Nom de l'autor: adminwpcafbl

Barcelona, 19 de febrer del 2026 Cada vegada és més habitual veure cables i carregadors en els garatges. Encara que Espanya camina molt lluny de complir amb l’objectiu d’aconseguir 5 milions de cotxes elèctrics en 2030, la instal·lació de punts de recàrrega continua avançant. Moltes comunitats de veïns estan adaptant els seus pàrquings per a acollir cotxes endollables i aprofitar les ajudes públiques disponibles, però encara són molts els edificis que no estan preparats i on instal·lar un punt de recàrrega requereix planificació i assessorament professional. Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col.legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, alerta que “els carregadors elèctrics mal instal·lats poden posar en risc a tota la comunitat”. Explica que, abans de col·locar un punt de recàrrega en un pàrquing comunitari, és imprescindible enviar un projecte tècnic al president o a l’administrador de la comunitat amb almenys 30 dies d’antelació i obtenir l’aprovació corresponent, sobretot si la instal·lació afecta elements comuns com a forjats o canalitzacions. Segons Carbonell, “la comunitat valora la demanda de punts de recàrrega. Si tenim 20 places i 8 persones ho sol·liciten, s’estudia si convé fer la instal·lació a nivell comunitari o bé s’autoritza que cada propietari instal·li el seu punt de manera individual”. Carbonell remarca que, en la majoria dels casos, la comunitat pot autoritzar la instal·lació amb una majoria simple, sempre que no afecti elements comuns. “Si l’obra compromet l’estructura o implica modificacions importants, la comunitat pot oposar-se, però raons estètiques o preferències personals no tenen pes legal”, aclareix. Encara que la penetració del cotxe elèctric no avança al ritme previst, cada vegada més garatges comunitaris escometen la instal·lació de punts de recàrrega A més, insisteix en la importància de garantir la seguretat de la instal·lació. Els punts de recàrrega han de ser realitzats per professionals autoritzats, comptar amb butlletí que certifiqui la seva legalitat i, en garatges amb vehicles elèctrics, disposar de detectors de fum i, de manera molt recomanable, dispersors d’aigua per a prevenir riscos d’incendis. “Els bombers recomanen aquests sistemes per a reduir al mínim qualsevol risc en cas d’incendi. Pel que expliquen, és molt diferent entrar en un pàrquing per a apagar el foc d’un cotxe elèctric sense dispersor d’aigua que amb ell. Quan aquest dispersor està funcionat el bomber pot arribar fàcilment fins al punt d’origen del foc”. Carbonell també adverteix sobre errors freqüents en les instal·lacions. “A vegades, els propietaris instal·len únicament el seu punt de recàrrega sense preveure espai o canalització per a futurs usuaris. La normativa exigeix deixar un 15% addicional de la seva capacitat en els tubs i canalitzacions, perquè altres veïns puguin connectar els seus vehicles més endavant”. “Si l’obra afecta a elements comuns, la comunitat pot oposar-se”, afirma Elisabet Carbonell Per això, aconsella planificar la instal·lació pensant en el conjunt de la comunitat i confiar en professionals que garanteixin que tot compleix amb la normativa. Així mateix, recorda que el manteniment periòdic és fonamental per a evitar sobrecàrregues o fallades que puguin posar en risc als veïns. Quant als costos, Carbonell explica que una instal·lació individual en un habitatge unifamiliar sol rondar entre 2.000 i 3.000 euros, mentre que una instal·lació col·lectiva en un pàrquing comunitari és més cara, encara que permet dimensionar correctament la infraestructura per a tots els veïns i garantir major seguretat. “Encara que resulti més econòmic fer la instal·lació per separat, planificar-la de manera col·lectiva assegura que els quadres elèctrics suportin la demanda futura i que cada punt de recàrrega compleixi amb la normativa”, assenyala. Finalment, pel que respecta al consum d’electricitat, Elisabet Carbonell explica que cada propietari ha de pagar el seu propi consum. En instal·lacions col·lectives, és fonamental comptar amb un sistema de càrrega intel·ligent que mesuri el consum individual i permeti que la potència contractada de la comunitat suporti diversos vehicles carregant-se al mateix temps. “Així s’eviten sobrecàrregues i que un propietari pagui l’electricitat d’un altre”, puntualitza, recordant que aquest tipus de sistemes faciliten la planificació i garanteixen un ús segur i ordenat de la instal·lació. Pots llegir la notícia completa a Elisabet Carbonell, administradora de fincas: “Un cargador de coche eléctrico mal instalado puede ser un peligro para todo el edificio”. 

Barcelona, 10 de febrer del 2026 La nostra vicepresidenta, Montse Bassas Fuste, ha participat als micròfons de COPE Catalunya i Andorra, al programa “La Linterna”.  Durant la intervenció ha analitzat quan prescriu el deute d’un veí morós. A Catalunya la normativa no és prou clara: tot i una sentència del Tribunal Suprem, amb legislació pròpia el termini pot oscil·lar entre 3 i 10 anys. Pots recuperar l’entrevista sencera al web de COPE Catalunya i Andorra: 19:00H | 10 FEBRER 2026 |LA LINTERNA A COPE CATALUNYA I ANDORRA  

Barcelona, 4 de febrer del 2026 Un veí morós és el malson de les comunitats de propietaris, perquè el deute recau en la comunitat i pot arribar a ser molt alt. La comunitat de veïns pot acabar demandant el propietari que no paga, però cal anar amb compte amb els terminis, perquè el deute prescriu al cap d’uns anys. Una sentència recent del Tribunal Suprem fixa en 5 anys la prescripció dels deutes en una comunitat de veïns, però a Catalunya aquest termini pot ser diferent. “A Catalunya tenim normativa i jurisdicció pròpia, això vol dir que la sentència del Tribunal Suprem no és directament aplicable als edificis emplaçats a Catalunya”, diu Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Lleida i Barcelona, al programa “Matins”. Aquesta última sentència del Suprem reitera altres d’anteriors, del 2020 i 2021, i diu que el pagament de les quotes a la comunitat de propietaris és una “obligació periòdica” i que prescriu al cap de 5 anys. “El problema és que a Catalunya tenim normativa pròpia amb terminis diferents i amb una jurisdicció que no acaba al Tribunal Suprem sinó al Tribunal Superior de Justícia, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no s’ha pronunciat sobre aquest tema”, explica Bassas. Els presidents de les audiències provincials de Barcelona van emetre un criteri unificat en el qual consideraven que són 10 anys, però si fem cas de la normativa catalana de les obligacions periòdiques parlem de 3 anys. També hi ha una minoria que considera que s’ha de seguir el criteri del Suprem, diu l’administradora de finques. Indefensió i inseguretat dels veïns afectats Els veïns són els perjudicats en els casos de morositat en una comunitat, i aquesta inconcreció de la llei a Catalunya causa “indefensió i inseguretat” als propietaris afectats per veïns morosos, diu als “Matins” l’advocat de comunitats Xavier Prats, i propietari afectat. Hi ha morosos per diverses raons, “gent que no pot pagar la hipoteca i automàticament deixa de pagar les quotes comunitàries”, explica Prats, o també per defuncions. “Els fills no accepten l’herència, o es fan el ronso o no apareix l’hereu”, com un cas a Lleida on fa 20 anys que intenten trobar el propietari d’un pis després de la mort del seu propietari. Hi ha propietaris, explica, que “han hagut fer moltes derrames i bestretes per pagar les despeses de cada mes, com llum, ascensor, assegurança…” Tot i que la majoria dels casos es donen en veïns que conviuen a la mateixa escala, diu Bassa segons la seva experiència, durant la crisi immobiliària i la covid, molts pisos van caure en mans de bancs i de fons d’inversió i van créixer els impagaments. “Vam tenir un problema de pisos desocupats i dels que ells mateixos no sabien què teníem a la cartera”, diu. I afegeix que hi ha bancs que “tenen el costum d’aguantar sense pagar fins que venen el pis i això obliga la resta de la comunitat a finançar les despeses”. A Catalunya la llei obliga a vendre el pis sense càrregues, és a dir, amb tots els deutes pagats, però no aclareix fins a quants anys de deure endarrerit pot reclamar la comunitat. Presentar la reclamació com més aviat millor Els dos especialistes recomanen a les comunitats amb veïns morosos que no esperin a presentar la demanda judicial per evitar “que tot i tenir dret a reclamar, (el deute) estigui fora de termini, estigui prescrit, i per veure com han de reduir el deute”, diu Prats. El criteri de les comunitats ha de ser de prudència: no esperar el venciment de 3 anys, reitera Bassas, i “abans d’aquest venciment, posar la reclamació per no haver de dependre de si el jutjat que ens toca és del criteri de 3 anys o de 10 anys”. Com presentar una reclamació per morositat El primer pas és convocar una reunió o junta de veïns de la comunitat i que en tingui coneixement el morós. A la reunió s‘aprovarà la liquidació del deute pendent i la decisió de presentar reclamació extrajudicial, primer, i judicial, si cal, per majoria simple. “Ara mateix és obligatòria la mediació com a pas previ a la interposició de la demanda judicial”, diu Bassa, i, per tant, primer s’ha de parlar amb el veí de manera extrajudicial. Es comunicarà la decisió de la junta al propietari morós, personalment, al seu domicili o — si no és possible — al cartell d’anuncis de l’escala. Es pot reclamar l’impagament de quotes generals, aportacions a un fons de reserva, o d’obres a la comunitat, per un valor màxim de 250.000 euros. La reclamació al jutjat ha d’anar acompanyada de l’acord de junta i de la comunicació al deutor. Si la reclamació és superior als 2.000 € i cal tenir advocat i procurador, també es poden afegir a la demanda el pagament de les costes al morós. Si la demanda és acceptada, el jutge reclamarà el deute al propietari denunciat, a pagar en un termini de 20 dies, o se li embargaran els béns pel valor de l’import reclamat, més els interessos i despeses judicials. Una comunicació que és força dissuasiva, segons Prats. Amb tot, el demandat pot presentar al·legacions i proves si creu que el deute és inexistent o ja ha fet el pagament. Pots llegir la notícia completa a Quan prescriu el deute d’un veí morós: la llei a Catalunya no és clara – 3CatInfo. 

Barcelona, 4 de febrer del 2026 La normativa que obliga a erradicar l’amiant d’aquí al 2028 en edificis públics i abans del 2032 en propietats privades està intensificant l’extracció del component tòxic encara instal·lat. Les empreses dedicades a arrencar la substància nociva quan es deteriora i desprèn pols admeten trobar-se al límit de la seva capacitat per la sobrecàrrega d’encàrrecs a Catalunya. L’auge s’aprecia també en la gran concurrència de particulars, ajuntaments, empreses i entitats en les últimes convocatòries de subvencions de la Generalitat per costejar les retirades de materials d’aïllament i construcció que, com sostres i tuberies de fibrociment, contenen el mineral condemnat a desaparèixer. El 58,7% de les 3.002 sol·licituds presentades el 2025 es va desestimar perquè la quantitat que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va dedicar per finançar obres es va quedar curta davant l’allau de peticions. Les 1.762 instàncies denegades per falta de pressupost per eliminar uns 940.000 metres quadrats d’amiant sumaven una reclamació de 25,7 milions d’euros, que l’ARC no ha abonat perquè la línia de subsidis va ser insuficient. Davant el voluminós nombre de requeriments, l’última campanya va augmentar la partida en dues ocasions per repescar demandes. Tot i així, n’han quedat moltes sense atendre, admeten fonts coneixedores del repartiment. En la primera resolució dictada el 2025, la Generalitat va comprometre el pagament de 7,4 milions d’euros a 281 sol·licitants. Després d’ampliar l’assignació, va acordar transferir 4,9 milions a 260 demandants més. Abans d’acabar l’any, va tornar a destinar fons per a una pròrroga definitiva i va concedir 8,6 milions en auxilis a 581 peticions més. La convocatòria es va tancar amb 1.122 subvencions atorgades, per valor de 20,9 milions per sufragar la retirada, el trasllat i el tractament per complet d’una mica més d’un milió de metres quadrats amb amiant. A part, 118 reclamacions es van arxivar per desistiment o no complir condicions. Esgotades en pocs dies Fonts consultades afirmen que no és la primera vegada que la demanda sobrepassa les previsions. Expliquen que, fa uns sis anys, la dotació no excedia els dos milions d’euros i ni tan sols s’esgotava, però la situació ha fet un tomb. De mitjana, es reserven uns 22 milions anuals que es consumeixen en pocs dies. Posen com a exemple una convocatòria extraordinària del 2023, en la qual es van oferir 50 milions per substituir sostres de fibrociment per plaques solars i va obtenir peticions per uns 150 milions. En la llista dels qui s’han quedat sense ajuda, figuren des de grans empreses a títol individual, passant per pimes, municipis de diferent mida i comunitats de propietaris. La instància rebutjada per una quantia més baixa és d’un particular que va pregar 100 euros per suprimir 12 metres quadrats de fibrociment, mentre que la més alta la va formular El Corte Inglés, que va reclamar 965.034,40 euros per desprendre’s de 46.674 metres quadrats de material amb amiant. La segona més abundant entre les excloses és d’un altre particular, que va demanar 476.135 euros. Més de 400 expedients gestionats per empreses s’han rebutjat, per un import d’11,68 milions. Cada cas és singular, també els efectes de la denegació. Proquip, una companyia química amb seu a Vilanova del Camí (Anoia), va tramitar dos auxilis per 291.543,10 euros per desfer-se de 8.385 metres quadrats de sostres amb asbest. «Les obres encara no s’han fet, però no ens ha suposat un daltabaix, les cobertes estan en bon estat», comenta la companyia, que esperarà a pròxims subsidis per reemplaçar-les. A una empresa amb una nau a la Selva del Camp (Baix Camp), Itursa Clal, sí que l’ha trastocat no rebre 182.549 euros de subvenció. «Ens ha retardat l’inici de les obres», assegura. «Tenim una ajuda concedida el 2024 per una altra retirada molt petita i esperàvem per fer-ho tot alhora, però haurem d’emprendre la primera obra per justificar-la a temps», diu. La Generalitat dona 27 mesos per demostrar que les tasques s’han efectuat. Les sol·licituds es resolen per estricte ordre d’entrada, per tant, es prioritza les que es registren abans, sense distingir per cost o projectes. «Ens hi adaptarem la pròxima vegada per presentar la documentació el primer dia», confessen a Itursa Clal. De la mateixa manera, una cooperativa de Lleida va pregar 94.990 euros que es van denegar per treure dos teulades de fibrociment en mal estat. «Fa moltes dècades que es van construir i treure-les de cop són molts diners, a més, vam haver de fer una altra reparació més urgent i no podem endeutar-nos tant ara canviant també els sostres», al·lega. Municipis i veïns Així mateix, es compten 58 expedients per 742.362,06 euros cursats per 39 ajuntaments amb resultat negatiu. La petició més elevada d’un consistori era la de Martorell, 301.892,25 euros per retirades en set equipaments amb 15.094,61 metres quadrats d’amiant. La desestimació comporta un increment de despesa per a les arques municipals. A l’edifici de la Creu Roja de les Carolines s’ha eliminat el mineral perillós, per fer-ho a Ca n’Oliveras s’han obtingut fons europeus i cinc actuacions més s’ajornen per a pròximes línies d’ajuda. L’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre) no ha obtingut finançament de la Generalitat per a dos extraccions en sengles immobles, amb un cost de 57.038,85 euros. «La Generalitat ens ha dit que les nostres peticions estaran subvencionades en les pròximes convocatòries», apunta l’alcalde, Xavier Royo, que adverteix que l’ajuda «no sempre resulta operativa»: «Està molt bé que ens financin, però el sostre queda descobert i s’han de treure uns diners dels quals la majoria de vegades no disposem per realitzar una nova coberta». Alpens (Lluçanès), amb menys de 300 habitants, ha assumit una factura de 34.640 euros, equivalent al 5% del seu pla d’inversions el 2026. «Es tractava de recuperar els diners per estalviar-nos l’obra feta i destinar-lo a una altra cosa», explica el petit ajuntament, perjudicat perquè 1.370 sol·licituds s’interposessin abans que la seva. Al seu torn, més d’un miler de particulars que demanaven 8,22 milions d’euros n’han quedat exclosos. «És clau que hi hagi més subvencions, són manifestament insuficients», avalua Joan Maria Soler, membre de la comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona. «És fonamental perquè retirar-lo bé és car i el gran risc és que pugin les retirades no declarades i els abocaments il·legals», prevé. A més, més d’un centenar de

Barcelona, 3 de febrer del 2026 La vicepresidenta Montse Bassas ha intervingut en directe al programa Els Matins de Som3Cat per aclarir els dubtes existents sobre la normativa catalana en matèria d’habitatge. Durant la seva participació, Bassas va assenyalar que aquesta qüestió “no està resolta”, ja que Catalunya disposa d’una regulació pròpia amb terminis diferenciats. Segons la vicepresidenta, el debat actual se situa “entre els 3 i els 10 anys”, un marge que genera incertesa i obre la porta a interpretacions diverses entre professionals i ciutadania. Pots recuperar la intervenció completa a: Matins – 03/02/2026 – 3Cat

Barcelona, 15 de gener del 2026   La vicepresidenta Montse Bassas ha participat al programa Lideratges, un espai de Lideratges dedicat a analitzar l’economia en clau d’igualtat. L’episodi se centra en l’evolució del mercat immobiliari, tant en lloguer com en compravenda, així com en les darreres novetats en regulació i les mesures que poden afectar propietaris, compradors i inversors. Bassas ha compartit anàlisi amb Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, i Dolors Jiménez, directora territorial de Gesvalt. Tots tres han examinat les tendències que poden marcar el futur del mercat de l’habitatge en un context d’intervencionisme creixent per part del Govern i un escenari immobiliari en transformació. Pots escoltar el programa aquí: Evolució del mercat immobiliari – Lideratges | Onda Cero Radio