L’Ajuntament de Barcelona compra locals buits per actuar directament en el mercat i revitalitzar l’activitat de barris Participants en la gimcana d’emprenedors del novembre a Blanes que vol reactivar els 130 locals que estan buits a la vila. ARCIU. Hi ha una dualitat entre els locals ben ubicats i els de carrers secundaris FRANCESC MUÑOZ DORADO – BARCELONA Els locals buits –un fenomen que s’ha agreujat amb la pandèmia- s’han convertit en un assumpte prioritari per als ajuntaments catalans, que, en alguns casos, han endegat iniciatives per revitalitzar-los, arribant a l’extrem de Barcelona d’intervenir directament en el mercat immobiliari amb la compra d’actius per fer una borsa pública, en un procés similar al de l’habitatge social. I és que el consistori barceloní pensa que, a la transformació del comerç minorista per l’increment de les botigues en línia, cal afegir-hi el fenomen local de “gentrificació” d’algunes zones de la ciutat, “que no només expulsa les famílies que hi viuen, sinó també aquelles activitats que no poden generar prou diners per pagar uns lloguers a l’alça”, segons ha manifestat Jordi Martí, regidor de pressupostos. La compra de 50 locals en concurs públic, operació qualificada d’“innovadora i històrica” pel primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, en realitat és un gra de sorra en el mar del problema que està xifrat en 5.323 locals buits -d’un estoc total de més de 80.000-, que representarien una superfície d’1,5 milions de metres quadrats, segons un càlcul fet pel mateix Ajuntament a partir de l’anàlisi dels portals immobiliaris. Ara, aquests espais seran “activats”, segons la terminologia municipal, fet que vol dir que se’ls trobarà llogater, tasca en què participa l’agència de promoció econòmica Barcelona Activa, seleccionant projectes emprenedors: “El preu del lloguer i la durada del contracte variaran en funció de cada cas”, ha avançat Collboni. En tot cas, el negoci ha de generar ingressos i poder pagar una renda mensual que estarà per sota del que marca el mercat. El local és la palanca per dinamitzar l’economia local: “Tenir les persianes apujades vol dir activitat econòmica, però també seguretat, cohesió i afavorir la compra de proximitat, és a dir, la petita economia de la ciutat, que és la gran economia perquè dona feina a més del 80% de la gent”, segons el primer tinent d’alcaldia. Però la creació d’una gestora immobiliària municipal a Barcelona ha estat rebuda com una pèssima notícia per alguns dels professionals que es dediquen a cercar locals comercials per a inversors, com ara Miquel Laborde, de la firma Laborde Marcet de Barcelona. “Hi ha altres formes de dinamitzar els locals que no signifiquen malbaratar diner públic comprant-los, sense, a més a més, tenir ni idea d’on és més estratègic fer-ho i sense cap lògica de mercat; el que s’ha fet només beneficia els propietaris de plantes baixes buides sense alternativa que se n’han desfet”, diu Laborde. El soci de la firma especialitzada en locals en zones prime explica que, contràriament al que es pot pensar, aquests actius immobiliaris continuen sent molt preuats pels inversors, si tenen un bon llogater, ara bé, “la clau és la precisió sobre què i on comprar”. Els grans carrers del centre són un valor segur, però també les vies transitades dels barris. Una realitat completament diferent són les plantes baixes de carrers secundaris, que tenen difícil reconversió: “Acabaran sent habitatge”, preveu Laborde. Però això és precisament el que vol evitar l’Ajuntament, que veuria bé que activitats professionals que ara ocupen pisos baixessin a peu de carrer, com en els darrers anys han fet dentistes, advocats, gestors o arquitectes. La campanya municipal Persianes amunt!, de la qual forma part la compra de locals, també ha cercat la complicitat d’alguns col·legis professionals per crear una borsa de lloguer públic, entre els quals el d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida: “Nosaltres aportem producte, clients i fem la taxació”, explica Lorenzo Viñas, gerent de l’entitat. La clau és que el preu estigui per sota del mercat i no és una tasca fàcil perquè en la seva fixació intervenen molt factors: “El preu varia molt en funció de la zona i de les característiques del local però també de factors com ara si és al xamfrà o de l’establiment que hi hagi al costat”, indica Ariana Feriche, vicepresidenta del Col·legi, que ho resumeix així: “Ubicació, ubicació i ubicació.” Així, les rendes poden oscil·lar entre els 8 i 12 euros el metre quadrat i arribar als 25-30 euros, els locals de més qualitat, responent a la dualitat del mercat. El propietaris solen ser petits tenidors, i no és infreqüent trobar antics comerciants jubilats, que lloguen el local. Feriche explica que la baixada de persianes és un fenomen que es va deixar sentir sobretot a partir del 2008 i que la crisi derivada de la covid ha accentuat. LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A «L’ECONÒMIC»: https://www.leconomic.cat/article/2084873-l-ensordidor-silenci-de-les-persianes.html Marta AgrazPeriodista. Directora de Comunicació del CAFBL
