Barcelona, 8 de juliol de 2025 Més del 79% del parc edificat existent a Espanya té una qualificació energètica igual o inferior a la lletra E, de les més baixes. Al 2023 es van rehabilitar únicament 30.000 habitatges, amb una mitjana anual d’entre el 0,11% i un 0,15% del total, segons dades de l’informe del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas (CGCAFE). Barcelona, 8 de juliol de 2025 – L’impuls de la rehabilitació energètica dels edificis a Espanya, especialment els d’ús residencial, és un dels principals desafiaments que afronta el país en matèria d’habitatge, però pot veure’s agreujat per l’impacte de la potencial escalada del conflicte a Orient Mitjà. I a això se suma l’onada de calor que assola a tot el territori. Així ho ha expressat el Consell Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas -CGCAFE-, que alerta sobre les possibles conseqüències que tindria per a l’economia domèstica espanyola un agreujament del conflicte entre l’Iran i els Estats Units i el risc de bloqueig de l’estret d’Ormuz, pas estratègic pel qual transita una part important del petroli mundial. Una pujada significativa del preu del cru tindria un efecte immediat sobre els mercats energètics internacionals, la qual cosa inevitablement repercutiria en el preu de l’electricitat i el gas que consumim en les nostres llars. En un context així, una de les principals preocupacions de la ciutadania és com afectarà aquesta situació a la seva economia quotidiana, i molt especialment al cost energètic associat al manteniment de condicions de confort en el seu habitatge. El problema s’agreuja en un país com Espanya, on més del 79% del parc edificat existent té una qualificació energètica igual o inferior a la lletra E, segons dades extretes de l’informe “Definició del marc legal desitjable per a l’adequat impuls dels processos de rehabilitació energètica edificatòria a Espanya”, que analitza els problemes més greus que afecten la rehabilitació. Estem parlant, per tant, d’edificis altament ineficients, amb una demanda energètica molt elevada, la qual cosa els fa especialment vulnerables a les pujades de preu de l’energia. Aquest escenari converteix al ciutadà en un agent exposat, gairebé indefens, davant les oscil·lacions del mercat internacional. PROTECCIÓ A LES FAMÍLIES L’eficiència energètica, en aquest context, deixa de ser un objectiu tècnic o ambiental vinculat al compliment de l’agenda climàtica europea i es converteix, sobretot, en una eina essencial per a garantir l’assequibilitat i l’estabilitat dels costos domèstics. El principal repte passa a ser la protecció de les famílies i de la seva economia enfront de la volatilitat provocada per factors externs i conflictes bèl·lics aliens al nostre control. Rehabilitar energèticament els nostres habitatges permet reduir dràsticament la demanda de calefacció i refrigeració, limitant així l’impacte directe que un augment del preu del gas o de l’electricitat pot tenir sobre la butxaca del ciutadà. “En aquest tipus de situacions, elements habitualment considerats prioritaris, com el confort tèrmic o la revaloració dels immobles, passen a un segon pla quan la pressió econòmica s’imposa. Per tant, reduir la dependència energètica del parc edificatori no és només una mesura d’eficiència, sinó també de prudència econòmica i resiliència social”, subratlla Pablo Abascal, president del CGCAFE. FOMENT DE L’AUTOCONSUM: COST ZERO La situació actual, igual que la viscuda després de la invasió d’Ucraïna, ens obliga a reflexionar seriosament sobre la necessitat de reduir al màxim la demanda energètica dels nostres edificis, tenint en compte que una edificació adequadament aïllada pot ser habitable sense cap mena d’aportació energètica, és a dir, a cost zero. Només així podrem avançar cap a una major autonomia enfront de les inestabilitats de la política internacional. En paral·lel, el foment de l’autoconsum mitjançant energies renovables, com l’energia solar fotovoltaica, permet reforçar aquesta independència energètica, mitigant l’impacte de les crisis globals i enfortint la posició del ciutadà enfront de la volatilitat dels preus. Des del CGCAFE, es fa una crida a tots els actors del sector, i al propi Govern d’Espanya, per a accelerar la transformació energètica del nostre parc residencial, procés per al qual els Administradors i Administradores de Finques són una peça clau per al seu impuls. Des del propi CGCAFE s’han proposat 33 mesures concretes per a l’impuls dels processos de rehabilitació energètica d’edificis, i s’està treballant en la seva implementació. “Aquestes mesures es centren en estàndards clars, creïbles i assolibles amb regulacions obligatòries i estables. Cal apostar per incentius fiscals i finançament avantatjós, a més de simplificar els tràmits per facilitar i impulsar la rehabilitació energètica a les comunitats de propietaris”, indica el Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. En aquest entorn d’alta inestabilitat internacional, apostar per l’eficiència ja no és només una qüestió mediambiental, sinó una necessitat social, econòmica i estratègica.
