Nom de l'autor: CAFBL

L’Ajuntament de Barcelona compra locals buits per actuar directament en el mercat i revitalitzar l’activitat de barris Participants en la gimcana d’emprenedors del novembre a Blanes que vol reactivar els 130 locals que estan buits a la vila. ARCIU. Hi ha una dualitat entre els locals ben ubicats i els de carrers secundaris FRANCESC MUÑOZ DORADO – BARCELONA Els locals buits –un feno­men que s’ha agreu­jat amb la pandèmia- s’han con­ver­tit en un assumpte pri­o­ri­tari per als ajun­ta­ments cata­lans, que, en alguns casos, han ende­gat ini­ci­a­ti­ves per revi­ta­lit­zar-los, arri­bant a l’extrem de Bar­ce­lona d’inter­ve­nir direc­ta­ment en el mer­cat immo­bi­li­ari amb la com­pra d’actius per fer una borsa pública, en un procés simi­lar al de l’habi­tatge social. I és que el con­sis­tori bar­ce­loní pensa que, a la trans­for­mació del comerç mino­rista per l’incre­ment de les boti­gues en línia, cal afe­gir-hi el feno­men local de “gen­tri­fi­cació” d’algu­nes zones de la ciu­tat, “que no només expulsa les famílies que hi viuen, sinó també aque­lles acti­vi­tats que no poden gene­rar prou diners per pagar uns llo­guers a l’alça”, segons ha mani­fes­tat Jordi Martí, regi­dor de pres­su­pos­tos. La com­pra de 50 locals en con­curs públic, ope­ració qua­li­fi­cada d’“inno­va­dora i històrica” pel pri­mer tinent d’alcal­dia, Jaume Coll­boni, en rea­li­tat és un gra de sorra en el mar del pro­blema que està xifrat en 5.323 locals buits -d’un estoc total de més de 80.000-, que repre­sen­ta­rien una superfície d’1,5 mili­ons de metres qua­drats, segons un càlcul fet pel mateix Ajun­ta­ment a par­tir de l’anàlisi dels por­tals immo­bi­li­a­ris. Ara, aquests espais seran “acti­vats”, segons la ter­mi­no­lo­gia muni­ci­pal, fet que vol dir que se’ls tro­barà llo­ga­ter, tasca en què par­ti­cipa l’agència de pro­moció econòmica Bar­ce­lona Activa, selec­ci­o­nant pro­jec­tes empre­ne­dors: “El preu del llo­guer i la durada del con­tracte vari­a­ran en funció de cada cas”, ha avançat Coll­boni. En tot cas, el negoci ha de gene­rar ingres­sos i poder pagar una renda men­sual que estarà per sota del que marca el mer­cat. El local és la palanca per dina­mit­zar l’eco­no­mia local: “Tenir les per­si­a­nes apu­ja­des vol dir acti­vi­tat econòmica, però també segu­re­tat, cohesió i afa­vo­rir la com­pra de pro­xi­mi­tat, és a dir, la petita eco­no­mia de la ciu­tat, que és la gran eco­no­mia perquè dona feina a més del 80% de la gent”, segons el pri­mer tinent d’alcal­dia. Però la cre­ació d’una ges­tora immo­biliària muni­ci­pal a Bar­ce­lona ha estat rebuda com una pèssima notícia per alguns dels pro­fes­si­o­nals que es dedi­quen a cer­car locals comer­ci­als per a inver­sors, com ara Miquel Laborde, de la firma Laborde Mar­cet de Bar­ce­lona. “Hi ha altres for­mes de dina­mit­zar els locals que no sig­ni­fi­quen mal­ba­ra­tar diner públic com­prant-los, sense, a més a més, tenir ni idea d’on és més estratègic fer-ho i sense cap lògica de mer­cat; el que s’ha fet només bene­fi­cia els pro­pi­e­ta­ris de plan­tes bai­xes bui­des sense alter­na­tiva que se n’han des­fet”, diu Laborde. El soci de la firma espe­ci­a­lit­zada en locals en zones prime explica que, contrària­ment al que es pot pen­sar, aquests actius immo­bi­li­a­ris con­ti­nuen sent molt pre­uats pels inver­sors, si tenen un bon llo­ga­ter, ara bé, “la clau és la pre­cisió sobre què i on com­prar”. Els grans car­rers del cen­tre són un valor segur, però també les vies tran­si­ta­des dels bar­ris. Una rea­li­tat com­ple­ta­ment dife­rent són les plan­tes bai­xes de car­rers secun­da­ris, que tenen difícil recon­versió: “Aca­ba­ran sent habi­tatge”, pre­veu Laborde. Però això és pre­ci­sa­ment el que vol evi­tar l’Ajun­ta­ment, que veu­ria bé que acti­vi­tats pro­fes­si­o­nals que ara ocu­pen pisos bai­xes­sin a peu de car­rer, com en els dar­rers anys han fet den­tis­tes, advo­cats, ges­tors o arqui­tec­tes. La cam­pa­nya muni­ci­pal Per­si­a­nes amunt!, de la qual forma part la com­pra de locals, també ha cer­cat la com­pli­ci­tat d’alguns col·legis pro­fes­si­o­nals per crear una borsa de llo­guer públic, entre els quals el d’Admi­nis­tra­dors de Fin­ques de Bar­ce­lona-Lleida: “Nosal­tres apor­tem pro­ducte, cli­ents i fem la taxació”, explica Lorenzo Viñas, gerent de l’enti­tat. La clau és que el preu esti­gui per sota del mer­cat i no és una tasca fàcil perquè en la seva fixació inter­ve­nen molt fac­tors: “El preu varia molt en funció de la zona i de les carac­terísti­ques del local però també de fac­tors com ara si és al xamfrà o de l’esta­bli­ment que hi hagi al cos­tat”, indica Ari­ana Feriche, vice­pre­si­denta del Col·legi, que ho resu­meix així: “Ubi­cació, ubi­cació i ubi­cació.” Així, les ren­des poden oscil·lar entre els 8 i 12 euros el metre qua­drat i arri­bar als 25-30 euros, els locals de més qua­li­tat, res­po­nent a la dua­li­tat del mer­cat. El pro­pi­e­ta­ris solen ser petits teni­dors, i no és infreqüent tro­bar antics comer­ci­ants jubi­lats, que llo­guen el local. Feriche explica que la bai­xada de per­si­a­nes és un feno­men que es va dei­xar sen­tir sobre­tot a par­tir del 2008 i que la crisi deri­vada de la covid ha accen­tuat. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “L’ECONÒMIC”: https://www.leconomic.cat/article/2084873-l-ensordidor-silenci-de-les-persianes.html

El 18 de setembre de 2020 es va aprovar a Catalunya la llei de contenció de preus del lloguer. Un projecte impulsat pel Govern amb els vots a favor de JxCat, ERC, En Comú Podem i la CUP. La proposta pretenia regularitzar una situació delicada, que es va agreujar amb la pandèmia. Enfocada a les àrees amb mercat d’habitatge tens -zones que no garanteixen tenir habitatges de lloguer a un preu accessible- la norma ja comença a provocar els primers canvis en el mercat immobiliari. A Catalunya s’ha produït una baixada del 5.5% del preu del lloguer en els municipis regulats per la llei. Una de les qüestions més discutides per part dels agents implicats és el fet d’esbrinar si les variacions en el preu de les rendes en aquests últims mesos es deuen o no a la Llei 11/2020. L’Ajuntament de Barcelona considera que la llei ha entrat en vigor “en un moment de crisi i excepcional”. Segons Lorenzo Viñas, gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, la reducció de preus “ha estat generada a tot el conjunt del país, no ha estat motivada per la llei”. Notícia completa: https://www.diaridebarcelona.cat/w/l-habitatge-en-regulaci%C3%B3?redirect=%2F