcil­ment entre dos anys i mig i tres d’acu­mu­lació de deute, i més fins que el nou titu­lar faci la ins­cripció, i la comu­ni­tat només té qua­tre anys per recla­mar un deute. El Cafbl està lide­rant un canvi de la llei hipo­tecària perquè es faci una ano­tació pro­vi­si­o­nal i mar­gi­nal, no una ins­cripció com a tal, perquè consti qui s’ha que­dat el pis. L’admi­nis­tra­dor de fin­ques havia de ser una palanca del pla d’ajuts per a la reha­bi­li­tació, però a vega­des ho ha desin­cen­ti­vat. S’ha cor­re­git? Hem pas­sat aquest període també. Els admi­nis­tra­dors de fin­ques dub­ta­ven de reco­ma­nar una actu­ació al cli­ent, perquè la seva experiència amb les sub­ven­ci­ons públi­ques era dolenta. Aquest escep­ti­cisme per part del pro­fes­si­o­nal també l’hem superat i, com els arqui­tec­tes i els apa­re­lla­dors, estem molt més impli­cats en el pro­ce­di­ment. Hi ha comu­ni­tats autònomes que han dema­nat més ajuts perquè ja han ator­gat els que tenien. Què estan fent bé? Pre­ci­sa­ment això que he comen­tat que nosal­tres hem hagut de resol­dre. Val la pena asse­nya­lar que estem espe­rant que la Gene­ra­li­tat aprovi una línia d’ajuts específica per a obres d’acces­si­bi­li­tat. Aques­tes obres es podien incor­po­rar en els pro­jec­tes d’eficiència energètica però hi havia un límit, que ara, com que es té un finançament sepa­rat, no exis­tirà, i també serà un ele­ment més que aju­darà. El temps que tenim, un hivern benèvol com l’actual en què no cal posar la cale­facció, tam­poc és un esperó… Estem d’acord. Les comu­ni­tats més cons­ci­en­ci­a­des són també les que pas­sen més fred. Aquí, com al País Valencià i altres zones, costa molt que tiri enda­vant el pro­grama d’ajuts. Aquest també ha estat un ele­ment clau per enten­dre per què al País Basc, per exem­ple, l’aco­llida que han tin­gut els ajuts ha estat extra­or­dinària i aquí tenim difi­cul­tats. Tot i que la pre­o­cu­pació per la sos­te­ni­bi­li­tat i la con­ser­vació i el man­te­ni­ment d’edi­fi­cis entre la ciu­ta­da­nia ha anat crei­xent res­pecte a fa dos anys, quan es va ges­tar el pro­grama d’ajuts. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “L’ECONOMIC”: https://www.leconomic.cat/article/2384628-els-ajuts-per-a-la-rehabilitacio-s-han-animat-pero-anem-tard.html

Només 420 de tot Lleida han tramitat ajuts europeus, que financen fins al 80% La rehabilitació energètica d’habitatges a Lleida amb fons europeus Next Generation s’està veient frenada per l’alt cost de les obres i la dificultat de la tramitació dels ajuts. Per això, només 420 pisos del conjunt de les comarques de Lleida han enllestit o tenen en marxa projectes per reduir el consum d’energia. Només 420 habitatges de tot Lleida han enllestit o tenen en marxa projectes de millora de l’eficiència energètica de les seues llars subvencionats amb fons europeus d’un dels programes Next Generation que es van desplegar a començaments de l’any 2022 i que han estat prorrogats fins al juny vinent. “Estem gestionant menys expedients dels que prevèiem”, admet el president del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Lleida, Josep Torres. Explica que s’han fet campanyes de promoció, però “no acabem d’arribar a les persones, o no s’acaben de decidir”, i detalla que les obres més comunes són aïllaments de façanes i cobertes, així com canvis en els sistemes de calefacció i refrigeració o de fusteria i finestres. De fet, l’Institut Català d’Energia gestiona un programa exclusiu per a les finestres, així com un altre per a rehabilitacions en pobles de menys de 5.000 habitants. Per la seua part, el president territorial del Col·legi d’Arquitectes, Lluís de la Fuente, valora que arribar al 30% d’estalvi mínim que s’exigeix “suposa una despesa important, la tramitació no és gens fàcil i falta cultura rehabilitadora”. El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas, afirma que la presa de la decisió a les comunitats de propietaris comporta “un procés lent, d’entre 8 i 12 mesos com a mínim, i ara hem constatat un creixement molt gran”. Destaca que des de fa un parell de mesos la Generalitat anticipa la subvenció durant el transcurs de les obres. Abans, els propietaris les havien de pagar per endavant. Els habitatges que aconsegueixen un estalvi en el consum d’energies no renovables d’entre el 30 i el 45% reben una subvenció màxima del 40 per cent del cost de les obres, amb un límit de 6.300 euros per llar. Els que estalvien entre el 45 i el 60% poden arribar al 65% i 11.600 euros. A partir del 60 per cent de millora se subvenciona el 80% dels treballs, amb 18.800 euros com a màxim. Viñas precisa que la inversió mitjana necessària per arribar al primer tram és de 19.100 euros per propietari (el límit cobriria el 32%), per al segon, de 34.192 (es recuperaria el 33% com a màxim) i per a l’últim, de 44.456 euros (el límit cobriria el 42%). “Només les finestres poden costar 7.500 euros”, afegeix De la Fuente. Així mateix, apunta que la inversió es pot amortitzar gairebé immediatament amb el 80% de subvenció, però adverteix que arribar al 60 per cent d’estalvi és difícil i que les reformes acostumen a implicar obres addicionals no subvencionables. “Són molt exigents i el procés de validació és llarg”, afirma. Només disset dels 71 expedients que tramiten han completat l’acreditació per rebre ajuts. Reducció del consum en trenta centres educatius Trenta centres educatius de les comarques de Lleida també podran estalviar energia gràcies a la inversió de 9.181.500 euros d’Educació, procedents de fons europeus Next Generation. Es tracta d’actuacions que formen part del pla director d’infraestructures escolars i que se centren en la substitució i millora d’elements constructius o d’instal·lacions obsoletes. Els treballs inclouen, per exemple, la renovació de cobertes, calderes, elements de fusteria, il·luminació i instal·lacions, així com la millora d’aïllaments. Aquest últim cas és el de l’institut Guindàvols, en el qual el novembre passat van començar les obres per reforçar l’aïllament de la façana de l’edifici principal, on hi ha despatxos i oficines. El seu director va explicar ahir que els operaris ja han retirat tota la pedra i el recobriment i que els següents passos són cobrir i instal·lar l’aïllament. Va apuntar que els treballs acumulen un retard d’uns dos mesos. Al Joan Oró han millorat la coberta del pavelló i a l’estiu abordaran la de la sala d’actes, per no afectar les classes. Al Màrius Torres sí que han hagut de resituar estudiants dins del mateix centre a causa de les obres de renovació de la coberta, per substituir-la per una altra de més sostenible. A l’Escola del Treball van aprofitar les vacances nadalenques per retirar l’amiant de la teulada. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “SEGRE”: https://www.segre.com/ca/lleida/240203/rehabilitacio-energetica-pisos-frenada-per-l-alt-cost-i-burocracia_331345.html

L’entitat sosté que la normativa, en cas que hi hagi impagaments, suposa “un fre” a les obres de rehabilitació. L’agrupació de professionals vol que la comunitat de veïns conegui el nou propietari d’un immoble quan s’hagi adjudicat, un cop s’ha acabat l’execució hipotecària. D’aquesta manera, segons l’organisme, la resta de propietaris de l’edifici podran reclamar el deute pendent, en cas que n’hi hagi. El col·legi subratlla que, si hi ha impagaments, la normativa és “un fre” per dur a terme obres de rehabilitació i de manteniment. Per tal que s’aconsegueixi canviar la llei hipotecària, l’entitat enviarà la seva proposta als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LLEIDA RÀDIO UA1”: https://www.ua1.cat/articles/306972/el-col-legi-d-administradors-de-finques-de-barcelona-i-lleida-reclamen-canvis-de-la-llei-hipotecaria-per-acabar-amb-la-morositat

La morositat en les comunitats de propietaris, un fre a les obres de rehabilitació El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) ha anunciat avui la seva iniciativa per a impulsar una reforma legislativa que modificaria la Llei Hipotecària de 1946 amb l’objectiu d’abordar el creixent problema de morositat en les comunitats de propietaris. La proposta consisteix a incloure de manera registral a l’adjudicatari en els procediments d’execució sobre béns immobles. En altres paraules, es busca que el jutjat o tribunal encarregat del procés informe al registrador sobre el final del procediment, identificant al nou propietari de l’habitatge. Aquest canvi facilitaria a les comunitats de propietaris la possibilitat de reclamar deutes pendents en cas d’existir. La salut econòmica de les comunitats de propietaris està intrínsecament lligada al compliment puntual de les obligacions de pagament per part dels copropietaris, tant en quotes ordinàries com extraordinàries. No obstant això, les situacions de morositat es tornen encara més problemàtiques quan els propietaris estan immersos en processos d’execució per impagament de les quotes hipotecàries. Actualment, en finalitzar aquests procediments, la comunitat no té accés a informació sobre la conclusió del procés ni sobre l’adjudicatari definitiu, qui assumiria les responsabilitats i afectacions reals de l’immoble. Lorenzo Viñas, president del CAFBL, destaca la gravetat de la morositat en les comunitats de propietaris, subratllant que aquest problema no sols obstaculitza les obres de manteniment o rehabilitació necessàries, sinó que s’intensifica en casos d’execucions judicials per impagament d’hipoteques. En aquests casos, l’impagament de la quota comunitària s’acumula als mesos previs d’impagament de la hipoteca, generant un perjudici significatiu per a la comunitat, especialment en processos judicials que poden estendre’s fins a 24 mesos.   El Sr. Viñas emfatitza que aquesta situació impedeix la realització d’obres comunes essencials, com la instal·lació d’ascensors, la qual cosa afecta negativament persones amb discapacitat o d’edat avançada. A més, assenyala que la falta de registre de l’adjudicació dificulta la identificació del nou propietari, complicant el procés de reclamació de quotes pendents. És fonamental destacar que els habitatges en bon estat de conservació i manteniment contribueixen al benestar general dels qui les habiten. Per tant, la garantia d’una economia sòlida en les comunitats de propietaris és essencial per a dur a terme qualsevol obra de manteniment necessària. La proposta de modificació de la Llei Hipotecària de 1946 serà enviada als diversos grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, així com al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana d’Espanya. El CAFBL també es compromet a promoure reunions institucionals necessàries per a impulsar aquesta tan necessària modificació legislativa.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “INMO DIARIO”: https://inmodiario.com/186/70583/la-morosidad-en-las-comunidades-de-propietarios-un-freno-a-las-obras-de-rehabilitacion/

“Les polítiques públiques d’habitatge han estat un total fracàs”, afirma el president de l’CAFBL, Lorenzo Viñas   Els administradors de finques de Catalunya reclamen a les administracions públiques una bateria “d’eines legals” per afrontar el problema de l’ocupació. “Calen solucions legislatives perquè els propietaris i/o comunitats de propietaris tinguin més eines al seu abast per lluitar contra aquesta xacra”, ha assenyalat aquest dimarts el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), que també demana una intervenció urgent “policial i judicial” per recuperar la possessió dels immobles. “Fins ara, les polítiques públiques d’habitatge han estat un total fracàs, ja que faciliten i promouen l’ocupació sense cap empara als afectats i és aquí on s’ha de fer un canvi”, ha comentat el president del CAFBL, Lorenzo Viñas. “No oblidem que les ocupacions il·legals degraden els elements, serveis i instal·lacions comunes de les comunitats de propietaris i dificulten la seva rehabilitació i manteniment, a més de provocar problemes de convivència”, ha recordat Viñas, que aposta per “emmirallar-se” en els països de l’entorn per acabar amb aquest “fenomen de l’okupació”. “Cal que es realitzin polítiques actives per a la promoció d’habitatges assequibles i es fomenti la col·laboració pública-privada”, ha exigit el president del CAFBL, que també ha parlat de la necessitat d’aquestes “solucions legislatives” i de la intervenció urgent “policial i judicial” per frenar l’auge d’ocupacions d’immobles. Per tot plegat, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida es posa a disposició de l’administració de justícia. “No podem oblidar que som els professionals que vetllem per a la preservació del dret a l’habitatge digne en el marc d’un parc segur, sostenible i eficient”, ha conclòs Viñas.   LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “SEGRE”: https://www.segre.com/noticies/lleida/2023/02/07/els_administradors_finques_catalunya_reclamen_eines_legals_per_afrontar_problema_ocupacio_198581_1092.html