Nom de l'autor: adminwpcafbl

Barcelona, 18 de març del 2026 Els administradors de finques avisen que cada cop hi ha més contractes de lloguer que s’allarguen automàticament un cop vençuda la vigència inicial de l’arrendament de 5 anys i també la pròrroga de 3 anys, renovant-se en alguns casos mes a mes. Aquesta situació ja afecta a un 29% dels 20.000 habitatges que gestiona el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (COAFBL), 23 punts més que el 2015, quan representaven el 6% del total. Els gestors han avisat a l’ACN que l’increment de la tàcita reconducció en detriment de la signatura d’un nou contracte comporta una “precarització” del mercat. Aquesta situació beneficia els propietaris, que continuen cobrant la renda sense haver de fer un contracte nou. A més, les dades del Centre de Dades i Estudis Immobiliaris de l’ens també mostren que el percentatge de contractes que finalitzen per voluntat del llogater s’està reduint i que la durada dels arrendaments s’estan allargant perquè les persones que lloguen “no s’atreveixen a marxar”.  El 60% dels contractes que gestionen finalitzen abans que s’acabi el període de vigència el 2025. El 40% restant, la tendència és deixar que passi el període de pròrroga, no fer contracte nou i anar renovant anualment o mensualment, sempre que el llogater pagui. “S’ha disparat la precarietat del llogater perquè el propietari no té cap incentiu per fer un contracte nou”, ha dit a l’ACN l’administrador de finques membre del COAFBL, Joan Raldiris. Raldiris atribueix aquesta situació a la “inseguretat jurídica que té el propietari” arran de les recents normatives que limiten el lloguer. “Hi ha molts llogaters que estan pagant mes a mes perquè el propietari no els vol fer fora, però no vol fer contracte nou. Per tant, hem precaritzat el llogater que és el que volíem protegir amb les legislacions que hem fet”, ha dit. Aquest tipus de renovacions automàtiques que busquen evitar fer un contracte nou i que el llogater es declari vulnerable es detecta, sobretot, a partir de la regulació estatal del lloguer d’habitatge aprovada el 2023 i que va possibilitar la contenció de rendes en zones tensionades a Catalunya. D’altra banda, els administradors de finques han denunciat que hi ha una “fugida” de propietaris del mercat de lloguer, que és molt evident en el cas dels grans tenidors i que es veu com una tendència a l’alça entre els petits arrendadors. “El propietari que té 1 o 2 pisos que els posava per a llogar tranquil·lament s’està plantejant si vol llogar i està venent. Això està drenant l’habitatge de lloguer”, ha dit Raldiris, que assegura que aquest fet agreuja l’accessibilitat al lloguer en plena emergència habitacional.  L’estoc d’habitatge de lloguer a Barcelona continua creixent, però l’increment és la meitat de l’experimentat en anys anteriors, de 1.000 pisos per mes. “Es fan la meitat dels contractes nous i a més ha desaparegut pràcticament l’oferta als portals immobiliaris. Molts administradors de finques tenim una llista de persones interessades i fem els nous contractes d’acord amb aquesta llista”, ha dit. De la mateixa manera, els administradors de finques denuncien que l’activitat del lloguer dels habitatges amb fiances dipositades al Col·legi d’Administradors de Finques ha caigut a mínims, amb 6.500 operacions el 2025, la meitat de les 12.000 del 2020.  “El mercat anirà a pitjor perquè estem legislant d’una manera que en cap cas incita que hi hagi més producte de lloguer, no estem incitant que hi hagi més lloguer, a donar resposta a la demografia que pressiona. Cap de les normatives que estem fent, fan el privat posi més lloguer al mercat. S’està quedant l’administració com l’única que vol fer 50.000 pisos i amb això no arreglem res”, ha dit. Una altra de les tendències que han detectat els gestors de finques és que els propietaris cada cop escullen llogaters que tenen uns ingressos més alts, fet que està expulsant del mercat de lloguer les persones amb rendes més baixes. En aquest sentit, la taxa d’esforç per fer front a l’habitatge s’ha reduït del 30-40% dels ingressos al 20-30%. “A priori pot semblar una bona notícia, però no ho és perquè implica que estem expulsant els que més necessitat tenen perquè el propietari veu que si hi ha un impagament l’administració no l’ajudarà i haurà d’assumir sol aquesta càrrega”, ha explicat. Pots llegir la notícia completa a Els contractes de lloguer de pisos que es van allargant tàcitament passen del 6% al 29% en una dècada.

Barcelona, 18 de març del 2026 Els administradors de finques avisen que cada cop hi ha més contractes de lloguer que s’allarguen automàticament un cop vençuda la vigència inicial de l’arrendament de 5 anys i també la pròrroga de 3 anys, renovant-se en alguns casos mes a mes. Aquesta situació ja afecta a un 29% dels 20.000 habitatges que gestiona el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (COAFBL), 23 punts més que el 2015, quan representaven el 6% del total. Els gestors han avisat a l’ACN que l’increment de la tàcita reconducció en detriment de la signatura d’un nou contracte comporta una “precarització” del mercat. Aquesta situació beneficia els propietaris, que continuen cobrant la renda sense haver de fer un contracte nou. A més, les dades del Centre de Dades i Estudis Immobiliaris de l’ens també mostren que el percentatge de contractes que finalitzen per voluntat del llogater s’està reduint i que la durada dels arrendaments s’estan allargant perquè les persones que lloguen “no s’atreveixen a marxar”.  El 60% dels contractes que gestionen finalitzen abans que s’acabi el període de vigència el 2025. El 40% restant, la tendència és deixar que passi el període de pròrroga, no fer contracte nou i anar renovant anualment o mensualment, sempre que el llogater pagui. “S’ha disparat la precarietat del llogater perquè el propietari no té cap incentiu per fer un contracte nou”, ha dit a l’ACN l’administrador de finques membre del COAFBL, Joan Raldiris. Raldiris atribueix aquesta situació a la “inseguretat jurídica que té el propietari” arran de les recents normatives que limiten el lloguer. “Hi ha molts llogaters que estan pagant mes a mes perquè el propietari no els vol fer fora, però no vol fer contracte nou. Per tant, hem precaritzat el llogater que és el que volíem protegir amb les legislacions que hem fet”, ha dit. Aquest tipus de renovacions automàtiques que busquen evitar fer un contracte nou i que el llogater es declari vulnerable es detecta, sobretot, a partir de la regulació estatal del lloguer d’habitatge aprovada el 2023 i que va possibilitar la contenció de rendes en zones tensionades a Catalunya. D’altra banda, els administradors de finques han denunciat que hi ha una “fugida” de propietaris del mercat de lloguer, que és molt evident en el cas dels grans tenidors i que es veu com una tendència a l’alça entre els petits arrendadors. “El propietari que té 1 o 2 pisos que els posava per a llogar tranquil·lament s’està plantejant si vol llogar i està venent. Això està drenant l’habitatge de lloguer”, ha dit Raldiris, que assegura que aquest fet agreuja l’accessibilitat al lloguer en plena emergència habitacional.  L’estoc d’habitatge de lloguer a Barcelona continua creixent, però l’increment és la meitat de l’experimentat en anys anteriors, de 1.000 pisos per mes. “Es fan la meitat dels contractes nous i a més ha desaparegut pràcticament l’oferta als portals immobiliaris. Molts administradors de finques tenim una llista de persones interessades i fem els nous contractes d’acord amb aquesta llista”, ha dit. De la mateixa manera, els administradors de finques denuncien que l’activitat del lloguer dels habitatges amb fiances dipositades al Col·legi d’Administradors de Finques ha caigut a mínims, amb 6.500 operacions el 2025, la meitat de les 12.000 del 2020.  “El mercat anirà a pitjor perquè estem legislant d’una manera que en cap cas incita que hi hagi més producte de lloguer, no estem incitant que hi hagi més lloguer, a donar resposta a la demografia que pressiona. Cap de les normatives que estem fent, fan el privat posi més lloguer al mercat. S’està quedant l’administració com l’única que vol fer 50.000 pisos i amb això no arreglem res”, ha dit. Una altra de les tendències que han detectat els gestors de finques és que els propietaris cada cop escullen llogaters que tenen uns ingressos més alts, fet que està expulsant del mercat de lloguer les persones amb rendes més baixes. En aquest sentit, la taxa d’esforç per fer front a l’habitatge s’ha reduït del 30-40% dels ingressos al 20-30%. “A priori pot semblar una bona notícia, però no ho és perquè implica que estem expulsant els que més necessitat tenen perquè el propietari veu que si hi ha un impagament l’administració no l’ajudarà i haurà d’assumir sol aquesta càrrega”, ha explicat. Pots llegir la notícia completa a Els contractes de lloguer de pisos que es van allargant tàcitament passen del 6% al 29% en una dècada. 

Barcelona, 18 de març del 2026 El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) va celebrar aquest dimarts l’acte institucional d’inici del 90 aniversari de la professió d’administradors de finques, on va posar de manifest la manca de “seguretat jurídica” que pateixen els propietaris i la necessitat que la veu dels administradors sigui tinguda en compte en l’elaboració de polítiques d’habitatge. L’acte, al qual va assistir el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, va comptar amb una taula rodona sobre el passat, present i futur de la professió, en què van participar el president del CAFBL, Lorenzo Viñas, i els expresidents de l’entitat Josep Gual, Enrique Vendrell i Anabel Miró, ha informat el Col·legi en un comunicat aquest dimecres. Durant l’acte, Viñas va agrair l’esforç de les juntes anteriors i va reivindicar el paper del col·legi com a “institució de referència en l’àmbit de l’habitatge” i peça clau en la gestió de comunitats de propietaris i llogaters a Barcelona i Lleida. A més, va destacar la “funció social” dels administradors de finques en àmbits com la convivència veïnal, la rehabilitació, el manteniment dels edificis i l’impuls de la sostenibilitat del parc residencial. CONTRACTES DE LLOGUER Durant la jornada també es van presentar dades i continguts elaborats pel Centre de Dades i Estudis Immobiliaris (CDEI) del mateix Col·legi, que mostren que el 60 % dels contractes de lloguer finalitzen abans del seu venciment i, d’aquests, el 90 % ho fa per decisió del llogater. D’altra banda, els contractes que sí arriben a venciment, així com les seves pròrrogues, el 29 % es continuen renovant automàticament mes a mes, fet que, segons assenyalen, provoca un augment de la precarietat del llogater, ja que el propietari pot reclamar la possessió de l’habitatge en qualsevol moment. L’entitat subratlla que aquestes dades evidencien que les persones amb més poder adquisitiu “surten beneficiades”, ja que poden accedir a habitatges iguals o millors dels que ja tenen, mentre que les persones amb menys recursos tenen més dificultats per trobar un nou lloguer. A més, assenyalen que el marc normatiu contribueix a la “criminalització de la propietat privada”, per la qual cosa defensen un marc legal que protegeixi el dret a l’habitatge sense debilitar la seguretat jurídica ni desincentivar l’oferta de lloguer. Pots llegir la notícia completa a El CAFBL pide “seguridad jurídica” y dar voz a administradores de fincas en políticas de vivienda.

Barcelona, 18 de març del 2026 El dret a la propietat i l’estabilitat del mercat de lloguer esdevenen eixos centrals del debat que impulsa el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) amb motiu de l’inici del seu 90è aniversari. L’entitat posa èmfasi en la necessitat d’un marc normatiu sòlid que permeti a propietaris, inquilins i professionals del sector interactuar amb seguretat jurídica, alhora que promogui la sostenibilitat i la qualitat en la gestió d’habitatges a Catalunya. Una professió amb impacte social L’acte institucional va reunir autoritats, membres actuals i expresidents del CAFBL, incloent Lorenzo Viñas, Josep Gual, Enrique Vendrell i Anabel Miró, i va comptar amb la participació del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler. Viñas subratlla que “el col·legi és una institució de referència en l’àmbit de l’habitatge i una peça clau en la gestió de comunitats de propietaris i inquilins a Barcelona i Lleida”. A més, ressalta la funció social dels administradors de finques en la convivència veïnal, la rehabilitació d’edificis i la promoció de la sostenibilitat del parc residencial. Dades sobre contractes de lloguer Durant la jornada, el Centre de Dades i Estudis Immobiliaris (CDEI) va presentar estadístiques que mostren que el 60% dels contractes de lloguer finalitzen abans del seu venciment, i d’aquests, el 90% ho fa per decisió de l’inquilí. Per la seva banda, els contractes que arriben a la seva finalització, incloses les pròrrogues, presenten un 29% de renovacions automàtiques mes a mes, situació que pot generar precarietat per als arrendataris, ja que el propietari manté la possibilitat de reclamar la possessió en qualsevol moment. El CAFBL adverteix que aquest escenari afavoreix les persones amb més capacitat econòmica, mentre que aquelles amb menys recursos afronten més dificultats per accedir a nous habitatges, generant desigualtat en l’accés al lloguer. Seguretat jurídica i participació en polítiques d’habitatge L’entitat insisteix que el marc normatiu actual contribueix a la “criminalització de la propietat privada”. Per això, reclamen un marc legal que protegeixi els drets dels propietaris i al mateix temps asseguri l’estabilitat del mercat de lloguer. A més, defensen que la veu dels administradors de finques sigui tinguda en compte en l’elaboració de polítiques habitacionals, combinant perspectiva tècnica, social i econòmica. Amb aquest enfocament, el CAFBL busca consolidar un model de gestió d’habitatges que promogui tant la seguretat jurídica com la sostenibilitat i l’equitat en l’accés a l’habitatge, garantint que els professionals del sector tinguin un paper actiu en les decisions que afecten el mercat residencial. Pots llegir la notícia completa a El CAFBL reclama seguridad jurídica y voz de administradores para estabilizar el mercado de alquiler en Catalunya. 

Barcelona, 18 de març del 2026 El topall als lloguers que regula pràcticament tota Catalunya des de fa dos anys està provocant efectes no desitjats, molt allunyats de l’objectiu inicial de la normativa, alerten agents col·legiats de la propietat (API), administradors de finques i economistes. Entre aquests efectes, destaquen la capitalització del mercat per part dels domicilis amb més poder adquisitiu. Per contra, joves i rendes baixes continuen patint greus dificultats per trobar un pis de lloguer a causa de l’escassetat d’oferta. “Les persones amb més ingressos són les que més es beneficien del topall de rendes”, va assenyalar aquest dimecres Guifré Homedes, vicepresident del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i director general d’Amat Immobiliaris, durant un acte sobre l’evolució del mercat de l’habitatge a Barcelona. La demanda de lloguer continua superant àmpliament l’oferta, va afegir, de manera que els propietaris disposen de llargues llistes de candidats on triar. “I escullen solvència, els inquilins amb millors ingressos”, va continuar Homedes. El mateix anàlisi el van fer des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) durant unes jornades per celebrar els 90 anys de la professió. Segons les seves dades, s’ha produït una baixada de la taxa d’esforç dels inquilins per pagar el lloguer perquè el mercat està copat per les persones amb salaris més alts. Joves i rendes baixes, gairebé sense opcions Si el 2021 els domicilis que vivien de lloguer destinaven entre un 30% i un 40% dels seus ingressos a pagar rendes i subministraments, ara la taxa d’esforç ha disminuït fins al 20%-30%, xifres que coincideixen amb les recollides per Eurostat. En la mateixa direcció apunta el catedràtic de la UPF José García Montalvo en el seu estudi recent La vivienda en España: diagnóstico y propuestas desde una perspectiva internacional. “Els potencials inquilins amb pocs recursos no troben habitatges per llogar i són expulsats del mercat”, assenyala. L’estudi destaca que, segons diverses estimacions, hi ha una mitjana de 300 sol·licituds per cada pis de lloguer que surt al mercat. “Això significa que, amb aquesta longitud de cues, el propietari es mostra molt exigent a l’hora de seleccionar l’inquilí, evitant els grups amb menys capacitat econòmica o que podrien ser declarats vulnerables”, explica. En paral·lel, la ràtio de la renda familiar mitjana dels inquilins respecte a la renda familiar mitjana del conjunt de la població està augmentant a Catalunya, mentre que a la resta d’Espanya disminueix. Aquesta evolució –continua l’estudi de García Montalvo– indicaria efectivament que els inquilins amb més renda disponible estan desplaçant els inquilins amb menys capacitat econòmica. Des del sector immobiliari també alerten que el parc de lloguer creix molt lentament. L’increment de l’oferta d’aquest tipus d’habitatge és la meitat del que s’ha experimentat en anys anteriors, uns mil pisos al mes, segons dades de l’Incasòl analitzades pels administradors de finques. Tant el Govern com el Sindicat de Llogaters defensen que aquest fre es deu a la major durada dels contractes. En qualsevol cas, l’oferta de lloguer continua escassa. El sector immobiliari i els economistes matisen, a més, que els preus dels lloguers s’estan moderant. Les últimes dades aportades per la Generalitat indiquen que els lloguers només han augmentat un 0,8% des de l’entrada en vigor de la regulació, per sota de la inflació general. Ara bé, el preu del metre quadrat ha augmentat més d’un 3%. “L’oferta de pisos de lloguer s’està polaritzant”, va concloure Guifré Homedes. Pots llegir la notícia completa a Las rentas altas están copando los pisos de alquiler en Catalunya, alerta el sector. 

Barcelona, 17 de març del 2026 Quan el balcó es queda petit, hi ha qui s’imagina gaudint a soles de la terrassa comunitària per guardar les seves coses, celebrar àpats o fins i tot relaxar-se en una gandula. Utilitzar de manera exclusiva una zona comuna —com la terrassa, el pati o fins i tot el garatge— és possible, però només si es compleixen certs requisits legals. Si un veí proposa utilitzar en exclusiva una part de la terrassa, la comunitat ha de debatre-ho en junta i aprovar-ho per unanimitat. A més, l’acord sol establir condicions sobre el manteniment de l’espai i els límits del seu ús. Quan es pot cedir a un propietari l’ús privatiu d’una zona comuna? Montse Bassas, administradora de finques i vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, explica que un propietari no pot quedar-se unilateralment amb l’ús de la terrassa. “És un acord que s’ha d’aprovar en junta per unanimitat. No pot haver-hi cap vot en contra”, aclareix. En aquest cas, la coberta continuarà sent un element comú de l’edifici, però quedarà vinculada a l’ús exclusiu d’un propietari. Marta Legarreta, presidenta de la secció de dret civil de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), coincideix: “Si no hi ha unanimitat, no hi ha acord”. Un cop aprovat per tots els propietaris amb dret a vot (s’exclouen els morosos), “ningú més podrà utilitzar aquesta zona”, afegeix. Aquesta exigència es recull a l’article 17.6 de la Llei de Propietat Horitzontal, que estableix que aquest tipus d’acords de la junta requereixen la unanimitat del total de propietaris. Aquests requisits s’apliquen també a territoris com Catalunya, on, com expliquen Legarreta i Bassas, l’article 553-26.1 del Codi Civil de Catalunya diu que aquest tipus de vinculacions entre zona comunitària i immoble d’un propietari s’han d’acordar per unanimitat. Què pot fer el propietari a la terrassa ara que està vinculada al seu immoble? Gaudir de l’ús exclusiu d’una zona comunitària com la terrassa no significa que es pugui fer qualsevol cosa en ella. El propietari ha de recordar que segueix sent un element comunitari i que, com a tal, ha de respectar-ne l’estat i no causar cap molèstia a la resta de propietaris. Legarreta ho resumeix així: “Els drets d’un propietari acaben on comencen els d’un altre”. Tendes, testos, taules, celosies… Les expertes coincideixen que es poden col·locar aquests elements sempre que no molestin la resta de veïns, no suposin una sobrecàrrega que afecti l’estructura o la qualitat de l’edifici i no requereixin ancorar-los al terra o cargolar-los a la paret. Per això, caldrà demanar autorització a la junta de propietaris, ja que el terra i les parets mantenen caràcter comú. “No n’hi ha prou amb que se’n doni l’ús. Els propietaris hauran de tornar a reunir-se i votar, llevat que ja ho hagin fet des del principi i tothom sàpiga quines modificacions es podran realitzar”, puntualitza Bassas. Qui paga si hi ha danys o filtracions Bassas també explica que, en haver-hi un ús exclusiu, el manteniment (netejar els embornals, conservar en bon estat les juntes entre rajoles perquè compleixin la funció d’impermeabilització…) l’ha de fer el propietari que en gaudeix. I coincideix amb Legarreta que, si el veí que té l’ús de la terrassa realitza actuacions que generen danys, serà ell qui haurà d’assumir els costos de la reparació i no la comunitat. Humitats a causa de les rajoles: si apareixen humitats a la coberta, al ser un element comú de l’estructura, correspon a la comunitat. Però si el propietari que té l’ús privatiu ha decidit canviar les rajoles i es demostra que les humitats es deuen a aquesta modificació, serà ell qui haurà d’assumir els costos. Testos pesats que provoquen deteriorament: si el propietari que té l’ús exclusiu col·loca testos pesats directament sobre el terra, aquests poden causar humitat, trencaments al paviment o fins i tot escampar llavors que es queden a les juntes. Si es demostra que el deteriorament és per un ús inadequat, el propietari haurà de fer-se càrrec de la reparació. Quan es pot retirar aquest dret? Legarreta explica que “si la terrassa s’ha vinculat a un immoble per unanimitat, per tornar a convertir-la en element d’ús comú, es necessita de nou la unanimitat. Aquest veí que té l’ús privatiu ha de prestar la seva autorització i segurament dirà que no”. Bassas aclareix que, si l’acord s’ha adoptat a nivell de junta però no s’ha inscrit al Registre de la Propietat, un tercer propietari que arribi en el futur podria discutir l’acord perquè no en tenia coneixement i voldria utilitzar la terrassa. Si l’acord no constava com a norma estatutària al registre, podria dir: “A mi aquest acord no em vincula, puc utilitzar aquesta terrassa”, assenyala l’administradora de finques. Per això, l’experta recomana portar l’acord a inscripció registral (que costa uns 3.000 euros). “Tot i ser car, és absolutament recomanable”, subratlla. Quelcom similar passaria si un morós (un propietari que no estava al corrent de pagaments) demostra que se li ha privat del vot de manera il·legítima; podria impugnar l’acord. De nou, es necessitaria el 100 % de vots a favor i aquest veí podria donar el vot en contra. Pots llegir la notícia completa a La Ley de Propiedad Horizontal permite a tu vecino usar en exclusiva la azotea comunitaria siempre que se cumpla una condición.

Barcelona, 6 de març del 2026 Tots els edificis amb ascensor, a excepció dels més nous, els han d’adaptar per complir el Reial Decret del 2024 que exigeix més sensors a les portes, un botó d’alarma funcional les 24 hores, un perfecte anivellament amb els pisos i un control més gran del pes. Pot costar fins a 10.000 euros, o 50.000 si s’ha de canviar tot l’elevador. Al voltant del 70% dels ascensors instal·lats en qualsevol tipus d’edifici s’han d’adaptar progressivament per complir els requisits de seguretat fixats en l’última norma estatal del 2024 que, entre altres mesures, exigeix més sensors de moviment a les portes automàtiques, un control més gran del pes que suporten, que quedin totalment anivellats amb els pisos i que disposin d’un botó per comunicar-se amb l’empresa de manteniment en cas d’avaria. Encara que molts no s’han de renovar completament, les comunitats de veïns estan afrontant derrames d’entre 3.000 i 10.000 euros per incorporar aquestes millores, segons indica la vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Elisabet Carbonell. El Col·legi assenyala que el Reial Decret que fixa la nova norma (ITC AEM 1) “afecta bastant Lleida perquè hi ha molt parc antic, sobretot en edificis construïts als anys 70, 80 i 90 que no han fet modernitzacions”. Carbonell afegeix que els immobles que tenen més de 60 anys es veuen obligats a portar inversions encara més elevades, ja que “les guies laterals dels ascensors molt antics són de fusta, i s’han de reemplaçar per altres d’acer per donar més estabilitat”, explica. Aquest és el cas d’un bloc dels anys 80 al barri lleidatà de Cappont, els veïns del qual han de substituir el vell elevador per un de nou. “L’empresa de manteniment va venir a fer la revisió ordinària a finals del 2024 i ens van dir que havíem de renovar-lo en el termini d’un any”, afirma la presidenta de la comunitat. S’hauran de gastar més de 50.000 euros. “L’empresa ens ha ofert un pla de finançament amb el qual cada veí pagarà uns 180 euros al mes durant dotze mesos, però van tardar gairebé un any a fer el pressupost i el van haver d’actualitzar al gener”, lamenta. A més, “llavors ens van dir que no podran portar a terme l’obra fins a l’any que ve perquè no donen l’abast”, explica. Les empreses, “col·lapsades” Carbonell assegura que les empreses d’ascensors “estan col·lapsades i els falten peces” arran de la nova normativa, ja que en totes les revisions ordinàries (solen ser cada quatre anys) que estan fent a partir de l’1 de juliol del 2024 han d’elaborar un informe tècnic amb els canvis necessaris, i portar-los a terme. “No demanen als veïns que els afrontin conjuntament, flexibilitzen els pagaments i donen terminis de fins dotze mesos”, explica. El Reial Decret, que afecta tots els ascensors existents, busca equiparar les exigències de seguretat amb els estàndards europeus. “Europa vol que siguin segurs, tant per als usuaris com per als treballadors que fan el manteniment”, afirma la vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques. “No parem de buscar personal, tindrem cada vegada més feina” “El nostre sector tindrà cada vegada més feina, quan aquesta normativa quedi obsoleta n’arribarà una de nova”, va explicar Maria Rosa Caselles, responsable de RRHH d’Ascensors Sales, durant l’última edició del saló FormaOcupa. “Tenim molts encàrrecs de renovacions d’ascensors, ja hi ha a gairebé tots els blocs de pisos, i els preus varien molt en funció de les marques i característiques”, va afegir. L’empresa “no para” de buscar personal per incorporar-se a un sector “desconegut” en el qual es necessita el títol de conservador d’ascensors. “Hi ha alguns cicles formatius que el convaliden, i nosaltres també formem els treballadors”, afegeix. Les claus Portes automàtiques. Les portes automàtiques han de tenir com a mínim tres sensors de moviment en diferents altures que impedeixin el tancament si hi ha un obstacle. Entre el 60% i el 70% dels ascensors només en tenen un, indica el Col·legi.  Control del pes. Els ascensors han de quedar bloquejats de forma automàtica si detecten una sobrecàrrega del pes màxim. Actualment no ho fan entre el 50% i el 60%.  Anivellament de pisos. La cabina ha de quedar perfectament anivellada amb tots els pisos quan s’atura. Afecta entre el 55% i el 65%.  Comunicació bidireccional. Han de disposar d’un botó d’emergències perquè, en cas d’avaria, qui sigui dins pugui comunicar- se amb l’empresa de manteniment durant les 24 hores sense la necessitat de portar un mòbil a sobre. L’hauran d’implantar entre el 60% i el 70%.  Reial Decret. El Govern central va aprovar el Reial Decret 355/2024 l’abril del 2024 que fixa la nova normativa (ITC AEM 1). Va entrar en vigor el juliol del mateix any, i les empreses indiquen els canvis necessaris a les revisions ordinàries. Hi ha un any de termini per costejar-ho.  Cost. El Col·legi d’Administradors de Finques calcula que les reformes necessàries suposen un cost d’entre 3.000 i 10.000 euros. En edificis més antics, dels anys 70 a 90, poden costar fins a 50.000 euros. Les empreses ofereixen plans de finançament. Pots llegir la notícia completa a Set de cada deu ascensors han de renovar-se per complir la nova normativa: fins a 10.000 € per a millores o 50.000 € per a tot l’elevador

Barcelona, 5 de març del 2026 La nostra assessora jurídica, Lourdes Ciuró i Buldó, ha participat als micròfons de COPE Catalunya i Andorra, al programa “La Linterna”, on ha analitzat la convocatòria d’ajuts a les comunitats de propietaris que decideixin limitar els usos turístics als seus estatuts. Aquests ajuts subvencionen les despeses de gestió derivades de la modificació dels estatuts i ja es poden reclamar des del 27 de febrer. Durant la intervenció, Lourdes ha explicat com aquesta mesura s’emmarca dins de les lleis d’habitatge i lloguer, reforçant la seguretat jurídica i facilitant la gestió eficient de les comunitats de propietaris. Pots recuperar l’entrevista completa al web de COPE Catalunya i Andorra, programa “La Linterna a Catalunya i Andorra” del 5 de març de 2026: 19:00H | 05 MARÇ 2026 | LA LINTERNA A COPE CATALUNYA I ANDORRA

Barcelona, 5 de març del 2026 En moltes famílies, la conversa sempre comença igual: “I si te’l deixo ja en vida?”. Tanmateix, a Catalunya aquesta bona intenció sol topar amb una realitat fiscal implacable: donar un habitatge activa un “triple peatge” d’impostos que pot resultar molt més car que esperar a l’herència. Una part rellevant d’aquest cost és l’IRPF del donant: quan es dóna un immoble, Hisenda considera que existeix una alteració patrimonial i, si hi ha hagut revalorització des de la compra, pot generar-se un guany que tributa a l’IRPF. Aquest tractament és estatal i s’aplica per igual a tota Espanya. La diferència entre comunitats no està en l’IRPF, sinó en l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), la gestió i capacitat normativa del qual estan cedides a les autonomies. I aquí és on Catalunya no ofereix, en general, les bonificacions del 99 % que sí apliquen altres regions en determinades donacions entre pares i fills. “El impost sobre successions i donacions és estatal, però està cedit a les comunitats autònomes en la seva gestió i recaptació, i a més tenen capacitat normativa per establir bonificacions, reduccions i tipus impositius”, explica Gilbert Casanovas, Assessor Fiscal del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Aquesta combinació és la que fa que una mateixa operació costi molt poc en algunes regions i molt més en altres. Un mateix impost, diversos mapes fiscals: per què Madrid no és Catalunya Casanovas assenyala el punt clau del debat territorial: algunes comunitats han optat per bonificacions molt agressives. “És el cas de Madrid, Andalusia o la Comunitat Valenciana, entre d’altres, que han legislat una bonificació del 99 % per a donacions a fills de manera genèrica. Per això la mateixa donació en diferents comunitats paga quantitats molt diferents”. A Catalunya, en canvi, l’incentiu general del 99 % no existeix per a donacions d’habitatges. Això no vol dir que no hi hagi beneficis, però sí que la donació d’un immoble sol ser, en conjunt, una opció menys avantatjosa que en aquests territoris. Els tres impostos quan es dona un habitatge a Catalunya Casanovas explica que la donació d’un habitatge a Catalunya activa un “triple peatge”: Impost de Donacions (ISD)A Catalunya, l’impost és progressiu, i si la donació es formalitza en escriptura pública entre familiars propers (grups I i II), pot aplicar-se una tarifa reduïda: 5 % fins a 200.000 euros; 7 % fins a 600.000; i 9 % a partir d’aquí, segons l’escala publicada per l’Agència Tributària de Catalunya. IRPF del donant: el cost ocultAquí sol estar el gran cop: per a qui dóna, Hisenda considera que hi ha una alteració patrimonial i, si l’immoble ha guanyat valor des de la compra, apareix un guany patrimonial que tributa a l’IRPF. La Direcció General de Tributs ho confirma en consultes vinculants: donar un immoble pot generar guany o pèrdua patrimonial per aquesta alteració en la composició del patrimoni.Excepció important: si el donant té més de 65 anys i dóna la seva residència habitual, pot existir exempció en IRPF sota certs requisits (la casuística importa). Plusvàlua municipal (IIVTNU)La plusvàlua municipal també es genera en transmissions gratuïtes. En donacions, el més habitual és que la pagui la part adquirent/donatària. Heredar a Catalunya: menys fronts (i amb reduccions rellevants) En una herència l’hereu paga l’Impost sobre Successions i, si escau, la plusvàlua municipal. Però hi ha una diferència decisiva: no hi ha IRPF del difunt per la revalorització de l’immoble (el guany patrimonial latent no es liquida com en una donació). A més, a Catalunya existeixen reduccions per parentiu significatives en la base imposable: per exemple, per a fills (grup II), una reducció de 100.000 euros; i per a fills menors de 21 anys (grup I), 100.000 euros més un increment anual fins a un límit. I després hi ha les bonificacions sobre la quota: el cònjuge pot aplicar una bonificació del 99 % en successions i, per a altres familiars dels grups I i II, la bonificació és progressiva per trams de base, amb percentatges que parteixen, segons el cas, de xifres elevades i es van reduint. “A Catalunya hi ha pocs casos en què valgui la pena donar un immoble” Amb aquesta fotografia completa (donacions + IRPF + plusvàlua), Casanovas és clar: “En general, a Catalunya hi ha pocs casos en què valgui la pena la donació, sigui de la totalitat de l’immoble o de la nua propietat”. La donació de nua propietat (reservant-se l’usufructe) s’utilitza com a eina de planificació, però no és una “bala de plata”: pot reduir el valor del dret transmès, sí, però no elimina el problema estructural si hi ha plusvàlues acumulades o si el valor fiscal mínim puja. Donar diners sí pot ser una estratègia: “és una opció vàlida” El matís important és que Casanovas distingeix clarament entre donar immobles i donar efectiu: “Pel que fa a la donació de diners, encara que no sigui tan avantatjosa com en altres territoris, és una opció vàlida que pot estalviar diners en la futura herència”. En termes pràctics: amb diners no sol aparèixer el “peatge” de l’IRPF per revalorització d’un immoble, i pot facilitar avançaments (entrada d’una vivenda, ajuda a fills, etc.) amb un cost fiscal més previsible. El valor de referència del Cadastre: el “sol” que ha canviat el joc des del 2022 Casanovas explica que el valor de referència va néixer amb un objectiu: “en teoria pretén donar seguretat jurídica, assignant un valor objectiu a cada immoble per part del Cadastre, determinat amb els preus de compravendes de l’any anterior”. I afegeix l’efecte real: “es configura com un valor mínim per a escriptura, sigui compravenda, donació o herència; en la pràctica ha suposat fixar aquests mínims en molts casos”. Aquesta és la clau: en donacions i herències, si existeix valor de referència, s’utilitza com a base imposable mínima (excepte que el valor declarat sigui superior). La pròpia ATC explica el mecanisme i com actuar si el contribuent considera que perjudica els seus interessos: la impugnació s’articula via rectificació d’autoliquidació o recurs, amb informe preceptiu i vinculant del Cadastre. A més, el debat jurídic ha tingut